Belfast

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 54°35′48″N 5°56′18″W / 54.596667°N 5.938333°W54.596667; -5.938333

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Belfast
Posidura in su Rènniu Aunidu

Belfast (in irlandesu: Béal Feirste chi cheret nàrrere "Su vadu arenosu in sa buca de su frùmene") est una tzitade de unos 276.500 bividores de su Rènniu Aunidu, capitale e bidda prus manna de s'Irlanda de su Norti. S'àrea metropolitana contat unos 580.000 residentes, chi nde faghent sa de bindighi tzitades britànnicas e sa de undighi aglomerados urbanos.

Originalmente Belfast fiat una biddighedda de sa contea de Antrim, fiat sa reina Victoria, in su 1888, a dda artziare a sa cunditzione de tzitade.

Belfast s'agatat in sa costera norti-esta de s'ìsula de irlanda, a curtzu de una nera de montigros intre chi su de Cavenhill, chi si creet apat ispiradu su romanzu de Jonathan Swift, Sos viàgios de Gulliver. Issu imaginaiat imaginaiat ca teniat forma de uni gigante dromidu amparende sa tzitade. Belfast s'agatat fintzas posta a s'uestu de su lagu omònimu - su Belfast Loch e in sa buca de su frùmene Lagan, cosa chi nde faghet logu ideale pro s'indùstria de fraigadura navale chi unu tempus dd'aiat fata famada.

A pustis de s'indipendèntzia de sa Repùblica de s'Irlanda in su 1922, sa tzitade, chi fiat fata capitale de s'Irlanda de su Norti (abarrada intro su Rènniu Aunidu, est istada su logu in ue sas perricas intre unionistas e lealistas at tentu peus efetos. In particulare intre sos annos 60 e 90 paritzos bighinados de sa tzitade fiant a beru suta sèdiu de gherra. Atentados e bochidòrgios fiant fetianos e s'esèrtzitu britànnicu chi s'ocupaiat de tènnere s'ordine interbeniat fatuvatu cun mètidas rebestas contra sos unionistas, chi fiant sos cunsiderados nimigos de s'istadu. De su restu fiant custos sos chi intzullaiant su cunflitu, chirchende de torrare a aunire totu s'Irlanda in una sola natzione indipendente dae sa corona britànnica, chi ddos fiat colonizende de unos 800 annos. Sos lealistas contrapostos a custos fiant difatis totus de pesada dae colonizadores britànnicos chi aiant ocupadu sa parte setentrionale de s'ìsula, in ue rapresentaiant majoria in sa populatzione.

In su 1998, cun sos Acòrdios de sa Chenabura Santa (Good Friday Agreements) sa tzitade at torradu a agatare apaghiamentu e, a pustis de annos de crise econòmica at torradu a agatare isvilupu. Sa populatzione abarrat però galu demograficamente ischirriada segundu sentidu natzionale e sa sotziedade sighit duncas a dèpere acarare problemas de sa discriminatzione e de su setarismu.

Belfast est serbida de unu aeroportu internatzionale e est sea de duas universidades.

Partzidura demogràfica de sa tzitade[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]