Igrèsias

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca


Igrèsias
Igrèsias-Istema.png
Nùmene ufitziale: Iglesias
Istadu: Flag of Italy.svg Itàlia
Regione: Bandera Regione Sardigna.jpg Sardigna
Provìntzia: Carbònia-Iglèsias (CI)
Ladiore: 39°19′0″ Nord
Longhiore: 8°32′0″ Est
Artiore: 200 m. subra su mare
Tirada: 206,275 km²
Populatzione:
27.493 31/12/2010
133,28 biv./km²
Apendìtzios: Barega, Bindua, Corongiu, Masua, Monte Agruxiau, Monteponi, Nebida, San Benedetto, San Giovanni Miniera, Tanì
Comunes lacanantes: Buggerru, Carbònia, Domusnoas, Frùmini Mayori, Gonnesa, Musei, Narcao, Siliqua (CA), Vallermosa (CA), Villacidro (VS), Villamassargia
Còdighe postale: 09016
Prefissu telefònicu: 0781
Còdighe istat: 107009
Còdighe catastale: E281
Bividores: iglesienti
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santa Chiara
11 austu
Giassu web: Giassu Istitutzionale


Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png


Igrèsias esti una cittàdi de 27.773 abitàntis de sa Sardìnia sud-occidentàli, in su Sùlcis-Igresiènti. Esti capoluògu in pari cun Carbònia de sa provincia de Carbònia-Igresias e sedi vescovìli (Diocesi de Igresias).


Sa Storia[acontza | edit source]

Sa storia de Igresias esti decisamenti meda antìga risalènti interamenti a tràccias preistòricas installàdasa in su territòriu: i tracciàs prus antìgas de su insediamentu umànu risàlinti a sa Cultura Neolitica de Santu Micheli de Ozieri, cun tùmbas a fossa, i famòsas Domus de Janas, in sa parti montuosa de Santu Benedettu. Sìghinti àtras traccias de frequentaziònis nuràgicas (ascantu Nuràghis i moi sciùsciàusu funti presèntis in su tèrritoriu), e no màncanta rèstus archeologicus de ceramicas feniciu-pùnicas. In s’epoca Romana ci vìanta meda frequentaziònis, specialmènti po cantu riguardàda i minièras de Argentu in su Territòriu. Fòntis nanta de Metalla una bella cittadi pèrdia, fròzisi in su confini tra Igresias e Fluminimaggiore, logu principali de estrazioni mineraria in su Tèrritoriu.

In s’Artu Medioevu si funti pèrdias is tràccias urbànas, in sa prima mètadi. De VIII Seculu d.C. funti torràras a si bi tràccias cun sa Crèsia Bizantina de Santu Sàrbaroi, restauràda e recuperàda pagu tempu fàidi, esti una testimonianza de sa presenza de s’esercitu de Bisanzio. In su bàsciu Medioevu: prima Villa di Chiesa (in latinu Villa Ecclesiae) in su domìniu pisànu e poi Iglesias cun sa dominazioni de is Aragonesus in su VIV sèculu, sa cittadi incumenzàra a teni una certa importanza de su XIII seculu asutta sa dominazioni de Pisa gràzias a s’estrazioni de su carboni, da sa blenda (minerali de su zincu) e de sa galena minerali de prumbu e de ascàntus quantiràris de argentu.

Sa famiglia pisana de sa Gherardesca ha fattu unu castellu (cambiàu e restauràu cun i sèculus) e finanziendi po sa costruzioni de ascàntu crèsias, sa prima vìada sa crèsia de Nostra Signora de Valverdi in su 1200; mèras àtras crèsias vìanta fàttas annus seguèntis, tanti de determinài su nòmini de sa cittadi. Su prus importanti de sa cittadi esti su Breve di Villa di Chiesa su Codici prus antìgu de lèis de sa cittadi, esistenti in scetti una coppia de su 1327, perfettamenti allogàra e custodìra in s’Archìviu Storicu Comunali.

