Durgali

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Durgali
Nùmene ufitziale:	Durgali, Dorgali
Istadu:	Itàlia
Regione:	Sardigna
Provìntzia:	Nùgoro (NU)
Sìndigu:	Angela Testone
Ladiore:	40°17′0″ Nord
Longhiore:	9°35′0″ Est
Artiore:	387 m. subra su mare
Tirada:	226,54 km²
Populatzione:	8 317 31/03/2023 36,71 biv./km²
Apendìtzios:	Cala Gonone
Comunes lacanantes:	Baunei, Garteddi, Lùvula, Nùgoro, Ulìana, Orgòsolo, Orosei, Orune, Orthullè
Còdighe postale:	08022
Prefissu telefònicu:	0784
Còdighe istat:	091017
Còdighe catastale:	D345
Bividores:	durgalesos
Patronu:  - Santu  - Die	Santa Caderina Alessandrina 25 de santandria
Giassu web:	Situ Istitutzionale

Durgali (connota fintzas comente Durgale, in italianu Dorgali) est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro, chi s'agatat a 400 metros subra su mare e tenet 8.514 bividores.

Su nùmene

Su nùmene si pensat chi potzat bènnere dae su Bizantinu druggarios, (ghia de un’esèrtzitu o de unu grustu de òmines) colende in su tempus a drugari, durgari finas a su connotu durgali, peri abbaidende sa positzione istratègica de sa bidda s’orìgine diat podere èssere costa. A cunsonu de àteros istùdios su nùmene diat aere orìgine paleosarda, chi torrat a coro su topònimu Rio Dorgone, chi est preromanu, ma peri dae s’agetivu tùrgalu, dùrgalu chi bolet nàrrere truncu iscaidu o peri còdula.

De importu fintzas sas ipòtesi chi ligant su topònimu Durgali a Tùrcali o Sulcali e gasi sighende.

Su sartu

Est collocada in sa Sardigna tzentru-orientale, intre sa Barbàgia e sa Baronia. Durgali contat belle e 8600 abitantes e cun unu comunale de 224,81 chilòmetros cuadrados est una de sas biddas prus mannas de sa provìntzia de Nùgoro, chi est a 32 km. S’artària dae s’oru de mare est de 387 metros.

Est parte de su territòriu finas sa fratzione marina de Cala Gonone a 8 chilòmetros dae sa bidda e in su tzentru de su golfu de Orosei. Sa bidda naschet in pees de Bàrdia, monte de pedra de carchina, chi paris cun su granitu e sa pedra mòlina faghent su sartu e formant su terrinu agràriu totu a in tundu.

Cara a tramontana est totu golleis campoligos a canto isterret ogru, cugugiados de tupa mediterrànea: Monte Conca, de preda mòlina e Monte Irveri de preda de carchina, che pare a monte s’Ospile, chi nche pòmpiat a su sartu de Zorza e Cascoza. In mesu, dae sa badde de Isalle a sos cucurinos de granitu fintzas a su gollei de Serra Orrios, est totu un’istèrrida de olias, granitu e pedra mòlina, chi si nche tasset in Frùmene (Tzedrinu).

Monte Bàrdia e Tului (917m) si pesant artos che bardianos de sa bidda e paris a Monte Irveri e a sa Tuppeddie. Cara a mesu die Monte Tului e a tesu dae mare Sorichinu, Monte Barisene e Cùcuru Nieddu. Suta custos montes, in sos giassos prus ispentumados, si nche incrarat su caminu de sa SS 125, chi si nche lampat semper prus pitzighende, e sa badde de Oddoene nòdida pro sas bìngias suas e s’ispèntume de Gorropu, semper a custa ala sa badde de Lanaitu e de Frumededdu, partzidas in mesu dae sa serra de sos Montes Omene, Gutùrgios e Oddeu pagu a tesu su Supramonte de Orgòsolo. Dae s’ala de Oddoene si nche atrempat a unu gollei de pedra de carchina surcadu dae sa Còdula de Ilune fintzas a s’oru de mare in sa plaja de Cala Luna: ispèntumes de ispantu cugugiados dae ghinìperos seculares e èlighes, àndalas antigas chi nche lompent a unu mare de una bellesa rara e sighende in sa costa conca a Gonone sas grutas de su Boe Marinu, in ue fintzas a pagu tempus costumaiat a mirare su Boe Marinu (Monachus Albivenler).

