Osidde

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 40°31′27.23″N 9°13′05.19″E / 40.524231°N 9.218109°E40.524231; 9.218109

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Osidde est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro e giughet 266 bividores. Est famada pro sas costrutziones de pedras suas e sas bias desertas.

Su sartu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su Sartu de Osidde est a forma pagu prus o mancu ovale, at un'istèrrida de 25,78 chilòmetros cuadrados e faghet a làcana a nord cun Buddusò, a sud cun Nule, a ovest cun Patada, e a est cun Bitzi. Est s’ala nord otzidentale de su campu de Bitzi, chi finit inoghe e comintzat sa badde de su Tirsu. Mancari siat assignadu a sa Provìntzia de Nùgoro, siat pro su naturale de su sartu, siat pro sas caraterìsticas de su limbàgiu, Osidde tirat de prus a su Logudoro. Su sartu est rugradu dae su Tirsu, e dae unu tràinu chi si l’aunit: su Molò. B’at padentes de suèrgiu e de chercu.

S'istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su sartu de Osidde s’agatat restos meda de su tempus nuràgicu e prenuràgicu. Moende dae sos eretos prus a curtzu, in S’Iscobalzu b’at una turre nuràgica arta unos 5 metros. Sa ghenna est mesu interrada, e non benit bene a intrare a intro ca bi sunt sos contones de sa tholos a tapu. Custu nuraghe est de sos prus mannos e de sos mègius mantesos de sa cussòrgia. Pagu in antis de cue b’est su Nuraghe Usanis, torrende a bia de Osidde, agatamus a Piradolta. In prus de su nuraghe, b’at finas una tumba nuràgica. A curtzu agatamus finas un’àteru nuraghe, chi diat chèrrere bisitadu. Est in su cungiadu de Sas Raighinas.

Tocat de signalare in cussos tretos Sa Contra de Seris, in ue b’at un’insediamentu nuràgicu e postnuràgicu.

Torrende a su caminu printzipale, si lompet a su Nuraghe Usanis, fraigadu in una roca de granitu, a primu fiat formada dae duas turres anuidas dae una murallione. Est un’istrutura de defensa, posta in cue ca permitiat una bisione ampra de su sartu.

Sighende a bia de Pantana Ezza, e lassende a manca su caminu chi si narat de "Sas Escalas”, sende chi est una pigada mala, s’arribat a unu canteddu netu, ue b’at mesas e setzidòrgios ue si podet arrèghere.

Su Nuraghe Merula est a unos 100 metros dae su muru burdu, e anta de cue si podet bìdere unu putzu sacru. S’istàbile a bia de intro est derrutu, e si bi podet intrare petzi dae un’ala. Custu pasadòrgiu est de importu, ca b’est s’umbra e sos setzidòrgios, e si bi podet finas rebotare.

Semper a Nord de sa bidda b’est Punta Santu Paula e su menhir. Posta a pagu tretu dae sa bidda, in antis sa bidda fiat pròpiu in custu logu. A curtzeddu b’at unu menhir de sos prus mannos de Sardigna, est artu unos 7 metros e si ladit a ghisa de bardianu in sa cussòrgia de S’Impicadolzu.

Una paristòria antiga la mentovat comente sea de sa tzitade antiga de Ogrylle, de genia greca, chi diat èssere istada in cuntierra cun sa Terranoa antiga.

Sa veridade est chi sa bidda de como est de orìgine medievale, fiat parte de su giuigadu de Torres e a sa curadoria de Monteacuto. A pustis de sa fine de su giuigadu de Torres, sa bidda de Osidde fiat pretesa dae Arborea, Dòria e sos Pisanos chi amministraiant su giuigadu de Gaddura. A s'agabbu de su sèculu XIII Osidde fiat ocupada dae sos sordados de su giùighe de Arborea, in su 1339 su sartu de Osidde est cuntzèdidu a Giuanne de Arborea dae Pedru IV de Aragona, pro chi s’apasiguarent cussas populatziones. A pustis devenneit parte de su giugadu, finas a su 1421 cando intreit in su fèudu cuntzèdidu a Bernardu Centelles: dae custos a sos Bòrgia, tando a sos Pimentel e in fines a sos Tellez Giron, finas a su 1838.

In su 1927, a pustis de èssere istada parte de sa Provìntzia de Tàtari, Osidde intrat in sa Provìntzia de Nùgoro e galu como nd’est parte.

Sa cultura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa bidda at mantesu su tzentru istòricu, gasi comente l'ant connotu a s'antiga: a sas carreras dant sas domos a prus pranos, chene incrostadas. S'istàbile prus de importu est sa crèsia de Santu Ànghelu, fraigada in su tzentru de sa bidda: est antiga meda, e in su tempus l'ant acontzada prus bortas. A pagu tretu b'est su Palatzu Delogu, comintzadu a fraigare in su setighentos.

In sa pratza printzipale si podet bisitare sa Caserma Ezza, ue b'est su Presèpiu Sardu, cun sos personàgios in costùmene: s'òpera est de s'artista Isperàntzia Pischedda, chi l'at donada pro signale de s'amore a sa bidda nadia sua.

S'economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas atividades printzipales in Osidda sunt sa massaria e su pastoriu. Si ghetat trigu e foràgiu, e b'at finas bìngias. Su bestiàmene est su bonu berbeghinu e vùvulu.

In sos ùrtimos annos est creschende un'atividade edile, mancari minore. Pagu isvilupada est sa retza de su cummèrtziu. B'at duos agriturismos, chi frunint binti postos a corcare.

De importu sa produtzione de piritas, nòdida in totu s'ìsula s'agatant finas in Casteddu, e de pane carasadu fatu cun su furru a linna.

Pro su chi pertocat s'artesania, famadas sunt sas frassadas, tèssidas a s'antiga in sas demos.

Sas festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa prus festa manna chi bi faghent in Osidde est sa de Sant’Ànghelu, patronu de sa Bidda chi si festat su 5 de austu. Est una festa antiga meda e una paristòria narat chi pertochet a un’ànghelu amparadore de sos massajos gherradores chi istaiant in Osidde in su tempus de sos bizantinos, e fiant parte de s’Exercitus Sardiniae. Su 5 de maju de ogni annu, in Osidda s'ammentat cando est istadu fatu màrtire, in betze su 14 s'ammentat sa die chi l’ant sepultadu. Sa festa tzivile s’acumprit su 27 de austu.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]