Is minieras[acontza | edit source]

Igresias ha conottu èpocas bònas e màlas in tottu sa storia po curpa de s’economia scetti de i minieras. Is èpocas prus bònas vìanta in sa dominazioni pisana e aragonèsi ( sa testimonianza vìada sa presenza de una zecca aùndi si coniàda una moneta in mistùra de argentu zerriàda Alfonsìnu), in su dòminiu sàbaudu in sa segùnda metàdi de su XVIII sèculu, a sa fini de su XIX sèculu (Quintino Sella) vìada promotòri de s’estrazioni mineraria e s’esti meritàu unu monumentu in in prazza manna de cittadi), e in su bintenniu Mussolinianu. Esti de nai ca in su sfruttamentu de is minièras po esigenzasa de traballu e de trasportu de is mineràlis in is galleriàs, is ingenièris de cuss’eràri anti inventàu (s’escavadori a pàia o a cullèra) e cust’invenzioni s’esti sparsa in tottu su mundu, cumenti s’Autopaia de Montibècciu.

In su XXI sèculu, accabbada po sempri sa ricchezza mineraria (pàgus minièras ancora in peis), Igresias esti cunvertendisì in una cittadi turistica po mèritus de is attraziònis de epoca medievali. Mèras iniziativas funti nàscias (cortèu medievali, tornèu de is balestrièris, partìras a schacchi vivèntis ecc..) E sa cittadi esti fadèndi de tottu po assimbilài sempri de prus a cussa de settixetus annus faidi. In sa Spagna c’esti una bidda ca si nàrada Iglesias esti in sa Asturias.

Riònis e quartieris[acontza | edit source]

Dopu is quattru quartièris stòricus ca compòninti su centru medievali de sa cittàdi: Funtàna, Castèllu, Santa Chiara e Quartieri de Mesu, funtis atrus rionis modernus, Campu Pisanu, Campu Romanu, Col di Lana, Montecrèsia, Monte Fìgus, Montepòni, Palmàri, serra Perdòsa, Sant’Antòi, Santu Sarbaròi, Serra Perdòsa, Vergine Maria.

Rìtus de Cira Santa[acontza | edit source]

Mera suggestìvus funti i rìtus de sa xira de Pasca organizzàus de s’Arcicunfraternita de su Santu Monti. Sa Cunfraternita esti in vida de cincu sèculusu cumenti nanta is cronacas de su ‘600, si liggi ca su 16/06/1616 arribbàra s’elevaziòni de su rangu de s’Arcicunfraternita.

