Frantziscu Ciusa

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Frantziscu Ciusa

Francesco Ciusa (Nùgoro, 2 de trìulas de su 1883Casteddu, 26 de feàrgiu de su 1949) est istadu un'iscultore sardu.

Biografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Fìgiu de un'ebanista, gràtzias a unu sussìdiu chi l'aiat frunidu de su munitzìpiu nugoresu at pòdidu frecuentare dae su 1899 a su 1903 s'Acadèmia de sas Bellas Artes a Firentze; in ue at tentu pro mastros su xilògrafu Adolfo De Carolis, s'iscultore Domenico Trentacoste e su giai afirmadu maistru de sos macchiaiolos Giovanni Fattori. Custu ùrtimu nd'est istadu unu de sos primos estimatores e a bortas l'at agiudadu fintzas in manera materiale, bidende sa cunditzione sacrificada sua. Segundu carchi leghidura[1] Ciusa diat àere istrintu ligàmenes profundos cun sa didàtica e sos ambientes culturales acadèmicos e diat àere oridu non solu a su realismu e a su simbolismu de su Fatores e de unos àteros, ma diat àere fintzas surbidu elementos ideales dae sas ideas anàrchicas e sotzialistas tando in isvilupu, temàticas a sas cales sos sardos de s'internu fiant naturalmente sensìbiles. Segundu àteros, imbetzes, dae su cuntatu cun sos tzenàcolos fiorentinos, intre sos cales su de Giovanni Papini, diat àere tràidu ocasione de cunfrontu risolvende·lu però in delusione. Tzitat difatis Remo Branca:[2]

«  ... nois tenìamus cosas prus mannas de nàrrere, ma nos nche mancaiant sos mèdios pro las espressare: depìamus fàghere totu a sa sola, pro ite benìamus de unu àteru mundu, fìgios de sa tragèdia, de s'abbandonu, de sa soledade, de s'incoscièntzia de nois matessi »

In cada manera at istabilidu amistades cun carchi artista, intre sos cales Plinio Nomellini, Galileo Chini, Libero Andreotti e Lorenzo Viani.

Torradu in Sardigna in su 1904, s'at trasferidu in Tàtari, in ue at connotu su poeta Salvator Ruju gràtzias a sa racumandatzione de Bustianu Satta. Ruju l'at introduidu in s'ambiente culturale tataresu chi l'at acòllidu benevolmente. At istrintu amighèntzia cun su poeta Giannetto Masala e cun Giuseppe Biasi, tando a sos primos passos suos in sa pintura, chi l'at ofertu un'aposentu in s'istùdiu suo.

In s'austu de su 1904, acumpangiadu dae s'incoragiamentu mannu de artistas nugoresos e tataresos, at presentadu in Nùgoro carchi òpera, in sa chi probabilmente est istada sa prima bera e pròpia espositzione sua, fintzas si fiat istada tenta (comente a tando si faghiat fintzas in cussa tzitade) in sas vetrinas de un'esertzìtziu cumertziale.[3] Intre sas òperas ispicaiat su gessu "L'acquaiola", iscultura de una fèmina sarda in bistimentas traditzionales, cun un' ànfora in sa conca incrinada meda. At corfidu s'ograda de sa fèmina, de frita fissidade, paris cun s'espressione de tosta tristura chi l'acumonaiat a unu àteru gessu de sa matessi espositzione, "Maria Rita".

In su 1905 est torradu a Nùgoro.

Sa mama de s'ochidu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa mama de s'ochidu

A pustis de nde àere incumentzadu s'esecutzione in su 1906, in su 1907 at espostu a Venètzia s'iscultura Sa mama de s'ochidu. Nointames giret galu meda sa boghe segundu sa cale at bintu su primu prèmiu de sa Biennale de Venètzia, est netzessàriu acrarire chi niunu prèmiu o reconnoschimentu est bènnidu dae s'espositzione venetziana.[4] S'originale in gessu de sa "mama de s'ochidu" est oe espostu in sa Galleria cumonale de arte de Casteddu. Nd'esistent chimbe còpias in brunzu, una de sas cales est esposta in sa Galleria Natzionale de Arte Moderna de Roma. Una àtera còpia in gessu est esposta in su Tribu de Nùgoro e un'àtera galu s'agatat in Palermu.

