Mare de Aral

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Mare de Aral in su 1989 e is su 2014 a cumparàntzia
Evolutzione de su mare de Aral intre su 1960 e su 2010

Su mare o fintzas lagu de Aral (in kazaku Арал теңізі, Aral tengizi; in uzbecu Orol dengizi, in russu Аральское море, Aràlskoie more, o Арал, Aral) est istadu unu mare interiore de s'Àsia Tzentrale, puru cunsideradu unu lagu de abba salida. Tenet istèrrida manna (unos 27.000 km²) e s'agatat intre su Karakalpakstan (repùblica autònoma de s'Uzbekistàn) in su sud, e is regiones de sa Kizilòrdia e Aktubinsk de su Kazachistàn in su norte. Su nùmene benit dae su turcu aral (ìsula). Originiariamente si ddi naraiat gasi a su logu chi currispondiat a sa buca de su frùmene Amu Darya, e a pustis de totu su lagu.

Sa depressione de su mare de Aral s'est comintzada che cunsighèntzia de una pinnigadura de su còrgiu terrestre a su Pliotzene tardu. Tenet comente a afluentes is rios Sir Darya e Amu Darya, chi, nointames non faghent cambiare sa salinidade sua.

Partende dae is annos 1960, su mare de Aral andat perdende de tirada meda, dae chi is rios chi si nche ghetant sunt istados disviados dae s'URSS (chi tando guvernaiat su Kazachistàn e s'Uzbekistàn) pro sa criatzione de arrosiaduras; difatis, dae su 1987 su mare de Aral est partzidu in duas partes, cun sa meridionale (sa prus manna) sichende·si meda de prus in presse chi non sa setentrionale.

In su 1995 sunt istadas torradas a acapiar is duas partes cun unu canale chi asseguraiat su cuncàmbiu de abba. Sende gasi, sa sicadura at sighidu tropu lestru.

Sa superfìtzie at minimadu dae unu 60%, e su volùmene de abba de unu 80%. In su 1960, su mare de Aral fiat su de bator lagos prus mannos de su mundu, cun una superfìtzie de unos 68.000 km² (prus o mancu comente Emìlia-Romagna, Lombardia e Vènetu postos impare) e unu volùmene de 1.100 km³ de abba; in su 1998, sa superfìtzie aiat basciadu a 28.687 km² e giai fiat s'oto unu prus mannu de su mundu. In su matessi perìodu, sa salinidade de su mare de Aral s'est aumentadu dae unos 10 g/l a unos 45 g/l.

In su 2003 su Mare de Aral si situaiat a 31 mslm, sa profundidade màssima fiat de 45 m. Su volùmene de abba fiat de 112,8 km³, cun un'àrea de lutone de 690.000 km².

In su 2006, su cantone de sud s'est partzidu in orientale e otzidentale, cunformende tres partes: su Mare de Aral de su Norte, sa parte Orientale e sa parte Otzidentale fundura. Sa parte sud-otzidentale però s'aisetat chi imbatat a s'isperdimentu cumpridu, ca non tenet afluente perunu. S'imparis de is tres partes cobertas dae abba tenet atualmente tirada de unos 18.240 km² (unu pagu prus pagu de sa Pùglia).

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]