Batalla de Àidu de Turdu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Sa batalla de Àidu de Turdu fiat cumbàtida in su mese de austu de su 1347 intre un'esèrtzitu de su Regnu de Sardigna e Còrsiga e sas armadas de sos Dòrias durante sa segunda de sas rebellias de sos Dòrias contra de sos sardos regnìculos.

Logu de s'iscontròriu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àidu de Turdu fiat sa denumenatzione de unu àidu de monte, unu passadòrgiu obligadu costituidu dae una gùturu istrintu. Unos cantos istudiosos afirmant chi si tratet de una localidade chi oe partenet a su territòriu cumonale de Turalva, longu s'asse viàriu bia Turresa - betzu caminu chi giughiat a sa tzitade de Tàtari (sostituida, in su 1822, cun unu percursu meda diferente, de sa Càrolu Felitze de s'ingegneri Carbonazzi). Tale caminu, a pustis de Bonolva, passaiat a s'estu de su casteddu de Rocaforte (Giave) pro tocare cara a sa crèsia de s'Ispìritu Santu de Turalva e, duncas, a su passu naradu Àidu de Turdu. Pro sa natura sua de passu obligadu, su logu bene s'adataiat a un'imbuscada.

Alliados de sos regnìculos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Pro firmare sos rebellos sas tropas regnìculas aiant rugradu su Giugadu de Arbaree de Marianu IV, tando prenu alliadu ma disigende chi niunu de sos duos esèrtzitos lomperet una vitòria detzisiva.

A sa batalla aiat partetzipadu su frade de su giùighe matessi, Giuanne de Arbaree, paris cun unu cuntingente de 250 cadderis e treghentos balestreris aristanesos, cun su còmpitu de evitare a sos regnìculos un'imbuscada.

Alliados de sos Dòrias[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Pro cuntrastare sos regnìcolos, sas famìlias vàrias de sos Dòrias aiant lassadu a unu cantone sas divisiones internas issoro e cun s'agiudu de Gènova aiant armadu unu numerosu esèrtzitu capitanadu dae Mateu, Nicolau, Giuanne e Antoni Dòria.

Sa batalla[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su casteddu de Su Brugu fiat istadu interradu Cervelló a pustis de sa batalla

Andende contra a cantu cussigiadu dae sos arbaresos, comente is avanguàrdias aiant pigadu cuntatu, sos regnìculos fiant istados in manera pagu atentziosa mandados a s'atacu de Gherardo de Cervellon. A ddos abetare, bene cuados e postos in s'istrintu gùturu bi fiant is balestreris genovesos chi aiant dadu proa de sa fama mala issoro.

De su cumbatu sambenosu fiat essidu binchidore s'esèrtzitu de is Dòrias chi aiat massacradu s'inimigu. S'interventu de sos armados arbaresos fiat resissidu a sarvare a is pagos aragonesos subrabìvidos, intre chi su visurré Don Gulliermu de Cervellon. Isse, feriduu, a sa nova chi sos duos fìgios suos Gherardo (mannu) e Mònicu fiant mortos in batalla paris cun su nebode Ughetu de Cervellon, fiat mortu de in cue a pagu.

A sarvare sos regnìculos de s'iscontzada totale in sa Sardigna de su norte fiat istada sa peste niedda, imbàtida in Europa in su 1347. Sos Dòrias no aiant tentu avantàgiu perunu de sa vitòria pro neghe de sa violenta epidèmia chi aiat firmadu totu, fintzas sas atziones bèllicas.

Pagos annos a pustis de, Marianu IV, finas a tando alliadu aragonesu, aiat segadu sos istentos e a sos cumintzos de su mese de cabudanni de su 1353 sa Corona de Logu deliberaiat sa gherra contra su Regnu de Sardigna e Còrsiga (Gherra sardu-catalana: 1353-1355; 1365-1388; 1390-1410/20).

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Virgilio Coberturas, Sa batalla de Aidu 'e Turdu, Bulletinu de s'Assòtziu de s'Artzivu Istòricu Sardu de Tàtari, 1985 (localizat s'iscontròriu in is intorinos de su Ponte Mulinu, oe làcana comunale Bonolva-Giave-Cossoine, in ue curret tantis sa betza Càrolu Felitze de s'Ingegneri Carbonazzi comente sa noa Superstrada Casteddu-Tàtari, ma non bi passaiat s'antiga artèria romana e medievale, chi de Casteddu - bia Bonolva - batiat a Tàtari).
  • Francesco Cesare Casula, La storia di Sardegna, Tàtari, Carlo Delfinu Editore, 1994 ISBN 88-7138-063-0
  • Giovanni Deriu, L'insediamento umano medioevale nella curatoria di "Costa de Addes" , Tàtari, Magnum, 2000, vol de testu, pp. 216-17 nn. 23-24 (publicatzione de una tesi de làurea de s'Universidade de is Istùdios de Tàtari, A. A. 1988-89).
  • Giòvanos Deriu - Salvatore Chessa, L'assetto territoriale dell'odierno Meilogu dal Basso Medioevo ai nostri giorni con particolare riferimento alle curatorie di Meilogu e Costa de Addes, in Meilogu, Tomu I, Carzeghe, Documenta, 2011, pp. 40-41 n. 10. Como fintzas in versione eletrònica: Casteddu, Logus, 2012 https://web.archive.org/web/20120819194007/http://www.logus.it/ebookCatalogo.html
  • Giovanni Deriu - Salvatore Chessa, La "Battaglia di Aidu de Turdu" (1347): ubicazione nell'odierna località torralbese denominata "Tulde", in Meilogu, Tomu II, Carzeghe, Documenta, 2014, pp. 131-35 + tav. 6 + rassigna fotogràfica.

Boghes curreladas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]