Pasada

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Pasada (in italianu Posada: po'zad̪a) est unu comunu sardu de 2 961 abitantes

de sa provìntzia de Nùgoro, e su cabulogu istòricu de s'omònima Baronia.


Pasada
Nùmene ufitziale: Pasada
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Nùgoro (NU)
Ladiore: 40°38′0″ Nord
Longhiore: 9°43′0″ Est
Artiore: 37 m. subra su mare
Tirada: 32,77 km²
Populatzione:
2961 31/07/2016
90,36 biv./km²
Apendìtzios: Sas Murtas, Santu Juanne, Monte Longu
Comunes lacanantes: Budùne, Torpè, Thiniscole
Còdighe postale: 08020
Prefissu telefònicu: 0784
Còdighe istat: 091073
Còdighe catastale: G929
Bividores: pasadinos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Antoni
17 Jennarzu
Giassu web: Giassu Istitutzionale


Istòria[modìfica | edit source]

Statuina raffigurante Ercole atzapadu a Pasada. Casteddu, Museu Archeològicu Natzionale.

In su printzìpiu[modìfica | edit source]

Pasada est unu de sos tzentros abitados sardos prus antigos in assolutu. S'iscoberta (in sos annos '20) de una statuetta chi rapresentat un'Ercole Itàlicu de su V-IV sèculu a.C. in manera unida a s'acatamentu de repertos de parinales època, testimòniat sa presèntzia de s'òmine dae tempos remotos.

Difatis Pasada fit istadu unu tzentru itàlicu-etruscu (capatzes falisco), collegadu cun probabilidade a su primu tentativu de colonizatzione de sa Sardigna atuadu dae sos romanos giai in època pùnica. Diodoro Siculo referit de s'imbio in s'ìsula de 500 colonos romanos tra su 378 e su 377 a.C. (unu sèculu in antis de sa conchista).

Feronia[modìfica | edit source]

Feronia est su nùmene chi in sas primas cartas nàuticas si reperit pro àreas riferìbiles a cussas de Pasada, e carchi documentu puru indicat s'esistèntzia de unu tzentru abitadu cun custu nùmene. Su logu est però ispàrfidu e petzi carchi teorìa mirat a nd'identificare su situ cun s'àrea narada de Santa Caterina.

Feronia, in realidade, est fintzas su nùmene de una dea etrusca, su cale cultu si tzelebraiat a Capena (tzitade antiga pagu a nord de Roma) e a Terracina, in su Sud pontino. Fit una dea de sa fertilidade, de sas abbas, de su cummèrtziu e de medas unas àteras importantes cumpetèntzias, e s'est proadu a averguare si sos topònimos, podet dare essende·si estèndidos dae templos o, comente si siat, de tzentros dedicados a sa dea, poderent riflètere elementos de comunanza intre sa nostra e sas naradas localidades.

S'elementu comunu printzipale paret s'individuare in sa positzione de coladòrgiu, cun sa presèntzia de un'istampu mercantile, a in manera relativa paga distàntzia de s'abba (su riu Tevere pro Capena); a beru, sos tres sitiados fiant importantes mercados de iscàmbiu navale-terrestre, fiant totus tapa intermèdia, naramus distributiva, pro sas zonas de retroterra, e sa dea apuntu daiat patrotzìniu in su cummèrtziu, ultres chi in sa fertilidade de sas terras (minuda importante pro sa Sardigna, produtora de trigu).

In tema de etimologia toponomàstica, s'est fintzas formulada s'ipòtesi pro-latina (coordinada cun cussa pro su topònimu de Onieri) pro sa cale su nùmene diat bènnere imbetzes de carchi forma de su verbu "batire" (fero, fers) sighida dae "omnia", a indicare su logu inumbe "totu si batit" (intendende sa connotatzione de mercadu - riferimentu in manera efetiva bàlidu fintzas pro Onieri). Tando pro custa teoria su matessi nùmene etruscu non diat èssere chi una cointzidèntzia. Cheret nadu però chi custa tesi no bi godit de meda accordu intre sos istudiosos.

Nemmancu sa lòmpida de sos Romanos aiat dèpidu èssere casione de s'iscumpàrfida de su sìtiu, ca sas cartas nauticas chi lu ricramant sunt de meda imbenientes a s'arrìbu issoro.

