Filippo Figari

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Filippo Figari (Casteddu, 23 de cabudanni de su 1885 – Roma, 30 de santugaine de su 1973) est istadu unu pintadore sardu.

Biografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Fiat fìgiu de Bartolomeo Figari, ingegneri de sas Ferrovias sardas reales, e de Carmela Costa.

Pro su traballu de su babbu, in su 1890 si tramudat in paris cun sa famìlia a Tàtari, in ue connoschet a Giuseppe Biasi, cun su cale acumprit sas primas esperièntzias gràficas suas in unos locales giornales satìricos. In su 1904 torrat a Casteddu cun sa famìlia. A pustis de s'èssere diplomadu in su litzeu ginnàsiu Dettori, esponet sas caricaturas suas in una mustra cun Felice Melis Marini.

Pagos meses a pustis tzucat a Roma, in ue su poeta Salvator Ruju l'introduit in sa redatzione de su cuotidianu Sa Pàtria, pro su cale realizat caricaturas medas.

In su 1916 benit mutidu a sas armas. A pustis de s'èssere distintu in un'atzione de gherra, pro sa cale at a èssere posca onoradu cun sa medàllia de brunzu a su balore, benit pigadu a presoneri dae sos austrìacos e benit postu in intro de sa fortilesa de Komaron.

Dae su 1929 finas a sa ruta de sa ditadura fascista est segretàriu de su Sindacadu regionale fascista de sas artes bellas.

A pustis de àere espostu in sa Prima mustra de su sindacadu regionale fascista de su 1930, in Tàtari, pigat parte a medas àteras mustras. In su 1931 esponet in sa prima Cuadriennale natzionale de arte de Roma, in ue un'òpera sua, La Vendemmia, benit comporada dae Vittorio Emanuele III.

In su 1935 divenit diretore de s'Iscola de Arte de Tàtari.

Cun sa ruta de su regìmene est sugetu de vàrios atacos personales pro àere mantentu, pro medas annos, sa càrriga de Segretàriu sindacale.

Sa decoradura de su munitzìpiu de Casteddu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su santandria de su 1911 benint assinnados sos traballos de decoradura de su palatzu tzìvicu de sa Comuna de Casteddu. Figari otenet sa sala de sos Cojuios. Pro realizare cuss'òpera issu si tramudat pro belle tres annos in sa bidda de Busache, in ue elàborat sas botzas chi posca ant a èssere sa base de sas telas chi at a realizare. In sa rapresentatzione de su cojuiu sardu su pintore re-traet situatziones medas de sa traditzione: sa bessida de sos isposos acumpangiados dae su sonu de sas launeddas collidos de sas fèminas chi ghetant su trigu comente a sinnu augurale, su ballu de s'isposu cun una de sas invitadas, momentos de festa a inghìriu a su fogu ma fintzas iscenas medas de bida de cada die de sa bidda de Busache. In sa permanèntzia sua in Busache, Filippo Figari at tentu una relatzione cun una tzeraca dae sa cale est nàschidu una fìgia chi no at bòlidu reconnòschere (difatis issa at pigadu su sambenadu de sa mama). In sas telas sunt rapresentados fintzas sos bestires traditzionales de sas biddas de Samugheo e Atzara.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN5742881 · ISNI (EN0000 0000 6674 7503 · GND (DE119515229 · LCCN (ENnr97013348 · RKD (EN27964 · SUDOC (FR070151156 · ULAN (EN500079566 · WorldCat Identities (ENnr97-013348