Sardigna preistòrica

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Bandera de Sardigna
Istòria de Sardigna

Sa preistòria de sa Sardigna pro tempus longu est istada pagu istudiada e is chircadores, subra sa base de pagos datos sientìficos, istimaiant chi andaiant torra petzi a su perìodu neolìticu is primos aposentamentos umanos in s'Ìsulat.[1]

In is ùrtimos binti annos de su de 20 sèculos una sèrie de importantes iscobertas chi pertocant sa Paleontologia, sa Geomorfologia, sa Paleobotànica, sa Paleoantropologia e s'Archeologia preistòrica, sunt creschidas in manera notàbile is connoschèntzias chi pertocant sa Sardigna durante su perìodu Cuaternàriu.[1]

Perìodu pleistotzènicu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In s'iscala de is tempos geològicos, su Pleistotzene est su primu de is duas èpocas in ue est partidu su perìodu Cuaternàriu: issu est cunventzionalmente cumprèndidu intre 2,58 milliones de annos faghet e 11.700 annos faghet.

Is prus antigos fòssiles umanos andant torra a custu perìodu e in issos is antropòlogos reconnoschent is rastas de is Protoàntropos (primos òmines) chi pertenent a unu grupu naradu Sinàntropu.

De su Pleistocene mèdiu faghent parte is rastas de is Paleoàntropos a is cales pertenet s'Òmine de Neanderthal. Unos àteros Paleoàntropos sunt istados agatados a Giava, in Palestina, in sa Rhodèsia. Is rastas de custos umanos sunt fatos andare torra a 130.000 annos faghet in una fase interglatziale. Rastas de paleoàntropos agatados in su Monte Circeo diant andare torra a 70.000 annos faghet.

In s'ùrtima fase de su Pleistotzene, ispèrdidos is Paleoàntropos, fiat cumpàssidu su Homo sapiens chi si fiat ispaniadu in totu su mundu, diferentziende·si in manera notabile segundu s'ambiente de residèntzia.

Generalmente sa preistòria est divìdida in tres perìodos: su Paleolìticu, su Mesolìticu e su Neolìticu. Su Paleolìticu est incuadrabile in manera intrea in su Pleistotzene, intames de su Mesolìticu e su Neolìticu in su Olotzene.

Su perìodu pleistotzènicu in Sardigna[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Unos 20.000 annos faghet su livellu de is mares fiat 130 metros prus bàsciu e Sardigna e Còrsica fiant una sola ìsula pro tempus longu, a tesu de is costas toscanas isceti pagos chilòmetros. Tzirca 20 milliones de annos faghet s'Ìsula no esistiat gasi comente la bidemus oe ma, paris cun sa Còrsica, fiat ancarada a su blocu continentale europeu in currespondèntzia de s'atuale Penìsula ibèrica. Sa prataforma continentale de su Massitzu Sardu-Corsicanu a pustis aiat migradu progressivamente e in manera antiorària fintzas sa posidura atuale.

Datos noos chi pertocant sa morfogènesi de su complessu sardu-corsicanu permitent de istabilire is atuales lìnias de riba cun cussas sutamarinas dende unu cuadru bastante pretzisu de is regressiones acontèssidas in is perìodos glatziales e a cunsighidu cumprèndere is vàrias cunditziones climàticas cumpàssidas in is paesàgios isulanos.[1]

A sa fine de su Pleistotzene mèdiu (160/150.000 annos faghet), su superiore (70/50.000 annos faghet) e unos 20.000 annos faghet sunt istados registrados is pitzus de màssima regressione marina cun un'abasciamentu de su mare de unos 130 metros respetu a s'atuale.

A longu de is costas sardas est galu ladinu custu variare sighidu de su livellu de is abbas e durante is momentos regressivos de su mare Tirrenu, Sardigna e Còrsica sunt istados un'ìsula ùnica partzida de s'Artzipèlagu toscanu - issu e totu cunformadu comente una penìsula - de un'istrintu bratzu de mare chi permitiat unu cuntatu visivu intre is duos oros e chi diat fàghere fàtzile sa colonizatzione umana dae sa terramanna in su Pleistotzene mèdiu e superiore.[1]

Orìgine de s'endemismu sardu-corsicanu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas piessignas cunditziones paleogeogràficas costituidas durante su Pleistocene, est a nàrrere s'atraessamentu de s'istrintu intre s'artzipelagu toscanu e su cumplessu sardu-corsicanu, ant favorèssidu un'issèberu in is migratziones de is ispètzies animales de sa terramanna in cantu petzi is nadadores prus capatzos de su grupu podiant rugrare su badu costituidu. Cando a pustis custas noas ispètziess animales fiant lòmpidas s'Ìsula, fatores comente a s'iscàssia de màndigu e de predadores in unu territòriu bene dislindadu, ant determinadu unu adatamentu a s'ambiente lestru cun profundas mudaduras in is organismos issoro comente sa reduida de sa mannària (fàuna nana).

