Bortigale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 40°16′53.36″N 8°50′16.75″E / 40.28149°N 8.837986°E40.28149; 8.837986

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Panorama de Bortigale

Bortigale est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro, in sa regione istòrica de su Màrghine, in s'ala "tzentru-otzidentale" de sa Sardigna. Tenet 1 253 abitantes.

Su nùmene[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa paretimologia narat chi su nùmene de sa bidda benit dae su fatu chi sos abitantes de sa bidda ispèrdida de Berre, chi fiant petzi sete famìlias, si nche sunt andados a istare a su giassu in ue oe s’agatat su bighinadu de “Sas sete padeddas”, mutidu gasi , ca bi sunt sete domitas derrutas una in fila a pare cun s'àtera; si comente su giassu seberadu pro sa bidda noa fiat ricu de ortigros e de ortos l’ant postu Urticale e posca est devènnidu Ortigale. Sos istùdios fatos in sos annos passados a pitzu de su topònimu ant dadu significos diferentes: su canònicu Spano naraiat chi cheret nàrrere “logu prenu de pòrticos”, ma chi podet bènnere puru dae su su fenìtziu BOR e TIGAL chi cheret nàrrere “Putzu de sa Pandela”.

S’istudiosu Botticini naraiat chi beniat dae sa paràula ortigru chi benit dae su latinu CORTICULUS, ma puru “giassu prenu de ortigadas”.

Màssimu Pittau imbetzes at fatu s’ipòtesi chi su topònimu bèngiat dae su latinu HORTUS in sa variante HORTICALIS chi benit dae sas formas HORTICUS, HORTICELLUS, HORTICULUS e duncas “logu prenu de ortos”; difatis sa bidda est a curtzu a su riu Manigas ue b’aiat ortos meda.

Dedola narat chi su significadu benit dae sas paràulas sardas Urticu, Bultigu e Ortigu. De importu mannu fiat puru sa bidda de Mulàrgia (chi a dies de oe est fratzione amministrativa) chi est s’antiga bidda romana de MÒLARIA e chi depet su nùmene suo a su fatu chi s’agataiant sas minas pro fàghere sas molas.

Su sartu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su territòriu de Bortigale est istèrridu pro 67,46 chilòmetros cuadros; sa parte de giosso est in pranu a làcana cun sos campos de Duarche e de Bòrore, mentras sa parte de susu posta a nord de sa bidda est in sos montes de su Màrghine e in sa Campeda.

Su monte prus artu est Monte Santu Padre (1.025 m), sos àteros montes sunt: Monte Cuguruttu (867m), Crastu Littu (847m) e Cuccuru ’e Monte (729m).

Sa bidda est rica de abba meda, pro mèdiu de su Riu Mànigos e de su Riu Murtatzolu chi permitiant in sos tempos passados de abbare sos ortos. In sa Costa 'e Mòlinu, s’agataiant puru molinos meda.

Bortigale paris a Mulàrgia tenet unu tretu mannu de sa Campeda, in su paris chi segat in duos sa Sardigna.

Sos territòrios de Mulàrgia e de Bortigale sunt istados aunidos in s’annu 1865 cando sa Comuna de Mulàrgia est istada suprimida e posta paris a sa de Bortigale.

In su territòriu totu a inghìriu de sa bidda, b'at itineràrios interessantes e ricos meda, chi sunt bistados valorizados dae Pro Loco, Comune e setzione de zona de su C.A.I.. In mesu de custos cheret chi s'ammentet su "Sentiero Natura", chi dae Bortigale che leat a Mulàrgia, colende·nche totu in mesu a monumentos naturales e archeològicos.

