Thiniscole

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

  Custa pàgina esigit su template sinòticu {{Bidda}}

Pro praghere, agiunghe su template e boga custu avisu.
Pro is àteras pàginas chi esigint custu template, bae a sa categoria ligada.

Thiniscole (in italianu Siniscola) est una tzitadina de sa costera orientale de sa Sardigna, in Provìntzia de Nùgoro, est su tzentru prus importante de sa Baronia e tenet 11.492 bividores.

Su nùmene

Pro su chi pertocat su nùmene de sa bidda b’at de nàrrere chi, pro Giuanne Antoni Ruiu, sa paràula Thiniscole tenet un’orìgine sumèrica/nuràgica: Thin diat chèrrere nàrrere non deus ebbia ma fintzas die, chelu e lughe. Su segundu elementu, colende in diferentes modìficas crompet a cole/cola chi diat èssere un’adatamentu a su sumèricu/nuràgicu GUL chi diat chèrrere nàrrere sèmene, semenare. Impare diat duncas chèrrere nàrrere “sèmene/erèntzia de Thin”.

Pittau ammentat chi sa bidda fiat cramada fintzas Lodè Mannu, a manera evidente pro la distìnghere dae Lodè, Lodè minore. Isse nos ammentat fintzas chi su topònimu Thiniscole s’agatat in sa Nurra in sa forma Siniscola e in Ollollai in sa forma Finisqòddi; in prus narat chi su nùmene est belle che uguale a Sinìskolon in sa Capadòtzia, in Àsia Minore, e duncas est una cunfirma indireta chi sos Sardos siant bènnidos dae cussos giassos.

Àteros pensant imbetzes chi siat de orìgine latina: finis scholae (làcana de corte) o finis collis (in sas làcanas de su montigru).

Su sartu

Sa Calita

Sa bidda de Thiniscole tenet 11687 residentes chi istant in sa bidda e in sas fratziones de Sa Calita, Santa Luchia e Capo Comino/S’Ena ‘e S’achitta. Su tzentru istòricu s'isterret prus che in prus in tres carreras: Carrera de Roma, Carrera de Piemonte e Carrera de Tàtari. Su mudamentu urbanìsticu de su territòriu thiniscolesu est comintzadu in sos annos ‘60/’70 de su sèculu coladu, cando sunt nàschidos sos bighinados de Monte Idda, Duai, Sa Sedda, Cocorra, Santu Nartzisu e Avedì, mentres in foras de sa bidda ant comintzadu a crèschere Sa Calita, Sa Preta Ruja, Santa Luchia, S’Ena de s‘achitta e Capo Cornino.

Su comunale de Thiniscole est postu in s’ala tzentru orientale de sa Sardigna e s'isterret pro 199,96 chilòmetros cuadrados, in sa regione istòrica de sa Baronia de Pasada, chi unu tempus fiat parte de su Giuigadu de Gaddura. In su Nord est a làcana cun su territòriu de sas Comunas de Torpè e Pasada, a ovest cun su territòriu de Lodè, a sud cun sos territòrios de sas Comunas de Lùvula, Irgoli, Oniai e Orosei, a est cun su mare Tirrenu.

Sa bidda est collocada in sa piana alluvionale in ue colat su riu omònimu e in palas tenet sa dorsale calcàrea connota che a su Montarbu. Mancari siat a curtzu a su mare e chi b’apat pranas de sos rios, lagunas in sas costas e su Montarbu, si podet nàrrere chi su territòriu suo siat fatu mescamente de montigros. In sa costa s’agatant prus areniles e foghes de abba chi non rocas. De importu mannu sunt sa grutas naturales in su Montarbu e in sa costa de Monte Latu, in su caminu pro Terranoa: su fenòmenu! càrsicu at fatu a manera chi b’apat grutas meda.

Sas prus mannas e de importu fintzas archeològicu sunt Sa prejone e’ s’orcu, Duar Vuccas, Elène Portiche, Gana ‘e Gortoe e Sa Conca ‘e Locoli. Su Montarbu est su logu ideale pro caminare, pro fàghere escursiones e pro sas passigiadas a caddu. In prus si podent bisitare àndalas antigas de crabàrgios, giassos panoràmicos chi mustrant sa costa dae Orosei a Terranoa, ma fintzas grutas, rios e lagos suterràneos.

