Jump to content

Mare

Modìfica sos ligàmenes
Custu est un'artìculu de su mese
Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.


Artìculu in LSC

Infotàula de geografia fìsicaMare

Formadu dae

abba de su mare

Afluentes
Modìfica sos datos in Wikidata
Su mare Tirrenu in Vulcano, una de sas ìsulas Eòlias

Su mare est una massa de abba salida (connota comente a abba de mare) chi coberit una parte manna de sa superfìtzie de sa Terra. Sas massas mannas de abba chi separant sos continentes si nùmenant otzèanos, mentras sas divisiones de custos otzèanos belle tancados dae partes de sos continentes o dae ìsulas e artzipèlagos, sunt connotas petzi comente a mares, sos cales in s'interi si partint in massas de abba prus minores numenadas golfos e bajas e si connetent a traessu de "istrintos". Si nùmenant mares fintzas sos lagos mannos interiores, a fitianu salidos, chi non sicant neddue, comente su mare de Aral.

S'ìsula de Tent in mesu de sas abbas astragadas dae su mare de Ross, in s'Antàrtide

Segundu su gradu de serrada de sos mares, custos si dividint in:

  • mares costerinos, tancados in parte dae ìsulas, artzipèlagos o penìsolas e in ue sos trainos sunt causados dae sos bentos marinos, comente su mare de su Nord o su mare de su Giapone;
  • mares continentales, prus tancados e cun unu cuncàmbiu de abba cun s'otzèanu limitadu, in ue sos trainos sunt dèpidos a diferèntzias de salidura e temperadura prus chi no a sa fortza de su bentu, comente est su casu de su mare Mediterràneu o su mare Ruju;
  • mares interiores o tancados, de su totu furriados dae terra, chi podent retzire o nono abba durche a traessu de diversos messàrgios ma non lompent in s'otzèanu, comente su mare Càspiu o su mare Mortu.

S'autoridade mundiale chi definit sos lìmites de mares e otzèanos est s'Organizatzione Idrogràfica Internatzionale (OHI), su documentu vigente de sa cale est sa publicatzione ispetziale S-23, Lìmites de otzèanos e mares (in inglesu), sa de 3 editzione, 1953. Sa segunda editzione est istada sa de su 1937, e sa prima fiat de su 1928. In su 1986 si nd'est publicadu sa de bator editziones, ma a causa de diversas disputas nominales no est istada galu ratificada.

Sa Die Marìtima Mundiale, cuncordada dae s'Assemblea Generale de sas Natziones Unidas, si tzèlebrat su de bator giòvia de cabudanni de cada annu.[1]

Mares e otzèanos

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa definitzione cumparativa de su mare comente una «estensione de abba salida minore de s'otzèanu» istabilit una classificatzione de sas estensiones de abba salida in ue sos otzèanos diant èssere sas estensiones mannas e diant bènnere a pustis, cun diferentes medidas, sos mares. Sos mares si diferèntziant mescamente pro su cuntatu cun s'otzèanu, e podent èssere abertos o tancados:

  • si est inghiriadu belle de su totu dae sa terra, comente su mare Nieddu, si faeddat de mare continentale,
  • si est abertu meda, comente su Mare de sa Tzina Orientale, si faeddat de mare costerinu.

Sa distintzione intre mare e otzèanu ubbidit a diversas càusas, mescamente cando si faeddat de mares abertos in ue si costumat distìnghere in sa situatzione geogràfica, in generale cravada intre duas massas terrestres o, a bias, prus a raru, in sa positzione de sa prataforma continentale. Carchi esempru de custu est:

  • Su mare de su canale de sa Màniga chi comùnicat cun s'otzèanu Atlànticu dae su mare Tzèlticu, ma si distinghet pro sa positzione sua intre sa costa sud de s'Inghilterra e sa costa nord de Frantza.
  • Su mare Mediterràneu, chi comùnicat cun s'otzèanu Atlànticu dae s'astrintu de Gibilterra e si distinghet craramente pro èssere cravadu intre Europa, Àsia e Àfrica, a su puntu de chi tenet unas conditziones marìtimas diferentes meda (diferentes temperaduras, diferente fàuna e flora, e mareas de diferente mannària).
  • Un àteru mare abertu, in custu casu su de sos Sargassos, si distinghet dae s'otzèanu Atlànticu de forma de su totu arbitrària cun su muntone suo de àligas durante sa Florida.

