Ubaldo Badas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Ubaldo Badas

Ubaldo Badas (Cagliari, 1904Cagliari, 1985) est istadu un'architetu sardu, cunsideradu che a unu de sos prus mannos de su de XX sèculos in Sardigna.

Biografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ubaldo Badas naschet in Casteddu in su 1904. A pustis de àere incumintzadu sos istùdios de matemàtica, chi at interrùmpidu, no acabende tando sos istùdios universitàrios, in su 1928 at incumintzadu a traballare comente a urbanista cun Enrico Endrich, chi tando fiat podestà e cun su cale est abarradu amigu totu sa vida. In custu perìodu aderit a su Ratzionalismu italianu. At traballadu a medas òperas pro su Comunu siat durante s'amministratzione Endrich (in collaboratzione cun s'ingegneri Pisano) siat in sos annos imbenientes, ma fintzas in privadu. Ca privu de sa Làurea in architetura, at retzidu prus pagu afidamentos de traballos de cantos diat àere pòdidu e s'atributzione de sas òperas suas est s'ispissu dudosa, in cantu no at pòdidu firmare sos progetos suos. In su pustisgherra s'acùrtziat a una currente noa, mutida Neoliberty. In sos annos chimbanta est intre sos promodores printzipales de s'I.S.O.L.A., pro mèdiu de sa cale promovet su connoschimentu e sa cummertzializatzione de s'artesania sarda in su mundu. Esertzitat, mescamente partinde dae sos annos setanta, fintzas sa faina de pintore. At collaboradu fintzas a "Mediterrànea" e "Fontana Viva".

Òperas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Òperas casteddàrgias[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Galleria cumonale de arte de Casteddu

Costruida a s'acabu de su de XVIII sèculos comente a polveriera règia, in su 1828 Carlo Boyl de Potuvigari realizat sa fatzada neoclàssica. S'istrutura de s'unidade de Itàlia in sos annos binti de su Noighentos at istrangiadu una caserma. Dae su 1928 a su 1933 Badas s'est ocupadu de sa ristruturatzione de sos internos de sa polveriera betza pro l'impreare che a Galleria De Arte.

  • Intrada de sos Giardinos Pùblicos
  • Assentu de su Terraprenu

In su 1933 a Badas est l'afidant s'assentu de su Terraprenu, un'interventu chi si podet bìdere in forma integrale galu oe.

  • Iscola a s'abertu Attilio Mereu

Semper in su 1933, Badas at realizadu s'iscola a s'abertu Attilio Mereu, intre su viale Regina Elena e sa pigada de S'Avantzada. A su tempus fiat una de sas iscolas prus a s'avanguàrdia, ma oe est in istadu de degradu pro more de s'ocupatzione de abusivos.

  • Su Sacràriu de sos mortos in gherra

Su monumentu s'agatat in Carrera Sonnino, intre s'EXMA' e su palatzu de sos Carabineris. L'ant costruidu cun caraterìsticas architetònicas de s'època fascista (bastat a notare sos duos fàscios mannos in ue bi sunt iscritos avenimentos de sa I Guerra Mundiale, alternados cun pedras biancas e nieddas)

  • Campusantu Santu Micheli
  • Colònia DVX

Costruida in su 1937 in s'arenile de su Poetu che a colònia pro sas vacàntzias, ma mai acabada. In su 1947 l'acabat e la trasformat in ispidale (Ispidale Marino). In su 1982 s'Ispidale Marino si trasferit in un'àteru edifìtziu: dae tando su fàbricu est in istadu de abbandonu;

  • Palatzu de Pratza Kennedy
  • Albergu de su pòberu

S'Albergu de su pòberu s'agatat in Viale Parde Ignàtziu e l'ant costruidu in su 1943, fintzas comente a ricòveru pro chie perdiat sa domo pro more de sos bombardamentos. Atualmente, a pustis de rtraballos de recùperu e adeguamentu fatos in sos ùtrimos annos, e discussos meda, est sa sede de sa biblioteca de sa facultade de Economia de s'Universidade.

  • Palatzu Costa Marras

S'agatat in su Largu Càralu Felitze. In orìgine fiat cobertu de tzeràmica ruja, dogada una paja de annos a como a pustis de un'interventu de ristruturatzione discutìbile. Sa fatzada, oe, est in colore de tzimentu. In su muru tzurpu, chi s'afatzat in su Largu Càralu Felitze, istràngiat tzeràmicas interessantes de s'iscultore famadu de Tàtari Giuseppe Silecchia, realizadas in su 1958 e torradas a collocare, chene las destrùere, in s'ùtrimu restàuru.