Praja de Capo Comino

Cun una flora e una fàuna endèmica, su Montarbu est unu de sos montes prus bellos de totu sa Sardigna: sa Lea Hydromantes, gurtùrgios, s’àbbila, sos mugrones, sunt s’assempru de carchi animale - o de sa rosa de monte pro sa flora -chi custu monte oferit a sos bisitadores. Su Montarbu est parte de su SIC (Situ de Interessu Comunitàriu) chi at sa punna de costoire e mantènnere paritzos habitat de importu naturalìsticu.

Un’àteru SIC chi est in su territòriu thiniscolesu est su de Bèrchida-Bidderosa, chi s’isterret belle e che pro 14 chilòmetros in sa costa orientale - una superfìtzie de 2638 ètaros - dae S’Ena ‘e s’achitta fintzas a Cala Ginepro. In custu tretu de costa b’at unu sistema de dunas, su promontòriu de Capo Comino e sos giassos ùmidos de Bèrchida, famada mescamente pro un’arenile bianca de bellesa sena paris.

De sutalineare sa bellesa fintzas de sos àteros areniles, su de Sa Calita/Sa Preta Ruja/Santa Luchia, sa de s’Ena ‘e s’achitta e sa de Capo Comino.

S'istòria

In su giassu de Thiniscole sas testimonias archeològicas cunfirmant chi in su territòriu s’òmine b’est fintzas dae antigòriu: microlites geomètricos in seltze e in ossidiana (a forma de trapètziu e de mesu-luna) sunt istados agatados in sas dunas de Capo Comino e in sa Gruta de Elène Portiche, e tenent una datatzione de su Neolìticu Antigu-Mèdiu (VI-V millènniu a.C.). In sa gruta mescamente sos repertos sunt prus craros e faghent pensare chi b’apat àpidu una comunidade de s’època culturale de Bonu Ighinu.

Sa domus de janas de Cuccuru ‘e Janas est de su tempus de sa Cultura de Otieri (IV-III millènniu a.C.), mentras s’insediamentu de Monte Godunu diat èssere imbetzes de sa cultura de Monte Claro (sa metade de su III millènniu a.C.): una filera de pinnetas a base retangulare, tzirculare e ellìtica cun a curtzu una muralla megalìtica. Paret chi siant de custu tempus fintzas duos dolmen, in sa prana de su Maccarrone, chi tenent duos aposentos a pranta retangulare e chi però in tempos colados las ant isboidadas de su depòsitu archeològicu.

Pro su chi pertocat s’època nuràgica b’at de nàrrere chi sa literadura archeològica de su comintzu de su 1900 faeddat de 30 nuraghes postos in su comunale de Thiniscole: oe de custos 30 non si nde notant mancu sa metade, dae chi s’òpera de s’òmine at distrùidu sos monumentos, in chirca de ascusòrgios. Sos mègius cunservados sunt su Nuraghe Sas Piperas a 580 m a su comintzu de su Montarbu, Nuraghe Concas, Nuraghe Sa Punta ‘e Sa Thurulia, Nuraghe Punta Nurache, Nuraghe Sa Gurutta, Nuraghe Gorropis, Nuraghe Sa Domo Bianca, Nuraghe Conca Umosa, Nuraghe Paule ‘e Luca, Nuraghe Artora e Nuraghe Nidu de Àbile. In bona parte de custos nuraghes bi diat dèvere aere àpidu fintzas bidditzolos nuràgicos, mancari oe non si bidat belle e che nudda, si non in su nuraghe Gorropis, in ue sas pinnetas si bident galu a craru. Duos bidditzolos nuràgicos sena nuraghe sunt imbetzes in sos giassos de Luthuthai e de Lettu Rucratu.

Tumba de gigantes de Su Picante

De tumbas de gigantes si notant galu sa tumba de Santu Jacu e sas de Su Itichinzu, Sas Colovranas, su Piccante, lorgi Ufrattu. De importu mannu sunt fintzas logos de cultu che a sa Sa Funtana ‘e Sa Tumba a curtzu a sas ruinas de su nuraghe Scurtha ‘e Muru e mescamente sa gruta de Sa Preione ‘e S’Orcu, in pees de su Montarbu: pro intrare si depet colare in unu logu istrintu e a pustis s’agatat una iscalinada elicoidale fata de 17 gradinos; a pustis b’at un’aposentu mannu, ma pro bi cròmpere si depet falare cun unu cànnau de chimbe metros. Dae custu aposentu si crompet a àteros aposentos de mannàrias diferentes.