Tale piessigna evolutzione - chi at a batire a unu progressivu càmbiu faunisticu in su territòriu isulanu - est narada dae is chircadores Nesogorale-Tyrrenicola, e at a èssere determinante pro sa colonizatzione umana a sighire, datada a sa prima parte de su Pleistocene mèdiu.[1] Is rastos de sa fàuna nana nesogorale agatada durante is chircas so:

Semper in su Pleistotzene, ma durante una fase de prus ampru abasciamentu de su livellu de su mare, cun cunsighente prus fàtzile atraessamentu intre is oros insulares e continentales, sa fàuna nana nesogorale si fiat ispèrdida e fiat remplasada dae un'àteru tipu de fàuna denominada dae is istudiosos tyrrenicola.[1] Custas noas ispètzies de animales ant a mantènnere inalterados is caràteres continentales issoro originàrios; is agatamentos de issas so costituidos de :

Non totu sa fàuna betza si fiat sipèrdida, ma aiat subravìvidu su Prolagus sardus chi at a andare a ocupare unu logu de primu importu in sa dieta de s'òmine pleistotzènicu sardu.[1]

Paleolìticu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Vàrios elementos de cultura materiale, costituidos casi essentzialmente de trastos e ainas in pedra de sìlighe o in calcare, ùtiles a sa subrabivèntzia de s'òmine, sunt istados atzapados in su tataresu a:

  • Giuanne Malteddu,
  • Interiscias,
  • Serra Preideru in Martis
  • Sa Pedrosa-Pantallinu loc. Codrovulos Pèifugas, in su cursu de su riu Altana agatadas pedras traballadas cun sa tècnica clactoniana;
  • Sa coa 'e sa Murta Laerru : agatamentos chi andant torra a su Pleistotzene.

e in su nugoresu, in sos sitos de:

  • Otzana : iscoberta una bera e pròpia indùstria lìtica;
  • Grutas de Cailune e Ziu Santoru: in sa costera de Durgali;
  • Gruta Corbeddu in Ulìana: agatamentos de rastas de grupos umanos, ossos de unu cherbu mannu (su Megaloceros como ispèrdidu), manufatos, rastas de foghiles.

Custos agatamentos sunt atibiados a su Paleolìticu Inferiore (o Antigu), rivelende sa segura presèntzia umana (omìnide) 300.000 annos faghet, e a su Paleolìticu superiore, perìodu cumprèndidu intre is 35 000 e is 10 000 annos faghet.

S'òmine pleistotzènicu sardu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Segundu cantu aporridu dae is archeòlogos s'abbitadura umana in s'ìsula est istada atzertada in vàrias partes de su territòriu suo, ma massimamente in Anglona (Tàtari) in ue chircas sistemàticas ant permìtidu de torrare a sa lughe una cantidade manna de manufatos lìticos subra sìlighe locale datàbiles a su Paleolìticu inferiore.

In su territòriu de sa comuna de Pèifugas, a longu de su cursu de su riu Altana, sunt istados iscobertos manufatos atibiàbiles a perìodu Clactonianu arcàicu cun elementos proto-levalloisianos, cumparàbiles cun elementos simigiantes atzapados in su Gargano in Pùglia e in unas àteras àreas de sa Penìsula ialiana. In piessignu is agatamentos de Sa Coa 'e sa Multa in Laerru sunt resurtados andare torra a su Pleistotzene mèdiu, cun una datadura a unos 500.000 annos faghet, cunfirmende cantu giai ipotizadu dae is paleontòlogos subra s'arribu de s'òmine in Sardigna durante su càmbiu faunisticu nesogorale-tirrènicu, acontèssidu difatis in sa prima parte de su Pleistocene mèdiu.[1]

