Santu Antiogu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.


Sant'Antiogu[càmbia | edit source]

Santu Antiogu esti unu comunu de 11.730 abitantisi de sa Meria o Provìncia de Carbònia-Igrèsias postu in s'insula de Santu Antiogu. Sant’Antiogu esti unu comunu sardu de 11.811 abitantis de sa Meria de Carbonia-Iglesias, in su Sulcis-Iglesienti, in Sardinia.

In s’isula de Sant’Antiogu s’agàtada sa cittàdi omonima, esti sa prus manna de tòttus is isulas sardas e cun is 109 km² esti sa cuarta de s’Italia po estensura a pustis de sa Sicilia, sa Sardinia e s’Isula d’Elba, sa de setti de su mediterraneu po estensura de prus o mancu 12.000 abitantis. Est attesu de Casteddu prus o mancu 84 km i est accappiada a s’isula manna cun un’arrastu artificiali. Su territoriu de s’isula esti sparzìu de su comunu de Sant’Antiogu, su prus popolosu e s’agàttada aundi ci fìada s’antiga cittàdi feniciu-punica de Sulci, e su de Calasera, sa segunda bidda de prus importu de s’isula. Ci funt aterus centrus bivius turisticus de Maladroxia ca fàidi parti de su comunu de Sant’Antiogu, e cussu de Cussorgia me su giassu de Stann’e Cirdu, de su comunu de Calasetta. Prus in basciu de s’isula s’agàtant dus isulas pitticas, su Toru e sa Bacca e in pari cun custa c’est su Vitellu. S’isula tènidi logus medas bellus de biri, arroccas a picu in su mari de sa parti occidentali e prajas in sa parti orientali. Meda bona est sa coxina a basi de pisci, molluscus (còcciua e vongolas) e crostacius (alegusta). In s’isula est tambeni traditzioni sa navigadura a vela latina, Sant’Antiogu est intra is pagus comunus italianus aùndi s'agàtàda sa tradizioni de is maistrus de segudi po sa fabricadura de bàrcas me is pittìcas aziendas familiaris.

Cultura[càmbia | edit source]

Sa sagra de Sant’Antiogu[càmbia | edit source]

Quindixi dis a pustis de sa Pasca si svòlgidi sa Sagra de Sant’Antiogu, protetori de s’isula e santu patronu de sa Sardinnia. De tota s’isula arrìbant meda trumas folcloristicas e isfìlanta me is istradas de sa bidda apalàs de su simulacru de su Santu. Su Sàbudu prima de sa festa si svòlgidi s' isfilada de Is Coccòis. Po s’ocasioni is fèminas prus espertas de sa bidda in sa produssidura de su pani prepàrant paninèddus piticus ispecialis de arbu e levitàus ke si nanta Coccòis de su Santu, alichidìus a tipu fròris e pillonèddus. Is cocòis fùnt portàus de is trumas de fidèlis in sa Cresia e po ascàntus cìras fùnt acànta de su simulacru po ornamentu de is relicuas. Custas funt allogàdas in sa cresia de Santu Antiogu e puru cùssas fùnt portàdas in processioni. Aculliaus asuta de unu relicuariu doràu est allogàda in cresia sa conca (ossamentas) de su Santu in pari cun ascàntu òssus de su femori e de su ghinzu. Sa Sagra de Sant’Antiogu est sa prus antìga festa religiosa documentàda in Sardinnia. In unu documentu de su 1520 (millicincuxentubinti) a firma de su Giudixi de Castèddu ca s’agatàda me cùssus tèmpus, Sant’Antiogu bènidi atestàu comenti santu patronu de sa Sardinnia. S’orìgini de sa sagra de oi in dii est datàda a su 1615 (millisexentukìndixi), s’annu aùndi s’est agatàu de cussàs ki si crèidi is relicuas de su santu me is catacùmbas in basciu de sa cresia. Su primu de Austu si nàdada un’atera editzioni de sa sagra in onori de su santu, no est prus pagu bella de cussa beranili, in custa puru cun processioni religiosas e parada de trumas in bestimenta sarda. Su 13 (trexi) de donniasantu si cèlebrada sa ricorrentzia religiosa cun processioni a medì. Is bividoris de Sant’Antiogu festìgiànt su santu meda cun coru e sentimentu prus forti de sa religioni A su Santu est afìdada sa protetzioni de sa famillia e in Issu is Antiokèsus agàtanta cunfortu in tempus de dificoltadi o maladìa. Sa protzessioni in bestimenta, a kini no dda conòscidi podi parri allìrga, meda e arruidosa e disarrimàda, ma apàlas de su folklori si aculliad unu sentimentu de afetu e devotzioni po su Santu.

