Jump to content

Toscana

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 43°21′N 11°01′E / 43.35°N 11.016667°E43.35; 11.016667


Artìculu in LSC

Bandera
Posidura in Itàlia

Sa Toscana est una regione italiana a istatutu ordinàriu de 3.729.641bividores, posta in s'Itàlia tzentrale, cun cabulogu Firentze. Allàcanat a nord-ovest cun sa Ligùria, a norte cun s'Emìlia-Romagna, a estu cun is Marcas e s'Ùmbria, a sud cun su Làtziu. A ovest, is 397 km de costas continentales sunt infùndidos dae su Mare Lìgure in su tretu tzentru-setentrionale intre Carrara (foghe de su trainu Parmignola, làcana cun sa Ligùria) e su Golfu de Baratti; su Mare Tirrenu infundet imbetzes su tretu de costera meridionale intre sa punta de Piombino e sa foghe de su Chiarone, chi sìngiat sa làcana cun su Làtziu.

Su cabulogu regionale est Firentze, sa tzitade prus populada (382.000 bividores), fintzas tzentru printzipale istòricu, artìsticu e econòmicu-amministrativu; sas àteras tzitades cabulogu de provìntzia sunt: Arezzo, Grosseto, Livorno, Lucca, Massa, Pisa, Pistòia, Prato e Siena. Amministrat fintzas is ìsulas de s'Artzipèlagu Toscanu, ultres a una exclave minore posta a intro de is làcanas de Emìlia-Romagna, in ue s'agatant unas cantas fratziones de sa comuna de Badia Tedalda.

Su nùmene est antigu meda e derivat de s'etnònimu impreadu dae is Latinos pro definire sa terra populada dae sos Etruscos: "Etrùria", mudada a pustis in "Tùscia" e pustis in "Toscana". Fintzas is làcanas de sa Toscana de oe currispondent in massimamente a is de s'Etrùria antiga, chi cumprendiant fintzas partes de sas atuales regiones Làtziu e Ùmbria, fintzas su Tèvere. Fintzas a su 1861 est istada un'entidade indipendente, nodida cun su nùmene de Granducadu de Toscana cun un'enclave costituida dae sa Repùblica e a pustis Ducadu de Lucca. Dae tando at fatu parte de su Regnu de Sardigna, de su Regnu de Itàlia e oe de sa Repùblica Italiana.

In època granducale teniat fintzas un'innu, cumpostu dae su fiorentinu Egisto Mosell e intituladu La Leopolda. Sa festa regionale, istituida in su 2001, ricurret su 30 de santandria, in ammentu a sa subranumenada die de su 1786 cando fiant abolidas sa pena de morte e sa tortura in su Granducadu de Toscana.