Gherra de sos Trinta Annos

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Magdeburg 1631.jpg

Cun gherra de sos trinta annos si inditant una sèrie de cumbatos armadas chi aiant iscorriadu s'Europa tzentrale intre su 1618 e su 1648. Est istada una de sas gherras prus longas e iscagiadoras de s'istòria europea. Sa gherra podet èssere partida in bator fases: boemo-palatina (1618–1625), danesa (1625–1629), isvedesa (1630–1635) e frantzesa (1635–1648). Medas istòricos reconnoschent s'esistèntzia de unu de chimbe perìodos ulteriore a sos bator canònicos: su "perìodu italianu" (1628-1630), chi currispondet a sa gherra de sutzessione de Màntova e de su Monferrato.

Incumentzada comente gherra intre sos istados protestantes e sos catòlicos in sinu a su Sacru Romanu Impèriu, progressivamente si fiatt isvilupadu in unu cunflitu prus generale chi aiat interessadu sa majoria de sas potèntzias europeas mannas, perdende semper prus sa connotatzione religiosa e incuadrende·si·nche mègius in sa sighidura de sa rialia franco-asburgica pro s'egemonia in s'iscena europea.

Sa gherra aiat tentu cumintzu cando su Sacru Romanu Impèriu aiat chircadu de impònnere s'uniformidade religiosa in sos dòminos suos. Sos istados protestantes de su norte, indignados pro sa violatzione de deretos achiridos issoro in sa paghe de Augusta, si fiant unidos formende s'unione evangèlica. S'impèriu aiat cuntrastadu luegus custa liga, intèndia comente unu tentativu de rebellia, intzullende sas reatziones negativas de totu su mundu protestante. S'Isvètzia fiat intervènnida in su 1630, cun una ofensiva subra larga iscala in su continente. S'Ispagna, intentzionada a bìnchere sos rempellos olandesos, fiat intervènnida cun su pretestu de agiudare s'alliadu dinàsticu suo, s'Àustria. Timende s'arrodiadura a banda de sas duas potèntzias manna de sos Asburgos, sa catòlica Frantza fiat intrada in sa coalitzione a costadu de sa Germània protestante pro cuntrastare a s'Àustria.

Sa gherra, caraterizada dae devastatziones graes meda e repìtidas de tzentros abitados e campagnas, de ochiduras de massa, de operatziones militares condùidas cun ferotzidade disapiedada de esèrtzitos mertzenàrios fatu·fatu protagonistas de sachìgios, foras chi de epidèmias e carestias mortales, fiat istada una catàstrofe epocale, in piessignu pro sos territòrios de s'Europa tzentrale.

Su cunflitu si fiat conclùidu cun sos tratados de Osnabrück e Münster, insertados in sa prus ampra paghe de Vestfàlia. Sos acontessimentos bèllicos aiant modificadu su pretzedente assètiu polìticu de sas potèntzias europeas. Sa crèschida de su pòdere de sos Borbones in Frantza, sa reduida de sas ambitziones de sos Asburgos e s'artziada de s'Isvètzia che potèntzia manna aiant criadu echilìbrios de pòdere noos in su continente. Sa positzione dominante de sa Frantza diat contradistìnghere sa polìtica europea fintzas a su de 18 sèculos, cando a fatu a sa gherra de sos sete annos sa Bretagna Manna aiat assùmidu unu rolu tzentrale.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]