Filòsofu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Filosofo)
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

S'Iscola de Atene de Raffaello chi rafigurat sas figuras tzentrales de Platone e Aristòtele e unos àteros filòsofos antigos chi s'iscàmbiant sos connoschimentos issoro.

Unu filòsofu est calicunu chi pràticat sa filosofia, su chi ìmplicat un'averiguada ratzionale in àreas chi sunt a su de foras de sa teologia o de sa sièntzia.[1] Su tèrmine "filòsofu" derivat dae su gregu antigu φιλόσοφος (philosophos) chi signìficat "amante de sa sabiduria". Su cònio de su tèrmine est istadu atribuidu a su pensadore gregu Pitàgora (su de VI sèculos aC).[2]

In su sensu clàssicu, unu filòsofu fiat calicunu chi biviat segundu unu tzertu istile de vida, cuntzentrende·si in sa risolutzione de dimandas esistentziales pro sa cunditzione umana, e non calicunu chi arresonat subra teorias o cummentos de àteros autores.[3] In manera tìpica, custos piessignos marcos de filosofia sunt cussos ellenìsticos e sos chi s'impinnant prus in manera tosta in custu istile de vida podent èssere cunsiderados filòsofos. Unu filòsofu est cussa persone chi disafiat cussu chi si pensat esseret de bonu sensu, no ischit cando acabare de fàghere dimandas e torrat a esaminare sos modos betzos de pensare. [4]

In unu sensu modernu, unu filòsofu est un'intelletuale chi at contribuidu in unu o prus ramos de sa filosofia, comente a s'estètica, s'ètica, s'epistemologia, sa lògica, sa metafìsica, sa teoria sotziale e safilosofia polìtica. Unu filòsofu podet fintzas èssere cussu chi at traballadu in sas umanidades o in unas àteras sièntzias chi dae tando si sunt separadas dae sa filosofia propriamente narada in sos sèculos, comente a sas artes, s'istòria, s'economia, sa sotziologia, sa psicologia, sa linguìstica, s'antropologia, sa teologia e sa polìtica.[5]

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Grètzia antiga e Roma[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'ischirriada intrae filosofia e sièntzia dae sa teologia at incumentzadu in Grètzia durante su de VI sèculos aC.[6] Talete, astrònomu e matemàticu, est istadu cunsideradu dae Aristòtele su primu filòsofu de sa traditzione grega.[7]

Mentras Pitàgora at coniadu sa paràula, sa prima elaboratzione connota de s'argumentu est istada giuta dae Platone. In su Symposium suo, concruit chi s'Amore est custu chi mancat a s'ogetu chi chircat. Duncas, su filòsofu est cussu chi chircat sa sabiduria; si sègudat sa sabiduria, diat èssere unu sàgiu. Duncas, su filòsofu in s'antighidade fiat unu chi biviat in sa  chirca costante de sa sabiduria e biviat segundu cussa sabiduria.[8] Sunt sortos disacordos subra ite cheret narrere a bìvere in manera filosòfica. Custos disacordos ant dadu orìgine a diversas iscolas filosòficas ellenìsticas. De cunsighèntzia, s'antigu filòsofu pensaiat in una traditzione.[9] Mentras su mundu antigu diveniat iscisma pro mèdiu de su dibatu filosòficu, sa cumpetitzione cunsistiat in su bìvere in modu tale de trasformare su modu suo de bìvere in su mundu intreu.[10]

Intre sos ùrtimos de custos filòsofos b'aiat Marcus Aurelius, chi est in manera ampra cunsideradu unu filòsofu in su sensu modernu, ma s'at refudadu personalmente de si mutire cun tale tìtulu, ca teniat su dovere de bìvere comente a imperadore.[11]

Transitzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Segundu su classitzista Pierre Hadot, su cuntzetu modernu de unu filòsofu e de una filosofia s'at isvilupadu prevalentemente pro mèdiu de tres mudadas:

Su primu est s'inclinu naturale de sa mente filosòfica. Sa filosofia est una disciplina allicadora chi podet a discansu trisinare s'indivìduu in s'anàlisi de s'universu e de sa teoria astrata.[12]

Su segundu est sa mudada istòrica pro mèdiu de s'era medievale. Cun sa pesada de su cristianèsimu, s'istile de vida filosòficu est istadu adotadu dae sa teologia sua. Tando, sa filosofia fiat dividida tra unu modu de bìvere e su materiale cuntzetuale, lògicu, fìsicu e metafìsicu pro giustificare cussu modu de bìvere. Sa filosofia fiat tando sa tzeraca de sa teologia.[13]

Su de tres est su bisòngiu sotziològicu cun s'isvilupu de s'universidade. S'universidade moderna recheret professionistas pro imparare. Si mantènnere in sese recheret imparare a sos futuros professionistas a sostituire s'atuale facultade. Duncas, sa disciplina degradat in unu limbàgiu tècnicu riservadu a sos ispetzialistas, evitende in manera cumprida su cuntzetu originale suo comente a istile de vida.

