Judicadu de Arbaree

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Giuigadu de Arborea)

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Istema de su Giuigadu de Arborea
Giudicato di Arborea.svg

Su Judicadu o Giuigadu de Arbaree (Zudicadu de Arbaree in Logudoresu o Giudicau de Arbaree in Campidanesu) est istadu unu de sos bator rennos chi dividiant sa Sardigna pro sa prus parte de s'Edade Mèdia. Su nùmene giuigadu in logu de rennu est dèpidu a s'origine bizantina de s'istitutzione: sos bator rennos sunt de fatu nàschidos a cunsighidu de sa dibilesa de s'Impèriu Romanu de Oriente, de cale s'ìsula faghiat parte, in antis a sas lòmpidas bàrbas.

Sa prima capitale fiat Tharros, abandonada a cara de su 1070 pro dda tramudare in Aristanis.

Est su chi at tentu durada prus longa intre sos bator judicados, de in antis a s'annu 1000 fintzas a su 1420. At fintzas tentu rolu de importu mannu in s'istòria de Sardigna, iscerende·si·nche dae sos àteros pro istabilidade polìtica prus manna e abilesa in su mantènnere autonomia.

Si connòschent prus de bintitres ingènneros de soberanos sutzèdidos s'unu a s'àteru a ddu guvernare, chi faghiant parte de sas icràtzas Lacon-Gunale, Lacon-Zori, Lacon-Serra, Bas-Serra, Doria-Bas, Narbona-Bas. Sos ùrtimos ingènneros de jùdighes prus chi non sos cabudianos si sunt distinghidos pro sabiesa, chirchende de aunire totu sa natzione sarda in unu rennu solu suta sa bandera issoro.[1]

Sos àteros tres judigados ant passadu a manu a manu crises graes, abbadinados a sas voluntades de sas repùblicas marineras de Genova e Pisa. S'Arbaree si fiat intames alliadu cun sos Aragonesos, decrarende·si vassallu issoro, in s'intentu de nche bogare pisanos e genovesos de s'ìsula. In tempus afatante aiat iscontzadu s'alliàntzia, e ordingiadu una gherra contra su Rennu de Sardigna, istituidu de pabadu in su 1297 e infeudadu a Jacu II de Aragona pro pònnere fine a sas gherras intre angioinos e aragonesos in Sitzìlia.[2]

Geografia[càmbia | edit source]

Mapa

Su judigadu teniat istèrrida de unos 5500 km² e contaiat territòriu de campura e de monte. Tiraiat a totu sa parte tzentrale de Sardigna, de su golfu de Aristanis a sos montes de su Ghennarghentu, tochende a sos territòrios saliosos de sa badde de su Tirsu e de su Campidanu tzentru-setentrionale.

Faghiat làcana in su norti cun su judigadu de Torres, in s'estu cun su de Gallura e in su sud cun su de Calaris.[3].

Est pretzisu nàrrere chi in sos sèculos at mudadu fatuvatu làcanas e istèrrida segundu sas acontessidas istòricas.

Curadorias[càmbia | edit source]

S'Arbaree si cumponiat de batordighi curadorias:

  • Parte Balentza o Barbajana
  • Barbaza de Austis
  • Barbaza de Brebì o Meana
  • Barbaza de Ollolai
  • Barigadu
  • Bonurtzuli
  • Campidanu Majore
  • Campidanu Milis
  • Campidanu Simaghis
  • Guilcer
  • Mandrolisai
  • Marmidda
  • Partes Montes o Montàngia
  • Useddus

Istoria[càmbia | edit source]

Subra s'orìgine de su Judigadu de Arbaree non s'ischit meda, in antis de su de 11 sèculos non s'agatant documentos. Est meda dàbile chi esseret nàschidu ischirriende·si de su de Torres

Iscratza Lacon-Gunale[càmbia | edit source]

A cara de s'annu 1000, su primu soberanu connotu fiat su logudoresu Gunnare Comita de Lacon-Gunale, seguramente soberanu fintzas de su judigadu de Torres[4] durante su perìodu (1015 - 1026), cando sa Sardigna fiat logu fetianu de sas lòmpidas dae mare de Mujāhid al-Āmirī, sennore de Denia.

Segundu una cantas fontes istòricas, sos àrabos chi ocupaiant de sa penìsula Ibèrica, chirchende de s'ispàrghere in su Mediterràneu, aiant isceberadu de pònnere bases pro sos atacos a manu de sas costas italianas in sos territòrios de Gallura e Logudoro. Fiat gràtzias a s'agiudu de Pisa e Gènova, suta pregunta de su paba Beneitu VIII chi fiat istadu possìbile de ddos bogare.[5]

A Gunnare Comita fiat sighidu Torchitor Barisone I, chi aiat lassadu su rennu a su fìgiu Marianu I, pro assuntare s'apòmpiu de su judigadu de Torres in logu de su nebode Marianu, minore de edade. Ddi fiat sighidu Orzocor I, chi est su chie pois at a èssere regordadu pro sa tramudantza de sa capitale de Tharros a Aristanis. De Torbèniu, su judiche chi fiat sutzèdidu a isse s'agatant pagus fontes. A fatu suo fiat fatu re Orzocor II, cojadu cun Maria de Orrù. De issos diat nàschere Comita I chi, chentza fìgios, fiat s'ùrtimu re de custa iscratza.[6]

Iscratza Lacon-Serra[càmbia | edit source]

