Repùblica de Pisa

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera

Sa repùblica de Pisa fiat unu istadu de facto indipendente chi s'agataiat tzentradu in sa tzitade toscana de Pisa durante sos de 10 e de 11 sèculos. Aiat crèschidu fintzas a si faghere potèntzia econòmica, tzentru de cummèrtzios chi diat dominare subra su Mediterràneu e s'Itàlia pro unu sèculu, in antis de èssere imbàtidu e passadu dae sa repùblica de Gènova. Su pòdere de Pisa che natzione marìtima poderosa aiat comintzadu a crèschere fintzas a lòmpere a su màssimu in su de 11 sèculos, achirende fama che una de is bator repùblicas marineras de Itàlia.

Orìgines[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Nàschida[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa repùblica de Pisa fiat nàschida in su de 11 sèculos. In custu tempus istòricu Pisa aiat afortiadu sos cummèntzios in su Mediterràneu, depende·si·nche gherrare meda a s'ispissu cun sas naves saraghinas, e binchende in su 1005 in Règgio Calàbria, in su 1034 in Bona in s'Africa de su Norte, in su 1064 in Palermo, in su 2087 in Mahdia in s'atuale Tunisia. In custa prima ispainadura Pisa si fiat agatada fatu·fatu alliada de is Normannos de su Rènniu de Sitzìlia, comente fiat acontessidu in sa conchista de Palermo. In su 1016 Pisa e Gènova, alliadas impare, aiant derrotadu sos moriscos e balangiadu cuntrollu casi totale subra su mare Tirrenu. Is duas repùblicas marineras aiant fintzas imprèndidu una intradura a primìtziu cummertziale, a fatu polìtica in Còrsiga e Sardigna. Unu sèculu a pustis aiat bogadu sos àrabos dae sas Baleares e custu imbiu fiat tzelebradu in su Gesta Triumphalia per Pisanos e in unu poema èpicu, su Liber Maiolichinus, cumpostos in sos annos 1113-1115.

Sa repùblica de Pisa, chi teniat portu in sa foghe de s'Arno e a cussa època casi s'agataiat fache a su mare, fiat lòmpida a lughidore màssimu intre sos de 12 e de 13 sèculos. Is naves suas teniant cuntrollu subra manna parte de su Mediterràneu de ponente e tzentrale.

Batalla de Meloria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

àrea de ispainadura e de influèntzia de Pisa

S'arrialia inte Pisa e Gènova si fiat fata prus fore in su de 13 sèculos fintzas a lòmpere a sa batalla navale de sa Meloria (1284), cumbàtida a fache de su portu pisanu, chi aiat sinniadu sa ruta de sa potèntzia de sa tzitade, cun sa renùntzia de pretesas subra sa Còrsiga e sa pèrdida in favore de Gènova de una parte de sos territòrios de Sardigna (1299).

A partire dae su 1323, fiat fintzas comintzada sa conchista aragonesa de sa Sardigna, chi aiat bogadu Pisa dae sos territòrios giuigales de Calaris e de Gallura.

Fine de sa repùblica e poderiu fiorentinu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Suta bisura territoriale Pisa aiat mantentu indipendèntzia e poderiu in cussa parte de sa costera toscana e fintzas prus a tesu fintzas a su 1406, cando fiat istada ocupada dae sos mertzenàrios Angelo Tartaglia e Muzio Attendolo Sforza chi aiant dispostu s'annessionadura a sa repùblica fiorentina. Cun su poderiu fiorentinu fiat comintzada s'incuida de sa tzitade chi, in sas artes, aiat difùndidu s'istile architetònicu romànicu pisanu, fintzas in sas crèsias sardas. Chene sos tràficos de cummèrtzios chi dd'aiant caraterizada in sos sèculos cabudianos, unas de is prus importantes famìllias pisanas, fiant emigradas a s'istràngiu, mescamente a Sitzìlia.