A tramuntana cara a ponente si nche incrarant sos montes de Nùgoro, de Orune e Lùvula, a cussa ala est su sartu de Iloghe, Orrule e Isalle. Semper a tramuntana su sartu s’illacanat fintzas a su de Garteddi e Orosei.

A s’ala de mare conca a giosso e a ponente sa làcana cun Baunei est singiada dae sa Còdula de Ilune. Sa costera de Durgali cumentzat cun Osalla, pagu a tesu dae Orosei.

Conca a mesudie b’est Cartoe in pees de Irveri, chi a sa pala de ponente nche lompet a mare fintzas a Gonone e a s’Ispiàgia Tzentrale,chi sighit cun su litorale de s’Abba Mèica e de sos Dorroles e gasi sighende sa plaja de Tziu Martine e Fùili, e dae cue montes artos e istremenados fintzas a mare, in custos istrampos s’agatant sas famadas grutas de Su Boe Marinu. Galu prus cara a mesudie Oddoana, Cala Luna, pagu in largo dae cue sa gruta de sos Sìrios, chi leat su nùmene dae trastes de terra de broca chi sunt como totu a unu cun sas istalatites.

In sas trempas malas de pedra bianca de Irveri s’agatant sas Grotacce, gosi sos Frantzesos arribados dae mare a Gonone mutiant sas grutas de Sos Culumbos e Biddiriscotai, ca fiant mannas e malas a nche lompere.

Unu sartu de montes artos, golleis campòlicos, suludras, atzas, costas, grutas e tzeperàrgios chi nche lompent finas a mare: custu est su sartu de Durgali.

Nòdida est peri sa gruta de Ispinigoli, in sa pala a ponente de s’Ospile cun s'istalagmite prus manna de Europa. A tramuntana de s’Ospile b'est sa gruta de su ‘Anzu, a curtzu a sa funtana e a sa pischina termale.

S'istòria

Carrera Goito in s'Eremu

Bundantes sunt sas istigas archeològicas, mesches de s'era nuràgica: 40 nuraghes , 77 bidditzolos e 39 tumbas de gigantes. De importu mannu peri sos petroglifos de sa gruta de su Boe Marinu, sas predas litas de Motorra, Monte Longu e Maria Ughia e de sas concheddas de gianas (Canudedda, Pirischè e Maria Ughia).

Sa bidda nuràgica de Serra Orrios s’agatat in su gollei de Preda Niedda, chi at su matessi nùmene, est unu de sos prus nòdidos e mègius amparados de totu sa Sardigna. L’ant datadu a sa fine de su tempus de su brunzu antigu e a printzìpiu de s’edade de su ferru. Sos pinnetos sunt de duas genias: a sa sola e a grustos. B’at finas duos tèmpios a megaron pro su cultu de s’abba e unu pinnetu pro sos addòbios, in ue sa gente si colliat a pare pro dibàtere totu su chi perteniat sa comunidade. Si nche lompet dae s’istrada 125 conca a Nùgoro.

De importu sunt finas: Nuraghe Noriolo e Oveni e Sant’Elene e in su sartu de Gonone Nuraghe Mannu chi dòminat sa Còdula de Fùili e Nuraghe Arvu

fraigadu cun preda de carchina, chi oramai nch’est belle e in mesu a sas domos.

In sa punta de su monte Tìscali, a làcana cun Ulìana, s’agatant sas ruinas arcanas de un’àtera bidda nuràgica: pròpiu sa de Tìscali. Sa bidda est fraigada in intro de unu suercone, est collida a pare in duos grustos de pinnetos, unu a pranta tunda cun muros sùtiles e cun sa coberta cònica fata de ramos e de frasca e s’àteru cuadra, fortzis custos fiant magasinos o istallas. Est postu in intro de una perca manna de su monte, in unu logu cuadu pro gente chi si cheriat amparare e defensare dae chie si siat nch’èsseret lòmpidu finas a cue; sa bidda si nche lampat petzi cando si nche pòmpiat a intro de s’ispèntume Si nche lompet in campagnola e posca tocat a caminare a pee pro una mesora e galu a si nche piligare in sa pala de su montigru pro unu cuartu de ora bonu, est pagu a tesu sa gruta de sa ‘Oche (paràula chi benit dae foghe e non boghe) chi s’agatat in su de Ulìana, dae ue naschet su matessi frùmene chi ghetat a su Gologone, a sa Gruta de Su Bentu e de Èliches Artos.

