Orune

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

  Custa pàgina esigit su template sinòticu {{Bidda}}

Pro praghere, agiunghe su template e boga custu avisu.
Pro is àteras pàginas chi esigint custu template, bae a sa categoria ligada.

Panorama de Orune

Orune est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Barbàgia, s'agatat a 745 metros subra su mare e contat 2.936 abitantes.

Su sartu

Sa bidda de Orune est a 745 metros de artària dae mare. Su sartu comunale est pagu prus o mancu a forma retangulare, e at un'istèrrida de 128,58 chilòmetros cuadrados. Orune faghet a làcana a nord cun Nule e Bitzi, a est cun Lùvula e Durgali, a sud cun Nùgoro e a ovest cun Benetuti.

Est unu tretu de monteras, cun baddes profundas e chimas chi nche tocant sos 700-800 metros, e s’agatat in mesu de sas parpàghines de su Gennargentu e de su campu de Bitzi. B’at padentes de suèrgiu e de èlighe e funtanas meda.

A oriente de sa bidda bi colat unu tràinu chi nche morit in su riu Isalle Sòlogo, chi rugrat sa badde chi partzit su sartu de Orune dae su monte Ortobene e dae Nùgoro.

A sa bidda si bi lompet colende dae su bìviu de Marreri in su caminu istatale 131 o in su caminu istatale 389 Nùgoro-Bitzi-Buddusò.

S'istòria

Fonte de Su Tempiesu

In su sartu de Orune sa presèntzia de s’òmine est cunfirmada dae tempus antigu, difatis s’agatat una cantidade manna de istigas archeològicas, chi sunt testimonia de unu logu connotu dae su neolìticu, comente mustrant sos dolmen de Istithi, chi sunt a curtzu a sa tumba de sos gigantes omònima, sos menhir e sas predas fitas chi sunt in su logu.

Ma Orune si distinghet mescamente pro sas funtanas sacras e pro sos putzos tèmpios chi sunt isparghinados in totu su sartu: su tèmpiu a putzu de Lorana, a primu cun una cobertura a tzimbòina, sa funtana templare de Su bidone, e su tèmpiu a putzu de Su Tempiesu, ùnicu e particulare, fraigadu cun un'aposentu a tholos, comente domo de sa bena de s'abba, bator gradinos, una corte cun setzidòrgios, e totu impinnadu dae una fronte triangulare de trachite.

Sunt de importu mannu finas sos nuraghes de Santa Lulla, Nunnale, Su Pradu, Galile, Curtu, Ederosu, Serra de Mesu, Ila Ila e s'insediamentu nuràgicu romanu de Sant’Efis, chi arribat finas a s'edade de mesu arta e cun sinnos relativos finas a su de 17 sèculos.

Sa bidda de como est de so tempos de sos giuigados, e fiat parte de sa curadoria de Bitzi. A pustis de sa conchista aragonesa, si comente non fiant agradèssidos, in su 1335 su sartu de Orune intrat in sos eretos cuntzèdidos a Giuanne de Arborea pro los apasiguarent; in sos annos imbenientes Orune abarrat a su giuigadu de Arborea finas a s’agabbu de sas gherras. In su 1410 Orune est incluidu in su fèudu cuntzèdidu a Nicolò Turrigiti, chi lu bendeit a su marchesu de Aristanis in su 1430. Colat tando a sos Carroz e galu a sos Mazas de Licana, e dae custos a puslis de una dìsputa manna a sos Da silva chi lu pongeint in su fèudu de Orane.

In su 1821 est incluidu in sa Provìntzia de Nùgoro, e in su 1848 in sa partzimenta amministrativa nugoresa, finas a su 1858, cando a sa torrada de sas provìntzias intreit in sa provìntzia de Tàtari finas a su 1927 cando, torrada a pesare sa provìntzia de Nùgoro, bi torreit.

Sa cultura

Santa Maria de su Nie est sa crèsia parrochiale, fraigada in su milli e otighentos sighende su progetu de s'architetu nugoresu Giagu Galfrè. A bia de intro sa navada e sa bòveda las at afriscadas Antoni Caboni. Un'àtera crèsia, la fraigheint in su sèculu XIV in maneras gòticas aragonesas: est sa de Santu Giagu, est de sas de a una navada cumprida dae su presbitèriu cun s'annanta de capellas laterales.

