Chromista

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Cromistas
Example alt text
Immàgines de genias vàrias de cromistas
Classificatzione sientìfica
Domìniu Eukaryota
Regnos Chromista
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica
Istrutura tìpica de sa tzèlluca cromista (is duas de manu dereta) in cumparàntzia cun sa de is prantas (sa de manu manca)

Chromista inditat in biologia unu grupu de organismos eucariotas chi de acòrdiu cun is postulados de Cavalier-Smith diat costituire unu regnu pro sese. S'usat in carchi sistema de classificatzione, comente pro esempru su Sistema de su Catàlogu de sa Vida.[1]​ Su grupu incluet a sas àligas cromofitas, est a nàrrere, sa manna majoria de sas àligas is cloroplastos de is cales cuntenent clorofillas a e c, is cales sunt inghiriados dae bator membranas e si cunsìderat chi siant istados achiridos dae un'àliga ruja. Annotamala, carchi grupu possedent clorofillas a e b chi si suponet chi benint dae un'àliga birde. S'incluent duncas grupos diversos sena cloroplastos relatzionados in manera intima cun is àteros giai ammentuados. Intre sas àligas de su primu tipu s'agatant is unitzellulares Diatomeae, Dinoflagellata, Chrysophyceae, Haptophyta e Cryptophyceae, e is pluricellulares Phaeophyceae; àligas de su segundu tipu sunt sas Chlorarachniophyceae, e intre is grupos eteròtrofos si distinghent Ciliophora, Foraminifera, Radiolaria, Heliozoa e is parassitos Oomycota e Apicomplexa.

Istoricamente, medas cromistas fiant cunsiderados prantas pro more de is muros tzellulares cun tzellulosa, capatzidade fotosintètica e, in carchi casu, pro s'assimìgiu morfològicu a is prantas terrestres. Unos àteros comente Apicomplexa e Ciliophora fiant cunsiderados protozoos e afines, unos àteros comente sos Oomycota si cunsideraiant fungos. Mancari grupos vàrios non tenent o ant pèrdidu s'abilidade de sintetizare, pro sa majoria sunt autòtrofos. Is cromistas fotosintèticos tenent in generale clorofillas a e c, aici comente medas àteros pigmentos additzionales. Etzetzione sunt is àligas Chlorarachniophyceae chi presentant clorofillas a e b.

Chromista, a su contràriu de àteros grupos cun rapresentantes multicellulares, non tenet medas caraterìsticas morfològicas comunas. Cada sutagrupu importante tenet tzertas caraterìsticas ùnicas, incluende sos alvèolos de Alveolata, s'aptonema de Haptophyta, s'ejectosoma de Cryptophyta e is duos fragellos diferentes de Heterokontophyta. Sende gasi, niuna de custas caraterìsticas est presente in totu is grupos.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Michael A. Ruggiero ,Dennis P. Gordon,Thomas M. Orrell,Nicolas Bailly,Thierry Bourgoin,Richard C. Brusca,Thomas Cavalier-Smith,Michael D. Guiry,Paul M. Kirk, A Higher Level Classification of All Living Organisms, in PLOS ONE, 29 abriel 2015.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Classificatzione de sas ispètzies
Haeckel (1894)
Tres regnos
Copeland (1938)
Bator regnos
Whittaker (1969)
Chimbe regnos
Woese (1990)
Tres domìnios
Cavalier-Smith (2004)
Duos domìnios e sete regnos
Animalia Animalia Animalia Eukarya Eukaryota Animalia
Plantae Plantae Plantae Plantae
Protista Fungi Fungi
Protista Chromista
Protista Protozoa
Monera Monera Bacteria Prokaryota Bacteria
Archaea Archaea