Era medievale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su de bator sèculos, sa paràula filòsofu at cumintzadu a designare un'òmine o una fèmina chi giughiat una vida monàsticu. Gregòriu de Nissa, pro esèmpiu, descriet comente a sorre sua Macrina aiat cumbintu sa mama a abbandonare "sas distratziones de sa vida materiale" pro una vida filosòfica.[14]

Prus a tardu, durante su Medioevu, sas persones chi s'impinnaiant in s'alchimia beniant mutidas filòsofos - dae custu sa Pedra Filosofale (latinu: lapis philosophorum).[15]

Prima era moderna[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Medas filòsofos istupaiant galu dae sa traditzione clàssica, bidende sa filosofia issoro comente a un'istile de vida. Intre sos prus notèvoles ammentamus René Descartes, Baruch Spinoza, Nicolas Malebranche e Gottfried Wilhelm Leibniz. Cun su bènnere de s'universidade, su cuntzetu modernu de sa filosofia est devènnidu prus importante. Medas de sos prus istimados filòsofos de su de degheoto sèculos in posca ant frecuentadu, insegnadu e isvilupadu sas òperas issoro a s'universidade. Sos primos esèmpios includent: Immanuel Kant, Johann Gottlieb Fichte, Friedrich Wilhelm Joseph Schelling e Georg Wilhelm Friedrich Hegel.[16]

A pustis de custos indivìduos, su cuntzetu Clàssicu fiat belle mortu cun sas etzetziones de Arthur Schopenhauer, Søren Kierkegaard e Friedrich Nietzsche. S'ùrtima considerevole figura in filosofia a non sighire unu regìmene acadèmicu istrintu, seriu e ortodossu est istadu Ludwig Wittgenstein.[17]

Acadèmia moderna[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In s'era moderna, cussos chi cunsighint sos grados sobrados in filosofia, a s'ispissu sèberant de sighire sas carrieras issoro a s'internu de su sistema educativu. Segundu un'istùdiu de su 1993 de su National Research Council (comente a aporridu dae s'American Philosophical Association), su 77,1% de sos 7.900 titulares de unu dotoradu de chirca in filosofia chi ant rispòndidu sunt istados impreados in istitutos de imparu (acadèmias comente sas universidades). A su de foras de su mundu acadèmicu, sos filòsofos podent impreare sas capatzidade issoro de iscritura e arresonu in unas àteras carrieras, comente a sa meighina, sa bioètica, sos afares (business), s'editoria, s'iscritura indipendente, sos mèdia e sa lege.[18]

Prèmios in sa filosofia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Bi esistint medas prèmios in sa filosofia. Intre sos prus importantes bi sunt:

  • Kyoto Prize in Arts and Philosophy
  • Rolf Schock Prizes
  • Avicenna Prize
  • Berggruen Philosophy Prize

Unos cantos istimados filòsofos, comente a Henri Bergson, Bertrand Russell, Albert Camus e Jean-Paul Sartre, ant fintzas bintu su prèmiu Nobel pro sa literadura.

Su prèmiu John W. Kluge pro s'istùdiu de s'umanidade, creadu dae sa Library of Congress pro reconnòschere su traballu non tratadu dae sos prèmios Nobel, est istadu assignadu a sos filòsofos Leszek Kołakowski in su 2003, Paul Ricoeur in su 2004 e Jürgen Habermas e Charles Taylor in su 2015 .[19]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. [1] ,
  2. Template:LSJ
  3. Pierre Hadot, The Inner Citadel. p. 4
  4. [2] ,
  5. [3] , DOI:10.1093/acref/9780199754663.001.0001. 9780199754663
  6. [4] ,
  7. Aristotle, Metaphysics Alpha, 983b18.
  8. That is to say philosophically – Pierre Hadot, Philosophy as a Way of Life, trans. Michael Chase. Blackwell Publishing, 1995. p. 27: Introduction: Pierre Hadot and the Spiritual Phenomenon of Ancient Philosophy by Arnold I. Davidson. Citing Hadot, 'Presentation au College International de Philosophie,' p. 4.
  9. Pierre Hadot, Philosophy as a Way of Life, trans. Michael Chase. Blackwell Publishing, 1995. p. 5: Introduction: Pierre Hadot and the Spiritual Phenomenon of Ancient Philosophy by Arnold I. Davidson. Citing Hadot, 'Theologie, exegese, revelation' p. 22
  10. Pierre Hadot, Philosophy as a Way of Life, trans. Michael Chase. Blackwell Publishing, 1995. p. 30: Introduction: Pierre Hadot and the Spiritual Phenomenon of Ancient Philosophy by Arnold I. Davidson. Citing Hadot, Dictionnaire des philosophes antiques, p. 13
  11. Wikisource:Meditations#THE EIGHTH BOOK
  12. Pierre Hadot, Philosophy as a Way of Life, trans. Michael Chase. Blackwell Publishing, 1995. p. 31: Introduction: Pierre Hadot and the Spiritual Phenomenon of Ancient Philosophy by Arnold I. Davidson. Citing Hadot, 'Presentation au College International de Philosophie,' p. 7
  13. Pierre Hadot, Philosophy as a Way of Life, trans. Michael Chase. Blackwell Publishing, 1995. p. 32: Introduction: Pierre Hadot and the Spiritual Phenomenon of Ancient Philosophy by Arnold I. Davidson.
  14. Readings in World Christian History (2013), pp. 147, 149
  15. Script error: No such module "Citazione".
  16. Pierre Hadot, Philosophy as a Way of Life, trans. Michael Chase. Blackwell Publishing, 1995. p. 271: Philosophy as a Way of Life
  17. A. C. Grayling. Wittgenstein: A Very Short Introduction. Oxford University Press, 2001. p. 15
  18. Script error: No such module "Citazione".
  19. Template:Cite news