  • Palatzu Multi-pianu in pratza Yenne
  • Palatzu de sa Regione Autònoma de sa Sardigna
Palatzu de sa Regione Autònoma de sa Sardigna

Su palatzu, chi s'agatat in viale Trentu, est naschidu comente a sede provisòria de sa Regione Autònoma de sa Sardigna, isetende de tènnere su palatzu mannu de carrera Roma, e fiat istadu predispostu pro lu torrare a adatare pro s'impreu comente a domos privadas. In cada manera faghet galu su traballu initziale suo.

  • Villa de Carrera Milanu (de atributzione dudosa)

Atualmente s'edifìtziu arriscat de èssere derrùidu pro fàghere postu a una palatzedda. Fintzas si b'at su vìnculu de sa soprintendenza chi blocat su progetu de demolitzione-ricostrutzione presentadu dae un' impresa edile, s'impresa matessi at presentadu ricursu a su TAR. http://www.ufficiostampacagliari.it/rassegnastampa.php?pàgina=6528

  • Villa de Carrera Milanu

Badas at realizadu fintzas una àtera villa in carrera Milanu, a curtzu de s'àtera.

Padiglione pro s'Agricultura in sa Fiera de Casteddu in su 1956
  • Palatzu de Carrera Toscana

Custu palatzu, in paris cun s'èssere istadu realizadu dae issu, fiat fintzas sa domo privada sua.

  • Padiglione pro sas fainas agrìculas in sa Fiera de Casteddu

Edifìtziu chi s'afatzat in viale Diaz, in ue sa fatzada presentat un'tzeràmica decorativa de interessu mannu e unu basamentu cun pedras de colores vàrios. Sa fatzada chi daet a s'internu de sa Fiera sighit s'istile Neoliberty, cun s'impreu de sa linna e de sas pedras.

  • Litzeu clàssicu "Siotto Pintor" (de atributzione dudosa)

S'edifìtziu iscolàsticu s'agatat in viale Trentu, a curtzu a su palatzu de sa Regione Autònoma de sa Sardigna progetadu semper dae Badas.

Òperas tataresas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Padiglione pro s'artesania "Eugenio Tavolara" in su 1956
  • Padiglione pro s'artesania "Eugenio Tavolara"

Costruidu pro s'ÌSULA in su 1956 in Tàtari est cunsideradu fortzis s'esèmpiu prus de importu de architetura moderna in Sardigna. Est intituladu a su co-fundadore de s'ÌSULA Eugenio Tavolara, e s'agatat in sos giardinos pùblicos tzitadinos, in su tzentru de sa tzitade. S'istrutura at subidu dae pagu mudas architetònicas, pro l'adatare a sas normas noas de sa seguridade, chi l'ant mudada meda in carchi cantzu, ma dae su 2011 est in cursu unu restàuru nou cun s'intentu, intre s'àteru, de eliminare sas superfetatziones.

  • Butega Olivetti

Badas in su 1952 at allestidu s'internu de sa butega tataresa de Pratza de Itàlia. Presentaiat un'interessante decoradura de Eugenio Tavolara.

Òperas pitòricas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Chene Tìtulu, òperas in masonite istrangiadas in sa Galleria cumonale de arte de Casteddu.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Enrico Endrich, Ubaldo Badas l'architetto, in Almanacco di Cagliari, 1984
  • Paolo Sanjust, Ubaldo Badas – un artigiano nel moderno, in Atti del convegno “Curare il moderno”, Torinu, Marsilio
  • Paolo Sanjust, Albergo del povero, Cagliari, 1933-34, arch. Ubaldo Badas, in “La costruzione moderna in Italia. Indagine sui caratteri originari e sul degrado di alcuni edifici”, Edilstampa, Roma 2000
  • Paolo Sanjust, Opere giovanili di Ubaldo Badas, in “DO.CO.MO.MO Italia”, n. 8, 2000
  • Paolo Sanjust, Ubaldo Badas: scuola all'aperto e colonia marina a Cagliari, su “Parametro”, n. 235, 2001
  • Paolo Sanjust, Ubaldo Badas. Architetture 1930-1940, Cuec, 2003
  • Franco Masala, Architettura dall'unità d'Italia alla fine del '900 , Banco di Sardegna, Ilisso, 2001
  • Giovanni Battista Cocco, Marco Tanca (a incuru de, 2012), Ubaldo Badas. La Colonia marina Dux a Cagliari. Architettura e video, Gangemi editore, Roma.

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN278915497 · ISNI (EN0000 0003 8485 8663 · GND (DE1027542921 · SUDOC (FR167895699 · WorldCat Identities (EN278915497