Edade romana[modìfica | edit source]

Su perìodu de segus a sa conchista romana de sa Sardigna (238 a.C.) est signadu in custa zona dae sa creatzione (o, meda prus cun probabilidade, s'ampliamentu) de su Portus Liquidonis (o Portus Luguidonis) chi aiat ubicazione in localidade San Giovanni, in sa cala costa a sa turre aragonesa.

Est interessante notare chi Pasada a su tempus fiat unu vivace tzentru de iscàmbiu cun sos mercados de s'internu, faghende de tapa intermèdia cun Terranoa; a Terranoa difatis lompiat su naviglio de grussu tonnellaggio bènnidu dae Ostia e dae sos unos àteros portos tirrènicos, e de Terranoa sighiat cun natantes prus lestros pro su Portus Liquidonis, ue diat èssere istadu isbarcadu pro sighire in terra cara a su chirru de Nùgoro serente sas baddes costa-costa cun su Monte Albo. Su percursu nautico fiat perigulosu in manera estrema, dada sa conformatzione de sas costas, pedrosas, prenas de iscóglios e proadas dae unu tremendu bentu de Maestrale o de Scirocco; sos Romanos, duncas, previdiant in manera realìstica, e in manera cunsighente giai contaiant, una pérdida de una parte de tres de su navizu biazante intre custas duas destinatziones, chi de abbberu sunt a largu intre issas belle una trentina de mìllios nauticos.

In sas abbas de su Golfu de Pasada, piscadores de sa metade de su Noighentos ant referidu de numerosos acatamentos de òperas marmòreas e de brunzu, istàtuas e àteras fainas destinados, podet dare, a s'arredamentu de abitòrios de rapresentantes de s'Urbe. Tales repertos, manchende de connoschentzia de su potentziale balore issoro, beniant simplemente iscostiados in zonas non navigàbiles o cara a su mare abertu, essende su bisòngiu primàriu issoro cussu de salvaguardare sas retzes.

Cun sos Romanos cumintzat a si difùndere su nùmene nou de "Pausata" (poi postu a pare in su spagnolesco atuale), fintzas in sas variantes "Possata", "Pasada" (atuale in sardu), "Colada" (latinu vulgare). In su nùmene, su destinu de unu logu de pàsida, tapa de biàgiu, istatzione de cambiada caddos, nodu de iscàmbiu intre trasportu terrestre e marìtimu. Logu de frontera, duncas, intre terra e mare, ma fintzas intre "terras" e "terras".

Comente a sustentant unos àteros istudiosos, su nùmene Pausada diat pòdere derivare de s'antigu nùmene Pausania (o Fausina) chi benit a su sòlitu referidu a s'antiga Terranoa e no imbetzes a s'atuale Pasada. Su nùmene annotamala, gasi comente si bolet pro medas unas àteras localidades postas a sa foce de unu riu diat pòdere significare pròpiu custu: "logu ue su riu (formende istànios in antis de versare in mare) si posat". In su 1095, cun sa bubbulica de su 4 de abrile, su paba Urbano II (s'ispiradore de sas Rugradas) nòmina sa prima borta Pasada in documentos ufitziales de s'Edade Giudicale: sa "corte" de Santo Stefano de Pausade (in manera pobulare mutida "sa Cathedrale") fiat cunfirmada intre sas disponibilidades de sos mòngios benedetinos clunyacensi de s'abbadia de San Vittore de Marsiglia, sos "Vittorini". In su 1088 fiat istadu Gregorio VII a la dare a issos in cuntzessione pro devenneret sede de priorato e ispidale. Salvatore Italo Deledda, istòricu sardu, s'ispinghet a identificare Pasada cun cussa no atzertada Phausania chi s'ispissu cumpariat in sos documentos de s'època comente a tzentru de sos interessos de sos mòngios benedetinos e de s'afirmadura de s'issoro pòdere temporale in s'Ìsula, puru "caserma" teològica pro s'òpera de evangelizzazione de sas àreas internas, probàbile sede de diòtzesi. Pro àteros su nùmene Pasada diat pòdere derivare de Poseidon.

Su perìodu giudicale[modìfica | edit source]

Su casteddu de sa Fava

S'edade de sos giudicados sardos, chi andat de s'IX sèculu a su XV sèculu, aiat bìdidu Pasada belle in manera costante in una difìtzile situatzione de terra de làcana, a su lìmite meridionale de su giudicadu de Gallura (de cale fiat una curadoria) e a cussu superiore de su giudicadu de Arborea.