Sa màssima autoridade internatzionale in matèria de làcana de mares est su «International Hydrographic Organization» (IHO), essende su riferimentu mundiale suo publicatzione Limits of Oceans and Seas (Lìmites de otzèanos e mares) de 3a editzione de 1953.[2] Custa publicatzione no istabilit diferèntzias intre otzèanos e mares, si nono chi si lìmitat a numerare totu sos otzèanos e mares de su mundu, assignende unu nùmeru, arribende finas a su 66, mancari comente utilizat a bias nùmeros cun lìtera, in realidade sunt 73. Sunt unu totale de 6 otzèanos (s'Atlànticu e su Patzìficu sunt divididos cada unu in duos partes, Nord e Sud) e 67 mares, de issos duos divididos in duos batzinos, su mare Mediterràneu e su mare de sa Tzina.

Carchi mare tenet mares interiores (chi si nùmerant cun una lìtera minoreddedda) comente su Bàlticu (3), su Mediterràneu (8) e s'Artzipèlagu de s'Ìndia Orientale (13). Sa publicatzione cunsìderat in prus otzèanos e mares, golfos, bajas, canales e istrintos, e medas bias, non risultat craru meda cale est su critèriu utilizadu, dae chi a bias est s'impreu simpre dae tempos passados.

Mare e lagu

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Carchi massa de abba mentovadas "mares" no est a beru unu mare, e in càmbiu bi nd'at àteros chi sunt mares ma non sunt connotos comente a tales pro su chi pertocat su nùmene. Inoghe una mustra de calicunos nùmenes ecuìvocos:

  • Su mare de Galilea est unu lagu minore de abba durche chi lompet in su mare Mortu a traessu de su riu Giordanu. In die de oe est connotu mengius comente a "lagu de Tiberíades" o "lagu Kinneret", comente si nde narat in sas mapas modernas de Israele, ma sa denominatzione bìblica est in manera àmpra utilizada in totue.
  • Su "mare de Cortés", o de "Cortez", est prus connotu a fitianu comente a "golfu de Califòrnia".
  • Su golfu Pèrsicu est in realidade unu mare.
  • Su mare Mortu, difatis, est unu lagu.

Lista de mares

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Mapa de totu sos puntos (in catalanu)
OSM



Iscàrriga in formadu KML

Custa tàula collit totu sos mares de su mundu chi s'Organizatzione Idrogràfica Internatzionale («International Hydrographic Organization», IHO), in sa publicatzione sua Limits of Oceans and Seas (3a editzione de 1953)] regollit comente a tales.[3] In custa publicatzione totu sos mares e otzèanos tenent unu nùmeru de identificatzione gasi comente una descritzione pretzisa de sos confines suos. Carchi critèriu resurtat antigu, comente sa no esistèntzia de s'Otzèanu Antàrticu e sos mares suos, ma est pendente de un'agiornamentu chi s'agatat disocupada pro iscuncordàntzias in sa determinatzione de lìmites.

