Sinnis
Coordinadas: 39°55′09″N 8°26′35″E / 39.919167°N 8.443056°E
Artìculu in LSC
Su Sinnis (Sinis in italianu) est una penìsula situada in sa costa tzentru-otzidentale de sa Sardigna, a intro de sa Provìntzia de Aristanis e ispartzida intre de is comunus de Arriora, Crabas e Sant 'Eru. Is ìsulas de Malu entu e de Su Cadalanu, essende pagu prus a Ovest, podent èssere cunsideradas apendìtzios suos.
Cun Sinnis benit nomenada una sub-regione de sa Sardigna chi contat fintzas is territòrios de comunus chi non faghent parte de sa penìsula, ma chi dd'istant a curtzu, e chi benint a èssere is de sas antigas curadorias de Campidanu Miris e Campidanu Majore.
Geografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Su Sinnis s'isterret pro una longària de 19 km de Cabu Mannu a su Nord, fintzas a Cabu Santu Marcu a su Sud, a Est benit serradu intre de s'istàngiu de Crabas e de una lìnea imaginària chi ddu acàpiat a sa bessida a mare de su canale de s'istàngiu Is Benas.
Sa parte tzentru-setentrionale de sa penìsula est prusatotu prana e rica de paules, a su tzentru-Sud imbetzes arribat a una artària de 90 metros subra su mare. Sa costera est a tretus de roca e a tretus de arenàrgiu e in sa parte tzentrale, naràda Su Tingiosu, est caraterizada de falèsias.
Geologicamente su Sinnis est in manna parte de orìgine alluvionale, essende istadu formadu de sos aremos chi beniant de s'erosione de su Montiferru, chi ddi istat a curtzu.
Istòria
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Testimonias de sa presèntzia de s'òmine benint de su V millènniu i.C., a cumprobu sos repertos de su su situ neolìticu de Cùcuru de is Rius, in mesu de sos rios chi de s'istàngiu de Crabas betiant a su mare.
Meda numerosos is nuraghes puru, chi s'agatant a subra de onni montigru. In su territòriu de Sant 'Eru, si podet agatare S'Urachi, chi rapresentat unu de is cumpressos nuraghesos prus de importu de Sardigna. Is iscavos cumprobant comente tèngiat caraterìsticas simbillantes a sas de su prus connotu Su Nuraxi de Barumini, ma chi apat fentzamentas mesura majore. In Sinnis, sunt istados agatados in sa localidade chi ddis dat nòmene sos Gigantes de Mont'e Prama, istàtuas artas fintzas a duos metros e mesu, datadas VIII-IX seculu i.C.
Unu de sos sitos prus connotos est rapresentadu de sas ruinas de sa tzitade de Tharros, in sa parte meridionale de sa penisula. Fundada in su VIII seculu i.C. de sos fenìtzios, est a pustis istada romana, bizantina e, fintzas a cara de s'annu 1000 capitale de su Giuigadu de Arborea. A curtzu de Tharros s'agatat sa cresia de Sant'Uanni de Sinnis, unu de sos monumentos prus antigos de architetura cristiana in Sardigna.