Jump to content

Judicadu sardu

Custu est un'artìculu de su mese
Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu in sa grafia logudoresa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · LSC · nugoresu

Bandera de Sardigna
Istòria de Sardigna
Sos bator judicados

Sos Judicados sardos fiant entitades istatales autònomas chi s'agataiant in Sardigna in su cursu de manna parte de s'Edade Mèdia, dae su de 8-9 sèculos a su de 15 sèculos. Sa criatzione issoro no est tzerta, sa pèrdida de s'indipendèntzia fiat acontèssida in manera progressiva intre su 1258 (conchista pisana de su Judicadu de Càlaris) e su 1420 (ruta de su Judicadu de Arbarea).

S'organizatzione amministrativa issoro fiat diferente meda dae sos sistemas istatales feudales chi caraterizaiant su restu de s'Europa medievale, essende prus a curtzu a sa de s'Impèriu Bizantinu, a chi sa Sardigna aparteniat in antis de si fàghere indipendente. Sos judigados fiant difatis istitutos zurìdicos romanu-bizantinos, cun totu chi aiant unas peculiaridades locales, chi unos cantos istudiosos cunsìderant de presumida derivatzione nuraghesa.

In su cuntestu internatzionale de s'Edade Mèdia, sos judigados fiant istados modernos postos a pare cun sos canteapares rennos feudales-barbàricos traditzionales, sende chi ca non fiant propiedade de su soberanu, ma "super-individuales", duncas de su pòpulu, chi podiat espressare soberania peri formas de guvernu semi-democràticas comente sas Coronas de curatorias, sas cales eleghiant issas e totu rapresentantes pròpios pro s'assisi parlamentare majore, narada Corona de Logu.[1]

Su re, o judike, guvernaiat subra sa base de unu patu cun su pòpulu (naradu bannus-consensus) su cale, chi èsseret a l'iscontzare, lezitimaiat su pòpulu etotu a nde bogare su judighe dae su tronu, e fintzas a lu ochire, chene cumpromìtere sa remissa ereditària de su tìtulu in intro de sa dinastia a su rennu. Culturalmente sos judigados fiant mudados in manera sustantziale in su cursu de sos sèculos, bantzighende intre unu sistema de trassa feudale e unu sistema zurìdicu chi punnaiat a su progressivu isfrancamentu de sas populatziones rurales. No est craru comente siat acontèssida sa partzidura de s'ìsula in rennos diferentes, est dàbile chi a s'averschida de s'època judigale s'aerzu polìticu èsseret diferente, intames de sos bator judigados chi ant tentu vida e traditziones pius de importu, de chi comente si siat, nos amos novas dislindadas petzi a partire de su de 11 sèculos. Custos fiant:

Si connoschet finas unu de chimbe judigados, su Judicadu de Agulliastra nàschidu a cara de s'annu 1015, chi currespondet a sa rezone de s'Ozastra. Issu a pustis si diat ispèrdere in su de 13 sèculos, surbidu in su Judicadu de Càlaris de chi fiat fatu curadoria. Semper in su Judicadu de Càlaris si connoschent àteras curadorias chi in s'istòria aiant tentu tìtulu de judigados, comente Chirra e Golostrai, ma non s'ischit a ite si deviat custu tìtulu.

Càusas istòricas de sa bènnida de sos judigados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Finas a su de 8 sèculos sa Sardigna fiat una provìntzia de s'Impèriu Bizantinu, torrada a conchistare dae Giustinianu e Belisàriu a sos Vàndalos in su 535. Dae su 705 sos àrabos, aproliende dae s'Àfrica de su norte aiant comintzadu a atacare sas costeras sardas, chene agatare oposidura efetiva de s'esèrtzitu bizantinu.

In su 807, 810/812 e 821/822 sos àrabos de Ispagna e de Africa de su Norte aiant chircadu de invàdere s'ìsula ma sos sardos aiant resìstidu a atacos medas, a su puntu chi su paba Lione IV in una litera de su 851 aiant dimandadu azudu a su Iudex Provinciae (su zuighe de sa Provìntzia) de Sardigna, aposentadu in Càlaris, pro difendere Roma.

A primìtziu de su de 9 sèculos sos ligàmenes intre Sardigna e s'Impèriu Bizantinu si fiant impertantu segados, a pustis de sa ruta de s'Esarcadu de Àfrica e de sa conchista àraba de sa Sitzìlia de su 827, chi impeigaiat duncas donzi cuntatu. Isulada, sa Sardigna si depiat a mala oza fàghere economicamente e militarmente indipendente.

Non agatende·si fonte istòrica peruna, non b'at seguresa de comente siat acontèssidu su passazu dae un'autoridade tzentrale bizantina a s'auto-guvernu. Si crèet chi sos funtzionàrios imperiales derivados dae s'antigu istitutu bizantinu de su vicarius, naradu fintzas lociservator (literalmente logutenente), de gradu parìvile a su praeses (una zenia de prefetu imperiale), si fiant in antis fatos cabos de guvernu e a coa, cun reconnòschimentu e manna lezitimatzione, aiant assumidu nòmene e pòdere de Iudex, afirmende soberania indipendente e ereditària.

