Berveghe de ratza sarda

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Berveghe de rassa sarda
Berveghes e anzoneddos de rassa sarda

Sa sarda est una rassa de berveghe tìpiga de Sardinna e una de sas prus antigas de Europa.

Isparghidura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Naturale de sa Sardinna, s’agatat finas in unas cantas reziones de su continente, che Tuscana, Làtziu, Ùmbria, Marcas e Emìlia-Romanna. S’ispainadura narada est acontèssida mescamente a inghìriu de sos annos ’60 de su sègulu coladu gràssias a s’emigradura de pastores sardos chirru a arzolas rurales abandonadas de s’Itàlia tzentrale.

Ispainadura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Representat su 43% pagu prus o mancu de su patrimòniu oìnu nassionale, cun 3.414.194 pegos in Sardinna ebia subra de unu totale nassionale de 7.900.016 pegos. Sos creschidorzos atuales sunt de mannària bariàvile cunforme a s’arzola zeogràfiga; in su tempus coladu, sa cunsistèntzia mediana de sos tazos sardos furriaiat a inghìriu de 100-180 pegos, oe in zenerale tirant a superare mediamente 400-500 pegos, cun cùcuros de 800-1.200 pegos pro tazu.

Aerzu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Est chistione de animales de dimensiones mèdiu-minores, cun artàrias in s’armu de unos 65-70 cm., e pesos chi fùrriant a inghìriu de 45-50 kg. pro sas fembras e 65-70 kg. pro sos mascros.

In onzi manera, siat sas dimensiones siat sos pesos sunt in crèschida lèvia a petus de su tempus coladu a razone de su mudamentu de sas cundissiones de creschimentu moende cun sos annos otanta gràssias a s’abandonamentu de sa tràmuda, s’istabilizadura progressiva de sos creschidorzos in impresas de propiedade, a tretu de produer su bonu de sa proenda e de sos pensos netzessàrios, e sa cròmpida de sa murghidura mecàniga.