Crimea

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 44°56′00.05″N 34°05′59.74″E / 44.933347°N 34.099928°E44.933347; 34.099928

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Posidura in su mundu
Bandera de sa repùblica autònoma de Crimea
Carta de sa repùblica de Crimea e de sa tzitade autònoma de Sabastòpoli

Sa Crimea (in tàtaru de Crimea: Qırım cun signìficu de « montigru meu » [qır « montigru », im « meu »], in russu: Крым, in ucrainu: Крим) est una penìsula cun istèrrida de 26 945 km², posta a su sud de s'Ucraina e a s'uestu de sa regione russa de Kuban, chi ispronghet a mesu de su mare Nieddu. Sa penìsula est fentomada pro is bìngias, is frutales, is logos de vacàntzia, is sitos archeològicos e fintzas is logos turìsticos comente s'istatzione balneare de Jalta (in ue, in s'istadiale de su 1945 ant tentu logu is acòrdios intre Churchill, Roosevelt e Stalin). Sa capitale de sa Crimea est Simferopol. Sa tzitade de Sebastòpoli, portu militare de importu chi s'agatat in su sud-uestu de sa penìsula, subra su mare Nieddu, disponet de istatutu ispetziale de tzitade federativa, a foras dae sa repùblica de Crimea.

Istòria[modìfica | edit source]

Currespundente a s'antiga Tàuride, sa Crimea a fatu parte, dae s'antighidade a su de 13 sèculos de su mundu grecu e bizantinu, semper abarrende aberta a manu de su norte a is pòpulos de is istepas (tzimmerios, iscitos, gotos, mòngolos, turcòfonos e àteros). In su de 15 sèculos fiat passada a s'impèriu otomanu, in su de 18 sèculos a s'impèriu russu e in su 1922 fiat intradu in s'Unione Soviètica. In sinu a cust'ùrtima, costituiat a primìtziu una repùblica sotzialista autònoma, a coa unu oblast chi fiat parte de sa repùblica federale soviètica russa fintzas a su 1954, annu cando fiat tzedida a sa repùblica sotzialista soviètica ucraina. A s'acabu de sa segunda gherra mundiale, sa populatzione de etnia tàtara chi bi biviat at dèpidu subire una deportatzione.

In su 1991, a fatu de sa ruta de s'URSS, sa Crimea at otentu istatutu de repùblica autònoma in sinu a s'Ucraina indipendente.

In su martzu de su 2014, cun sa crise de Crimea, a cunsighidu de unu referendum unilaterale - sende chi non reconnoschiat is autoridades noas provisòria de Kiev, chi pro revesa non reconnoschiant balididade a su referendum - su parlamentu crimeanu a proclamadu sa setzessionede sa repùblica de Crimea e s'annessione a sa Rùssia. Atualmente s'Ucraina pretendet sa Crimea e sa resolutzione de s'assemblea generale de s'ONU 68/262 e dennegadu cale chi siat balididade a su referendum.

Demografia[modìfica | edit source]

Sa Crimea contat populatzione de unos 2,4 milliones de bividores, in imminorigamentu adasianu ma costante dae is annos '90. In su 2001, sa cumponidura ètnica de sa repùblica de Crimea (duncas Sebastòpoli no est inclùdida) fiat partzida comente sighit:

Cumponidura ètnica de sa Crimea in su 2001

Sebastòpoli in su 2007 contaiat imbetzes unu 71% de russos, unu 24% de ucrainos, unu 1.5% de bielorussos, unu 0.7% de tàtaros, unu 0.5% de tàtaros de Crimea, unu 0.3% de armenos, unu 0.3% de ebreos, unu 0.2% de moldavos, e unu 0.2% de azeros.

Àteros progetos[modìfica | edit source]