Unu innetu de s'autonomia dae Bisàntziu si podet annoditzare dae sa nova de una missione ghiada in autonomia dae sos sardos impare a Ludovicu su Piu (814-840), sighidore de Càrolu su Mannu, comente coalitzione anti-àraba cun sos Francos, sos cales, in cuss'època, teniant sa Còrsica. Sos legatos aiant istabilidu relatos de bighinadu bonu e de collaboratzione pro sa defensa de sas costeras de sas duas ìsulas. Cando in su 828 su conte Bonifàtziu II de Tùscia, guvernadore francu de Còrsica fiat passadu a manu de Sardigna cun punna de afracare sas costeras àrabas nordafricanas cun una ispeditzone militare, aiat definidu sa Sardigna Insula amicorum. Sa Sardigna fiat tando de importu istratèzicu, rapresentende una làcana fundamentale intre su mundu latinu e s'Islam.

Istoria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'orizine de sos judicados no est crara meda. Cun Giustinianu, in su 534 p.C. sa Sardigna fiat intrada a faghere parte de s'Impèriu Romanu de Oriente, chi dd'aiat pigada a is Vàndalos e nde aiat fatu una de is sete provìntzias de s'Esarcadu de Àfrica, ispartzida ancora in bator territòrios (Partes), chi si diant fàghere bator rennos indipendentes.

Cun sas lompidas semper prus fitanias de sos arabos chi in pagu tempus fiant ammanniende a ziru de totu su Mediterraneu is territorios issoro, is bizantinos si faghiant semper prus dìbiles pro ite depiant difendere is territòrios pigados cun Giustinianu ebbia, ma s'esistentzia de s'impèriu matessi. De asi, a cara de su sèculu VIII is relatos cun Costantinòpoli fiant zai raros meda e sa provìntzia sarda depiat parare fronte a sola a sos atacos inimigos.

No s'ischit de pretzisu comente siat sutzedidu su passàgiu a sos bator istados indipendentes, nen cando s'isula apat iscontzadu de totu is relatos cun sos bizantinos, ma a comentzare de su sèculu IX is judiches sunt nominados in documentos Francos e de is pabas.

Importante annoditare comente:

  • in su 840 su zeògrafu àrabu Ibn Khurdadhbih ammentuaiat sa presentzia de unu guvernadore de Sardigna, Corsica e Baleares;
  • in su 851 paba Lione IV iscrivìat a su Iudex Sardiniae pro dimandare de mandare militares e lana de mare a Roma;
  • in su 864 paba Nicolau I iscrivìat de sas uniones cunsambenadas intre de sos Iudices sardos.

Si podet duncas arresonare chi sos bizantinos aiant lassadu unu guvernadore de Sardigna, Còssiga e Baleares cun presumida residentzia in Càlaris, ca s'arentzia de custu apat afortigadu su pòdere in s'isula e a pustis l'apat detzentradu e multiplicadu pro menzus difendere e cuntrollare is territòrios. A cumprobu, paret chi su sambenadu Lacon-Gunale acapiet a s'orizine sos bator judicados.

Subra de s'orizine de custa familia esistent paritzas teorias:

  • Tesi bizantina: sos de Lacon-Gunale diant èssere una famìlia aristocràtica de orizine bizantina lassada de s'imperadore;
  • Tesi autoctona: sos de Lacon-Gunale diant essere una famìlia sarda, subra de sa base chi assimizat meda a nùmenes de localidades sardas e chi nomenes fitanios intra de sos judiches diant tènnere orìzine in sa limba sarda pre-latina;
  • Tesi azena: custa teoria atzappat fundamentu in su fatu chi in sa corte de su judicadu de Torres s'agataiant usos comunes a marovìngios e carolìngios. Is francos diant àere dadu imbestidura de re a su guvernadore in Càralis in su 9-10 sèculos, a pustis de àere difèndidu impare a is sardos Còrsica e Sardigna;
  • Tesi ammesturada: custa tesi abbaidat cussas tres zai descritas fùndidas impare: unu brancu nòbile bizantinu lassadu a guvernare chi s'imparentaiat cun importantes famìlias sardas. S'isparìgu de s'autoridade tzentrale de Càralis diat èssere bennida comente alliàntzia cun sos francos a pustis de sas gherras contra de sos àrabos.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Francesco Cesare Casula, La politica religiosa del giudicato di Torres, ne I Cistercensi in Sardegna, Nùgoro, 1990

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]


Wikimedaglia
Wikimedaglia
Custu est unu de sos artìculos de su mese, est a nàrrere unu de sos mègius artìculos creados e postos in sa pàgina printzipale dae sa comunidade, chi l'at isseberadu pro su mese de abrile de su 2023

Candidados pro sos meses benidores

Totu sos artìculos de su mese