In su 1300 sa bidda est istada annanta a sa curadoria de Garteddi, chi fiat in su Giudicadu de Gaddura.

In su ‘600 sa Cumpàngia de Gesùs at fraigadu sa prus parte de sas crèsias chi sunt in intro de bidda e in foras: una barantina de cresieddas cun cumbessias, oe belle e totus derrotas, in cucurinos, montes e baddes pro una bidda de pagu prus o mancu milli abitantes lando. Su cultu de santu Cornèliu e Tziprianu, chi sunt istados sos primos patronos de sa bidda, imbetzes faghet pensare a una influèntzia bizantina, sa crèsia e su campusantu fiant in ue como b'est su palatzu de s’isport, in unu cucurinu, non bi sunt prus mancu sas istigas e non b’abarrat petzi s’ammentu coladu dae sos contos de sos mannos.

A printzìpiu de su 1700 ant fraigadu sa crèsia sagrada a Santa Caderina Alessandrina, chi est galu oe sa patrona: si contat chi sa Santa apat agiuadu unu grustu de persones a nche giumpare unu frùmene a pustis de un’alluvione manna, chi aiat fatu unu muntone de disacatu e mortos. Sos chi si fiant sarvados dae totu custu dannu mannu in su matessi logu aiant fraigadu sa crèsia e si l’aiant sagrada a sa Santa chi los aiat amparados.

De s'otighentos est su ponte betzu de su Tzedrinu, chi at aunidu a Durgali cun Nùgoro. In su 1925 ant fraigadu sa galleria e su caminu dae Durgali a Gonone.

Sa cultura

Bestimentas traditzionales de Durgali

Sas festas de pandela sunt animadas e ingalanidas dae unos cantos grupos folclorìsticos chi girant totu su mundu e faghent connòschere sos ballos e sos bestires de sa bidda.

Nòdida est sa zòiga Durgalisa, genia de medàllia de oro cuadra, partzida in prus partes, cun pedras pretziadas, chi sas fèminas si ponent in tzugru, presa a una trineta de brocadu o a una belludina iscura.

Durgali est una de sas pagas biddas in ue in sas carreras si podent galu mirare sas fèminas bestidas de rùstigu e a cucos, una gènia de petenadura ùnica in totu sa Sardigna.

A Carrasegare, afussione sentida meda, in sos caminos s'intrizint ballos, parìllias e carros,màscaras de ònnia genia. De importu peri su Mesaustu cun sa gara poètica e in ghennàrgiu su fogu de Sant'Antoni e Santu Sustianu, festas in ue regnat su binu bonu e su pistiddu, durche fatu de pasta suita o de tzambella cun su binigotu in mesu, una genia de cunfetura de mustu, figu e a bortas peri meledda de lidone cundida cun mele.

Àtera traditzione de mentovare est sa Mudadura: sa die de Santa Lughia, chi si festat su martis in fatu de Pasca Manna sos pitzinnos in intro de note nche pigant dae sas cortes su chi agatant a manu, unu eris fiant mescamente sos carros, como petzi vasos de frores e los ponent in pratza de crèsia pro mudare su logu in antis de Missa prima.

Su tenore est praticadu meda e medas sunt sos assòtzios chi mantenent custa traditzione.

S'economia

Modas sunt istadas sas bonìficas de sos terrinos e sos caminos de foras de bidda fatos cun su pianu de Rinàschida a pustis de sa gherra mundiale, sa prus de importu in su 1951 su caminu chi nche lompet a sas tancas de Oddoene, chi paris cun Isalle at sa mègius bìngias de Durgali. S'arte de contivigiare sa bìngia e de fàghere su binu est una de sas atividades prus antigas. In su 1953 naschet sa cantina Sotziale cun dinare gastadu cun su pianu de Rinàschida.

Medas pràticant su pastoriu, sos prus dant su late a su Casifìtziu sotziale, chi dae su 1972 nche collit a pare peri su late de sas biddas a curtzu, pagos contivigiant su late in domo issoro o in cuile e posca bendent su casu.