A custu si depent duncas su fàbricu de su casteddu de sa Fae (XII sèculu), prus tardu definidu "multis proeliis clarum" e sa fortificatzione de s'abitadu cun prus chintas muràrias, de sas cales subravivet ebbia cussa prus artziada. Conchistadu e torra pérdidu prus e prus furriadas, a sighidu de ocupatziones alternas su casteddu fiat istadu sede de residèntzia de sos giùighes gadduresos e, de s'àteru chi bessat, bi istaiat donzi·in·tantu fintzas Eleonora de Arborea. No essende unu presidio militare bene difendibile (a paragone de sos àteros casteddos de su tempus) e tando "seguru", medas istudiosos adduint chi si poderet a beru tratare de una bènnida de residèntzia turìstica ante litteram.

Su male de sa malària, favorida dae su majore numeru de sas superfìtzies a istàniu, aiat causadu unu spopolamento de su paisu a inghìriu a su 1345 e unu calu de sa produtzione, ma non de sas tassas aiat pretèndidu de sa Corona de Aragona in gherra cun s'Arborea, tantu chi, prus pro s'opressione fiscale chi pro timorias sanitàrias, sas zonas aiant istadu belle in manera cumprida abbandonadas.

Pagu pustis Pasada fiat istada torra arborense e tale fiat abarrada finas a su definitivu declinu de sa potèntzia autòctona.

Sa Baronia[modìfica | edit source]

Rùida in su 1410 Arborea, s'ùrtimu Giudicadu sardu, Pasada diat èssere istada infeudada deretta dae sa Domo de Aragona a sos Carroz, contes de Mandas e Terranova (1431), fintzas formalmente artziada a su rangu de Baronia (lu fiat giai, nessi territorialmente, de belle unu sèculu) e organizada comente a cabulogu de cussu agrupamentu de bidditzolos chi naturalmente bi si diant èssere referidos: Torpè, Thiniscole, Lodè.

Posca èssere istada teatru de su primu secuestru de persone a mira de estorsione de s'istòria de Sardigna (1477), sa Baronia, como territòriu perifèricu de unu regnu attesu, fora de s'ìsola, fiat istadu ogetu de intensas furas a banda de sos pirates saratzenos (s'ispissu tunisinos e algerinos) e de cussos lanzichenecchi e bàrbaros; in su matessi tempus, unu bandidozu internu de grassazione (de cale faghiant parte ispissu preìderos isbandados) teniat costantemente sas populatziones in nd'unu clima de minetza..

Sos Barones chi bi s'aiant sutzèdidu no aiant tentu mai meda cura de su feu, tantu chi in su 1623, a sighidu de una de sas medas sambenosas furas, su Cussìgiu de su Real Sienda de Aragona in pràtica aiat secuestradu su feu a su legìtimu titulare (Michele Portugues, su cale non b'aiat organizadu carchi sistema difensìvu, provochende gai sa vulnerabilità) e l'aiat costrintu a protzedimentos giuditziàrios de riscatu chi poi l'aiant conduidu a sa pèrdere fallimentare de sa propiedade e de su tìtulu.

Su bandidozu, si naraiat, aiat cunditzionadu sas fainas produtivas locales, cun su resurtadu de impoverire sas comunidades a su puntu de si registrare una tristemente connota carestia in su 1681; in cunsighèntzia fatzile de segherare, su Seschentos fiat tando istadu fintzas su sèculu de sa peste, chi - ponendesi insubra a sa "traditzionale" malària - aiat deghinadu sa populatzione (Torpé aiat istadu addiritura annientada) e aiat batìdu issu matessi novos bandidos in sas filas de sos malos.

Coladu su Setighentos belle petzi in sa duplice funtzione de pagadora de tassas e de frunidora de tropas pro esèrtzitos esternos, sa Baronia de Pasada diat èssere poi istada s'ùrtimu feu a èssere pigadu dae sos Savoia, a inghìriu a su 1860, s'ùrtimu impèigu a sa cumpositzione de su Regnu de Itàlia.

Su Noighentos[modìfica | edit source]

Pasada bìdida dae sa foce de s'omònimu riu. In s'isfundu su Monte Arbu.