Una testimonia direta de importu est istada collida dae Remo Branca.[5] Ciusa fiat andadu a l'agatare a s'acabu de sos annos Trinta e l'ait pigadu a sa localidade de Funtana 'e littu, in ue l'ait contadu de cando ait bidu una mama ispuntare dae s'oru de unu monte, "urlante, comente a un'umbra niedda de malasorte", s'acurtziare a su fìgiu ochidu, "e posca in su mudìmene serradu suo acanta a su mortu". Dae sa relatzione de Branca, carchi cummentu de Ciusa:[6]  

« Mira, in ue apo adobiadu Sa Mama de s'Ochidu", inoghe. No apo tentu prus paghe, mi aiat pigadu su pistighìngiu de contare cussu mudìmene de su tempus tràgicu nostru, chi amus bìvidu a sa sola. Cando l'apo naradu a Bustianu m'at abbratzadu. Cando l'at bidu iscolpida at prantu. Cando biagiaia cara a Venètzia, pro collire su laru, m'ammento chi castiaia sas nues, a foras de su finestrinu, e las bidia totus ròida e oro: no isco si l'esserent… »

Una crònaca de su tempus a firma de Ettore Cozzani[7],chi cumintzaiat tando a s'interessare a sa Sardigna e a sos artistas suos, est abarradu pro s'Ìsula a longu comente a una de sas prus accuradas e profundas. Aende·si giutu a Venètzia pro sa premiatzione, ait adobiadu s'artista giai prenu de glòria e giai cunsignadu a su balore suo simbòlicu imbeniente: "Ciusa non fiat tando unu sardu: fiat sa Sardigna".[8] Si podet adotare tando sa sua descritzione, ogetiva bastante:  

« … fiat sa mama chi, dae cando l'ant ispojoladu su fìgiu, s'est sèida in sas chisinas de su foghile suo, e non s'est mòida prus: sos ghenucros artzados a petorras, sos bratzos a inghìriu a sos ghenucros, su bustu pesadu, sa conca arta; ma, cosa chi non si podet ismentigare, sa buca serrada, comente segliada, chi si tiraiat a issa totu sas fibras de sa cara, agorrende in sas lavras fintzas totu sa lìnias de sas rugas: e sos ogros chi càstiant immòbiles a su dolore e a s'arcanu »

Su tema, in realidade, podiat intzitare foras de s'Ìsula una tzerta ispantada chi imbetzes in su locu non destaiat, tratende·si de perìodos in sos cales sa torrada de su banditismu e sa virulèntzia de sas disamistades torraiant sas bochiduras a elementos costumados de cada die. Sa fitiania de sas mortes violentas aiat giutu a ismanniamentos de sas traditziones formales, comente a sa ria, su ritu fùnebre chi si suponet sa Mama siat tzelebrende, istichende sos sentidos personales suos.

Tecnicamente s'Altea signalat unu riferimentu istilìsticu a sos pannègios de Donatello, e in particulare a sa Giuditta sua, pro sa chirca de s'efetu de umbra de su mucadore chi cugùgiat su capu e essit in sos cherbeddos e a sos lados ismanniende sa dramatizatzione de sa cara.

Frantziscu Ciusa e Bustianu Satta

Sa crìtica si nd'at ocupadu cun diversos èsitos. Ugo Ojetti, a pustis de àere abbaidadu su gessu, nd'aiat naradu in su Corriere della Sera: "osservadu gasi a fundu, ammustradu cun meda cussèntzia, costruidu cun meda sièntzia" e l'aiat definidu "sa rivelatzione prus importante de sa mustra de iscultura".