Gunnare Lacon-Serra, connadu de Orzocor II, aiat eredadu sa corona sende chi fiat cojadu cun Aleni de Orrù. Ddi sighiat Gosantine I, su chi a cara de su 1110 aiat donadu su santuàriu de Nostra Sennora de Bonacatu a sos paras benedetinos camaldolesos de Pisa e sa crèsia de santu Lussùrgiu de Fordongianus a sos vitorinos de Marsìllia. Fiant sutzèdidos Orzocor III e Comita II, fintzas a cando su fìgiu Comita III no fiat imbàtidu a s'edade manna. Comita III cheriat ammanniare su rennu fache a Logudoro, aprofetende de su fatu ca Gunnare II, judighe de edade minore, s'agataiat disterradu in Pisa. Fiat però derrotadu de Gunnare II etotu, agiudadu de sos parentes pisanos. Chimbe annos a pustis Comita III aiat torradu a cunchistare su judigadu de Torres, ma fiat iscominigadu de su piscamu de Pisa e custrintu a sa paghe in su 1144.[7]

Barisone II de Lacon-Serra[càmbia | edit source]

Mortu Comita III, duos annos a pustis ddi fiat sighidu su fìgiu Barisone, cojadu cun Pillingrina de Lacon. De issos diant nàschere chimbe fìgios, intre chie Pedru at a sutzedere su babbu. Una fìgia, Sinispella, si at a cojare intames cun Ugo Poncho de Cervera Bas, fradile de Ramundu Berengàriu IV, conte de Bartzellona, e at a dare orìgine a s'iscratza de sos Bas de Arbaree. In tempus afatante, Sinispella at a torrare a isposare cun Comita de Torres, de sa coja issoro ant a bènnere sos ùrtimos duos ingènneros de soberanos logudoresos.[8]

Barisone, chi teniat ligàmenes familiares ispainados in totu Sardigna e fintzas in Itàlia, pro sa cunsagradura de sa crèsia de Santa Maria de Bonacatu, aiat tzerriadu in cunferèntzia sos delegados de sos rennos de s'ìsula pro cuntierrare sa paghe generale. Fiat agatadu unu acòrdiu chi diat durare pro bindigh'annos.

At èssere Barisone etotu a dd'iscontzare, refudende sa mugere Pillingrina e cojande Agalbursa, fìgia de Ugo Poncho de Cervera visconte de Bas, e de sa printzesa Almodis, sorre de Ramundu berengàriu IV de Bartzellona e re designadu de sa corona de Aragona.

Fidericu Brabaruja, imperadore de su Sacru Romanu Impèriu, aiat dadu tìtulu de re de Sardigna a Barisone II de Lacon-Serra in su 1164

Su 19 de làmpadas, cun sa gherra iscopiende intre Gènova e Pisa, sos echilìbrios intre sas repùblicas marineras e sos rennos sardos si fiant ischinnidos de mala manera. Barisone aiat decraradu gherra a Pisa in su 1162 e s'annu imbeniente aiat invàdidu su judigadu de Calaris, oblighende su legìtimu soberanu Pedru Torchitor III a si chircare aprigu dae su frade Barisone II de Torres. Sos duos ant pois a atacare sa rennu de Arbaree, invedende·nche su territòriu e assitiende su casteddu de Crabas, chi però non fiant resissidos a cunchistare. Cun s'agiudu de Gènova, Barisone aiat dimandadu e otentu tìtulu nominale de re de Sardigna dae s'imperadore Fidericu Brabaruja, paghende 4000 marcos de prata.

Su 10 de austu 1164fiat incoronadu re de Sardigna in sa seu de Santu Siru de Pavia. S'intentu fiat de otènnere s'apògiu ghibellinu e de si fàghere una base giurìdica subra chi giustificare sa gherra contra sos àteros rennos de s'ìsula e ddos aunire in unu istadu solu, suta ghia sua. Sos genovesos però, acatende·si ca non podiat torrare luegus sa summa manna de dinari, dd'ant a tènnere in ostàgiu pro sete annos.[9]

In su 1172 fiat torradu in pàtria. In su 1180 aiat torradu a invàdere su judigadu de Calaris ma sas tropas fiant rebusadas. Non teniat prus s'agiudu de Gènova nen su de Pisa e aiat torradu a fàghere paghe. Pro afortiare sos ligàmenes cun sos aragonesos aiat dadu sa fìgia Sinispella in coja a Ugo Poncho Cervera Bas. De issos at pois a nàschere Ugone I de Arbaree. Barisone fiat mortu in su 1185.[10]

Pedru I de Lacon Serra[càmbia | edit source]

In su 1185, sa Corona de Logu, sighende sos deretos dinàsticos, aiat postu re Pedru I Lacon-Serra, fìgiu legìtimu de Barisone, ma Agalbursa, sa segunda mugere, susteniat sos deretos de Ugone I. Segundu sos istudiosos nde diat èssere cunsighidu unu perìodu meledosu in ue Pedru I, pro mantènnere su pòdere si fiat alliadu cun Pisa, e Ugone I aiat pregontadu agiudu a Gènova. A coa ambadus sos soberanos aiant tentu pòderes prenos afiantzende però s'unidade de s'istadu.[11]. Segundu sa costuma bizantina cumandaiat s'autocrator chi beniat a èssere Pedru, sende chi Ugone fiat minore de edade. In su 1195 Pedru fiat derrotadu de Salùsiu IV de Calaris e fiat cassadu cun su fìgiu Barisone II. Ugone si nche fiat intames fuidu impare a su piscamu Justu, Aristanis fiat distruida cun sa seu, Salùsiu IV si fiat fatu incoronare chentza aprou eclesiàsticu. Pedru fiat mortu in Pisa.

Iscratza Bas-Serra[càmbia | edit source]

Ugone I Bas-Lacon-Serra[càmbia | edit source]

Ugone I Bas-Lacon-Serra isposaiat in su 1206 cun Pretziosa, fìgia de Gulliermu I Salusio IV, judighe de Calaris. Su 30 de santugaine aiat pigadu acòrdiu cun su sogru torrende a trassare sas làcanas intre sos duos rennos e tzedende una parte de sa Marmidda norti-orientale. Fiat mortu in su 1211 lassende su fìgiu Pedru II. Mortu Salùsiu IV, in su 1214 Barisone II nd'aiat cojadu sa fìgia Beneita, diventende judighe de su rennu de Calaris cun nùmene de Barisone Torchitor IV de Calaris.