Su coladòrgiu a su bistadu italianu aiat istadu bìvidu a Pasada sena mannos entusiasmos e in farta de graves disacatos. Sa noa amministratzione de istampu piemontesu aiat pigadu pee in logu de sa scomposta pretzedente organizatzione feudale, imponende unu sistema chi de totu s'ìsula fiat istadu bìvidu comente a esternu e chi fintzas incue aiat tardadu a èssere definitivamente atzetadu.

Comente a aterue, fintzas inoghe fiat istadu mescamente sa mudadura de su sistema de sas propiedades de terra (impostu giai de su 1820 cun su nòdidu "editu de sas chiudende") a creare chensciosos e iscussertos lentos a irmentigare. Gai sa netzessidade de unu riòrdinu catastale, no acumpridu pro sos assetos de potestade. Sa sutzessione de sos cambiamentos, sa burocratitzazione de s'istadu, no aiant tentu prontu acumprimentu a inghìriu a Pasada, e fintzas in suta de su regìmene fascista bi fiat istadu una continuidade de su solu caos amministrativu.

Sa progressiva tzèdida de territòrios a sos naschentes comunos de Santu Deadoru e de Budùne at, in su tempus, privadu Pasada de terrenos poi aende·si rivelados istratègicos in suta de unu perfilu econòmicu, pro s'avveniente fenòmenu turìsticu, cando chi de su restu non los poderet gestire e antis non b'ammustraret interessu calicunu. Su naradu iscussertu catastale at fatu ei non pro àteru chi sa comuna de Santu Deadoru, non prus diretamente confinante, possedat de sas misteriosas cantu no impreabiles enclaves in sas zonas meridionales de sa comuna de Pasada.

Andat però naradu chi sos paisos de Budùne e Santu Deadoru, pro cultura e variante linguìstica (de su sardu), sunt a totus sos efetos terras de Gallura, in paga comunanza de mentalidade cun sos Baroniesos malgrado s'irrisoria distàntzia; sas tzèdidas a sos comunos naschentes no aiant fatu duncas chi torrare ecuànime resone de custas diferèntzias.

Pòbera prus chi in antis in suta de sa segunda gherra mundiale, Pasada fiat istada in parte ispattada in su pustis·gherra in su cuadru de su piano Marshall, e pustis (ma non in manera cunsighente) fiat torradu a naschere carchi tìmigu protzessu produtivu de laorera, cando chi sas oportunidades ofertas dae su territòriu (fertile in manera piessigna gràtzias fintzas a s'orìgine sua alluvionale) siant pagu utilizadas.

Nointames sa realizatzione de un'isbarramentu in su Rio Pasada (diga de Maccheronis), Pasada aiat tentu semper a sufrire in manera grave (finas a tempos de oe) de crisi ìdrica, fatore de rallentamento de sa produtzione agrìcula ma fintzas de su puru straripante sutzèdidu turìsticu. Puru in ausèntzia de servìtzios, e in sa consièntzia de s'impossibilidade de nde frunire, in tema de turismu fiat istadu pensada sa lotizatzione de su territòriu rivierasco de "Paule 'e mare" (divenidu San Giovanni), ogetu de unu rimboschimentu a pineta incumentzadu in sos annos sessanta e de una partitzione urbanìstica (poi non respetada appieno in tèrmines de inditzes) chi diat àere pigadu corpus durante sos annos setanta de su nòdidu abusivismo edilìtziu. Su tzentru, finas pagu tempus faghet sede de un'istòricu, cantu connotu, istabilimentu balneàriu de sa Politzia, aiat superadu comente si siat sa fase edificatoria e aiat supridu in modos ispontàneos a sa carenza de servìtzios, e est un' òtima destinatzione de villeggiatura.

A sos ùrtimos de deghe annos andant naradas sas giai numerosas initziativas de recùperu de su pregiadu tzentru istòricu de Pasada, bene rapresentativu de s'originàriu burgu medievale.

Sos bidditzolos iscumpartos[modìfica | edit source]

Ultres a sa narada Feronia, si ischit de sa presèntzia, in bighinàntzia de Pasada, de àteros tzentros abitados iscumpartos. Si tràida de comunidade de sa cale esistèntzia ischimus gràtzias a sas registratziones de su "Liber fondachi", una bènnida de registru de sas intradas fiscales, in cale s'evince chi finas a su Treghentos inoltradu si coberaiant tributos de sos bidditzolos Arischion, Sollai, Loquilla, Stelaya, e de àteros logos sos cales nùmenes non sunt rilevados cun parìvile definitzione.