S’attividàdi de cussa si manifèstada in tempus antìgusu cumenti s’assistenza de is cundannàus a morti e ai malàrius oi cun s’aggiùdu de sa genti prus bisognosa ca funti assòlus in sa sociedàdi. I ritus de Scira Santa no anti tèntiu mera cambiamèntus in tottu custus sèculusus e assimbìlanta mera a cùssasa antìgas, is pàgus novidadi funti pàgus e essenziàlisi. Is ‘’confràris’’ cà fòrmanta s’associazioni vìanta nòbilis e vìanta de famiglias prus importàntisi de sa cittàdi. Sa gerarchia interna de sa cunfraternita vìada cumpòsta de unu Cunservadòri, unu vice Cunservadòri, unu Tesorièri, unu Segretàriu e de su Sacrista Maggiori ca regolànta is attividàdis ca vìanta dirètas e realizzàdas de su Corpu de is Cunfràris e ‘’Germànus’’ . S’abbistimènta dei cùstus ùrtimus in is ritus, vìanta de sigùru de ispirazioni spagnola, vìada biàncu, longu fìnzas a is pèis e in conca tenìanta unu cappeddu cun sa visiera abasciàda (sa visièra) aùndi si birìanta scetti dus stàmpus po is ògus. Su Martis Santu si svòlgiri sa Processiòni de ‘’Is Misterus’’, bèninti portàus setti simulacrus ca arregòrdanta sa passioni de Cristu, rappresèntanta Gesù preghèndi in is òrtus de is olìas, sa cattura, sa fragellaziòni, s’ Ecce Homo, s’arziàda de su Calvàriu, sa Crocifissiòni e sa Maria Addolorada. Is stàtuas funti portàdas in is spàllas de is ‘’Babballòttis’’, funti sa figura de is ritus Igresientis. Su Mèrcuis Santu si benerìxi e si dònada a is fedelis ràmus de olìas ca addòbbanta sa statua de Gesù preghendi in sa processioni de is misterus. Su giòbias Santu a merì su Santissimu Sacramentu bèniri espòstu in fòras. Solitamènti si vìsitanta cùstas cappèllas de sa Reposizioni. Po custu motìivu, antìga tradizioni, su Santu Monti bèniri fatta bessìri in sa processioni po fai custu attu de pietàdi e de fedi accumpangiàu de àtras cunfraternitas de sa cittàdi (Santissimu Sacramentu de Santu Giuseppi ). A custa processioni fàinti parti pippìus e mannus cun sa tradizionali abbistimènta de is babballòtis: cust’abbistimenta arregòrdada cussu de is antìgus fragellantis de su XIII seculu vìianta cun sa in soru presenza is principalis momentus de fedi de sa cittàdi Vìanta incappucciàus, cumènti is Germanus de su Santu monti, sfilèndi in is arrùgas de sa parti beccia de sa cittàdi in arregolimèntu religiosu, appàllas de su simulacru de sa Vergini Addoloràda. Su tàmburu e is matràccas (cun cùssas mànnas ca obèrrinti su cortèu) avvìsanta àundi àndada su cortèu. Su Cenàbada Santu esti siguramènti sa dì prùsu spettacolàri de sa Scira Santa, is Germànus pòninti a is tresi de merì su crocifissu e cumènzanta is preparativùs po sa processioni de su ‘’Descènsu’’ a merì tradu in is arrùgas de su centru storicu cun làmpadas allùttas accanta de is mùrus, su cortèu cumènzada cun sa presenza de ‘’Is Vexillas’’ cun strumentus de sa Passioni de Cristu, poi tòccada a Santu Giuanni, a sa Maddalena, dus pippìus bistìrus cun fòggias de orienti accumpangiàus de is Obrieris de su Descensu ca funti is dus Germanus responsàbilis de sa deposiziòni de su Crocifissu e de is dettàglius organizzàtivus de custa processioni, poi pàssanta ‘’Is Varonis’’ ca ràppresentanta is figùras de Giuseppi de Arimatèa e Nicodèmu accumpangiàus de dus sèrvus, poi tòccada a su baldacchinu de Gesù mortu portàu in is spàllas de is fedelis, sa statua esti a artàri de òmini, opera artistica de su XVII seculu. Appàllas de su baldacchinu cun Gesù mortu, sa statua de sa Addolorada scortàda de is componentis de s’Arcicunfraternita, appàllas de cùssus sa cruxi manna de lina portada de is ‘’Penitentis’’.

Corteu storicu medievali[acontza | edit source]