Su sutzessu at tentu medas valèntzias atzessòrias. S'ambiente culturale isolanu sufriat dae tempus un'isulamentu chi nde causaiat sa suferèntzia de sas espressiones traditzionales suas e bi nde maduraiat una bògia de cobrada chi tardaiat a si traduire in òperas in gradu de traversare su mare e de "istampare" sa serrada Continentale. Est istadu a pustis de Venètzia chi sos artistas sardos ant pigadu aficu in su traballu issoro, e sos deghènnios imbenientes ant bidu s'afortiare in s'ìsula de una "colònia" artìstica de vidalidade manna, e in su Continente ant permìtidu s'afirmadura semper prus manna de medas esponentes, finas a su Nobel assignadu a sa Deledda.

A pustis de Venètzia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su nòmade - 1908-1909

In su 1908 s'at tramudadu in Casteddu. In cue at realizadu carchi òpera in gènere connotas comente traballos de interesse mannu. Sunt intre custas "Su pane", "Su nòmade", "Sa filadora" e "Su dormiente", chi in su 1909 at bintu su Prèmiu "Tzitade de Firentze". Sunt de su 1911 sos gessos "Bonidades" e "Dolorante ànima sarda".

Su 4 de abrile de su 1911 est intradu in sa Massoneria in sa Loggia Libertade e Traballu de Aristanis, e su 20 de làmpadas de su 1914 est devènnidu Maistru massone.[9]

Est istadu incarrigadu de sa decoradura de su Palatzu Tzìvicu de Casteddu, e bi s'at dedicadu intre su 1913 e su 1914 realizende·bi istucos e pinturas.[10] At fatu in tantu fintzas s'arreu de una tumba in su campusantu tzitadinu de Bonaria, e in su 1914 at realizadu "Su cainita".

Durante su perìodu bèllicu at traballadu comente a illustradore e at realizadu carchi medàllia commemorativae, intre sas cales una in onore de sa Brigata Tàtari. In su 1919 at costituidu sas manifaturas SPICA, chi diant àere cummertzializadu òperas in tzeràmica. Intre su 1920 e su 1922 at prodùidu "Sa campana", "Sa torrada" e "Sacu de orbace", tres òperas in gènere cunsideradas de importàntzia manna in su suo s'itòria espressiva sua. In su 1923 est andadu a sa Quadriennale de Torinu paris cun una truma manna de artistas sardos, chi coordinaiat in paris cun Filippo Figari; b'at espostu "Sa chena de sos mortos".

In su 1925 at serradu sas manifaturas SPICA pro atzetare sa diretzione de s'Iscola de Arte Aplicada de Aristanis, in su mentres s'at acurtziadu a su Fascismu e in paris cun carchi traballu in sos campusantos at esecutadu fintzas òperas de suportu a su regìmene. Intre custas su monumentu a su generale Asclepia Gandolfo[11] e un'istucu chi s'ispiraiat a unu cantzu de sa Nike alada, e chi at mutidu "Alas a sa Pàtria". Nointames in su 1928 una àtera Nike est istada càusa de chistione cun sos polìticos, aende·li custos pedidu chi nd'agiungheret una a su Monumentu a sos mortos de Igrèsias (de cuntzetu prefascista), ma s'artista s'ait refudadu e ait bogadu sa firma. Cungiada fintzas s'iscola, at aderidu a sa "Famìlia artìstica sarda" chi si proponiat de resistire a su luta contra sos regionalismos de su guvernu fascista.[12]

In su 1931 at incumentzadu sa realizatzione de su monumentu a Bustianu Satta, chi diat èssere istadu a pustis costruidu in su 1934 a Nùgoro in su cùcuru de Sant'Onòfriu.[13] In su 1933 l'nt commissionadu sa tumba de una pitzinna de Ulassa, Cornelietta Lai, ma pro bia de sa farta de foto de custa ùrtima, su babbu Giuseppe at detzìdidu de fàghere posare pro issa sa sorre Maria Lai, sa chi diat diventare un'artista connota in àmbitu internatzionale e chi est sepultada in sa matessi tumba, in ue est semper abarrada isculpida. In su 1934, in paris cun una sèrie de medàllias intre sas cales una tzelebrativa de sas Camisas Nieddas de sa Sardigna, at realizadu unu bustu de Benito Mussolini e at tentu una personale in Casteddu.