In s'efetiva ubicazione de tales sìtios bi sunt petzi ipòtesis, o mègius indìssios, mancantes però de iscumbatas bàlidas. Pro esempru, si narat chi Sollai beniat bighinu a sa fratzione de Sas murtas, ma non sunt mai istados fatos de sos iscavos pro nd'averguare sa notizia.

Andat registradu chi, mancari siat reconnotu s'eventuale potentziale balore de un'aprofundimentu in sos argumentos, precipuamente a su fine de determinare cun majore pretzisione  cales e cantas tziviltade si siant sutzèdidas in su territòriu (e cando), s'interessu de sos istudiosos e de sas Autoridades sighit andantas indudosas, a bortas sugerende noas campagnas de istùdiu, àteras custuinde operatziones de iscavu prontas pro partire, non podende·si non pro àteru esclùdere influèntzias de interessos ligados a sa terra, partinde dae sos traballos pro sa realizatzione de sa superstrada Terranoa-Nùgoro, in contrariedade cun sas fainas archeològicas.

Monumentos e logos de interessu[modìfica | edit source]

Architeturas militares[modìfica | edit source]

  • Casteddu de sa Fava

Logos de interessu naturalìsticu[modìfica | edit source]

Bìdida dae Pasada

In su comunu de Pasada torrat a rùere un'ala de su territòriu de su Parcu naturale regionale de Tepilora, Santa Anna e Riu Pasada chi acasàgiat sa badde de su riu omònimu finas sa sua foce. Sa badde de Pasada, in pràtica aende·si creada pro sedimentatzione alluvionale a sas foce de su Riu Pasada, cuntenet numerosos ispuntos de interessu naturalìsticu.

Si giai sa peculiare conformatzione geològica manteniat una tzerta dificultade de atzessu a sas terras iscobertas, su partidura de numerosos istànios e bidiles, dévida de sos vàrios tronconi de su riu, at tzertamente tentu unu ruolu suo de fundamentale importu in sa preservazione de endemismos e raridades botànicas e de fàuna, aende difatis tentu a contivizat sos fisiològicos protzessos de antropitzazione.

Fintzas sa de·infetamentu contra·malària de su pustisgherra fata dae sa Fundatzione Rockefeller in esecutzione de su nòdidu piano Marshall, no at lassadu rastas ladinos de su coladòrgiu suo, no essende·si reperidos resìduos contaminantes (DDT) a una verìfica esperita pagos annos de segus.

Fenicotteri in s'istàniu de San Giovanni, abituale puntu de pàsida in sas migratziones istajonales

Gai oe est possìbile praticare osservatzione naturalìstica, a bias sena nemmancu abbandonare sos caminos asfaltados, deseguru interessu e prètzio. Dae sa testùine de abba durche a su cadderi de Itàlia e su puddu sultanu, unu rallide de colore biaitu intensu chi faghent su nidu dae anos in carchi logu de su delta de su riu Pasada. Presente fintzas su maestosu astore de paule riconoscibile de una mantza bianca in su capu. Sas zonas oferint diversos iscenàrios de fàuna meda singulares, essende cussos entomològicos, ornitològicos e botànicos no ùnicos.

Fintzas su mare, cando chi oramai isfrunidu de pische dae sa pisca a strascico, restat amajadore e ìnnidu, siat a càusa de sas dimensiones de sas marinas chi in donzi casu non curret arriscos de s'attruppare (su Golfu de Pasada s'estendet, dae s'atza de Orvile a Santa Lughia de Thiniscole, pro belle 20 km), siat pro su raportu intre sa longària de sas marinas e sos cherbeddos de retroterra diretamente isfruttabile (est a nàrrere sas zonas no ùmidas).

Comente a in su restu de sa Sardigna, sunt essende portados in·daenantis matzucos programmas de fàbricu, chi calicunu intendet comente a unu perìgulu pro s'ambiente ca riguardant àreas commaggiumai imbenientes a sos oros de sas zonas ùmidas. Cust'attinnu, chi non pro àteru non tenet unu cuncretu fundamentu econòmicu, sigomente sas volumetrias disponìbiles sunt giai bene superioras a sa dimanda fintzas turìstica de allògiu, at pressoché definitivamente intreveradu sos pretzedentes progetos de realizatzione de unu parcu fluviale amparadu (annos noranta).