Lista de sos mares de su mundu (segundu s'IHO)
Núm. Localizatzione Mare Otzèanu
01. Localizatzione de su mare Bàlticu
59°30′N 23°00′E / 59.5°N 23°E59.5; 23		 Mare Bàlticu ATL
01.a → Localizatzione de su gulfu de Bòtnia
62°09′18″N 19°30′01″E / 62.155°N 19.500278°E62.155; 19.500278 		Gulfu de Bòtnia ATL
01.b → Localizatzione de su gulfu de Finlàndia
59°53′N 26°06′E / 59.883333°N 26.1°E59.883333; 26.1		 Gulfu de Finlàndia ATL
01.c → Localizatzione de su gulfu de Riga
57°37′32″N 23°35′05″E / 57.625556°N 23.584722°E57.625556; 23.584722		 Gulfu de Riga ATL
02. Localització del Kattegat, l'Øresund i els Belts
56°55′42″N 11°25′41″E / 56.928333°N 11.428056°E56.928333; 11.428056		 Kattegat, Øresund i Belts ATL
03. Localització de l'estret de l'Skagerrak
57°50′50″N 9°04′23″E / 57.847222°N 9.073056°E57.847222; 9.073056		 Astrintura de Skagerrak ATL
04. Localizatzione de su mare del Nord
56°N 3°E / 56°N 3°E56; 3		 Mare de su Nord ATL
05. Localizatzione de su mare de Groenlàndia
76°N 8°W / 76°N 8°W76; -8		 Mare de Groenlàndia ATL
06. Localizatzione de su mare de Noruega
69°00′N 0°01′E / 69°N 0.016667°E69; 0.016667		 Mare de Noruega ATL
07. Localizatzione de su mare de Barentsz
75°N 40°E / 75°N 40°E75; 40		 Mare de Barentsz ART
08. Localizatzione de su mare Biancu
65°39′17″N 36°51′15″E / 65.654722°N 36.854167°E65.654722; 36.854167		 Mare Biancu ART
09. Localizatzione de su mare de Kara
74°49′55″N 71°18′43″E / 74.831944°N 71.311944°E74.831944; 71.311944		 Mare de Kara ART
10. Localizatzione de su mare de Làptev
75°25′04″N 125°44′25″E / 75.417778°N 125.740278°E75.417778; 125.740278		 Mare de Làptev ART
11. Localizatzione de su mare de sa Sibèria Orientale
72°17′10″N 164°09′49″E / 72.286111°N 164.163611°E72.286111; 164.163611		 Mare de sa Sibèria Orientale ART
12. Localizatzione de su mare de su Ciukci
69°41′19″N 171°27′19″W / 69.688611°N 171.455278°W69.688611; -171.455278		 Mar de su Ciukci ART
13. Localizatzione de su mare de Beaufort
72°01′40″N 137°02′30″W / 72.027778°N 137.041667°W72.027778; -137.041667		 Mare de Beaufort ART
14. Localizatzione de su coladòrgiu de su Nord-Ovest Coladòrgiu de su Nord-Ovest ART
14.A → Localització de la badia de Baffin
73°24′30″N 68°07′52″W / 73.408333°N 68.131111°W73.408333; -68.131111		 Badia de Baffin ATL
15. Localització de l'estret de Davis
67°00′38″N 58°01′44″W / 67.010556°N 58.028889°W67.010556; -58.028889		 Astrintura de Davis ART
15.A → Localizatzione de su mare de Labrador
61°N 56°W / 61°N 56°W61; -56		 Mare de su Labrador ART
16. Localizatzione de sa baia de Hudson
60°N 85°W / 60°N 85°W60; -85		 Baja de Hudson ART
16.A → Localizatzione de s'astrintura de Hudson
62°29′36″N 71°57′43″W / 62.493333°N 71.961944°W62.493333; -71.961944		 Astrintura de Hudson ART
17. Localizatzione de s'otzèanu àrticu
90°N 0°E / 90°N 0°E90; 0		 Otzèanu Àrticu ART
17.A → Localizatzione de su mare de Lincoln
83°17′37″N 57°08′02″W / 83.293611°N 57.133889°W83.293611; -57.133889		 Mare de Lincoln ART
18. Localizatzione de su mare de sas Èbrides
56°48′N 6°48′W / 56.8°N 6.8°W56.8; -6.8		 Mare interiore de sa costa ovest de s'Iscòtzia ATL
19. Localizatzione de su mare de Irlanda
53°43′18″N 5°10′38″W / 53.721667°N 5.177222°W53.721667; -5.177222		 Mare de Irlanda e canale de Santu Giorgi ATL