Àteru tretu dignu de èssere ammentadu est cussu chi, colende peri tancas e giassos de rara bellesa, crompet fintzas a su monte Santu Padre, unu de sos cùcuros prus artos de su Màrghine, dae ue faghet a bìdere unu panorama comente pagos, chi abbratzat un'ala manna meda de sa Sardigna de bassu; in sas percas de su monte bi bivent fintzas paritzos “benturzos”. Una de sas zonas prus caraterìsticas de sa bidda est de seguru su tzentru istòricu, atraessadu dae deghinas de gùturos in impedradu, adornadu dae unu muntone de architraves iscarpeddados dae sos "picapedras" in istile "catalanu-aragonesu". Sa carrera printzipale de Bortigale est su cursu Vitòriu Manuelle, ue si pesant paritzos palatzos burghesos de sos primos annos de su noighentos.

S'istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas primas atestatziones documentàrias de Bortigale benint dae su Condaghe de su cumbentu de Santu Nigola de Truddas de Semèstene in su de XI-XII sèculos: sa bidda de Bortigale paris cun sas de Mulàrgia e cun sa bidda ispèrdida de Gitil aiat fatu unu chertu contra su cumbentu de Truddas pro “su sartu de Antipatre”.

Sa bidda est rica meda de testimonias e istigas antigas, ant tzensidu 41 nuraghes, 10 domus de janas, 2 dolmens, 1 funtana nuràgica e 2 tumbas de gigantes.

Sa bidda de Bortigale tenet crèsias meda in intro de bidda: sa crèsia parrochiale cunsacrada a Santa Maria de sos Ànghelos, sa crèsia de su Purgatòriu o de Santu Prammeri, sa crèsia de su Rosàriu, sa crèsia de Santa Rughe, sa crèsia de Santa Lughia, sa crèsia de Sant’Antoni, sa crèsia de Santu Giusepe. Sas crèsias postas in fora de sa bidda sunt derrutas e sunt cunsacradas a Santu Martine e a Santu Giuanne. Sa crèsia de Santa Maria de Saucu, fraigada in su de XII sèculu, est posta in su territòriu de Golòthene, ma intro de unu terrinu de propiedade de s’Amministratzione Comunale de Bortigale. In Padru Mannu, a curtzu a s’Istrada Istatale 131 b’est finas sa crèsia de su Coro de Gesùs chi l'ant acontzada como pagos annos. Totu sas crèsias sunt in istadu perfetu e sunt ricas de prendas artìsticas, comente sos cuadros de sa crèsia majore, chi paret chi siant istados fatos dae s'iscola de su Mastru de Otieri.

Sa fratzione de Mulàrgia tenet tres crèsias: Sant’Elene, chi est sa parròchia, e sas de Santu Sìrigu e de Santa Elene “'etza”, chi sunt derrutas.

In sa punta de su Monte de su Santu Padre s’agataiat imbetzes sa crèsia de Santu Barnaba.

Sa cultura e sas festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In sa bidda de Bortigale b'est sa Biblioteca Comunale chi tenet unu patrimòniu libràriu de importu mannu e assòtzios culturales meda: b'est s'assòtziu Frinas, chi cada duos annos organizat su Prèmiu de Poesia "A pes de Santu Padre" , s'Assòtziu Sas Enas, sa Pro Loco, sa Polifònica, Su Cuncordu de sas boghes biancas, su Grupu Folk e su Cuncordu Bortigalesu chi est unu de sos prus famados de totu sa Sardigna.

In Bortigale b'at tres cunfrarias: Santa Rughe (atestada dae s'annu 1624), de Santu Prammeri o de Sas Ànimas (annu 1777} e de su Rosàriu (1864). In su 1943 in Bortigale s'agataiat su Cumandu Militare de totu sa Sardigna e custu at permìtidu sa nàschida, intro una perca a curtzu de sa bidda, de Ràdiu Sardigna, sa prima ràdiu de Itàlia in sos annos de sa gherra.