Tra is vàrias manifestaziònis stòricas ca si svòlginti in Igresias, sa prus importanti esti rappresentàda de su ‘’Cortèu storicu medievali’’ ca si svòlgidi in is arrùgas de sa cittàdi mineraria su 13 de Agùstu. Su corteu esti un evèntu mera particolari e suggestivu po sa bellèsa de is abbistimèntas medievalis indossàus de meras partecipàntis. Sa manifestazioni si fàidi in su centru de sa cittàdi medievali in is arrùgas de su centru storicu, is partecipantis sfìlanta accumpangiàus de is sònus de is tambùrus, de is clarìnas e de is evoluziònis de is sbandieradòris. Is figurantis ca pàrtecipanta a sa sfilàda funti circa 500 unitàris e fàinti parti de is cuattrus Quartieris Storicus de sa Cittàdi de Igresias (Castellu, Santa Chiara, Funtana, cun is balestreris e is Hospitaleris de Santa Lucia e Quartieri de Mesu) e a is associaziònis, corporazionis e gruppus storicus de sa cittàdi (Gruppu Storicu Ghibellina, Societàdi Balestreris Villa Ecclesiae, Associazioni Ballestreris Igresias, Gruppu Storicu Musici Porta Sant’Antoi, Cumpangia dess’Arcu, Gruppu Storicu Antigas Portas, Corporazioni Bingiaiolus Contadinus Taberneris, sbandieradòris e aquilas Ghibellinas, Corporazionis Traballadoris de Fossas, Saggitarii Vagantes, Sbandieradoris de Santu Guantinu de su Quartieri Castellu) e de àtrus sodalizius e importantis Comunus toscanus cumenti Pisa, Lucca, San Sepolcro, Castiglion Fiorentino, Massa Marittima e mera àtrus. Su Cortue Medievali nàsciu in su 1995 esti stèttidu organizzau de su Quartieri Castellu. Su Corteu si ìspirara a sa amministrazioni Pisana in Villa di Chiesa (Igresias sec. XIV) e proponiri attraversu sa ricostruzioni de is abbistimentas, sa borghesìa, toscana ca bivìara in cittàdi, fìnzas a is tempus de su Conti Ugolinu de sa Gherardesca, icona storica de custa bella cittàdi ca allògada una fedeltadi toscana in s’urbanistica e in sa cultura cumenti si ìspirada a Su Corteu Storicu Medievali. Esti organizzau de sa S.Q.M.V.E. (Societàdi Quartièris Medievalis Villa Di Chiesa) e su comunu de Igresias ca funti arrenèscius cun s’apportu fondamentali de is Gruppus cittadinus in costumu, a fai s’Istadi Igresienti unu appuntamentu cun sa Storia e su spettaculu unicu in cussu generi in tottu sa Sardigna. S’importanza de su Cortèu ari varcàu in confìnis regionàlis e in moi esti un appuntamentu de livellu nazionali inseriu in tòttus i situs web ca tràttanta de turismu, cultura e tradizionis. De occannu i balestreris de su quartieri de Funtana partècipanta a sa prima edizioni de su torneu nazionali F.I.B.A.L (Federazioni Italiana Balestreris), in pari a is cittàdis de Casteddu, Assisi e Norcia, no si pòriri negai ca su quartieri ari centràu un’obbiettivu de primaria importanza in sa scena nazionali. Capulogu de provincia Su 12 Ottobre de su 2005, cun Delibera de su consillu Provinciali n. 21 (Determinazioni de su Capulogu, Attu Statutariu) a Igresias, in pari cun Carbonia, esti stèttida attribuìa sa qualifica de sa Provincia de Carbonia-Igresias, aundi tèninti sedi is membrus de su Consillu Provinciali Esti a 200 mt. De artàri de su livellu de su mari e esti attesu 8 km. De su litorali. De su 2002 esti gemmellada cun sa bidda tedesca de Oberhausen

Genti ca ari fattu parti de sa cittàdi[acontza | edit source]

  • Antonio Maccioni, religiosu gesuita
  • Giovanni Sensi, valdese Nativu de Igresias, abbruxiau in su fogu a Condove in su 1403 de s’Inquisizioni Cattolica
  • Nicolò Canelles o Canyelles, Nativu de Igresias fundadori in Casteddu in su 1566 de sa prima tipografia de sa Sardigna ponendi s’arti tipografica, e vesovu de Bosa in su 1577.
  • Marisa Sannia, cantautrici nativa de Igresias.
  • Amedeo Modigliani, famosu pittori, de giòvunu bivìada mera bortas in s Albergu Leon dOro ca s’agattàda in sa Prazza de su Municipiu, in pari cu i familiaris.
  • Foiso Fois, pittori, criticu de arti e saggista.
  • Don Pietro Allori (1925-1985) Predi , M° di Cappella de sa Cattedrali de Igresias.

Sport[acontza | edit source]

Sa cittàdi esti rappresentàda in su campionàu italianu de baseball in sa serie C1 Nazionali (dopu essi bìnciu su campionàu de serie C2 regionàli in su 2008) de su Igresias Baseball e in su campionàu italiànu de softball de is Màscus, de su Igresias Softball ca giògàda in Serie A in su gironi A. Po cantu riguàrdada sa pallavolo de is Màscus esti rappresentada de saComer Volley Igresias ca mìlitada in su campionau de B2 de is Màscus esti in sa serie D, e de sa Volley Futura Igresias in 1° Divisioni. In serie C de is Fèmminas inveci de sa Tecnochem Volley Igresias e in serie D Volley Futira Igresias. Po cantu riguardada su calciu sa Monteponi Igresias

Amministrazioni Comunali[acontza | edit source]

Sindigu: Luigi Perseu cunniscidu Ginetto (Centrodestra) dal 30/05/2011 Centralinu de su comunu: 0781 274300 Posta elettronica: sindaco@comune.iglesias.ca.it

Gemellaggius[acontza | edit source]