Pedru II Bas-Lacon-Serra[càmbia | edit source]

Pedru II Bas-Lacon-Serra aiat intames guvernadu impare cun su tzieddu Marianu Lacon-Gunale de Torres, chi aiat torradu a faghere pesare sa seu de Aristanis. De su 1228 Pedru II fiat re solu. Mortu in su 1241, aiat lassadu minore de edade Marianu II, nàschidu de sa segunda mugere Sardinia.

Gulliermu dae Capraja[càmbia | edit source]

Su tzieddu Gulliermu dae Capraja, fìgiu de segundu letu de sa fiuda de Pedru I (mortu in Pisa), diat assuntare s'apòmpiu.[12]. Isse fiat imparentadu cun sos Gherardesca, contes de Donoratico, e cun sos Viscontes de Pisa. Su 29 de cabudanne 1250 aiat otentu dae su paba Innotzentzu IV su reconnoschimetu de sa soberania subra s'Arbaree, ma chentza adduida de sa Corona de Logu.[13]

Gulliermu dae Capraja fiat imperentadu cun sa famìllia meda potente della Gherardesca

In su 1257 s'Arbaree aiat pigadu parte a da gherra chi sos àteros res de s'ìsula (totus filo-pisanos) aiat mòvidu contra su judigadu de Calaris chi fiat filo-genovesu, e chi fiat derrotadu a pustis de batordighi meses de gherra. Santa Igia, "capitale" de su rennu, fiat distruida e su territòriu de su judigadu partzidu in bator partes: Ogiastra e Sarrabus fiant dados a su judighe de Gallura, su pisanu Giuanne Visconti; sas curadorias de Gipi, Nuràminis, Trexenta, Marmidda inferiore, Dolia, Gerrei e Barbàgia de Seulo, andaiant a s'Arbaree; sos distritos amministrativos de Sulcis, Cixerri, Nora e Deximumannu ispetaiant a Gherardu e Ugolino della Gherardesca, contes de Donoratico; sa tzitade de Casteddu de Calaris a su comunu de Pisa. S'Arbaree aiat istèrridu sas làcanas, creschende de pòdere in sos giogos pro su cuntrollu subra s'ìsula.[14]

Gulliermu aiat pretèndidu pois cun sas armas sos deretos subra su judicadu de Torres chi ddi ispetaiant de Ugone I Bas Serra, frade de Marianu II Lacon Gunale de Torres e in su 1259 aiat dadu logu a una batalla longa contra sos Doria pro su cuntrollu de sos territòrios, aprofetende de sa morte de sa judighissa Adelàsia e de sa presonia de Enzo de Hohenstaufen re de Sardigna. Fiat mortu in su 1264 lassende su fìgiu de edade minore Nicolau, chi fiat assotziadu pro bator annos a su judighe legìtimu Marianu II Bas-Lacon-Serra, a coa bogadu. Fiat mortu in su 1270.[15]

Marianu II de Bas-Serra[càmbia | edit source]

Turre de Marianu II, in Aristanis

Marianu II aiat pigadu cumandu de su rennu cando custu contaiat fintzas sa parte de tres tzentrale de su rennu de Calaris. Teniat relatos meda bonos cun sos Donoratico chi ddi aiant dadu sa possibilidade de diventare tzitadinu giuradu pisanu dae su 17 de làmpadas 1265. Abitaiat fatuvatu sa tzitade de sa Toscana, in ue aiat cojadu una fìgia de Andreotto Saraceno Caldera e in su 1287, aiat fatu cojare per verba su fìgiu Chianu cun Giagomina della Gherardesca, fìgia de conte Ugolinu de chie fiat partisanu.[16]

In su 1274 aiat cunchistadu su casteddu de Monforte, in sa Nurra. Dd'aiat restauradu lassende un'epìgrafe cunserbada in su museu de Tàtari. Aiat mantentu relatos meda bonos fintzas cun Pedru III de Aragona, cun chie fiat intertzèdidu in su 1284 per sa torrada de bator galeras cassadas de sos pisanos in su golfu de Casteddu. Mortu su conte Ugolinu della Gherardesca in su 1289, su 4 de ghennàrgiu 1295 aiat furriadu totu a una borta polìtica e si fiat alliadu cun su comunu de Pisa - a chi diat lassare in eredade sa parte tzentrale de su rennu de Calaris - contra sos Gherardesca. Cun sos della Gherardesca aiat a coa pigadu parte a s'assìtiu de Bidda de Crèsia, chi fiat difèndida de Guelfo della Gerardesca e cando custu, ingotu, aiat cricadu aprigu in Santu Lenardu de sas Sete Fontes, segundu unas cantas fontes, dd'aiat fatu avelenare pro istèrrere sas làcanas a sas minas de prata de su Cixerri. Fiat mortu in data chi non si connoschet in antis de su 16 de nadale 1297, lassende su rennu a su fìgiu Chianu e onorende s'impinnu assuntadu cun su comunu de Pisa de ddi tzedere sa parte de tres de su territòriu de Calaris.[17]

Chianu de Bas-Serra[càmbia | edit source]

In su 1297, pagu a pustis de mòrrere Mariano II, paba Bonifàtziu VIII aiat criadu su Rennu de Sardigna e Còssiga, infeudadu a su re de Aragona, Jagu II su Giustu (1295 - 1327), dende·ddi gai licentia invadendi, sa libertade de invàdere sas duas ìsulas. Chianu, punnende a aguantare a custa detzisione, a edade de mannu aiat cojadu Giagomina della Gherardesca, mancari aeret giai tentu fìgios, Andreotto e Marianu, dae una populana de Biddesatu. In su 1300, aiat afortiadu s'alliantzia cun sos pisanos cunfermende sa tzedidura de sa parte de territòriu cuncordada, sas mina de prata e fortzis parte de su patrimòniu judigale. Custu aiat fatu pesare contra de isse su pòpulu chi, segundu sa lege teniat deretu de rebellia (traitoria de su bannus consensus), e dd'aiat giustitziadu e interradu cun sa limba segada. In su 1308 sos Bas-Serra de Arbaree aiat comporadu dae sos Malaspinas su casteddu de Serravalle de Bosa, sa Pianalza e Costabadde.[18]

Fiant totus territòrios chi faghiant parte de sos benes privados de sa famìllia (peculiares), sos balangios chi nde torraiant fiant postos e amministrados a parte de sos benes de su rennu.

