Istùdios de gènere

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Sos istùdios de gènere (in inglesu gender studies) rapresentant un'acostamentu multidisciplinare e interdisciplinàriu a s'istùdiu de sos significados sòtziu-culturales de sa sessualidade e de s'identidade de gènere.

Nàschidos in Nordamèrica a caddu de sos annos setanta e otanta in s'àmbitu de sos istùdios culturales, si difundent in Europa Otzidentale in sos annos otanta. S'isvilupant partende dae unu tzerta currente de su pensamentu feminista e agatant ispuntos fundamentales in su post-istruturalismu e decostrutzionismu frantzesu (mescamente Michel Foucault e Jacques Derrida), in sos istùdios chi ùnint psicologia e limbàgiu (Jacques Lacan e, in una prospetiva postlacaniana, Julia Kristeva). De importu dillindadu pro sos istùdios de gènere sunt fintzas sos istùdios gay e lèsbicos e su postmodernismu.

Custos istùdios non costitùint unu campu de s'ischire a sese, ma rapresentant in antis de totu una modalidade de interpretatzione. Sunt su resurtadu de una rugrada de metodologias diferentes chi abratzant diversos aspetos de sa vida umana, de sa produtzione de sas identidades e de su raportu intre indivìduu e sotziedade, intre indivìduu e cultura. Pro custu motivu una letura "gender sensitive", atenta a sos aspetos de gènere, est aplicàbile a belle calesisiat brancu de sas sièntzias umanas, sotziales, psicològicas e literàrias, de sa sotziologia a sas sièntzias etno-antropològicas, a sa literadura, a sa filosofia, a sa teologia, a sa polìtica, a sa demografia etz.

Mescamente a sos iscumentzos, ma in parte fintzas oe in die, sos istùdios de gènere sunt caraterizados dae un'imprenta polìtica e emantzipativa. Sunt difatis in istrintamente connètidos a sa cunditzione feminile e a cussa de sugetos minoritàrios. Non si lìmitant tando a propònnere teorias e las aplicare a s'anàlisi de sa cultura, ma mirant fintzas a realizare càmbios in àmbitu de sa mentalidade e de sa sotziedade. Sunt in manera istrinta ligados a sos movimentos de emantzipatzione feminile, omosessuale e de sas minorias ètnicas e linguìsticas e a s'ispissu s'òcupant de problemàticas connètidas a opressione ratziale e ètnica, isvilupu de sas sotziedades postcoloniales e globalizatzione.