Tziviltade turreana
Articulu in nugoresu
Sa tziviltàde turreana o torreana est una tziviltade chi at tentu radìchina in Còssiga, in s'ala de zòsso a cùrtzu de Ajacciu, in su cursu de su secundu Millenniu innàntis de Crìstu. Sa caratteristica prus fentomàda de custa cutura est sa turre (torre), sa variedade corsicàna de sos nuràches, mancàri chi sas turres fin prus minòres e pittìcas de cussas chi si atzàpan in Sardigna. A secunda de carchi istudiòsu, sa tziviltade nuraghesa e cussa turreana fin adderettùra su matèssi.
Sa zente turreana la podìmus identificare chin sa populassione antica de sos còssos (Corsi), chi fit una de sas prus mannas impàre a sos Balares e Ilienses e istàbat, in tempus de su poderiu romanu, in Sardigna e in Còssiga.
Sos cossos fin de parìtzas ratzas chi vivìan in Còssiga: sos Belatones (Belatoni), sos Chervìnos (Cervini), sos Chilebenses (Cilibensi), sos Cumanenses (Cumanensi), sos Lichinìnos (Licinini), sos Macrinos (Macrini), sos Opinos (Opini), sos Subasanos (Subasani), sos Tarabenes (Tarabeni), sos Titianos (Titiani), sos Venachìnos (Venacini).
In Sardigna puru bi nde aìat: sos Còssos, dae cùghe s'isula at picàu su lùmene chi tènet, sos Lestricones (Lestriconi), sos Longonenses (Longonensi), sos Tibulatos (Tibulati).