Sa festa de importu prus mannu est sa de Santa Maria de Saucu su 7 e su 8 de cabudanni in sa crèsia de Saucu chi però nch'est in sartu de Golòthene, chi istat in sa zona de Campeda, una bindighina de chilòmetros dae sa bidda. Sa festa, dae s'annu 1614, est in onore de un'istàtua de Nostra Segnora, chi segundu de sa traditzione orale l'ant agatada in intro de un'àrbore de saucu. Custa festa at mantesu totu sa genuinidade e sas maneras de sèculos de traditzione, comente sa protzessione a pee e a caddu dae sa bidda a su santuàriu, ue sos bortigalesos colant sas nuinas in sos muristenes, in mesu a momentos dedicados a sa religione e àteros a s'ispàssiu cun mùsica e ballos, cun gente de cale si siat edade.

S'àtera festa manna est sa de Nostra Segnora de s'Assunta in sa chida de mesaustu, cun ses dies de festas tziviles e religiosas.

In dies de Pasca posca bi sunt totu sos ritos de sa "chida santa" e sas tzerimònias chi nde faghent parte sunt curadas dae sas cunfrarias; in martzu b'est sa protzessione de Santu Marcu (sos pitzinnos bi andant cun sas "cogoneddas" de pane pintadu).

De importu mannu finas sa festa pro Sant'Antoni de su Fogu, in ghennàrgiu, cun una tuva (unu truncu mannu de àrbore bòidu in mesu, chi benit segada e batida in su mese de santugaine) manna chi benit brusiada in su passìgiu.

S'economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'economia de sa bidda de Bortigale est fata dae s'allevamentu de su bestiàmene bàchinu e berbeghinu in sa Campeda: nointames dae chentu annos e prus in Bortigale est de importu mannu sa prodùida de su casu pro mèdiu de una cooperativa chi assòtziat sos allevadores de sa bidda e sos de sas àteras biddas de su Màrghine. De importu mannu puru su masellu e sa bèndida de petza berbeghina, bùula e de porcu. De ammontare puru un'indùstria de proenda pro su bestiàmene.

Persones nòdidas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Frantziscu Ànghelu Dessi: nàschidu in su 1600, mortu in su 1674, est istadu avocadu, giurista e polìticu. Aiat leadu sa tzitadinàntzia ispagnola e est devènnidu famadu ca at lassadu sos benes suos e dinari meda pro sa fundatzione de s’Ispidale Tzivile de Casteddu e pro sa crèsia de Santu Micheli de Istampace semper in Casteddu.
  • Domìnigu Fois: nàschidu in su 1780 e mortu in 1871 est istadu unu giurista, unu polìticu e un'avocadu. Magistradu e a pustis giùighe in sa “Reale Udièntzia” at publicadu libros meda subra su deretu. Comente deputadu aiat votadu pro s’abolitzione de sas dègumas in Sardigna e at agabbadu sa carriera polìtica sua comente cussigeri comunale in Casteddu.
  • Anna Maria Falchi Massidda: nàschida in su 1824 e morta in su 1873, est istada una poetissa famada. Beniat dae una famìlia nòbile e teniat unu livellu de istùdiu artu pro cussos tempos. At lassadu iscritas 16 glossas e 3 mutos.
  • Ernestu Sequi: nàschidu in su 1882, in antis est istadu unu carabineri a caddu e a pustis in sa prima gherra manna est istadu unu aviadore e at agabbadu sa carriera militare cun su gradu de tenente coronellu. L’ant dadu sa Medàllia de prata pro su Valore Militare. Est mortu in Roma in su 1966.
  • Ignàssiu Salaris: nàschidu in su 1892 e mortu in sa prima gherra manna in s'annu 1916: fiat unu tenente de s’Esèrtzitu Italianu chi est istadu decoradu cun sa Medàllia de Oro a su valore militare e a sa memòria. Fiat in su de 45 Regimentu Fanteria Reggio.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN128044634 · GND (DE7701106-5 · MusicBrainz 69e79cb3-234b-4fd9-8f44-b28e994bf104 · WorldCat Identities (EN128044634