Candela

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Candela

Una candela de isteàrica tenet un'intensidade luminosa de belle 1 cd.
Sistema de medida Unidade base de su SI
Unidade de Intensidade luminosa
Sìmbulu cd 

Sa candela (sìmbulu cd) est s'unidade base de intensidade luminosa in su Sistema Internatzionale de Unidades de Medida (SI); overas, potèntzia luminosa pro unidade de àngulu sòlidu emìtida dae una bena luminosa puntiforme in una diretzione piessigna. S'intensidade luminosa est anàloga a s'intensidade de irrajamentu, ma imbetzes de summare in manera simple sos contributos de ogni longària de unda de sa lughe in s'ispetru de sa bena, su contributu de cada longària de unda est ponderadu dae sa funtzione de luminosidade istandard (unu mollu de sa sensibilidade de s'ogru umanu a longàrias diversas de unda).[1] Una candela comune de isteàrica emitet lughe cun un'intensidade luminosa de belle una candela. Si s'emissione in carchi diretzione est blocada dae una barriera opaca, s'emissione diat èssere comente si siat tzirca una candela in sas diretziones chi non sunt inscuridas.


Definitzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa de 26 Cunferèntzia Generale de Pesos e Medidas (CGPM) at torradu a definire sa candela in su 2018.[2] Sa definitzione noa, intrada in vigore su 20 de Maju de su 2019, est:

Sa candela [...] est definida pighende su valore numèricu fissu de s'eficatzia luminosade sa radiatzione monocromaticade frecuèntzia 540 × 1012 Hz, Kcd, chi est 683 cando est espressada in unidades de lm W–1, chi est uguale a cd sr W–1, o cd sr kg–1 m–2 s3, ue su chilogrammu, metre e segundu sunt definidos in tèrmines de h, c e ΔvCs.

Ispiegatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Linear visible spectrum.svg

Sa frecuèntzia seberada est in s'ispetru visìbile a curtzu de su birde, chi currispondet a una longària de unda de tzirca 555 nanometros. S'ogru umanu, cando adatadu a cunditziones de lughe forte, est prus sensìbile a curtzu de custa frecuèntzia. A unas àteras frecuèntzias, est netzessària una intensidade radiante majore pro otènnere sa matessi intensidade luminosa, in base a sa risposta in frecuèntzia de s'ogru umanu. S'intensidade luminosa pro sa lughe de una longària particulare de unda λ est data dae

ue Iv(λ) est s'intesidade luminosa, Ie(λ) est s'intensidade de irrajamentu e est sa funtzione de luminosidade fotòpica. Si est presente prus de una longària de unda (comente est a su sòlitu), si depet integrare in s'ispetru de longàrias de unda pro otènnere s'intensidade luminosa totale.

Esèmpios[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Una candela comune emitit lughe cun s'intensidade luminosa de tzirca 1 cd.
  • Una làmpada fluorescente cumpata de 25 W liberat tzirca 1700 lumens; si cussa lughe est irradiada ecuamente in totus sas diretziones (duncas in 4π steradiantes), at a tènnere un'intensidade de .
  • Cuntzentrada in unu raggiu de 20°, sa matessi lughe diat tènnere un'intensidade de prus o mancu 18,000 cd in intro de su raggiu.