Marianu III de Bas-Serra[càmbia | edit source]

Dae sos fìgios de Chianu, Andreotto diat mòrrere in su 1309 e Marianu, su segundu, diat duncas èssere Marianu III de Bas. Isse, in su 1312 fiat custrintu dae sos pisanos a comporare dae Arrigu VII sos deretos de sutzedidura e a cojare verbalmente Costanza de Montalcino, ma in su 1314, acatadu de sas polìticas arrancosas de Pisa aiat dimandadu agiudu a sos aragonesos pro bogare sos toscanos dae Sardigna.

Marianu III aiat torradu a assentare istradas e pontes, aiat acabadu de fàghere sa chinta muraria de Aristanis e sas turres de defensa, aiat fatu fraigare su palatzu nou de archibiscamu e comintzadu su palatzu reale, acabadu de pesare in tempus afatante de sa pesada sua. Non diat mai cojare Costanza de Montalcino, ma aiat bividu impare a Padulesa de Serra, cun chie aiat fatu ses pipios, intre chie Ugone, chi ddi fiat sighidu in su 1321.[19]

Ugone II Bas-Serra[càmbia | edit source]

Pinnone de su re de Aragona
Partzidura polìtica de sa Sardigna in su 1324

Comente su babbu e su nannai, Ugone aiat bìvidu impare a una fantzedda cun chie aiat tentu tres erederis: Larentzu, Angiolae, Pretziosa. Aiat isposadu una fèmina nòbile narada Beneita chi ddi aiat dadu medas fìgios: Pedru (benidore Pedru III), Bonaventura, Marianu (benidore Marianu IV), Giuanne (su traighidu), Nigola (abu de sos Cubeddos marchesos de Aristanis), Frantziscu (su canònicu) e Maria. In su 1323 si fiat alliadu cun Jacu II de Aragona e fiat fatu vassallu pro commendatio personalis, cun giura de fidelidade e pagamenta de unu tzensu cada annu de 3000 fiorinos de oru in cambiapare de su mantenimentu de sos deretos dinàsticos regales subra s'Arbaree e de amparu militare.[20]

Su 13 de làmpadas 1323 aiat cunsigiadu a s'infante Alfonsu de isbarcare a Palmas de Sulcis e de pònnere assìtiu a Bidda de Crèsia. Bi diant chèrrere sete meses pro dda cunchistare.

Su 2 de martzu de su 1324 Ugone aiat pigadu parte a s'atacu de Castrum Calaris chi aiat capituladu su 19 de làmpadas. S'11 de abrile 1324 s'agataiat in mesu a sa chi diat èssere connota che Batalla de Lutocisterna, in ue cun s'agiudu de mertzenàrios aiat cumbàtidu contra a sos pisanos a manu de s'istàngiu de Santa Gilla.

Su tratadu firmadu fintzas de Ugone istabiliat sa tzedidura a sos cadalanos-aragonesos de totu sas terras de su Calaris e de Gallura chi fintzas a tando fiant istadas pisanas, foras pros Castrum Calaris e apendìtzios suos chi abarraiant a fèudos de Pisa. Fiat sa nàschida giuridica de su Rennu de Sardigna.

Su judighe Ugone fiat abarradu fidele a sos aragonesos fintzas cando su distritu de Tàtari si fiat rebelladu in su 1329. Aiat fatu cojare sete de sos fìgios cun aterentantes rempuddos de famìllias nòbiles cadalanas e aiat dadu a Giuanne e Marianu educatzione cadalana, mandende·ddos a sa corte de Bartzellona in su 1331. In su su 1334 aiat comporadu sa bidda de Molins de Rei e sos casteddos de Gelida e Mataró, in Catalugna. Mortu a baranta annos su 5 de abrile 1335, ddi fiat sùtzedidu su fìgiu Pedru.[21]

Pedru III de Bas-Serra[càmbia | edit source]

Pedru III aiat isposadu cun Costanza Aleramici de Saluzzo in su 1326 e bìvidu in paghe suta sa ghia de su cantzelleri de istadu Guido Cattaneo, archibiscamu de Arbaree, e de su canònocu Tilipu Mameli de Tramatza, dotore in deretu penale e tzivile. Mortu Alfonsu IV de Aragona, su 31 de martzu de su 1336 fiat su frade Marianu a si presentare a in antis a su soberanu nou Pedru IV su Tzerimoniosu pro nde fàghere sos onores in logu suo: Marianu biviat difatis in Bartzellona in ue istudiaiat.