S’època prus pagu connota est sa de su tempus fenìtziu-pùnicu: dae pagu ant agatadu tzeràmicas de importatzione in sa gruta de sas Duas Vuccas, ma galu b’at ite chircare.

Sa dominatzione romana at lassadu imbetzes trassas de importu: in sa badde de Bèrchida sunt craros sos insediamentos rùsticos in Paule 'e Luca e in Sas Domos Ruttas, mentres un’iscavu fatu dae sa Sovrintendèntzia de Nùgoro e de Tàtari at documentadu un’insediamentu tardu-imperiale, cun una necròpoli, a curtzu de sa turre de Santa Luchia. In Paule ‘e Luca imbetzes ant agatadu una domo de su II-IV sèc. p.C.

Pro su chi pertocat su tempus artu de mesus (VI-VIII sèc. p.C.), b’at de nàrrere chi b’at paritzos bidditzolos: Bona Fraule, Monte Alibertu, e Monte Majores, ma fintzas su de Monte Tintiri, su de Rempellos (in sa badde de Bèrchida).

In su tempus de sos Giuigados Thiniscole fiat parte de su de sa Gaddura, in sa curadoria de Pasada, pro colare a pustis in manos aragonesas, ispagnolas e - a pustis de passàgios meda - de sos Savoja in su 1720.

Sa cultura

Sa cultura sarda est semper istada ligada a s'ispìritu religiosu chi b'est in s'ìsula: gasi etotu in Thiniscole, in ue sas crèsias dant una trassa architetònica de balere a sa bidda e sunt testimonia de una ispiritualidade forte chi traessat sos sèculos.

Crèsia de Santu Juanne

Su territòriu comunale est prenu de crèsias, mescamente in sa bidda: tocat de ammentare sa crèsia de su Rosàriu. A primore fiat intitulada a Sant'Anastasia e fiat sa crèsia majore, sa parròchia, ma dae chi fiat in foras de sos muros de defensa si fiat isseberadu de pònnere a parròchia sa crèsia de Santu Juanne, in su 1623.

Sa crèsia de Santu Juanne est sa parròchia e est in intro de su tzentru istòricu. Sas istàtuas de linna chi bi sunt in intro sunt de su 1600 e de su 1700. Anta b'est sa crèsia de sas Gràssias, fraigada in su tempus intre de su 1640 e su 1670 e restaurada infrau de su 1700. In Sas Gràssias est fata una de sas festas mannas de Thiniscole, sa de duas domìnigas de santugaine.

Sant'Antoni Paduanu est un'àtera crèsia antiga: fraigada in su 1646 est istada restaurada paritzas bortas e duncas est diferente meda dae su fràigu originàriu.

Su 19 de martzu sos thiniscolesos festant a Santu Zosepe in sa cresiedda omònima - pagu foras de sa bidda, in su caminu pro Nùgoro, fraigada in su 1730 e restaurada fintzas dae pagu.

Sa crèsia de Santu Jacu est posta in su sartu, in sa punta de unu montigru, e fraigada in su 1870 in subra de unu nuraghe e si festat sa prima die de maju. Su 13 de maju àtera festa de importu manna est sa de Nostra Segnora de Fàtima, in Sa Calita: tres dies de festa tzivile e religiosa, cun una prepissione solenne in su mare cun sas barcas de sos piscadores, chi nche leant s'istàtua fintzas a Santa Luchia. Sa crèsia de Santa Luchia est in su burgu marinu omònimu: cumparet in documentos giai da su 1325, ma essende istada torrada a fraigare a non bortas meda non tenet duncas sa pranta originària.

Sa Crèsia de su Càrmene, est istada fraigada in su 1724 a costàgiu de sos muros chi amparaiant sa bidda de Thiniscole: sa crèsia est de importu ca in intro b'est s'istàtua de Nostra Segnora de sa Piedade, chi est impreada infrau de sa Chida Santa, sa Chenàbura Santa, pro sa Via Crucis.

Cuntzertu de sos binti annos de sos Askra in Santa Luchia in s'austu de su 2013.

