Afàriu Dreyfus

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Artìculu ''J'accuse''

S'afàriu Dreyfus est istadu sa majore cuntierra polìtica e sotziale de sa de tres Repùblicas, tzocadu in Frantza a s'acabu de su de 19 sèculos, chi at divididu su Paisu de su 1894 a su 1906, a sighidu de s'imputu de traitoria e tramas cun sa Germània mòvida a su capitanu alsaziano de orìgine ebràica Alfred Dreyfus, su cale fiat iantimes innotzente. Su responsàbile a berus fiat difatis su coronellu Ferdinand Walsin Esterhazy.

S'afàriu at costituidu su partiabbas in sa vida pùblica frantzesa intre de sos disastros de sa Gherra franco-prussiana e sa Prima Gherra Mundiale: at custrintu ministros a dimitire, at creadu echilìbrios e agrupamentos polìticos noos, at ispintu a un'intentadu corpu de Istadu. S'ant creadu e ant cuntierradu, in s'arcu de duos de deghes annos, duos campos profundamente opostos: sos "dreyfusardos", chi amparaiant s'innotzèntzia de Dreyfus (intre issos si fiat distìnghidu Émile Zola cun s'interventu giornalìsticu denominadu "J'accuse"), e sos "antidreyfusardos", partisanos de sa neghesa sua.

Sa cundenna de Dreyfus est istadu un'errore giuditziàriu, acontèssidu in su cuntestu de su ispionàgiu militare, de s'antisemitismu infuriadu in sa sotziedade frantzesa e in su clima polìticu avelenadu dae sa pèrdida reghente de s'Alsàtzia e de parte de sa Lorena, patida pro òpera de s'Impèriu tedescu de Bismark in su 1871.