S'òmine de Cherèmule[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

At dadu ispantu mannu in su 2001 s'iscoberta in sa Gruta de Nùrighe in sa comuna de Cherèmule in su Meilogu, de una falange de su didu de una manu umana datada a 250.000 annos faghet.[2] Segundu su chircadore Jean Marie Cordy, chi paris cun Sergio Ginesu e Stefania Sias, de is universidade de Liegi e de Tàtari ant istudiadu is repertos (prelevados cun s'autorizatzione de sa Soprintendenza de su grupu ispeleològicu T.A.G. de Thiesi, autore de s'esploratzione de sa gruta e de s'agatamentu de una manna cantidade de rastos fòssiles in intro[3]) in s'iscala evolutiva umana s'òmine de Cherèmule si diat pònnere in un'istàdiu anteriore a su Homo sapiens néanderthalensis, e pretzisamente diat pertènnere a unu Homo erectus sa cale datatzione si còllocat intre is 750 e is 250.000 annos: segundu s'istudiosu s'omìnide diat èssere una sorte de pre-neanderthaliano.[4]

A is rastas suas est istadu dadu su nùmene de Nur, in memòria de su mìticu primu bividore de Sardigna e in base a is istùdios is chircadores suponent chi sa corporadura sua esseret de tamagnu mèdia, in meda allonghiada e langina.[2]

Custa iscoberta de importu est istada posta in cuntierra de unos àteros istudiosos comente Francesco Mallegni e Barbara Wilkens chi, pro neghe de is caraterìsticas morfològicas, ant ipotizadu un'istesiamentu dae is omìnides identifichende custu repertu comente una falange de su pee de unu gurturju de tamagnu grussu.[5]

S'òmine de sa Gruta Corbeddu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 1993 durante una campagna de isgavos in sa gruta Corbeddu in territòriu de Ulìana est istadu iscobertu - cun tzertesa assoluta - su prus antigu fòssile de Homo Sapiens de Sardigna, una falange chi andat torra a 22.000 annos faghet.[1]

Segundu is archeòlogos, s'iscoberta de sa falange umana dimustrat chi s'òmine modernu abbitaiat sa Sardigna giai in su Paleolìticu superiore.

Su perìodu Olotzènicu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In s'iscala de is tempos geològicos, s'Olotzene est sa segunda de is duas èpocas in ue est partidu su perìodu Cuaternàriu: issu pro cunbènnidu partit 11.700 annos faghet pro arribare a oe in die.

Mesolìticu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is testimonias de sa presèntzia umana in su Mesolìticu (chi andat dae sa fine de su Paleolìticu e su cumintzu de su Neolìticu in su perìodu cumprèndidu intre su 10.000 e su 6.000 a.C.), pertocant is agatamentos de sa gruta de Su Coloru de Laerru[6] e de Su Pistocu, in Àrbus, in ue in su 2011, a pagos metros de sa riba in una marina de Costa Birde, est istadu atzapadu sa prus antiga e cumpleta carena umana mai atzapada in Sardigna in su perìodu de transitzione intre su Neolìticu e su Mesolìticu.[7] Is archeòlogos chi ant fatu s'iscoberta, dd'ant denominadu Amsicora, comente a s'eroe de s'avolotu anti-romanu de is Sardos nuràgicos de su de III sèculos a.C.[8]

Sa zona de Su Pistocu in Àrbus est istada in su passadu in prus furriadas ogetu de isvariados isgavos chi ant torradu a sa lughe importantes repertos umanos. In su 1985 sunt istados agatadas is rastas de una carena ammuntada de ocra ruja e acumpangiadu dae unu conchìgiu mannu de Corra: est istadu denominadu dae is archeòlogos Beniamino e sa datadura a su radiocarbòniu sua no est istada possìbile pro sa farta de collàgene.[9] In su 2007 sunt istadas atzapadas unas àteras carenas datadas a pustis dae su laboratòriu de su National Science Foundation de s'Universidade de Tucson, in Arizona, a su 8400 a.C.[10]

Neolìticu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su perìodu chi at tramandadu unu nùmeru mannu de materiales est imbetzes su chi andat de su Neolìticu (6.000-2.900 a.C.), pro mèdiu de s'Edade de su Ràmene (2.900-1.800 a.C.), fintzas a sa metade de s'Edade de su Brunzu.

