Frantziscu Cillocco

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Frantziscu Cillocco
Nàschida	1769 Casteddu
Morte	30 de austu de su 1802 Tàtari
Natzionalidade	sarda
Traballu	rivolutzionàriu
Contributos de importu	Su de èssere istadu un'esponente de annotu de su triènniu rivolutzionàriu sardu e de àere ghiadu duos tentativos de destruire su regime feudale

Frantziscu Cillocco (Casteddu, 1769 - Tàtari, 30 de austu de su 1802), fatu-fatu istòrchidu in Cilocco, est istadu unu rivolutzionàriu sardu, intre sos esponentes printzipales de sa Rivolutzione Sarda de su 1974 incumintzada cun sa Die de s'Aciapa.

Biografia

Nàschidu in una famìlia rica, aiat tentu un'educatzione chi l'aiat cunsentidu de s'ocupare de chistiones giuditziàrias. In su 1794 fiat istadu unu de sos capos de sa rebellia contra a sa domo Savoja. Sa discuntentesa cumulada finas a cussu momentu fiat esplòdida cun unu motu de rebellia intre notàbiles e pòpulu casteddaju chi, su 28 de abrile de su 1794, aiant caturadu e espèllidu dae Casteddu su vitze-re e totu sos funtzionàrios piemontesos; sa die oe benit afestada che a Sa die de sa Sardigna e festa de su pòpulu sardu.

Essende un'oradore de primore, s'annu imbeniente aiat fatu parte de una delegatzione imbiada a Tàtari pro sedare sas rechertas de autonomia de sa Sardigna setentrionale, e sas paràulas suas ant ispantadu sos abitantes locales chi l'aiant pedidu de los ghiare contra a sos printzipales tataresos. Fiat resèssidu a collire belle 13.000 persones chi fiant resèssidos a fàghere fuire sos barones chi guvernaiant Tàtari. A pustis de àere otentu custu resurtadu, su 31 de nadale fiat partidu pro torrare a Casteddu, paris a sos àteros duos membros de sa delegatzione, aende postu a su guvernu personàgios fideles a issu.

Su 10 de ghennàrgiu de su 1795 fiant lòmpidos a Casteddu, non chene àere addobiadu opositzione durante su biàgiu, e aiant fatu raportu a sos Istamentos.

A pustis de sa repressione iscadenada dae sos piemontesos fiat istadu costrintu a tzucare a Parigi. Essende·si trasferidu in Còrsica, in su ghennàrgiu de su 1801, aiat organizadu un'atzione in Sardigna isperende de otènnere s'apògiu de Napoleone.

Chirchende s'apògiu de bandidos e pastores, in su martzu de su 1802, fiat isbarcadu in Azos cara a cara cun s'isponda de sa Còrsica.

In cue aiat collidu unu grupu de pastores cun su cale si promitiat de atacare Tèmpiu, residèntzia de su cumandante tzivile e militare de sa Gallura. S'atzione fiat fallida a pustis de unas cantas iscobiaduras, e pro neghe de su servìtziu de ispionàgiu de su regìmene, causende s'isorvimentu de sa fortza.

In su 12 de làmpadas aiat intentadu un'isbarcu nou, chi sos atacados non s'isetaiant, e intre su 16 e su 18 de làmpadas fiat resèssidu a conchistare unas cantas defensas costeras e unu batellu, ma sa reatzione de sos piemontesos l'aiat costrintu a si retirare. Fiat abarradu pro meses cuadu intre sos montes pro evitare s'arrestu ma s'esecutzione de unos cantos òmines suos l'aiat espostu a vinditas de sos parentes de sos giustitziados, e su 25 de trìulas de su 1802 l'aiant agatadu e cunsignadu a sas autoridades.

L'ant protzessadu e cundennadu a morte su 30 austu de su 1802, impicadu in sa pratza pùblica.

Bibliografia

• (IT) Francesco Cesare Casula, La Storia di Sardegna, Tàtari, Carlo Delfino Editore, 1998, pp. 468, ISBN 88-7741-760-9, OCLC 474563581.
• (IT) Bruno Anatra, CILOCCO, Francesco, in Dizionario biografico degli italiani, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.

Artìculos ligados

• Rivolutzione sarda de su 1794
• Sa die de sa Sardigna