20. Localizatzione de su canale de Bristol
51°18′N 3°37′W / 51.3°N 3.616667°W51.3; -3.616667		 Canale de Bristol ATL
21. Localizatzione de su canale de sa Màniga
50°11′01″N 0°31′52″W / 50.183611°N 0.531111°W50.183611; -0.531111		 Canale de sa Màniga ATL
22. Localizatzione de su mare Cantàbricu
45°05′27″N 3°54′27″W / 45.090833°N 3.9075°W45.090833; -3.9075		 Mare Cantàbricu o golf de Biscaia ATL
23. Localizatzione de s'otzèanu atlànticu
0°N 30°W / 0°N 30°W0; -30		 Otzèanu Atlànticu nord ATL
24. Localizatzione de su gulfu de Santu Larentu
48°00′N 61°30′W / 48°N 61.5°W48; -61.5		 Gulfu de Santu Larentu ATL
25. Localització de la badia de Fundy
45°00′N 65°48′W / 45°N 65.8°W45; -65.8		 Badia de Fundy ATL
26. Localizatzione de su gulfu de su Mèssicu
25°22′07″N 90°23′26″W / 25.368611°N 90.390556°W25.368611; -90.390556		 Gulfu de su Mèssicu ATL
27. Localització del mare Caraìbicu
14°31′32″N 75°49′06″W / 14.525556°N 75.818333°W14.525556; -75.818333		 Mare Caraìbicu ATL
28. Localizatzione de su mare Mediterràneu
35°N 18°E / 35°N 18°E35; 18		 Mare Mediterràneu ATL
28.A → Conca otzidentale de su mare Mediterràneu ATL
28.B → Conca orientale de su mare Mediterràneu ATL
28.Aa → Localizatzione de s'strintura de Gibilterra
35°58′18″N 5°29′09″W / 35.971667°N 5.485833°W35.971667; -5.485833		 Astrintura de Gibilterra ATL
28.Ab → Localització del mar d'Alboran
36°00′N 3°00′W / 36°N 3°W36; -3		 Mar d'Alboran ATL
28.Ac → Localizatzione de su mare de sas Baleares
40°00′N 1°30′E / 40°N 1.5°E40; 1.5		 Mare de sas Baleares ATL
28.Ad → Localizatzione de su mare Lìgure
43°29′54″N 9°02′30″E / 43.498333°N 9.041667°E43.498333; 9.041667		 Mare Lìgure ATL
28.Ae → Localizatzione de su mare Tirrenu
39°31′22″N 13°21′12″E / 39.522778°N 13.353333°E39.522778; 13.353333		 Mare Tirrenu ATL
28.Af → Localizatzione de su mare Iònicu
38°06′04″N 18°17′41″E / 38.101111°N 18.294722°E38.101111; 18.294722		 Mare Iònicu ATL
28.Ag → Localizatzione de su mare Adriàticu
43°N 15°E / 43°N 15°E43; 15		 Mare Adriàticu ATL
28.Bh → Localizatzione de su mare Egeu
39°15′34″N 24°57′09″E / 39.259444°N 24.9525°E39.259444; 24.9525		 Mare Egeu ATL
29. Localizatzione de su mare de Màrmara
40°43′21″N 28°13′29″E / 40.7225°N 28.224722°E40.7225; 28.224722		 Mare de Màrmara ATL
30. Localizatzione de su mare Nieddu
43°30′N 34°30′E / 43.5°N 34.5°E43.5; 34.5		 Mare Nieddu ATL
31. Localizatzione de su mare de Azov
46°N 37°E / 46°N 37°E46; 37		 Mare de Azov ATL
32. Localizatzione de s'otzèanu Atlànticu Otzèanu Atlànticu sud ATL
33. Localizatzione de su riu de sa Plata
34°30′S 58°10′W / 34.5°S 58.166667°W-34.5; -58.166667		 Riu de sa Plata ATL
34. Localizatzione de su gulfu de Guinea
1°00′N 4°00′E / 1°N 4°E1; 4		 Gulfu de Guinea ATL
Núm. Localizatzione Mare Otzèanu
35. Localizatzione de su golf de Suez Gulfu de Suez IND
36. Localizatzione de su gulfu de Aqaba Gulfu de Aqaba IND
37. Localizatzione de su mare Ruju Mare Ruju IND
38. Localizatzione de su gulfu de Aden Gulfu de Aden IND
39. Localizatzione de su mare de Aràbia Mare de Aràbia IND
40. Localizatzione de su gulfu de Omàn Gulfu de Omàn IND
41. Localizatzione de su gulfu Pèrsicu Gulfu Pèrsicu IND
42. Mare de sas Lacadivas IND
43. Localizatzione de su gulfu de Bengala Gulfu de su Bengala IND