Su 22 de cabudanne 1343 aiat otentu permissu dae su paba Clemente VI de fundare su monastèriu de sas clarissas. Fiat mortu in su 1347 e pagus meses a fatu dd'aiat sighidu sa mugere, su 18 de freàrgiu 1348.[22]

Marianu IV de Bas-Serra[càmbia | edit source]

Pro isceberu de sa Corona de Logu, sighende sa costuma, su frade Marianu aiat sutzèdidu Pedru III. In su 1331, isse fiat giai istadu mandadu a Bartzellona pro retzire educatzione in sa corte e duos annos a fatu fiat armadu caballeri. In su 1336 aiat cojadu Timbor de Rocabertì e cun issa aiat tentu tres fìgios: Ugone, Elianora e Beatritza. Ugone at a isposare a mannu - in su 1362 - cun sa fìgia de Giuanne III Vico e Beatritza cun Amerigu VI, visconte de Narbona.[23]

Marianu fiat istudiadu e abbistu, faeddaiat currentemente su sardu, su latinu, su cadalanu, s'italianu e fiat in currespondèntzia epistolare cun sas prus grandas personalidades de su tempus (intre chie Cadalina dae Siena). Medas sunt sos chi ddu cunsìderant su prus grandu soberanu de s'Arbaree de su de 14 sèculos.[24].

In cuddos annos sos giuristas de su rennu impare a terramannesos (italianos), aiant fatu sa prima bortada de sa Carta de Logu de Arbaree, curregida e torrada a promulgare in su 1392 durante su rennu de sa fìgia Elianora. In su 1339 Marianu aiat otentu tìtulos de conte de Costera e sennore de sa Marmidda de giosso, giai possedimentu de sos Arbarees ma parte de su rennu de Sardigna infeudadu a sos aragoneos. Duncas Marianu fiat judighe de Arbaree e vassallu de su rennu de Sardigna pro sa parte de Costera e Marmidda.[25]. De su restu, fintzas pro s'Arbaree sos judighes aiant giuradu fidelidade a su re de Aragona, dae chie fiant istados imbestidos formalmente de su rolu de vassalos[26].

Gherra contra a su Rennu de Sardigna[càmbia | edit source]

Sighiant unos deghe annos chietos in ue Marianu si fiat pòdidu acatare ca teniat a disposta fortzas e risursas bastantes pro realizare sa cunchista de s'ìsula. Giai a fatu de sa batalla di Aidu de Turdu in su 1347, cando sos Dorias aiant bìnchidu subra su rennu, aiat fatu bìere de èssere infadadidu contra sos aragonesos. S'iscuntretzadura fiat istada fintzas prus manna cando Bernardo Cabrera aiat ocupadu S'Alighera su 30 de austu de su 1353. Cuss'annu etotu fiat iscopiada sa gherra.

Iscontzadu su relatu de vassallu cun sos aragonesos, aiat bogadu sos palos cadalanos de s'istemma de sos Arbarees, assumidu s'arbure irradighinadu in campu arghentadu e invàdidu a manu de su Calaris, menatzende de segare manos e pees a chie no esseret de acòrdiu a sa cunfisca de sos benes. In Deximumannu, su 10 de cabudanne aiat cassadu Gerardu della Gherardesca, cumandante de sas tropas de su re de Sardigna, a coa postu in assìtiu Castrum Calaris. Su 7 de santugaine si fiat però dèpidu retirare a Seddori essende istadu firmadu in Cuartu dae Bernardu de Cabrera.[27]

Partzidura polìtica de sa Sardigna a s'acabu de sa gherra contra sos aragonesos ghiada dae Marianu IV

Su 15 de làmpadas 1354 Pedru IV de Aragona etotu fiat isbarcadu in Sardigna, in S'Alighera pro firmare sa rebellia sarda, ma sa missione fiat fallida.[28]. Su re aiat otentu cun sa diplomatzia S'Alighera su 16 de onniasantu 1354, ma a sas cunditziones tostadas de Marianu IV. A s'acabu de su 1354 su judicadu de Arbaree cuntrollaiat totu s'ìsula foras pro Casteddu, S'Alighera e Tàtari (cust'ùrtima guvernada dae Brancaleone Doria). Sa paghe de Seddori de s'11 de trìulas 1355 aiat torradu su status quo[29], ma aiat betidu unos àteros deghe annos de paghe chi aiat afortiadu sos Arbarees. Marianu aiat torradu a comintzare sa gherra in su 1365 atachende su casteddu de Seddori. Su soberanu aristanesu aiat dimandadu a su paba Urbanu V de èssere infeudadu de su rennu de Sardigna e Còssiga in logu de Pedru su Tzerimoniosu chi non pagaiat su tzensu dèpidu a su papadu.[30].

In su 1368 su re aiat mandadu a Sardigna unu corpus de ispeditzione cun Pedru Martinez de Luna a cabu. Lòmpidu cun lestresa a curtzu de Aristanis custu fiat derrotadu in sa batalla de Sant'Anna in ue fiat mortu cumbatende. Custa derrota fiat costada fintzas sa perta de Tàtari e Òsile. Castrum Calaris e S'Alighera, ùrtimos territòrios in manu a sos aragonesos, si podiant bìvere petzi de su chi ddi betiant dae mare.[31].

Sas manobaras bèllicas majores si fiant firmadas a causa de s'apidèmia de pesta chi in su 1375 aiat bochidu manna parte de sa populatzione de Sardigna, intre chie Mariano IV etotu chie, in su 1375, fiat mortu a s'edade de 57 annos.