Is archeòlogos afirmant comomai cun tzertesa chi dae su de 6 millènnios a.C. a in antis, ispopulatziones sardas bàrias ant bìvidu sa tìpica evolutzione de su neolìticu, caraterizada dae s'ammasedadura de is animales, dae sa nàschida de s'agricultura, dae sa nàschida de agregatziones familiares de tipu clànicu in sinu a grupos tribales, dae sa nàschida de biddigheddas istàbiles in ue a pagu a pagu si fiant isvilupadas is tecnologias de sa pedra lamada, de sa tzeràmica e de unos àteros manufatos, paris a su fraigu de is primas bracas in is aposentamentos de costera (1.800 - 1.300 a.C.).

In piessignu is agatamentos testimòniant unu isvilupu forte de sa tzeràmica e una produtzione notàbile de ossidiana, ogetu de importantes iscàmbios cun is populatziones de Frantza meridionale e de sa penìsula italiana.

A S'Alighera in sa gruta Birde, a curtzu de Portu Conte, sunt istadas agatadas cantidades mannas de conchìgios de molluscos marinos chi andant torra a 6000 annos a.C

Cronologia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Glatzatzione MindelClactonianu10-6 mìgia annos faghetOlotzene..dae 35 mìgia a 10 mìgia annos faghet..Pleistotzene superiore..dae 120 mìgia a 35 mìgia annos faghet..Pleistotzene superiore.....dae 2,5 milliones a 120 mìgia annos faghet.....Pleistotzene inferiore e mèdiuMesolìticu

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. 1.0 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6 1.7 1.8 Mario Sanges, I primi abitanti della Sardigna (PDF), in Darwin Cuadernos, ghennàrgiu 2012, Darwin, 2012, 32-39. URL consultadu su 15 santugaine 2013.
  2. 2.0 2.1 Giulio Badini, Archivio storico Corriere della Sera, archiviostorico.corriere.i, http://archiviostorico.corriere.it/2002/ghennàrgiu/27/Sardegna_primi_uomini_arrivati_250_co_0_020127345.shtml. URL consultadu su 25 onniasantu 2013.
  3. www.nurighe.it - SU T.A.G., in www.nurighe.it. URL consultadu su 4 maju 2016.
  4. Julien Vandevenne, Les doigt sur l'homo sardaignus ?, in Archives du Quinzième jour du mois, mensuel de s'Université de Liège., www2.ulg.ac.be, 2002. URL consultadu su 25 santandria 2013.
  5. Barbara Wilkens, La falange della grotta di Nurighe presso Cheremule: revisione e nuove informazioni, in Sardinia, Còrsica et Baleares antiqvae: An International Journal of Archaeology, www.academia.edu, 2011. URL consultadu su 25 santandria 2013.
  6. Paolo Melis, Sa chirca preistòrica e protostorica in Sardigna: noos isvilupos, in Architeturas de sa Sardigna preistòrica: noas ipòtesis e chircas, Autos de su cunvegnu de Nùgoro de su 15 santugaine 2004, 2007, pp. 30-43
  7. Sandra Guglielmi, Amsicora, il più antico abitante della Sardegna, in ArcheoIdea, Archeomilise.it, 2011. URL consultadu s'8 freàrgiu 2015.
  8. Unione Sarda, https://web.archive.org/web/20150208145445/http://www.unionesarda.it/articoli/articolo/238324, Unionesarda.sos, 2011. URL consultadu s'8 freàrgiu 2015.
  9. Adn Kronos, Archeologia, agatadu Amsicora: carena umana prus antigu de sa Sardigna, Adnkronos.com, 2011. URL consultadu s'8 freàrgiu 2015.
  10. Sandra Guglielmi, “Amsicora”, il più antico abitante della Sardegna, archeomolise.it, 2011. URL consultadu s'8 freàrgiu 2015.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • F. Martini, G. Pitzalis, Il Paleolitico Inferiore in Sardegna, in Atos XVIII Riun. Sc. 1st. It. Pro Protost., Firentze 1982.
  • P.Y. Sondaar, M. Sanges, La fine del Pleistocene nella Grotta Corbeddu in Sardegna, in Riv. Sc. Preist., XLI -1,2,1987.
  • P.Y. Sondaar, M. Sanges, The human colonization of Sardinia : a Late-Pleistocene human fossil from Corbeddu cave, in C.R. Acad. Sci. Paris, t. 320, série II a, 1995.

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]