Su bonu de sos abitantes pràticat s'artesania, chi est su setore de s'economia prus de importu paris cun s'edilìtzia. Bundante sos forros de pane carasadu, sos laboratòrios de durches sardos, sas butegas de brochinàrgios e de sos chi traballant sa pedde.

Su turismu puru at unu giru de afares mannu meda, mesches in sa fratzione marina de Gonone: medas sunt sos albergos e sos bed and breakfast, sos ristorantes e sas siendas agriturìsticas in su sartu. In Gonone est flòridu, su de travicare sa gente peri sa costa, est unu negòssiu mannu: in istiu motonaves, gommones e àteros mezos, in unu andalitorra sena pasada, surcant su mare a totu die.

De importu sa filigrana e s'orefitzeria, chi produit oraria de casta antiga e moderna, de mentovare fintzas sos laboratòrios de peddàrgios.

Sas festas

Durgali est una bidda in ue est galu biu su sentidu de sas traditziones antigas, nòdidas sunt sas festas de pandela, chi nche irrugant totu s’annu dae Sant’Antoni de su Fogu e Santu Sustianu in ghennàrgiu a Santu Pantaleo Dutore in istiu.

Festadu cun sentidu mannu, a primos de cabudanni, est peri Santu Tziprianu, su patronu antigu de sa bidda in antis de Santa Caderina, festada a fine de santandria.

Durgali at peri unas cantas crèsias in foras de bidda chi sunt festadas dae priores, comitados o assòtzios: in su mese de maju Nostra Sennora de Baluvirde e Su Babbu Mannu, in làmpadas Nostra Sennora de Bonu Camino e Santu Giuanne su ‘Anzu , pagu a tesu dae una funtana de abba termale dae sa calidades terapèuticas famadas dae su tempus antigu.

Sentidu est finas su Carrasegare, pro custa ocasione sos caminos s'abiant de carros de ogni colore e de màscaras geniosas.

Galanas e famadas sunt sas tzelebratziones de sa chida Santa.

Persones nòdidas

• Biada Maria Gabriella dell’Unità (Durgali, 17 martzu 1914-23 abrile 1939): mòngia trapista in Grottaferrata, morta che santa sa die de su Bonu Pastore pro s’unidade de sos cristianos, l’at beatificada su 25 ghennàrgiu de su 1983 Giuanne Pàule II.

• Salvatore Fancello (1916-1941): emigradu a Milanu aiat istudiadu cun Nivola e Pintori, est istadu brochinàrgiu e pintore, est mortu gherrende in fronte gregu, sa bidda l’at dedicadu uno museu e s’iscola mèdia.

• Poetas famados sunt Innàssiu Serra e Don Zuanni Mulas (Durgali 1864-1945), chi l’ant dedicadu sa Biblioteca Comunale, Antoni Cuccu e Larentu Loi, de sos bios: Pedru Sotza e Gonàriu Carta Brocca.

• Su pintore Predu Mele (1916-1989) e Antoni Secci (1944) chi at traballadu in pare cun Crippa e est unu de sos esponentes de importu de s’arte contemporànea parís cun Mario Spano.
• Franciscu Mereu (1932-2008), Merù s’orèfìtze de sos milanesos, famadu pro sas prendas suas fatas galu oe dae sos eredes suos a manera antiga e non "in sèrie” in sa butega famada de via Solferino in Milanu, sunt connotos in totu su mundu.

• Para Sebastiano Fancello, mortu giòvanu in su 1993 in Bolìvia in ue est istadu missionàriu de sa Cossolada totu sa vida.

• Para Màuru Fancello (1934-1993) Missionàriu in Brasile.

• Famadu peri su regista giovanu Salvatore Mereu (1965), autore de pellìculas tzinematogràficas galanas totu in sardu.

Bibliografia

• Valentina Schirru, Durgali, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 28-30.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola, Durgali, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 1, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482. URL consultadu su 28 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 nadale 2021).
• (IT) Salvatore Colomo e Francesco Ticca, Guida di Dorgali e Cala Gonone, Nùgoro, Archivio fotografico sardo, 1985, OCLC 879972133.

Artìculos ligados

• Tottoi (anime)

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.dorgali.nu.it.