Ugone III de Bas-Serra[càmbia | edit source]

Pintura de s'isposòriu intre Elianora de Bas-Serra e Brancaleone Doria

A Marianu IV sutzediat su fìgiu Ugone III, chi teniat unos barant'annos e fiat fiudu, cun una fìgia de cuncordare. Dd'aiat promìtida in isposa a su fìgiu de Carolu I de Angiò, in s'àmbitu de una alliàntzia anti-aragonesa de chi si nd'at testimonia in unu memoriale d'imbasciada iscritu in limba latina de su notaju Raimondo Mauranni. Su fìgiu, Louis d'Angiò, at a diventare feudatàriu e visconte de Baux.[32]

Ugone III giai dae primìtziu si fiat istesiadu pessones e uffitziales importantes in sa corte ,comente Giuanne de Lìgia e su fìgiu Valore. Fiat imputadu de cruelidade e tirannia e dae una crònaca frantzesa, de èssere pedditzone e innorante. In beridade ischiat iscrirere, connoschiat sas comunes limbas istràngias e su limbàgiu diplomàticu. Sas impresas militares suas però non fiant istadas de importu o, comente chi siat non cumparàbiles a sas de su babbu.[33]

Casteddu e S'Alghera fiant abarradas non cunchistadas, ma suta sa bisura diplomàtica aiat otentu resultadu meda bonu faghende cojare in su 1376 sa sorre Elianora cun Brancalione Doria, fìgiu legìtimu de su grandu Branca Doria e de una Giagomina di chie non si connoschet su sambenadu. Issu aiat cojadu Elianora prus pro cumbenèntzia personale chi non pro polìtica, sende chi a primìtziu fiat fidele a sa corona aragonesa.

Est fortzis pro neghe de su guvernu dispòticu e acucadu chi su pòpulu si nche fiat pesadu contra de Ugone III. Dd'aiat istiletadu cun sa fìgia e ghetadu a intro de unu putzu cun sa limba segada. Raimondo Carta Raspi[34] at mòvidu dudos subra sa natura totalmente autònoma de sa rebellia, ipotizende s'infichidura de bochidores tzerriados dae pessones influentes de sa corte; a cumprobu de custu, sos printzipales autòres de s'afracadura si nche fiant fuidos a Aragona pro no èssere arrestados.[35]

Elianora de Bas-Serra[càmbia | edit source]

Elianora de Arbaree

Fiat fata duncas judighissa sa sorre de Ugone, Elianora, a contu de su fìgiu Fidericu Doria, isse difatis fintzas a s'edade de mannu non podiat tènnere pòderes prenos. Elianora aiat istentadu pagu ora a assùmere su guvernu, mancari fiat istada tzerriada dae Gènova in ue biviat de su 1382 e in ue si fiat tramudada a pustis de oto annos bìvidos in Casteddu Genovesu.[36]

Su maridu Brancalione Doria fiat in cussa iscuta de tempus in Catalugna pro retzire tìtulu onorìficu de conte de Monteleone e barone de sa Marmidda de giosso, ma comente si fiat isparta sa nova chi Fidericu fiat istadu eleghidu, fiat arrestadu dae Pedru su Tzerimoniosu, mandadu a Casteddu e inserradu in sa Turre de Santu Pancràtziu, a coa in sa de s'Elefante e liberadu petzi su 1 de ghennàrgiu de su 1390, a fatu de unos sete annos de presonia. Fidericu diat mòrrere in su 1387, annu de sa morte de su re de Sardigna etotu.[37]

Semper suta apòmpiu de sa mama Elianora, sutzediat a Fidericu su frade, Marianu V, nàschidu paris a isse in Casteddu Genovesu in su 1378-1379. Su 24 de ghennàrgiu 1388, a fatu de tratativas longas fiat firmada sa paghe intre su rennu de Sardigna e su de Arbaree. Sos acòrdios istabiliant chi a su primu esserent torradas tzitades, biddas e logos occupados dae sos judighes cabudianos de Arbaree.

Impertantu, durante sa presonia Brancalione aiat cambiadu bidea subra sa fidelidade a sa corona de Aragona. Su primu de abrile de su 1391 aiat marciadu contra Castrum Calaris; su 16 de austu, cun su fìgiu Marianu a costadu, aiat ocupadu Tàtari e Òsile. In su mese de cabudanne aiat cunchistadu su casteddu de Fava, su de Garteddi, su de Bonvehì e su de Pedresu, lassende a sos nimigos petzi S'Alighera e Lungoni. Su 3 de santugaine fiat intradu in Bidda de Crèsias. In una litera iscrita in Seddori su 3 de freàrgiu 1392 Brancalione naraiat ca aiat torradu a balangiare totu sos territòrios tentos fintzas a su 1388.[38]

Marianu V, cumpridos 14 annos, segundu sa regula judicale noa fiat fatu judighe pro deretu. Elianora, a sa fine de s'apòmpiu suo, aiat promulgadu sa famada Carta de Logu. Su còdighe - regrota in 198 capìtulos de ordinamentas de deretu protzessuale, tzivile e penale - diat abarrare bàlidu finas a su 1827, cando fiat cambiadu dae su Còdighe Felicianu[39].

Sa judighissa at a mòrrere a cara de su 1404, maladiada de sa pesta chi si fiat isparta in totu Europa. Fiat s'ùrtima soberana de iscràtza Bas-Serra.

Gulliermu III de Arbaree[càmbia | edit source]

Istemma de Gulliermu III de Narbona Visconte de Narbona e ùltimu re de su Rennu de Arbaree

Marianu V fiat mortu in su 1407. Si poniat duncas sa chistione de sa sutzedidura chi, segundu sa regula antiga, deghiat a sos erederis de Beatritza de Bas-Serrra, sorre de Ugone III e de Elianora, cojada de su 1363 cun Amerigu VI de Narbona, mama de Gulliermu I e ajaja finada de s'atuale Gulliermu II. Brancalione Doria si fiat intames retiradu in Monteleone pro su desdeni, sende chi punnaiat a sutzedere a su fìgiu suo.

Su rennu de Gulliermu III (1407-1410, de jure fintzas a su 1420) at a èssere meda assolocadu, istorbadu de s'oponidura aragonesa e de sos àteros erederis. Gulliermu at difatis a prefèrrere de s'istabilire in Tàtari.