S'ùrtima crèsia de ammentare est sa chi est posta a su comintzu de su Montarbu, a curtzu de su caminu pro Lodè, numenada Nostra Segnora de sa Salute o de Luittu: dae sos documentos si cumprendet chi sa crèsia fiat intitulada a Santu Pedru, ma fiat giai una ruina in su 1811. Est istada torrada a fraigare in su 1997.

Sa turre de Santa Luchia, fraigada a cumintzos de su 1600 e acontzada prus bortas in sos sèculos a pustis, est su sìmbulu de su bidditzolu omònimu, fratzione marina de Thiniscole fundada in su 1930 dae unas cantas famìlias de piscadores cròmpidos dae s’ìsula de Ponza.

Ativas meda sunt una bintina de sòtzios culturales chi òperant in sa bidda a costàgiu de sa Comuna e de sa Biblioteca Comunale.

De importu mannu est fintzas s'aportu dadu dae sos thiniscolesos a sa mùsica sarda, mescamente cuntemporànea. Difatis dae Thiniscole benint grupos de primore che a sos Kenze Neke, sos Askra, sos KNA, sos Ruja Karrera , sos Keret Korria, sos Tzoku e sos Isaluti. Pro custa resone Thiniscole est istada mutida sa "capitale rock" de sa Sardigna. In prus in cue est nàschidu Francesco Di Giacomo, su cantante de su Banco di Mutuo Soccorso, e medas colletivos hip-hop, intre sos cales su prus mannu est Cronaca Nera, crew de mc's e writers, ghiada dae su raperi Crono.

S'economia

S'economia de Thiniscole est diferente meda, ca dae su momentu chi est andada in crisi s'indùstria tèssile sunt nàschidas àteras atividades ligadas a s'atividade de s'edilìtzia, ma fintzas atividades de servìtziu ligadas a su trasportu. De balore regionale sunt fintzas sas aziendas de su setore agroalimentare.

Unu de sos setores prus mannos est su chi pertocat s'estratzione e su traballamentu de sos minerales e de sas pedras. Sa prima indùstria manna de Thiniscole est istada sa Buzzi Unicem, pro s'estratzione e su traballamentu de su tzimentu. In custu momentu est patende sa crisi chi at tocadu su setore de s'edilìtzia a pustis de su boom de sos annos '80 e '90.

Pro su chi pertocat s'artesania b'at de ammentare atividades de tipografias, de informàtica, tapetzeria, tzeràmica artìstica, durches, pane, pasta frisca e gasi a sighire, mentres pro su cummèrtziu e pro su tertziàriu b'at de nàrrere chi si bendet de totu, mancares Thiniscole non siat galu renèssida a devènnere su polu de atratzione printzipale intre de Nùgoro e Terranoa, pro motivos diferentes.

In custos ùrtimos binti annos, fintzas si sa crisi est forte, si podet nàrrere chi su setore chi est creschende de prus est, mancares a bellu a bellu, est su de su turismu. In prus in su territòriu thiniscolesu b'at bator campègios e unu est de propiedade comunale.

De no ismentigare est su setore agroindustriale, ligadu a sos setores de s'economia traditzionale.

Persones nòdidas

• Luisi Oggiano (Thiniscole 1892 - Nùgoro 1981), est istadu un’avocadu, politicu e senadore de sa Repùblica. A issu l’ant intituladu s’Istitutu Tècnicu, Cummertziale e de sos Geòmetras de Thiniscole e in sa biblioteca b’at una setzione intitulada a issu, cun sos libros saos donados a sa comunidade thiniscolesa: una setzione istòrica e polìtica de importu mannu.

• Antoni Maròngiu (Thiniscole 1902 - Roma 1989), laureadu in Giurisprudèntzia in Sièntzias Polìticas, professore universitàriu in Casteddu, in Macerata e in s’universidade “La Sapienza” de Roma, est istadu fintzas iscritore e polìticu.

Bibliografia

• Ànzelu Canu, Thiniscole, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 102-104.
• Giovanni Antonio Ruiu, Vocabolariu nurakicu thiniscolesu, Muristenis, Grafiche Ghiani, 2007, SBN IT\ICCU\CAG\1692943.
• (IT) Massimo Pittau, I nomi di paesi, città, regioni, monti, fiumi della Sardegna: significato e origine, Casteddu, Gasperini, 1997, OCLC 231730413.

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.siniscola.nu.it.