Archìviu (informàtica)

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


In informàtica, un'archìviu (fintzas documentu o file, dae sa limba inglesa, pronùntzia [ˈfʌɪl][1]) est unu cuntenidore de informatziones/datos in formadu digitale, de sòlitu iscritu in unu suportu digitale de memorizatzione formatadu segundu unu sistema de archìvios. Sende chi cada tipu de archìviu est iscritu cun règulas diferentes, is informatziones iscritas/codificadas a intro de issu podent èssere lèghidas isceti cun unu programma dislindadu.

Descritzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su cuntzetu de archìviu est simpre meda: unu documentu unu depòsitu de informatziones chi si podet lèghere e iscrìere; custu depòsitu tenet fintzas "propiedades" (nùmene, estensione, atributos) chi podent èssere modificadas. Custa definitzione funtzionat bene pro medas perifèricas e interfàtzias hardware; is sistemas operativos Unix e derivados (tipu-Unix) ant generalizadu su cuntzetu de archìviu aici meda de nde fàghere una filosofia bera: in Unix totu est un'archìviu, est a nàrrere podet èssere "abertu", "serradu", "letu", "iscritu" etzètera; custos "archìvios ispetziales" podent èssere comunicatziones intre protzessos, tubos (pipe), interfàtzias hardware o àteru puru: su sistema operativu s'at a ocupare de manigiare totu in sa manera apropriada lassende a is programmas s'illusione de èssere impreende unu cale si siat archìviu.

Mancari chi s'impreadore ddu bidat che un'elementu sìngulu, podet acontèssere imbetzes chi s'archìviu siat partzidu in arrogos iscritos in zonas a tesu s'una dae s'àtera de su suportu de memorizatzione chi dd'acasàgiat: custu fenòmenu est comunu meda in suportos de memorizatzione che discos, mentras est raru a suba a nastros mannièticos. Una de is tareas de su sistema operativu est a fàghere a manera chi sa partzidura fìsica de s'archìviu siat trasparente a is aplicatziones e s'ocupare de manigiare su recùperu de is informatziones càbidas in issu (letura) dae is vàrios blocos fìsicos de su suportu de ammentu. A sa pròpiu manera, depet manigiare s'iscritura de s'archìviu trunchende·ddu, cando serbit, in prus partes.

Elementos tìpicos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cada archìviu est identificadu dae unu nùmene assotziadu a unu percursu chi nd'indivìduat positzione, cuntenidore, cartella o diretòriu (directory) in un'ispàtziu de nùmenes geràrchicu a s'internu de su sistema de archìvios matessi, e podet tènnere in su nùmene un'estensione.

Su càbidu de is documentos est cunforme a unu formadu, e pro cada formadu esistent una o prus aplicatziones chi sunt bonas a nd'interpretare e/o de nde mudare su cuntènnidu. Calicunu sistema operativu, comente a Microsoft Windows e su MS-DOS, connoschent su formadu de unu documentu in base a s'estensione de su nùmene issoro; àteros, comente a su macOS, dae una sèrie de meta-datos sarvados paris cun s'archìviu; àteros ancora, comente a Unix, identìficant is tipos de archìviu in base a is primos bytes de su càbidu issoro, su nùmeru màgicu.

Caraterìsticas tècnicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is datos de un'archìviu sunt codificados/organizados in una secuèntzia de byte in lìnia cun su limbàgiu binàriu impreadu dae s'elaboradore, iscritos che elementu sìngulu in una memòria de massa pro mèdiu de su sistema de archìvios chi esistit in cudda memòria. Su sistema, cando retzit una recherta dae s'impitadore (esempru: abèrrere unu documentu), acumprit s'operatzione a s'imbresse de decodìfica e visualizatzione, ammustrende in su vìdeu figuras, paràulas e nùmeros.

