Archaea

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Archaea
Example alt text
Immàgines de genias vàrias de àrcheas
Classificatzione sientìfica
Domìniu Prokaryota
Regnu Archaea
Phyla
Crenarchaeota - Euryarchaeota - Korarchaeota - Nanoarchaeota - Thaumarchaeota
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica
Haloquadratum walsbyi, de forma apranada e cuadrada


Archaea o archeas o archeobatèrios (dae su gregu αρχαία, «antigos») est in biologia unu grupu mannu de microorganismos procariotas unitzellulares chi, paris a is batèrios, non presentant nùcleu ne orgànulos membranosos internos, ma sunt in sustàntzia diferentes de custas, a puntu de costituire unu regnu pro sese.

In su passadu fiant istados agrupados in su regnu Monera, e cando fiant istados identificados in su 1977, aiant retzidu su nùmene de archeobatèrios (regnu Archaebacteria), ma custa classificatzione giai non s'utilizat prus.[1]​ In realidade, is Archaea tenent un'istòria evolutiva indipendente e mustrant diferèntzias biochìmicas e genèticas medas cun is àteras formas de vida, pro custu sunt classificadas in unu domìniu separadu a intro de su sistema de tres domìnios: Archaea, Bactèria e Eukarya.

Is Archaea sunt unu domìniu (e fintzas unu regnu)[2]​ chi si partzit in plùrimos phyla. Is grupos Crenarchaeota e Euryarchaeota sunt is prus istudados. Sa classificatzione de sos Archaea galu est difìtzile, ca sa manna majoria no est istada istudiada mai in laboratòriu e sunt isceti istados rilevados mediante anàlisi de sos àtzidos nuclèicos in mustras pigadas dae ambientes vàrios.

Archeas e batèrios sunt bastante simigiantes in mannària e forma, mancari unos cantos archeas tenent formas inusuales meda, comente is tzèllulas apranadas e cuadradas de Haloquadratum walsbyi.​ Mancari custa simigiàntzia visuale cun is batèrios,is archeas portant genes e bias metabòlicas diferentes chi sunt prus pròssimas a is de sos eucariotas, mescamente in is enzimas implicados in sa trascritzione e sa tradutzione. Àteros aspetos de sa biochìmica de is archeas sunt ùnicos, comente sos èteres lipìdicos de is membranas tzellulares. Is archeas isfrutant una bariedade de risursas majores meda chi non is eucariotas, dae cumpostos orgànicos comunos comente is tzùcaros, fintzas a s'impreu de ammonìaca,[3]jones de metallos o finamentas idrògenu a nudrimentos. Is archeas tolerantes a su sale (is Haloarchaea) usant sa lughe solare a mitza de energia, e àteras ispètzies de àrcheas fissant su carbòniu;​ pro s'àtera banda a diferèntzia de is prantas e is Cyanobacteriae, non si connoschet ispètzie peruna dearchaea chi siat capatza de ambas duas cosas. Is archeas si reproduent asessualmente e si dividint pro fissione binària,[4]frammentatzione o brotadura; a diferèntzia de is batèrios e de sos eucariotas, non si connoschet ispètzie peruna de archeas chi formet isporas.[5]

A primìtziu, is archeas fiant cunsideradas totus metanògenas o extremòfilos chi biviant in ambientes nemigos comente abbas termales e lagos salidos, ma in die de oe s'ischit chi sunt presentes in is prus hàbitats diversos, comente su terrinu, otzèanos, paules e fintzas in su colon umanu. Is archeas sunt susetotus numerosas in is otzèanos, e is chi faghent parte de su plancton diant pòdere èssere unu de is grupos de organismos prus abbundantes de su praneta. In die de oe si cunsìderant una parte importante de sa vida in sa Terra e diant pòdere leare unu rolu importante tantis in su tziclu de su carbòniu comente in su tziclu de s'azotu. Non si connoschent esempros craros de archeas patògenos o parassitos, ma sunt in generale mutualistas o cummensales. Nde sunt esempros is archeas metanàgenas chi bivent in s'isteninigu de sos umanos e de is rumigadores, in ue sunt presentes in cantidades mannas e contribuint a digerire s'alimentu. Is archeas tenent importu in sa tecnologia. B'ant metanògenos chi sunt usados pro produire biogasu e comente parte de su protzessu de depuratzione de abbas, e sos enzimas de sos archeas extremòfilos sunt capatzos de aguantare a temperaduras artas e solventes orgànicos, sunt duncas usados in biotecnologia.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Norman R. Pace, Time for a change, in Nature, 17 maju 2006.
  2. (EN) Linda Berg, Introductory Botany: Plants, People, and the Environment, Media Edition, 2007.
  3. (EN) Brett J Baker, Jillian F Banfield, Microbial communities in acid mine drainage, in FEMS Microbiology Ecology, vol. 44, nº 2, maju 2003.
  4. (EN) Brenner, Don J., 1936-; Garrity, George M; Krieg, Noel R; Staley, James T., Bergey's Manual® of Systematic Bacteriology, Boston, MA : Springer Science+Business Media, Inc., 2005.
  5. (EN) Onyenwoke, R. U.; Brill, J. A.; Farahi, K. y Wiegel, J., Sporulation genes in members of the low G+C Gram-type-positive phylogenetic branch ( Firmicutes), in Arch. Microbiol., 2004.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Classificatzione de sas ispètzies
Haeckel (1894)
Tres regnos
Copeland (1938)
Bator regnos
Whittaker (1969)
Chimbe regnos
Woese (1990)
Tres domìnios
Cavalier-Smith (2004)
Duos domìnios e sete regnos
Animalia Animalia Animalia Eukarya Eukaryota Animalia
Plantae Plantae Plantae Plantae
Protista Fungi Fungi
Protista Chromista
Protista Protozoa
Monera Monera Bacteria Prokaryota Bacteria
Archaea Archaea