Impèriu tedescu

Artìculu in LSC

Posidura de s'Impèriu tedescu in s'Europa de su 1914

Bandera

Mapa de is colònias tedescas (pèrdidas cun sa derrota de sa prima gherra mundiale)

Cun Impèriu tedescu o fintzamentas Segundu Reich (in tedescu: Deutches Reich, segundu unos cantos istòricos Kaiselich Deutsches Reich o prus simpremente Kaiserreich) s'inditat su tretu de istòria de sa Germània chi andat de s'aunimentu e sa proclamatzione de Guglielmu I che imperadore, su 18 de ghennàrgiu 1871, a su 1918, annu cando, pèrdida sa prima gherra mundiale, s'imperadore Guglielmu II aiat abdicadu e fiat proclamada sa repùblica.

Sa capitale fiat Berlin, sa limba uffitziale su tedescu. S'impèriu teniat subrafache de 540.766 km² e a s'iscomintzu de sa prima gherra mundiale in su 1914 contaiat unos 67.200.000 bividores. A custu si depiant azunghere is colònias de Àfrica e de Otzeània.

S'istrutura de s'istadu fiat sa de una monarchia costitutzionale, cun istrutura federale istabilida segundu is làcanas de is bàrias entidades de chi fiat formadu. In antis de s'aunimentu difatis, su territòriu tedescu fiat ispartzidu in 26 istados costituentes. Custos cunsistiant in rènnios, grandos ducados, ducados, printzipados e tzitades anseàticas lìberas. Su rènniu de Prùssia fiat su majore de is istados, ammuntende a solu prus de su 60% de su territòriu de totu s'impèriu.

Sa populatzione de s'istadu fiat de majoria tedesca e unu 92,5% teniat su tedescu che limba mama. Sa minoria prus significativa fiat sa polonesa, chi rapresentaiat unu 5,5% de sa populatzione totale de s'impèriu, ma b'aiant fintzas minorias danesas, frantzesas, lituanas e sorabas.

Comente chi siat s'impèriu tedescu fiat unu de is istados mannos de su tempus cun populatzione prus omogènea, susetotus cumparadu cun àteros comente Àustria-Ungheria, Frantza, Rènniu Aunidu o Rùssia.

Durante sa Repùblica de Weimar, fiat mantenta uffitziale sa denominatzione de Deutsches Reich, comente fintzas a pustis de s'artziada a su pòdere de su nazismu. Su nùmene fiat mudadu isceti in su 1943, cun Großdeutsches Reich («Grandu Impèriu Tedescu»).

In petzi 47 annos de esistèntzia, s'impèriu tedescu fiat resissidu a s'iscerare che una de is economias industriales prus potentes de su mundu.