Una secuèntzia de byte in RAM no est retenta a parusu unu documentu, a prus pagu chi non siat immagazzinata in unu discu virtuale risiedente in RAM. In sos primos sistemas de elaboratzione sos documentos fiant gestidos e elaborados sequenzialmente, tando pro pòdere analizare sas ùrtimas mudas a su filas bisongiaiat cùrrere s'intreu documentu e lèghere in fundu sas ùrtimas mudas. In sos sistemas operativos modernos custu no est prus beru, sende chi su documentu system providit a bogare s'organizatzione fìsica de su filas e a torrare a organizare su documentu matessi s'in casu siat netzessàriu.

Operatziones a pitzos de is archìvios[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'atzessu a un'archìviu informàticu càbidu in una memòria de massa est un'operatzione masaprestu lenta, chi depet èssere fata respetende su protocollu de s'interfàtzia de sa memòria de massa e chi creat arriscos de cunflitos intre programmas in esecutzione cuntemporànea. Pro custos motivos custas operatziones sunt esecutadas, cando pedidas dae is programmas chi ddas abisòngiant, dae su sistema operativu chi manìgiat sa coa de atzessu e is cunflitos. Is operatziones prus comunas, presentes in manera universale in totu is sistemas operativos, sunt:

  • Abertura: su programma sinnalat a su sistema operativu chi tenet bisòngiu de atzèdere a unu tzertu documentu. Su sistema operativu averìguat chi su documentu esistat e chi non siat giai impreadu o blocadu dae issu o dae un'àteru programma; creat carchi istrutura de datos pro manigiare is operatziones imbenientes e riservat una cantidade de memòria tzentrale, narada buffer, pro ammentare is datos in trànsitu dae e cara a su documentu; torrat a su programma un'identificativu chi ddi serbit che riferimentu pro is operatziones a suba a s'archìviu; is àteros programmas podent atzèdere a su pròpiu documentu isceti in manera limitada (letura isceti) o non atzèdere pro nudda.
  • Letura: su programma recheret datos dae s'archìviu. Su sistema operativu ddos leghet, ddos ammentat in su buffer chi su programma podet impreare.
  • Iscritura: Su programma bolet iscrìere datos in unu documentu. A primu ammentat is datos in unu buffer, chi su sistema operativu at a impreare pro iscrìere in su suportu fìsicu.
  • Serrada: su programma comùnicat chi at acabadu su traballu a suba a s'archìviu. Totus is istruturas de datos e su buffer riservadu sunt liberados; su sistema operativu burrat su documentu dae sa lista de is chi sunt in impreu; is àteros programmas sunt immoi lìberos de dd'impreare.

Su sistema operativu, pro mèdiu de su sistema de is archìvios, podet acumprire is sighentes operatziones:

  • Mudamentu: su sistema operativu podet mòere s'archìviu dae unu diretòriu a s'àteru (a esempru, cun s'operatzione de còpia e ataca si s'interfàtzia est gràfica, o tràmite cumponidura dae terminale si s'interfàtzia est a lìnia de cumandu).
  • Nùmene nou: pònnere unu nùmene nou a s'archìviu.
  • Subrascritura: cambiare su càbidu de unu documentu cun cuddu de un'àteru documentu cun su matessi nùmene.
  • Cantzelladura: burramentu de s'archìviu dae sa memòria de massa chi ddu cuntenet, andende però a eliminare isceti su ligòngiu lògicu-fìsicu, lassende su càbidu in memòria, ma lìberu de èssere subrascritu.

Unu programma non podet lèghere o iscrìere un'archìviu si in antis non dd'at "abertu" e una borta acabadu de dd'impreare ddu depet semper "serrare" pro lassare chi su sistema operativu lìberet is risursas ocupadas.

Tipos de archìviu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Unu tipu de documentu comunu meda est su de testu ASCII. Un'archìviu de custu tipu est una simpre secuèntzia de caràteres ASCII chi podet èssere leta e interpretada in su matessi modu dae totu is sistemas operativos. S'espressione "documentu binàriu", imbetzes, si referit a parusu a totu is documentos chi non sunt de testu ASCII. Un'isceru prus dislindadu podet èssere fatu segundu su càbidu de s'archìviu (immàgine, àudiu, etz).

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Lemma "file" nell'Oxford English Dictionary.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligòngios esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • File, in Treccani.it – Enciclopedie on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.