Sotziedade[modìfica | edit source]

Evolutzione demogràfica[modìfica | edit source]

Etnias e minorias istràngias[modìfica | edit source]

Segundu sos datos ISTAT a su 31 de nadale de su 2010 sa populatzione istràngia fiat de 193 persones. Sas natzionalidades in manera majore rapresentadas in base a sa pertzentuale issoro in su totale de sa populatzione residente fiant:

Limbas e dialetos[modìfica | edit source]

Sa variante de su sardu faeddada in Pasada est cussa logudoresa tzentrale o comuna.

Cultura[modìfica | edit source]

Eventos[modìfica | edit source]

Tra sas diferentes sagras sa printzipale festat sa Madonna de su Sucursu, chi ruet in data variàbile s'in antis domìniga posca Pasqua. Annotamala a Pasada si festat su patronu, santu Antonio Abate su 17/01, cun una festa in pratza ue si dat fogu a un'ùnicu immensu cùmulu de mudregu (italianu: "cisto"), regollidu in sas dies in deretura pretzedentes. Su caraterìsticu rituale previdet 3 giros a inghìriu a su fogulone in professone. De sighida si distribuint sos durches tìpicos, cales "sos cogoneddos" e "s'aranzada", beneìtos in sa tzerimònia eclesiàstica e in manera rigorosa fatos a manu de sas signoras de Pasada. Ultres a custu unu minore comitadu est incarrigadu de organizare unu "ispuntinu" fatu de paninos cun sardizza arrustu e binu. A fine cabudanni s'acumprit fintzas sa sagra campestre in su santuàriu de Santu Michelli.

In sos ùrtimos de deghe annos si sunt multiplicadas in Pasada sas initziativas culturales, printzipalmente furriadas a su recùperu de balores de valèntzia regionale.

In sa literadura sarda, Pasada est sede de s'omònimu prèmiu a beru famosu de Poesia. Su sèberu riguardat òperas in limba sarda, rimadas o prus pagu, afiotadas pro diversas setziones.

In sa mùsica, su "Pasada Jazz Project" est istadu unu famadissimu esperimentu de promotzione de custu gènere, cunsistente in su sèberu de giòvanos talentos de jazz de premiare cun sa cobertura de sos gastos de produtzione de sos rispetivos primos discos. Posca diversas editziones, totus de sutzessu, e pro motivos non connotos, sa manifestatzione est istada suprimida a inghìriu a su 1995.

Economia[modìfica | edit source]

Turismu[modìfica | edit source]

S'oferta turìstica de Pasada s'assentat de carchi albergo e residence e numerosos B & B tramudados in totu su territòriu. Presente fintzas affittanza istajonale in domos tziviles. Sas localidades de allògiu sunt su tzentru istòricu de Pasada, sas zonas perifèricas e sa borgata de San Giovanni (in su mare).

Ultres a sas marinas de San Giovanni, Su Tiriarzu, Iscraios, Suta 'e Riu e Orvile, sunt ogetu de bìsita sos percursos fluviales, su lagu de Maccheronis in su bighinu comunu de Torpè, su tzentru istòricu, sos Nuraghes e sa tumba de sos gigantes. Sas marinas de Pasada annotamala de su 2008 a su 2012 ant otentu s'importante reconnoschimentu de sas Chimbe Velas cunferidu dae Legambiente.

S'ampru porridu de Sa Caletta (Thiniscole) (ca. 1000 postos barca), co-gestidu paris cun sa comuna de Thiniscole cun su cale Pasada cumpartzit sa cumpetèntzia territoriale, est in cursu de adeguamentu pro sa missa in òpera de istruturas e servìtzios pro diportistas.

Amministratzione[modìfica | edit source]

Isport[modìfica | edit source]

Jogu de sa botza[modìfica | edit source]

S'iscuadra de fùbalu de sa tzitade est sa Polisportiva Dilettantistica Pasada 1966 chi militat in su girone D sardu de 1ª Categoria, est naschida in su 1966. Aiat arruoladu su portieras de su PSG e de sa natzionale italiana de fùbalu, su nòdidu Salvatore Sirigu in sos primos annos suos de formatzione de fùbalu.

Galleria de figuras[modìfica | edit source]

Nòdidas[modìfica | edit source]


Bibliografia[modìfica | edit source]

Boghes curreladas[modìfica | edit source]

  • Foce de su riu Pasada