In Aristanis su visconte Gulliermu III de Narbona fiat imbàtidu s'8 de nadale, eleghidu judighe de Arbaree, conte de Costera e visconte de Bas su 13 de ghennàrgiu 1409 dae sa Corona de Logu. Diat èssere s'ùrtimu judighe de su rennu.[40]

Batalla de Seddori[càmbia | edit source]

In antis a isse, su 6 de santugaine 1408 s'infante Martinu su Giovunu, erederi de su tìtulu de re de Sardigna e de Sitzìlia, fiat isbarcadu in Casteddu cun unu esèrtzitu poderosu.

Fallidas sas chircas diplomàticas de agatare acòrdiu, sa gherra aiat torradu a comintzare. S'iscontròriu intre sos duos inimigos fiat acontessidu in sas campànnias de Seddori, in una localidade oe denominada su bruncu de sa batalla. Sas tropas de su rennu de Sardigna aiant fatu in duos rogos s'esèrtzitu judigale. Sa parte de manca fiat acavocada in sa localidade oe narada s'ocidroxu, sa de dareta si fiat segada issa etotu in duos cantos, s'unu fuidu a manu de Seddori, a coa sighidu e fatu a rogos, s'àteru cantu si fiat retiradu a Monreale[41] e aiat aguantadu.

Su 4 de trìulas si fiat rèndida Bidda de Crèsias in sas manos de Giuanne de Sena. Fiat istadu unu desacatu pro su judigadu, mancari de in cue a pagu Martinu su Giovunu diat mòrrere de malaghera (su 25 de trìulas 1409 in casteddu). Gulliermu III fiat tando torradu a Frantza chirchende agiudu e lassende su fradile Lenardu Cubeddu , bis-nebode de Ugone II de Bas-Serra, judighe de facto.[42]

Sa derrota in Seddori no aiat incurbadu totalmente sos arbaresos. Sos cumbatimentos aiat torradu a commentzare rebestemente e su 17 de austu s'esertzitu judigale aiat rebusadu unu atacu contra Aristanis fatu de sos Moncadas. Sa die a sighire Pedru Torrelles aiat ghiadu sordados de su rennu de Sardigna in sa batalla chi diat tènnere logu in sa campura intre Sant'Anna, Fenosu e Santa Justa, regordada che segunda batalla, lassende, segundu sas fontes ispagnolas, prus de 6.500 aragonesos mortos.

Sa gherra non fiat galu ispatzada, s'esèrtzitu de su rennu de Sardigna aiat domandadu e otentu àteros òmines. Sos arbarees si fiant tando defèndidos comente aiant pòdidu pro àteros sete meses in antis chi Pedru Torrelles resissiret a cunchistare su casteddu de Monreale, su de Marmidda e su de Gioiosa Guàrdia.

Derrota, ruta de facto e nàschida de su Marchesadu de Aristanis[càmbia | edit source]

Partzidura polìtica de sa Sardigna intre 1410 e 1420

A coa, in su ghennàrgiu de su 1410 aiat pigadu Bosa e postu suta assìtiu Aristanis in ue, a sa fine Lenardu Cubeddu aiat firmadu in Santu Martine foras de sos muros su rendimentu de sa tzitade e de totu su judigadu istòricu, intradu duncas in su Regnum Sardianae et Corsicae.

Aristanis e sos Campidanos de Crabas (o Campidanu Majore), de Milis e de Simaghis ddi fiant dados in fèudu cun tìtulu de marchesu de Aristanis. Fiant abarrados judigales sos territòrios arboresos de s'ex judigadu de Torres, duas curadorias de su judigadu de Gallura e sas Barbàgias de Brebìe, de Ollolai e su Mandrolisai. Su marchesadu de Aristanis at a tènnere issu puru vida curtza e at a èssere surbidu in su restu de su rennu de Sardigna in su 1478 a sighidu de una àtera gherra, fata custa borta de su marchesu Lenardu de Alagon, chirchende de torrare indipendèntzia a sa Sardigna.

In paris tempus chi fiat costituidu su marchesadu, in su beranu de s'annu matessi, Gulliermu III de Arberee fiat toradu dae Frantza, aiat ordingiadu sos territòrios abarrados e tramudadu sa capitale de su rennu a Tàtari. Cun s'agiudu de Nicolau Doria aiat torradu a cunchistare su casteddu de Lungoni e aiat menatzadu Aristanis e S'Alighera, in ue Pedru Torrelles, su capitanu generale e logutenente de su re fiat mortu cuss'annu de malaghera. Sa gherra sighiat e intre su 5 e su 6 de maju de su 1412 fiat resissidu a intrare in S'Alighera impare a tropas tataresas e frantzesas, ma a coa fiat rebusadu e custrintu a renuntziare dae sa resistèntzia de sos aligheresos. Cumbintu de non pòdere assentare sa situatzione aiat tratadu in antis cun Ferdinandu I de Aragona de sos Trastamara, a coa cun su fìgiu Alfonsu su Mannànimu.

Ruta de jure de su judicadu de Arbaree[càmbia | edit source]

S'acòrdiu fiat agatadu su 17 de austu de su 1420 e su rennu fiat bèndidu pro 100.000 fiorinos de oru. A fatu de su 1410 sa Marmidda fiat deretamente amministrada de Casteddu, pro sas provistas de trigu, pois promìtida in su 1415 a su marchesu Cubeddu dae Ferdinandu I de Antequera, pro non s'èssere postu cun sos rempellos sardos. Ddi fiat tzèdida in su martzu 1416 impare a sa Balentza pro sa summa de 25.000 fiorinos de oru. Fiant abarrados foras de s'acòrdiu Gesturi, Tuili, Mara Arbarei e unos cantos casteddos infeudados a Gerardu de Doni durante da batalla de Seddori.[43]

Sa Sardigna fiat duncas aunida afines, ma suta su poderiu de sa corona de Aragona. Su rennu de Sardigna at a tènnere pois dinastias bàrias in sos sèculos: sos contes de Bartzellona (sos Trastamara), Tilipu V de Borbone, sos Habsburgu e a ùrtimos sos Savojas, impare a chie at a èssere mudadu in su 1861 in Rènnu de Itàlia.