44. Localizatzione de su mare de Andaman Mare de Andaman IND
45. Localizatzione de s'otzèanu Indianu Otzèanu Indianu IND
45. →Localizatzione de su canale de Mozambicu Canale de Mozambicu IND
46 →Localizatzione de s'astrintu dae Malacca Astrintura de Malacca IND
46.b →Localizatzione de s'astrintura de Singapore Astrintura de Singapore IND
47. Localizatzione de su gulfu de Siam Gulfu de Siam o de Tailàndia IND
48. Localizatzione de su mare de Indonèsia Mare de Indonèsia IND
48 →Localizatzione de su mare de Sulu Mare de Sulu IND
48.b →Localizatzione de su mare de Cèlebes Mare de Cèlebes PAC
48.c →Localizatzione de su mare de sas Moluccas Mare de sas Moluccas PAC
48 → Gulfu de Tomini PAC
48.e →Localizatzione de su mare de Halmahera Mare de Halmahera PAC
48.f →Localizatzione de su mare de Sera Mare de Seram PAC
48.g →Localizatzione de su mare de Banda Mare de Banda PAC
48.h →Localizatzione de su mare de Arafura Mare de Arafura PAC
48.e →Localizatzione de su mare de Timor Mare de Timor PAC
48.j →Localizatzione de su mare de Flores Mare de Flores PAC
48.l →Localizatzione de su mare de Bali Mare de Bali PAC
48.n →Localizatzione de su mare de Java Mare de Java PAC
48.o →Localizatzione de su mare de Savu Mare de Savu PAC
49. Localizatzione de su mare de sa Tzina Meridionale Mare de sa Tzina Meridionale (Nanu Hai) PAC
50. Localizatzione de su mare de sa Tzina Orientale Mare de sa Tzina Orientale (Tung Hai) PAC
51. Localizatzione de su mare Grogu Mare Grogu (Hwang Hai) PAC
52. Localizatzione de su mare de su Giapone Mare de su Giapone PAC
53. Localizatzione de su mare Interiore de Seto Mare Interiore de Seto PAC
54. Localizatzione de su mare de Okhotsk Mare de Okhotsk PAC
55. Localizatzione de su mare de Bering Mare de Bering PAC
56. Localizatzione de su mare de sas Filipinas Mare de sas Filipinas PAC
57. Localizatzione de s'otzèanu Patzìficu Otzèanu Patzìficu Nord PAC
58. Localizatzione de su golf de s'Alaska Gulfu de s'Alaska PAC
59. - Aigües costerinas de su sud-ovest de s'Alaska e sa Colùmbia Britànnica PAC
60. Localizatzione de su gulfu de sa Califòrnia Gulfu de Califòrnia PAC
61. Localizatzione de s'otzèanu Patzìficu Otzèanu Patzìficu Sud PAC
62. Localizatzione de sa Baia Australiana manna Baja Australiana Manna PAC
62. →Localizatzione de s'astrintura de Bass Astrintura de Bass PAC
63. Localizatzione de su mare de Tasmània Mare de Tasmània PAC
64. Localizatzione de su mare de su Coraddu Mare de su Coraddu PAC
65. Localizatzione de su mare de sa Salomonas Mare de sas Salomonas PAC
66. Localizatzione de su mare de Bismarck Mare de Bismarck PAC
Àteros mares de su mundu
Localizatzione de su mare Tzèlticu Mare Tzèlticu Localizatzione de su mare de Pečora Mare de Pečora Localizatzione de su mare de Bohai Bohai
Localizatzione de su gulfu de Hammamet Gulfu de Hammamet Localizatzione de su mare Egea Mare de Creta (mare Egea) Localizatzione de su gulfu de Gabès Gulfu de Gabès
Localizatzione de su mare de Sibuyan Mare de Sibuyan Mare de sos Sargassos Localizatzione de su mare de Wadden Mare de Wadden (mare de su Nord)
Localizatzione de s'otzèanu Antàrticu Otzèanu Antàrticu Localizatzione de su mares de s'otzèanu Antàrticu Mare de Amundsen, mare de Ross, mare de Weddell, mare de Davis e mare de Bellingshausen







