Matzedònia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca
Sa bandera

Sa Repùbrica de Matzedònia (in limba matzèdone "Република Македониjа", Republika Makedonija) est unu istadu de sa penìsula de is Balcànus. Cunfinat a setentrioni cun sa Sèrbia e su Kosovo, a orienti cun sa Bulgaria a meridioni cun sa Grèghia e a otzidenti cun s'Albania. Sa capitali est Skopje.

Fintzas a su 1993 faiat parti de sa Federatzioni de Iugoslàvia: fiat s'istadu prus meridionali e mancai prus pòburu de sa federatzioni. Sa Repùbrica de Matzedònia est arreconnota dae sa prus parti de is istàdus de su mundu, ma in tempus coladus at tentu problemas pro su nòmini chi aiat sçobedau. Matzedònia defati est su nòmini de una regioni de sa Grèghia puru, chi at protestau in s'ONU poita no boliat chi sa Repùbrica noa teniat cuddu matessi nòmini. Ufitzialmenti oi in di su nòmini est "Repùbrica ex-Iugoslava de Matzedònia" e at dèpiu puru cambiai sa bandera: sa chi teniat a su momentu de s'indipendèntzia teniat unu Soli de Verghina, sìmbolu de sempri cullegau a s'antigu Imperu Matzèdone, mescamenti a su rei Filippu, babbu de Alessandru su Mannu. Pustis de is protèstas de sa Grèghia, sa bandera noa tenit unu soli giallu in campu arrùbiu chi regòrdat su Soli de Verghina, ma no porit essi cuntestàu de nisçunus.

Sa limba matzèdone assimilla a su bùlgaru ma tenit influèntzias de su serbu puru, e sa sigunda limba foeddara in Matzedònia est s'albanesu. Retzentementi nci funt stètius disòrdines in sa popolatzioni de etnia albanesa chi pustis de sa gherra in Kosovo est aumentara de nùmeru (imoi funt su 43% de sa popolatzioni totali poita ca ddui funt medas afitianaus) e bolit prus autonomia. In is pròssimus annus est possìbili chi sa Repùbrica de Matzedònia potzat intrai in s'Uniòni Europea.