Unidades fotomètricas de lughe de su SI[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cantidades de fotometria de su SI
Cantidade Unidade Dimensione Notas
Nùmene Sìmbolu[nb 1] Nùmene Sìmbulu Sìmbulu[nb 2]
Energia luminosa Qv[nb 3] lumen segundu lm⋅s TJ
Flussu luminosu, potentza luminosa Φv[nb 3] lumen (= candela⋅steradiantes) lm (= cd⋅sr) J Energia luminosa pro unidade de tempus
Intensidade luminosa Iv candela (= lumen a steradiante) cd (= lm/sr) J Flussu luminosu pro unidade de àngulu sòlidu
Luminàntzia Lv candela a metru cuadru cd/m2 L−2J Flussu luminosu pro unidade de àngulu sòlidu pro unidade de àrea de origine projetada.
Illuminamentu Ev lux (= lumen a metru cuadru) lx (= lm/m2) L−2J Flussu luminosu incidente in una superfitzie.
Emitantzia luminosa Mv lumen a metru cuadru lm/m2 L−2J Flussu luminosu emìtidu dae una superfitze.
Isposissione luminosa Hv lux segundu lx⋅s L−2TJ Illuminamentu integradu cun su tempus
Densidade de energia luminosa ωv lumen segundu a metru cubicu lm⋅s/m3 L−3TJ
Eficièntzia luminosa (de irrajamentu) K lumen a watt lm/W M−1L−2T3J Raportu de flussu luminosu e flussu de irrajamentu
Eficièntzia luminosa (de un'origine) η[nb 3] lumen a watt lm/W M−1L−2T3J Raportu de flussu luminosu e consumu de potentza
Eficièntzia luminosa, coeficiente luminosu V 1 Eficàtzia luminosa normalizada dae s'eficàtzia massima possìbile
Abàida puru: SI · Fotometria · Radiometria
  1. Sas organizatzones de standard recummandant chi sas cantidades fotometricas siant denotadas cun su subìnditze "v" (pro "visual") pro evitare confusiones cun sas cantidades radiometricas. Pro esèmpiu: USA Standard Letter Symbols for Illuminating Engineering USAS Z7.1-1967, Y10.18-1967
  2. Sos sìmbulos in custa colunna denotant dimensiones; "L", "T" e "J" istant longària, tempus e intensidade luminosa rispetivamente, e non sunt sos sìmbulos de sas unidades litru, tesla e joule.
  3. 3.0 3.1 3.2 Sìmbulos alternativos chi si bident carchi borta: W pro s'energia luminosa, P o F pro su flussu luminosu, e ρ ("rho") pro s'eficacia luminosa de un'origine.

Relatzione intre l'intensidade luminosa, su flussu luminosu e s'illuminamentu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Si un'origine emitit un'intensidade luminosa nòdida Iv (in candelas) in unu conu bene definidu, su flussu luminosu totale Φv in lumens est

Φv = Iv 2π [1 − cos(A/2)],

ue A est s'àngulu de irrajamentu de sa làmpada, s'àngulu vertice totale de su conu de emissione. Pro fàghere unu esèmpiu, una làmpada chi emitit 590 cd cun unu àngulu de irrajamentu de 40° emitit belle 224 lumens. Abàida MR16 pro àngulos de emissione de unas làmpadas comunes.[3][4]

Si sa origine emitit lughe in manera uniforme in totus sas diretziones, su flussu podet èssere agatadu multiplichende s'intensidade de 4π: una origine uniforme de 1 candela emitit 12.6 lumens.

Cun su fine de medire s'illuminadura, sa candela no est un'unidade pratica, ca si àplicat petzi a puntos de lughe ideales, donzunu aprossimadu dae una origine minuja respetu a sa distàntzia de sa cale benit mesurada s'irrajamentu luminosu suo, fintzas suponende chi bèngiat esecutada in ausèntzia de unas àteras fontes de lughe. Su chi benit mesuradu diretamente dae un esposìmetru est sa lughe intzidente in unu sensore de àrea finida, overas s'illuminamentu in lm/m2 (lux). Nointames, si si progetat un' illuminatzione de medas benas luminosas puntiformes, comente a sas lampadinas, cun intensidades uniformes aprossimativamente omnidiretzionales, sos contributos a s'illuminamentu dae lughe incoerentes essende additivos, est istimadu in manera matemàtica comente sighit. Si ri est sa positzione de sa i-esima oìgine de intensidade uniforme Ii, e â est su vetore unitàriu normale a s'àrea opaca elementare illuminada dA mesurada, e pro totu sas origines luminosas s'agatent in su matessi semi-tretu divididu pro su pranu de custa zona,

In su casu de una singola origine de puntu de lughe de intensidade Iv, a una distàntzia r e incidente normalmente, s'ecuatzione torrat a

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]


  1. (EN) G. Wyzecki e Stiles, W.S., Color Science: Concepts and Methods, Quantitative Data and Formulae, 2ª ed., Wiley-Interscience, 1982, ISBN 0-471-02106-7.
  2. (EN) Convocation of the General Conference on Weights and Measures (26th meeting) (PDF), Bureau International des Poids et Mesures, 13 November 2018.
  3. (EN) Teoria, in www.theledlight.com. URL consultadu su 13 abrile 2020.
  4. (EN) Trastu de cunversione in lìnia, in led.linear1.org. URL consultadu su 13 abrile 2020.