Rìtus de Cira Santa[càmbia | edit source]

A Sant’Antiogu funt meda intèndius is arritualis de Cira Santa. Sa processioni de su Cenàbada Santu, de origini catalana est meda assugetadori. Unu Cristu mortu bènidi portau in processioni a su scurigài de sa diì a pitzus de unu catafalco dorau, sighìu de sa Madonna bistia a lutu. Su mengiànu de Pasca si fàidi s'arrituali de “S’incontru” , Cristu Arresortu e sa Madonna bèssint de sa crèsia de Sant’Antiogu Martiri e sìghinti duas istradas diferentis a passu lestu e arrìbant in duus partis diferentis de pratza Umbertu. Inòi s’incòntrant e si ispàrant scuètus (foghetus o boetus) me su chelu.

Bestimentas[càmbia | edit source]

Is bestimentas traditzionalis de Sant’Antiogu fùnt oi in dii portas sceti in ocasioni de is sagras religiosas. Scetti pàgus feminas prus bècias pòrtant tambeni oi donnia dìi unu tipu de bistìri de su bestiri tradizionali. Is bestimenta de Sant’Antiogu funt diferentis e arrespetant sa positzioni sociali de kini du bestidi. Su “Bistiri a nostrana” fìada bistiu de is femminas de sa borghesia messaja. Est una farda a piègas, “sa fardetta de mesu grana” arrùbia de orbaci fini, “su ventalliccu”, unu grembiuli nieddu ricamàu, “su gipponi” corpettu strintu de rasu o vellutu, “sa camisa a polanias”, sa camisa bianca ricamada, “su praneddu”, de poni in pizzu de is ispallas, “sa perr’e sera” su muncadori ricamau, “is bottinus”, is crapìttas arrùbias cun su taccu, is gioiellus: “sa gioia” (una collana), “is arreccadas” (is orecchinus), “is anèddus”. “Sa massaia”, sa femmina de domu bistìada prus semplici e senz’e gioiellus (a parti sa fedi) In qustu bistìri ci funti “su gipponi”, “sa perr’e sera” e “su ventalliccu”. In conca una ciccìa arrùbia “sa scuffia”, in is peis is cappus de lina imbodiàus cun una fascia arrùbia: “is cappus”. Importanti esti su bistìri de “su massaiu”, s’òmini, caratterizzàu de is coloris nieddu de is crazzònis, “is craccionis”, de orbaci e aguantàus strintus in vida de unu xintu de peddi e de su biancu de sa camisa de linu ricamada: “sa camisa”. A su xintu c’esti sempri postu unu muncadori piegàu, de colori arrùbiu. In conca una “berretta” niedda, is crappìttas cropettas de mìggias, nieddas, “is craccias”. Su corpettu nieddu de poni appizzus de sa camisa “su cossu” esti adornau de una doppia fila de dinàì (monetas) doràdas a tipu buttonis. Su cappottu de lana marroni, “su gabbanu”, meda bellu, còmudu, eleganti e assimbìlada prus a unu mantellu de unu cappottu, ma tènidi is mànigas.

Monumentos e logos de interessu[càmbia | edit source]

Si singiolant prus che àteru su Museu Archeològicu Ferruccio Barreca, sa Basìlica de Santu Antiogu, su forti sabaudu "Forte Su Pisu", su Museu etnogràficu, is ipogeos pùnicus adataus a domus ("S'arruga e is gruttas"), su Tophet, sa Necròpoli, is insediamentus nuràgicus.

Museos[càmbia | edit source]

Museu Etnogràficu

Museu de su Bisso

Monumentos[càmbia | edit source]

  • De edadi prenuràgica e nuràgica:
    • Mitza sacra de Funtana Cannai
    • Nuraghe Femminedda
    • Nuraghe S'Ega Marteddu
    • Tumba de is gigantis Su Niu 'e Su Crobu
    • Bidda nuràgica de Grutt'i Acqua
    • Menhir Su Para e Sa Mongia
  • De s'edadi fenicu-pùnica e romana:
    • Necròpoli pùnica (torrada a impriai in etadi romana)
    • Tophet (santuàriu feniciu pro pipius mortus chitzi)
    • Mausoleu funeràriu Sa Presonedda
  • De edadi romana - paleucristiana:
    • Basìlica minori de S. Antiogu Màrtiri
    • Catacumbas
  • De edade moderna:
    • Torre Cannai (1757)
    • Forti sabàudu Su Pisu (1812)

Pessonàgios nòdidos[càmbia | edit source]

Est sa cidade aundi est nàscida Lisa Masia, chitarrista e cantanti de sa band Lilies on Mars , supporter de s' ùrtimu tour de Franco Battiato

Est sa ciitadi de orìgini de su senadori Antonello Cabras, segretàriu regionali sardu de su Partidu Democràticu.

http://www.comune.santantioco.ca.it/ Template:Provincia de Carbònia-Igrèsias