In meda istàbiles de su tzentru istòricu b'ant impicadu, pagu tempus a como, targas ue b'at cantos de su romanzu de Gràtzia Deledda Colombi e sparvieri, chi contat de custos logos e de custa gente. Orune pro custu est in su parcu literàriu chi est intituladu a su Nobel nugoresu.

Su costùmene de s'òmine est coloradu, sena èssere iscrasumadu, su de sa fèmina giughet su solopatu ricamadu cun colores bios, sa gunnedda de pannu ruju ricamadu, sa farda de rasu niedda, ricamada.

Su càntigu a tenore in Orune est praticadu meda. A banda de sos tenores chi bi sunt dae meda, custos annos si b'at pesadu àteros sòtzios chi faghent andare a dae in antis su traju orunesu.

S'economia

S'economia de sa bidda de Orune est fundada in su pastoriu, mescamente berbeghinu e vùvulu. De importu est finas s'agricultura, mescamente pro su trigu, sa frùtora e s'agatat finas bìngias, a su sòlitu in sa badde de Marreri.

In custos ùrtimos annos est naschende finas una atividade industriale, mancari de pagu contu, cun unas cantas aziendas in su setore de su late e de su casu, de s'alimentare e edile. No est contivigiada bene sa distributzione cummertziale.

In s'artesania si distinghent sas tramas, e de importu mannu est su traballu de su belludu, bestes e cartzones, siat pro campu chi pro bonos, e sos iscarpones màstrinos. Sende unu tretu mannu de su sartu comunale, est de importu su cummèrtziu de s'ortigru.

Sas cunditziones de s'economia ant fatu a manera chi sos orunesos siant unu pòpulu de emigrantes, a banda de sos chi sunt in sos paris bonos de Sardigna (in Campidanu, in sa Nurra e in su de Otieri) meda sunt emigrados a continente, mescamente in su Làtziu e in sa Toscana.

Sas festas

Medas sunt sas festas chi si faghent in Orune, e su bonu sunt ligadas a sa religione. In su mese de ghennàrgiu si festat a sant’Antoni de su fogu e si faghent sas foghinas in sa bidda, su 3 de freàrgiu si festat a santu Biasu cun sa professone e cun càntigos. In su mese de maju, a su sòlitu a bia de su deghe, b’est sa festa de Santu Sidore, patronu de sos massajos, torrada in possa una deghina de annos, sa festa est sentida meda dae sa bidda.

Ma sunt in su mese de austu sas festas mannas de Orune: difatis in sa prima chida si festat Su Cossolu, in sa crèsia chi est in s’essida de sa bidda, e bi faghent sa novena e meda manifestatziones siat religiosas siat tziviles. S’ùrtima domìniga de austu imbetzes b’est sa festa de Nostra Segnora de su Càrminu, chi si faghet intro de bidda, e inoghe puru b’at manifestatziones religiosas e tziviles de importu mannu.

In ambas festas b’est su palu de sos caddos in Su Pradu, cun unu monte prèmios artu meda chi faghet a manera chi b'addòbiet caddos e curridores meda.

A sas festas mannas de austu a su sòlitu bi ghirat emigrados meda dae continente.

Persones nòdidas

De sas persones nòdidas de Orune est pretzisu a ammentare a Antoni Pigliaru, professore de dotrina de s’istadu in s’Universidade de Tàtari, at istudiadu meda su Còdighe Barbaritzinu, est a nàrrere unu rugru de normas chene iscritas chi si respetant in su mundu de sos pastores de Barbàgia.

Cherent ammentados finas Innàssiu Sanna, archipìscamu de Aristanis, est istadu proretore e professore in s’universidade pontifìtzia lateranensa, e Bachiseddu Zizi, iscritore de cabale, in sas òperas suas “Il Ponte di Marreri" “Erthole”, “Santi di creta”.

De sos polìticos Carmelo Porcu est essidu Deputadu cun Alleanza Nazionale.

Bibliografia

• Jorgi Rusta, Orune, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 82-83.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola (a incuru de), Orune, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 4, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482. URL consultadu su 30 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 nadale 2021).
• (IT) Francesco Floris, Orune, in La Grande Enciclopedia della Sardegna, vol. 7, Tàtari, La Nuova Sardegna, 2007, OCLC 879939459. URL consultadu su 30 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale s'11 làmpadas 2012).

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.orune.nu.it.