Jump to content

Giuanne Ciusa Romagna

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Giuanne Ciusa Romagna (Nùgoro, 20 de freàrgiu de su 1907Nùgoro, 15 de nadale de su 1958) est istadu unu pintore sardu.

Nàschidu su matessi annu de cando Frantziscu Ciusa, tziu suo dae s'ala de su babbu, est istadu premiadu in sa Biennale venetziana pro s'iscultura Sa mama de s'ochidu, finas dae piseddu at riveladu s'inclinu artìsticu suo apassionende·si a sa pintura. Acabadas in Nùgoro sas iscolas mèdias, est istadu mandadu a Firentze, in ue at frecuentadu s'Acadèmia de Bellas Artes tenende Felice Carena a mastru.

In su 1925 est mortu su babbu e Giuanne, tando diciottenne, at dèpidu interrùmpere sos istùdios pro los concruire petzi prus a tardu.

Su tziu Frantziscu, chi dirighiat in Aristanis un'iscola de Arte Aplicada dae issu matessi fundada, l'aiat mutidu tando comente a insegnante. In cussos primos annos de traballu Giovanni at pigadu parte a sas primas mustras colletivas suas in s'ìsula e at aprofundidu sos connoschimentos artìsticos suos andende a Roma e a Venètzia, in ue at bisitadu sa Biennale e in ue, in su 1935, at cunsighidu su diploma de s'Acadèmia de Bellas Artes.

In sos annos trinta at atzetadu sa càtedra de disinnu e istòria de s'arte in s'Istitutu Magistrale de Nùgoro, de su cale est istadu posca fintzas prèside e in ue at insegnadu finas a sa morte sua, arribbada in antis de su tempus, a s'edade de chimbantun'annos.

Fontana disinnada dae Giovanni Ciusa Romagna, (a primu momentu posta in pratza Vittorio Emanuele II, a pustis tramudada a su Museu Etnogràficu, semper in Nùgoro).

S'istile pitòricu suo s'est afinadu in sos annos, e custu l'at batidu prèmios e reconnoschimentos fintzas dae sa crìtica. Pro su chi pertocat a sa tècnica, in prus de sos ògios in sa tela, sa produtzione sua cumprendet disinnos a sàmbene e a carboneddu, tèmperas e colores a abba. In sos annos chimbanta, in prus, est istadu protagonista de carchi interventu architetònicu in sa tzitade sua, che a su faghìngiu a nou de sa cresiedda de Nostra Sennora de sa Soledade, in ue ant postu sa tumba de Gràtzia Deledda, e s'assentu de sa pratza Vittorio Emanuele II, a curtzu a sa bia Majore.

Sende issu ligadu a sa terra sua e a sos afetos suos, sos sugetos de sas òperas suas andant dae sas figuras in bestimentas traditzionales sardas a sas iscenas de sas costumàntzias locales, dae sos traballadores de sos campos e de sas minieras a sas rapresentatziones de caràtere sacru, dae sos retratos de familiares, amigos e cummitentes finas a sos paesàgios.

De issu s'ammentant fintzas sa collaboratzione pro s'allestimentu de sa prima mustra de s'artesania sarda organizada dae s'I.S.O.L.A. cun s'iscultore Eugenio Tavolara (autore, issu matessi, de su portale in brunzu de sa crèsia de sa Soledade) e unos àteros interventos cumpartzidos cun artistas de s'època sua.

Mustras e prèmios printzipales

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

1932 - Prima mustra personale in Nùgoro;

1949 - mustra de Arte Moderna Sarda, fata in antis in Venètzia e posca in Roma;

1952 - prèmiu a sa II Mustra Natzionale de s'Arte in Trieste;

1953 - mustra de s'Arte in sa Vita de su Mesudie de s'Itàlia in Roma;

1954 - su de VII Prèmios Natzionales de Pintura Michetti in Francavilla al Mare;

1955 - VII Cuadriennale de arte in Roma;

1957 - medàllia de oro in sa XI Triennale in Milanu.

Controllu de autoridadeVIAF (EN54959900 · ISNI (EN0000 0000 4423 8820 · GND (DE119518759 · LCCN (ENn97029704 · OL OL413368A · SBN (ITSBLV061624 · SUDOC (FR163237700 · WorldCat Identities (ENn97-029704