Istanzu de Crabas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 39°56′34.8″N 8°29′33.9″E / 39.943°N 8.49275°E39.943; 8.49275

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Partzidura topogràfica de s'istanzu de Crabas
Fotografia de s'istanzu cun bista subra Crabas, bidda chi li dat nùmene
Fotografia de Pischeredda, pischera chi s'agatat a curtzu de s'oru de s'istanzu, in territòriu de su comunu de Nurachi. Su menguante dependet de su fatu chi est minore de Pischera de Mar'e Pontis, posta in territòriu de Crabas.

S’istanzu de Crabas, pro isterridura e pro importu de sa biodiversidade, est una de sas arzolas ùmidas prus importantes de sa Sardinna. Situadu in sa parte tramuntanesa de su gurfu de Aristanis, est alimentadu dae su Riu Sa Praja e comùnicat cun su mare de Sardinna peri canales naturales e artifitziales. Est partzidu intre sos tres comunos de Arriora, Crabas e Nurachi. Est pertinèntzia de Crabas totu sa subrafache tzentru-meridionale, de Arriora sa setentrionale, de Nurachi intames totu s'oru norti-estu.

Fatuvatu est fintzas inditadu impropiamente che Mar'e Pontis, mancari custa denominatzione siat prus adecuada pro inditare totu su cumplessu de lagunas, rios, paules colligados a pare, de chi s'istanzu est su lutone prus istèrridu.

Impare cun sas zonas ùmidas de Mistras e Pa'e Sai e cun s’istanzu de Sa'e Procus, format un’ecosistema paulencu intre sos prus bastos e ricos de Europa e protèghidu dae su Cumbèniu de Ramsar. S'afluente printzipale est su riu mar'e foghe.

Sa presèntzia sua at cunditzionadu s'istòria de totu sa zona, in ue sas cussorzas prus antigas s'agataiant totu a inghìriu suo.

Zeomorfolozia[modìfica | edit source]

S'istanzu s'agatat in sa provìntzia de Aristanis, in ue est postu in su chirru prus setentrionale de sa campura de su Campidanu, a zosso dae sa sub-rezione de su Monteferru. S'oru suo format su tremene estu de su territòriu de sa penìsula de su Sinnis.

At istèrrida de 2.228 ètaros, chi nde fàghent su prus mannu de totu Sardigna, cun fundaghe mèdiu de 1,5 metros e massimu de 3 metros.

Sa salinidade est bastante bassa, sende chi s’istanzu custitùit su retzidorzu de sas abas de un’alabatu de unos 440 chilòmetros cuadrados. In su tempus coladu, custa fornidura cunsistidora de aba durche zughiat finas a fenòmenos de aundadura, resortos in sos annos setanta peri su fraigamentu de su canale iscùcuradore, chi aiat tentu finas sa finalidade de reapostivigare balores de salinidade inditados pro s’isvilupu de sa fauna pischenca.