Judicadu sardu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Bandera de Sardigna
Istòria de Sardigna
Sos bator judicados

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Sos Judicados sardos fiant entitades istatales autònomas chi s'agataiant in Sardigna in su cursu de manna parte de s'Edade Mèdia, dae su de 8-9 sèculos a su de 15 sèculos. Sa criatzione issoro no est tzerta, sa perta de s'indipendèntzia fiat acontèssida in manera progressiva intre su 1258 (conchista pisana de su Judicadu de Càlaris) e su 1420 (ruta de su Judicadu de Arbarea).

S'organizatzione amministrativa issoro fiat meda diferente dae sos sistemas istatales feudales chi caraterizaiant su restu de s'Europa medievale, essende prus a curtzu a sa de s'Impèriu Bizantinu, a chi sa Sardigna aparteniat in antis de si fàghere indipendente. Sos judigados aiant difatis istitutos zurìdicos romanu-bizantinos, mancari cun peculiaridades locales chi unos cantos istudiosos cunsìderant de presumida derivatzione nuraghesa.

In su cuntestu internatzionale de s'Edade Mèdia, sos judigados fiant istados modernos postos a pare cun sos canteapares rennos feudales-barbàricos traditzionales, iscasi ca non fiant propiedade de su soberanu, ma "super-individuales", duncas de su pòpulu, chi podiat espressare soberania peri formas de guvernu semi-democràticas comente sas Coronas de curatorias, sas cales eleghiant issas e totu rapresentantes pròpios pro s'assisi parlamentare majore, narada Corona de Logu.[1]

Su re, o judike, guvernaiat subra sa base de unu patu cun su pòpulu (naradu bannus-consensus) su cale, chi èsseret a l'iscontzare, lezitimaiat su pòpulu e totu a nde bogare su judighe dae su tronu, e fintzas a lu ochire, chene cumpromìtere sa remissa ereditària de su tìtulu in intro de sa dinastia a su rennu. Culturalmente sos judigados fiant mudados in manera sustantziale in su cursu de sos sèculos, bantzighende intre unu sistema de trassa feudale e unu sistema zurìdicu chi punnaiat a su progressivu isfrancamentu de sas populatziones rurales. No est craru comente siat acontèssida sa partzidura de s'ìsula in rennos diferentes, est dàbile chi a s'averschida de s'època judigale s'aerzu polìticu èsseret diferente, intames de sos bator judigados chi ant tentu vida e traditziones pius de importu, de chi comente chi siat, nos amos novas dislindadas petzi a partire de su de 11 sèculos. Custos fiant:

Si connoschet finas unu de chimbe judigados, su Judicadu de Agulliastra nàschidu a cara de s'annu 1015, e currespondente a s'Ozastra. Issu si diat a pustis èssere ispèrdiu in su de 13 sèculos, surbidu in su Judicadu de Càlaris de chi fiat fatu curadoria. Semper in su Judicadu de Càlaris si connoschent àteras curadorias chi in s'istòria aiant tentu tìtulu de judigados, comente Chirra e Golostrai, ma non s'ischit a ite si deviat custu tìtulu.

Càusas istòricas de sa bènnida de sos judigados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Finas a su de 8 sèculos sa Sardigna fiat una provìntzia de s'Impèriu Bizantinu, torrada a conchistare dae Giustinianu e Belisàriu a sos Vàndalos in su 535. Dae su 705 sos àrabos, aproliende dae s'Àfrica de su norte aiant comintzadu a atacare a sas costeras sardas, chene agatare oposidura efetiva de s'esèrtzitu bizantinu.

In su 807, 810/812 e 821/822 sos àrabos de Ispagna e de Africa de su Norte aiant chircadu de invàdere s'ìsula ma sos sardos aiant resìstidu a atacos medas, a su puntu ca su paba Lione IV in una litera de su 851 aiant dimandadu azudu a su Iudex Provinciae (su zuighe de sa Provìntzia) de Sardigna, cussorzadu in Càlaris, pro difendere a Roma.

A primìtziu de su de 9 sèculos sos ligàmenes intre Sardgina e s'Impèriu Bizantinu si fiant impertantu segados, a pustis de sa ruta de s'Esarcadu de Àfrica e de sa conchista àraba de sa Sitzìlia de su 827, chi impeigaiat duncas donzi cuntatu. Isulada, sa Sardigna si depiat a mala oza fàghere economicamente e militarmente indipendente.

