Basìlica de Santu Sadurru

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 39°12′50″N 9°07′24″E / 39.213889°N 9.123333°E39.213889; 9.123333

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Basìlica de Santu Sadurru
Internu

Sa basìlica de Santu Sadurru (titulada fintzas a is santos Gòsamu e Damianu) est sa crèsia prus antiga de Casteddu e una de is prus antigas de sa Sardigna intrena. Dedicada a su patrònu de sa tzitade, est posta in su bighinadu de Biddanoa. A curtzu de sa crèsia s'agatat una necròpoli impare a chi cumponet unu importante cumplessu paleocristianu.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su primu fentomu de sa crèsia torrat a su de 6 sèculos. Est dàbile chi siat istada pesada in su logu in ue sa traditzione cheret chi esseret interradu Sadurru, martirizadu in su 304 segundu sa Passio Sancti Saturni, documenta medievale chi contat de s'istòria de su santu (meda simbigiante a sa de Sadurru de Tolosa).

In su 1089 su cumplessu fiat donadu dae su judighe Costantinu Salùsiu II de Calaris a is mòngios benedetinos. Is mòngios aiant torradu a assentare sa crèsia segundu is caraterìsticas de s'istile romanicu proventzale e dd'aiant torrada a cunsagrare in su 1119.

In su 1324, durante s'assìtiu de Casteddu dae is aragonesos, su monastèriu fiat addanniadu. In su 1363 su re Pedru IV dd'aiat cuntzèdidu a is Caballeros de Santu Giorghi de Alfama.

In su 1444 fiat pigadu dae s'archibiscamu de Casteddu: su monastèriu fiat abandonadu e sa crèsia restaurada in s 1484. Medas decoraduras de Santu Sadurru fiant torradas a impreare pro sa pesadura s'asentadura de su casteddu de Santu Mighele chèrfida dae Jacu Carros (1420-1469).

Fiat sighidu unu perìodu de decadèntzia, in ue fiant fatos isgavos in sa necròpoli paleocristiana chi inghìriat sa crèsia, in s'intentu de agatare is "corpos de is santos" (relicuias). In su 1669 àteros materiales finat pigados pro ddos impreare in s'assentadura baroca de sa seu.

In su 1714 sa basìlica fiat cuntzèdida a s'ordine de is mèigos e is ispètziales e titulada duncas a is santos Gòsamu e Damianu.

Meda addanniada in is bombardamentos de su 1943, durante sa segunda gherra mundiale, fiat torrada a assentare intre su 1948 e su 1952. In su 1978 fiat serrada pro restàuros noos, acabados in su 1996, annu cando fiat torrada a abèrrere a is vìsitas.

Su 30 de santu gaine de su 2004 sa crèsia est istada torrada a cunsagrare e a aberrere a su cultu.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]