In su 1936 at incumentzadu s'iscriturade s'autobiografia sua. A pustis sa produtzione sua est minimada de calidade e de cantidade, finas a cando, durante sa gherra, no est istadu distrùidu s'istùdiu suo in sa carrera S'Alighera de Casteddu. A pustis est istadu mutidu comente a dotzente de disinnu in sa facultade de ingegneria de s'Universidade de Casteddu.

S'ùrtima òpera de annotu sua est istada su "Fromboliere", realizadu durante una breve permanèntzia in Orgosolo intre su 1939 e su 1940[14].

Ciusa est mortu in Casteddu in su 1949.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Intre sas cales Giuliana Altea, Francesco Ciusa, Ilisso, 2004
  2. In "Medioevo a Orgosolo" (Editrice Sarda Fossataro, 1966)
  3. At espostu fintzas, in su matessi annu, in sa Promotrice fiorentina.
  4. «La Madre dell'ucciso di Ciusa non vinse la Biennale di Venezia - Cultura - L'Unione Sarda.it»L'Unione Sarda.it, 12 gennaio 2016 (consultadu in data 13 de martzu de su 2018).
  5. Chi nd'at faeddadu in "Sa xilografia in Sardigna" (Editora Sarda Fossataro, 1965) e torra in "Medioevo a Orgosolo"
  6. In "La xilografia in Sardegna", Branca però narat chi sa pretzisione de su testu diat àere pòdidu no èssere primorosa.
  7. Diretore e printzipale ispiradore de sa rivista e domo editora culturale S'Eròica
  8. Gai in "Vita poesia di Sardegna" (aa.vv. - 1936)
  9. Vittorio Gnocchini, L'Italia de i LIberi Muratori, Erasmo e., Roma, 2005, pp. 77-78.
  10. Custos traballos sunt andados pèrdidos cando Casteddu est istada bombardada dae sos Alleados durante sa gherra, ma nde restat proa in carchi fotografia iscampada a sa destruidura.
  11. Su generale fiat istadu imbiadu in s'Ìsula a su fine de consolidare sos raportos intre su regìmene e sos sardistas.
  12. S'assòtziu at tzèdidu posca su passu a s'istitutzione de su Sindacadu Regionale Fascista pro sas Bellas Artes, a su cale Ciusa no at aderidu.
  13. Su monumentu est istadu posca distrùidu pro vandalismu.
  14. S'òpera est istada posca acuistada in su 2003 de sa Regione Sarda.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Giuliana Altea, Francesco Ciusa, Ilisso, 2004, testu disponìbile online (.pdf)
  • Giuliana Altea e Marco Magnani, 'Pittura e scultura dal 1930 al 1960, collana "Storia dell'arte in Sardegna", Ilisso per Fondazione Banco di Sardegna, 2000
  • Remo Branca, La vita nell'arte di Francesco Ciusa, Editrice Sarda Fossataro, Casteddu, 1975.
  • Rossana Bossaglia, Francesco Ciusa, Ilisso, Nùgoro, 1990.
  • F. Spano Satta, Il monumento nuorese a Sebastiano Satta (intervista con Francesco Ciusa), in L'Isola, 28 ghennàrgiu 1931
  • Francesco Ciusa, Una lettera di Francesco Ciusa in L'Unione Sarda, Casteddu, 18 ghennàrgiu 1944

Boghes ligadas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN54948442 · ISNI (EN0000 0000 6677 6996 · SBN (ITIT\ICCU\CAGV\001289 · LCCN (ENnr91042275 · GND (DE174386265 · ULAN (EN500014240