Notas[càmbia | edit source]

  1. Ortu, p. 26
  2. Ortu, p. 32
  3. F.C. Casula in Breve Storia di Sardegna, a pàgina 141, iscriet sa mannària de su rennu canto a istèrrida, durada, personalidade de sos judighes e de sos bividores chi - segundu is carculos suos - non fiant a primitziu prus de 100.000 pessones
  4. Giuseppe Meloni, Il condaghe di San Gavino, I ed. Tàtari, 2004, II ed. Casteddu, 2005.
  5. Alberto Boscolo, in La società in Sardegna nei secoli - dai Vandali ai Bizantini sa pàgina 108 narat ca sa gherra fiat acarada a manu de mare de piasanos e genovesos, ma a manu de terra de sos sardos ebbia.
  6. Boscolo, p.41
  7. Boscolo, p. 49
  8. Carta Raspi, p. 19
  9. Cuccu, p. 38
  10. Cuccu, p. 490
  11. Francesco Cesare Casula p.147
  12. Gian Giacomo Ortu p.183
  13. Boscolo, p. 60
  14. Carta Raspi, p. 42
  15. Cuccu, p. 72
  16. Cuccu, p. 77
  17. Boscolo, p. 101
  18. Carta Raspi, p. 121
  19. Cuccu, p. 141
  20. Carta Raspi, p. 148
  21. Boscolo, p. 111
  22. Carta Raspi, p. 120
  23. Carta Raspi, p. 131
  24. Giuseppe Meloni, Le vicende storiche giudicali, in "La provincia di Oristano. L'orma della Storia", Casteddu-Milanu, 1990.
  25. Carta Raspi, p. 140
  26. In prus a sas fontes giai fentomadas, biere Dionigi Scano, "La nobiltà sarda", in Donna Francesca Zatrillas, Tàtari, La nuova Sardegna, 2003, p. 235.
  27. Cuccu, p. 156
  28. Arrigo Solmi in Studi storici sulle istituzioni della Sardegna nel Medioevo, in sa pàgina 396 iscriet su fallimentu de s'assìtiu in S'Alighera fatu de Pedru IV de Aragona e sas cunditziones de paghe chi mancari non fiant bonas aiat dèpidu atzetare.
  29. Ortu
  30. Cuccu, p. 150
  31. Francesco Cesare Casula p.203
  32. Carta Raspi, Ugone III d'Arborea, p. 25
  33. Carta Raspi, Ugone III d'Arborea, p. 123
  34. In Storia della Sardegna, Milanu, Mursia, 1974
  35. Cuccu, p. 158
  36. Pitzorno, p. 43
  37. Cuccu, p. 161
  38. Cuccu, p. 173
  39. Vedi F.C. Casula, La carta de logu del Regno di Arborea.
  40. Cuccu, p. 211
  41. [1] Il castello di Monreale. 28 de abrile 2010
  42. Boscolo, p. 107
  43. Cuccu, p. 216

Bibliografia[càmbia | edit source]

  • AA.VV., Giudicato d'Arborea e Marchesato di Oristano, Aristanis 2000.
  • Gian Giacomo Ortu, La Sardegna dei giudici, Nùgoro, Edizioni Il Maestrale, 2005.
  • Alberto Boscolo, La Sardegna dei giudicati, Casteddu, Edizioni della Torre, 1979.
  • Arrigo Solmi, Maria Eugenia Cadeddu (a cura di) Studi storici sulle istituzioni della Sardegna nel Medioevo, Nùgoro, Ilisso, 2001.
  • Raimondo Carta Raspi, Mariano IV d'Arborea, Aristanis, S'Alvure, 2001.
  • Raimondo Carta Raspi, Ugone III d'Arborea, Aristanis, S'alvure, 1982.
  • Francesco Cesare Casula, Breve storia di Sardegna, Tàtari, Carlo Delfino Editore, 1994.
  • Franco Cuccu, La città dei Giudici, vol. I, S'Alvure, Aristanis, 1996.
  • Pasquale Tola, Codice diplomatico della Sardegna, Tàtari, Carlo Delfino Editore, 1985.
  • Enrico Besta, La Sardegna medioevale, Palermo, Reber, 1908.
  • Francesco Cesare Casula, Profilo storico della Sardegna catalano-aragonese, Casteddu, Edizioni della Torre, 1982.
  • Francesco Loddo Canepa, Ricerche e osservazioni sul feudalesimo sardo della dominazione aragonese, Casteddu, Tipografia Giovanni Ledda, 1921.
  • Guglielmo Stefani, Dizionario generale geografico-statistico degli stati sardi, Tàtari, Carlo Delfino Editore, 1990.
  • Alberto Boscolo, I Parlamenti di Alfonso il Magnanimo, Milanu, Giuffre, 1953.
  • Giuseppe Manno, Storia moderna della Sardegna dall'anno 1773 al 1799, Torinu, Fratelli Favale, 1825.
  • John Day; Bruno Anatra; Lucetta Scaraffia, 10: La Sardegna medioevale e moderna, Torinu, UTET, 1984.
  • Bruno Anatra; A. Mattone; R. Turtas, 3: L'eta moderna: dagli aragonesi alla fine del dominio spagnolo, Milanu, Jaca book, 1989.
  • Alberto Boscolo, La politica italiana di Martino il Vecchio re d'Aragona, Padova, CEDAM, 1962.
  • Paolo Lingua, I Doria a Genova: una dinastia mancata, Genova, Fratelli Frilli, 2007.
  • Bianca Pitzorno, Vita di Eleonora d'Arborea, Milanu, Mondadori, 2010.

Artìculos in ligamene[càmbia | edit source]

Àteros progetos[càmbia | edit source]