Gherra de Afganistàn (1979-1989)

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Immàgine de sa gherra sovièticu-afgana

Mapa de s'invasione soviètica

Sa gherra in Afganistàn de su 1979-1989, a bortas inditada fintzas che a gherra sovièticu-afgana, est istada unu cunflitu acontèssidu intre su 24 nadale de su 1979 e su 15 freàrgiu de su 1989 in su territòriu de s'Afganistàn, e chi at bidu contrapostas de unu cantone is fortzas armadas de sa Repùblica Democràtica de Afganistàn (RDA), poderadas dae unu cuntingente mannu de tropas de terra e de àire de s'Unione Soviètica, e de s'àteru agrupamentos vàrios de gherrillieris afganos nodidos in s'imparis che a mujaheddin, apoderados materialmente e finantziariamente dae unu nùmeru mannu de natziones èsteras; sa gherra est cunsiderada parte de sa gherra frida aici comente fintzas sa prima fase de sa prus ampra gherra tzivile afgana.

Su cunflitu aiat tentu cumintzu cun s'invasione de su paisu a banda dae is fortzas de s'Armada Ruja soviètica, intentzionadas a depònnere su presidente de sa RDA Hafizullah Amin pro ddu remplasare cun Babrak Karmal; s'interventu militare de s'URSS aiat provocadu una recrudescenza de sa gherrìllia afghana contra de su regìmene de sa RDA, giai dae tempus isparghinada meda in su paisu: is cumbatentes mujaheddin, partzidos fileras vàrias e partidos intre issos e issos de manera chi pro totu sa durada de su cunflitu no aiant tentu mai una ghia unitària, aiant printzipiadu tando una campagna de gherrìllia longa a dannu de is fortzas sovièticu-afganas, contende subra su fatu de tènnere is pala ammuntadas dae sos armamentos, dae is fruniduras e de s'apòmpiu logìsticu chi ddi fiat dadu (de manera no ufitziale) dae natziones comente Istados Unidos, Pakistàn, Iràn, Aràbia Saudita, Cina e Regnu Unidu.

A pustis de prus de noe annos de gherra, chi aiant provocadu destruiduras mannas meda a Afganistàn comente pèrdidas mannas de vidas tziviles, s'interventu sovièticu in sa gherra aiat tentu acabu cun unu retiru generale de is tropas su 15 freàrgiu de su 1989, a pustis de sa firma de sos acòrdios de Ginevra intre RDA e Pakistàn; is gherras intre mujaheddin e tropas guvernativas aiant sighidu in s'àmbitu de sa gherra tzivile afgana, fintzas a sa ruta de su guvernu de sa RDA in s'abrile de su 1992.

Est postu in cumparàntzia dae unos cantos istòricos cun sa gherra de su Vietnam, sende chi si podet trassare unu parallelu cun su cunflitu intre Istados Unidos e Vietnam.