Bacteria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Bacteria
Example alt text
Immàgine de una colònia de Escherichia coli
Classificatzione sientìfica
Domìniu Prokaryota
Regnu Bacteria
Phyla
Acidobacteria - Actinobacteria - Aquificae
Armatimonadetes - Bacteroidetes - Caldiserica - Chlamydiae - Chlorobi - Chloroflexi - Chrysiogenetes - Coprothermobacterota - Cyanobacteria - Deferribacteres - Deinococcus-Thermus - Dictyoglomi - Elusimicrobia - Fibrobacteres - Firmicutes - Fusobacteria - Gemmatimonadetes - Lentisphaerae - Nitrospirae- - Planctomycetes - Proteobacteria- Spirochaetes- Synergistetes-Tenericutes-Thermodesulfobacteria - Thermotogae - Verrucomicrobia
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica
Morfologias vàrias de is batèrios

Is batèrios sunt microorganismos procariotas chi presentant una mannària de unos pagos micrometros (in generale intre 0,5 e 5 μm de diàmetru) e formas vàrias, incluende isferas (cocci), astas (bacillus), chirriones incurbados (vibrio) e elicoidales (spirochaetes).[1] Is batèrios sunt tzèllulas procariotas, pro custu, a diferèntzia de is tzèllulas eucariotas (de animales, prantas, fungos, etz.), non tenent su nùcleu definidu nen presentant, in generale, orgànulos membranosos internos. In generale possedent unu muru tzellulare e custu si cumponet de peptidoglicanu (fintzas naradu mureìna). Batèrios medas disponent de flagellos o de àteros sistemas de iscostiamentu e sunt mòbiles. De s'istùdiu de is batèrios s'incàrrigat sa bateriologia, unu brancu de sa microbiologia.

Mancari su trèmene batèriu incluiat segundu sa traditzione a totu is procariotas, in die de oe sa tassonomia e sa numencladura sientìfica ddos partzit in duos grupos. Custos domìnios evolutivos si denùmenant Bacteria e Archaea.[2]​ Sa partzidura si giustìficat in is diferèntzias mannas chi presentant ambos duos grupos a livellu biochìmicu e genèticu. Sa presèntzia fitiana de muru de peptidoglicanu impare cun sa cumpositzione sua de lipidos de membrana sunt sa diferèntzia printzipale chi presentant cun is Archaea.

Is batèrios sunt is organismos prus abbundantes de su praneta. Sunt ubicuitàrios, s'agatant in totu is habitat terrestres e acuàticos; creschent pro fintzas in is prus estremos comente in sos benas de abbas caentes e àtzidas, in is refudos radioativos,[3]​ in is profundidades tantis de su mare comente de su còrgiu de sa terra. Ddoe at fintzas batèrios chi resissint a subrabìvere in is cunditziones estremas de s'ispàtziu còsmicu. S'istimat chi si podent agatare tzirca 40 milliones de tzèllulas batèricas in unu gramu de terra e unu millione de tzèllulas batèricas in una millilitru de abba durche. In totale, si càrculat chi ddoe siant unos 5×1030 batèrios in su mundu.[4]

Is batèrios sunt netzessàrios pro su retziclàgiu de sos elementos, ca medas passos importantes de is tziclos biogeoquímics dipendent dae custas. Pro esempru tocat a tzitare sa fissadura de s'azotu atmosfèricu. Nointames, petzi sa metade de is Phyla connotos de batèrios tenent ispètzies chi si podent cultivare in laboratòriu,[5]​ pro su chi una parte manna (si suponet unu 90%) de sas ispètzies de batèrios chi esistint, galu non siat istada descrita.

In su corpus umanu s'agatant aprossimadamente deghe bortas prus tzèllulas batèricas chi non tzèllulas umanas, cun una cantidade manna de batèrios in sa pedde e in su tretu digestivu.[6]​ Mancari s'efetu protetore de su sistema immunològicu faghet manera chi sa manna majoria de custos batèrios siat inofensiva o benèfica, carchi batèriu patògenu podet causare maladias infetivas, incluende còllera, difterite, iscarlatina, lepra, sífilis, tifu, etz. Is maladias batèricas mortales prus comunas sunt is infetziones respiratòrias, cun una mortalidade petzi pro sa tuberculosi a curtzu de unu millione e mesu de persones in 2018.[7] In totu su mundu s'utilizant antibiòticos pro tratare sas infetziones batèricas. Is antibiòticos sunt efetivos contra de is batèrios sende chi proibint sa formatzione de su muru tzellulare o detenent àteros protzessos de su tziclu de vida de su batèriu. S'usant pero a intensivamente in sa messaria e su pesamentu, mancari in ausèntzia de maladias, cosa chi cajonat ca si siat generalizende sa resistèntzia de is batèrios a sos antibiòticos.

In s'indùstria, is batèrios sunt importantes in protzessos comente su tratamentu de abbas de iscartu, in sa produtzione de butirru, casu, aghedu, jogurt, etz., e in sa produtzione de meighinas e de àteros produtos chìmicos.[8]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Patrick R. Murray, Microbiología Médica, 6ª ed..
  2. (EN) CARL R. WOESE*t, OTTO KANDLERt, AND MARK L. WHEELIS§, Towards a natural system of organisms: Proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya, vol. 87, Làmpadas 1990.
  3. (EN) Fredrickson J, Zachara J, Balkwill D, et al, Geomicrobiology of high-level nuclear waste-contaminated vadose sediments at the hanford site, Washington state, in ASM Journals, 2004.
  4. (EN) William B. Whitman, David C. Coleman, and William J. Wiebe, Prokaryotes: The unseen majority, in PNAS, 9 làmpadas 1998.
  5. (EN) Michael S Rappé 1, Stephen J Giovannoni, The uncultured microbial majority, in Annu Rev Microbiol ..
  6. (EN) Sears C, A dynamic partnership: Celebrating our gut flora, 2005.
  7. (EN) Tuberculosis, in who.int.
  8. (EN) Ishige, T, Honda, K., Shimizu, S., Whole organism biocatalysis, 2005.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Classificatzione de sas ispètzies
Haeckel (1894)
Tres regnos
Copeland (1938)
Bator regnos
Whittaker (1969)
Chimbe regnos
Woese (1990)
Tres domìnios
Cavalier-Smith (2004)
Duos domìnios e sete regnos
Animalia Animalia Animalia Eukarya Eukaryota Animalia
Plantae Plantae Plantae Plantae
Protista Fungi Fungi
Protista Chromista
Protista Protozoa
Monera Monera Bacteria Prokaryota Bacteria
Archaea Archaea