 Localizatzione de su mare de Scotia Mare de Scotia
Localizatzione de su mare Càspia Mare Càspiu Localizatzione de su mare de Aral Mare de Aral Localizatzione de su mare Mortu Mare Mortu

Lista de sos mares pro superfìtzie

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Nº Nùmene Superfìtzie (mie²) Superfìtzie (km²)
1 Mare de sas Filipinas 2.000.000 5.177.762
2 Mare de su Coraddu 1.850.000 4.791.000
3 Mare de Aràbia 1.491.130 3.862.000
4 Mare de sa Tzina Meridionale 1.351.936 3.500.000
5 Mare de Weddell 1.081.548 2.800.000
6 Mar Carib 1.063.000 2.754.000
7 Mar Mediterràneu 965.000 2.500.000
8 Mare de Tasmània 900.000 2.330.000
9 Mare de Bering 873.000 2.260.100
10 Golf de Bengala 838.970 2.172.000

Istados de su mare

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cun relatzione a sas dimensiones de sas ondas e a sos impèigos chi rapresentant pro sa navigatzione, si sunt determinadas diversos grados de sos istados de su mare segundu s'iscala Douglas, cun denominatziones ispetzìficas.

Mares extraterrestres

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos mares lunares sunt mannos pranos basàlticos de sa Luna[4] chi sos primos astrònomos ant confùndidu cun massas de abba, chi ant batijadu comente a "mares".

In sa superfìtzie de Marte, si creet chi in unu passadu larganu nche podiat àere esìstida abba in forma lìcuida e chi sos diversos batzinos martzianos atuales diant èssere fundos marinos sicos. Sa prus grandu est sa mentovada Vastitas Borealis, e nde nche depet àteras comente s'Hellas Planitia e s'Argyre Planitia.

Puru si suponet sa presèntzia de abba currente suta sa superfìtzie de diversas lunas, mescamente in Europa.

In sa superfìtzie de Titanu puru si creet chi b'ant idrocarburos in forma lìcuida, cun totu chi in custu casu diat èssere prus cunformadu faeddare de "lagos" chi no de "mares".

Su mare in sa mitologia

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas mitologias teniant ispiegatziones pro s'orìgine de su mare comente a parte de sa creatzione de su mundu, e a s'ispissu unu de sos deos printzipales regnaiat subra su mare. Aici, pro esempru, Poseidone fiat su deus gregu de su mare, Olorun su de sos pànteons sudafricanos, sos tzinesos teniant bator deos dragos (cadaunu incarrigadu dae un'otzèanu), Nun s'incarrigaiat de sas abbas de su comintzu pro sos egitzianos... Medas piscadores s'acumandaiant a santos o gènios locales pro pregontare protetzione in antis su mare.

In sa literadura, su mare est istadu sinònimu a s'ispissu de sa morte, siat pro sos mostros marinos naschidos dae sa mitologia, pro analogia de sa metàfora de su riu comente sa vida (chi acabat in assutare in su mare) o pro sa cantidade de riferimentos acuàticos in escatologia (sa laguna Estígia o su riu de sa morte egitzianu, pro esempru).

Riferimentos

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
  1. ↑ (ES) Día Marítimo Mundial, in un.org. Organització de les Nacions Unides.
  2. ↑ (EN, FR) IHO, The International Hydrographic Organization, in ohi.shom.fr. URL consultadu su 4 làmpadas 2011 (archiviadu dae s'url originale su 12 abrile 2017).
  3. ↑ (EN) Limits of oceans and seas (PDF), in iho.int, 3a, 1953. URL consultadu su 16 abrile 2019 (archiviadu dae s'url originale su 24 làmpadas 2009).
  4. ↑ (EN) Taylor G. Jeffrey, The Surprising Lunar Maria, Planetary Science Research Discoveries, 23 làmpadas 2000.
Controllu de autoridadeBNF (FR) cb119328810 (data) · GND (DE) 4038301-5 · LCCN (EN) sh85093871 · MusicBrainz 91bf53d0-9cec-4117-99f2-57833f8278c6 · NKC (EN, CS) ph115369 · TDVİA (TR) bahriye

Wikimedaglia
Wikimedaglia
Custu est unu de sos artìculos de su mese, est a nàrrere unu de sos mègius artìculos creados e postos in sa pàgina printzipale dae sa comunidade, chi l'at isseberadu pro su mese de cabudanni de su 2020

Candidados pro sos meses benidores

Totu sos artìculos de su mese

Bogadu dae "https://sc.wikipedia.org/w/index.php?title=Mare&oldid=183346"