Non agatende fonte istòrica peruna, non b'at seguresa de comente siat acontèssidu su passazu dae un'autoridade tzentrale bizantina a s'auto-guvernu. Si crèet ca sos funtzionàrios imperiales derivantes dae s'antigu istitutu bizantinu de su vicarius, naradu fintzas lociservator (literalmente logutenente), de gradu parìvile a su praeses (una zenia de prefetu imperiale), si fiant in antis fatos cabos de guvernu e a coa, cun reconnòschida e manna lezitimatzione, aiant assumidu nòmene e pòdere de Iudex, afirmende soberania indipendente e ereditària.

Unu innetu de s'autonomia dae Bisàntziu si podet annoditzare dae sa nova de una missione ghiada in autonomia dae sos sardos impare a Ludovicu su Piu (814-840), sighidore de Càrolu su Mannu, che coalitzione anti-àraba cun sos Francos sos cales, in cuss'època, teniant sa Còrsica. Sos legatos aiant istabilidu relatos de bighinadu bonu e de collaboratzione a sa defensa de sas costeras de sas duas ìsulas. Cando in su 828 su conte Bonifàtziu II de Tùscia, guvernadore francu de Còrsica fiat passadu a manu de Sardigna cun punna de afracare sas costeras àrabas nordafricanas cun una ispeditzone militare, aiat definidu sa Sardigna Insula amicorum. Sa Sardigna fiat tando de importu istratèzicu, rapresentende una làcana fundamentale intre su mundu latinu e s'Islam.

Istoria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'origine de is judicados no est meda crara. Cun Giustinianu, in su 534 p.C. sa Sardigna fiat intrada a faghere parte de s'Impèriu Romanu de Oriente, chi dd'aiat pigada a is Vàndalos e nde aiat fatu una de is sete provìntzias de s'Esarcadu de Àfrica, ispartzida ancora in bator territòrios (Partes), chi si diant fàghere bator rennos indipendentes.

Cun sas lompidas semper prus fitanias de sos arabos chi in pagu tempus fiant ammanniende a giru de totu su Mediterraneu is territorios issoro, is bizantinos si faghiant semper prus dibiles pro ite no isceti depiant difendere is territòrios pigados cun Giustinianu, ma s'esistentzia de s'impèriu matessi. Aici, a cara de su VIII seculu is raportos cun Costantinòpoli fiant giai meda raros e sa provìntzia sarda depiat parare fronte a sola a is atacos inimigos.

No s'ischit de pretzisu comente siat sutzedidu su passàgiu a is battor istados indipendentes, ni cando s'isula apat iscontzadu de totu is raportos cun is bizantinos, ma a partire de su 9 sèculos is judiches sunt nominados in documentos Francos e de is pabas.

Importante annoditzare comente:

  • in su 840 su geografu arabu Ibn Khurdadhbih ammentuaiat sa presentzia de unu guvernadore de Sardigna, Corsica e Baleares;
  • in su 851 su paba Lione IV iscrivìat a su Iudex Sardiniae pro dimandare de mandare militares e lana marina a Roma;
  • in su 864 su paba Nicolò I iscrivìat de is uniones cunsambenadas intra de is Iudices sardos.

Si podet duncas arresonare ca is bizantinos lassaiant unu guvernadore de Sardigna, Còssiga e Baleares cun presumida residentzia in Càlaris, ca s'arantzia de custu apat afortigadu su podere in s'isula e a pustis ddu apat detzentradu e multiplicadu pro mègius difendere e cuntrollare is territòrios. A cumprobu, paret ca su sambenadu Lacon-Gunale acapit a s'origine is bator judicados.

Subra de s'origine de custa familia esistint paritzas teorias:

  • Tesi bizantina: is de Lacon-Gunale diant essere una famìlia aristocràtica de origine bizantina lassada de s'imperadore;
  • Tesi autoctona: is de Lacon-Gunale diant essere una famìlia sarda, subra de sa base ca assimigiat meda a nùmenes de localidades sardas e ca nomenes fitanios intra de is judiches diant tènnere orìgine in sa limba sarda pre-latina;
  • Tesi allena: custa teoria atzappat fundamentu in su fatu ca in sa corte de su judicadu de Torres bi aiant usos comunes a marovìngios e carolìngios. Is francos diant àere dadu imbestidura de re a su guvernadore in Càralis in su 9-10 sèculos, a pustis de àere difendidu impare a is sardos Còrsica e Sardigna;
  • Tesi ammesturada: custa tesi abbaidat cussas tres giai descritas fùndidas impare: unu brancu nòbile bizantinu lassadu a guvernare chi s'imparentaiat cun importantes famìlias sardas. S'isparìgu de s'autoridade tzentrale de Càralis diat èssere bennida comente alliàntzia cun is francos a pustis de is gherras contra de is àrabos.

Acapios de foras[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Francesco Cesare Casula, La politica religiosa del giudicato di Torres, ne I Cistercensi in Sardegna, Nùgoro, 1990