Sardigna megalìtica

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Bandera de Sardigna
Istòria de Sardigna

Cun su tèrmine Sardigna megalìtica si tratat su fenòmenu de su Megalitismu chi at interessadu s'Ìsula partende dae su Neolìticu fintzas a s'època nuràgica.

A custu fenòmenu architetònicu enigmàticu s'atìbiant is istruturas in pedra cales Stonehenge e sos nuraghes, ambos monumentos intrados a fàghere parte de su patrimòniu culturale europeu e mundiale. Mancari su fenòmenu abbratzet totu su Praneta, sa contzentratzione majore de sas istruturas megalìticas s'agatat in s'Europa atlàntica e in totu su lutone Mediterràneu.

Pro more de s'ispaniadura carca e de sa variedade manna chi ant tentu in Sardigna custos fàbricos, is culturas prenuràgicas e sa sighidora tziviltade nuràgica, sunt cunsideradas intre sas prus importantes culturas megalìticas mai esìstidas. Su territòriu isulanu acasàgiat difatis unu nùmeru mannu de monolitos, siat isulados siat in neras retilìnias o fintzas in chircu, impreados dae sos antigos Sardos siat pro un'impreu petzi monumentale, comente sos menhir, siat pro isvariadas tipologias de fàbricos definidos - difatis - de tècnica megalìtica.

Sa tecnologia disconnota impreada pro segare sos monolitos, su fraigu de sos monumentos etotu e su significadu ispirituale issoro abarrat como che como un'enigma, comente a su misteriosu e imponente altare megalìticu de Monte d'Accoddi, in Sardigna setentrionale, cunsideradu unu logu de cultu ùnicu in su gènere suo in su panorama de su megalitismu.

Orìgine[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is primos abisos de su fenòmenu de su Megalitismu in Sardigna sunt de refèrrere a su Neolìticu mèdiu-reghente, connotu fintzas che a proto-megalitismu; is chircas fatas dae is istudiosos dimustrant comente a issu siat ligadu in manera istrinta su megalitismu de s'àrea de sos Pireneos[1]

Architeturas megalìticas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A sighire sunt elencados is vàrios tipos de architetura megalìtica presentes in su territòriu isulanu:

Làconi, istàtua menhir cun s'enigmàticu sìmbulu a fundu in subra. Segundu sos istudiosos custa simbologia rapresentat un'imàgine antropomorfa cun sa conca furriada cara a bàsciu: diat inditare su viàgiu de su mortu cara a s'àteru mundu.[2]

Menhir[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Menhir.

Is populatziones prenuràgicas aiant pintiniadu su territòriu isolanu de perdas fitas[3] (o fintzas perdas longas), nùmene cun su cale in limba sarda si narant cussos monolitos in aterue connotos che a menhir (dae su brètone men e hir est a nàrrere "pedra longa").

S'agatant assentados in neras retilìnias, a bortas in forma tzirculare, a s'ispissu fintzas isulados, semper cun funtzione sacrale, e agatant cunfrontos cun unas àteras manifestatziones de su megalitismu europeu in piessignu cun is de Inghilterra e Frantza.

De difìtzile datadura e de crara simbologia fàllica, medas de issos sunt privos de intzisiones, est a nàrrere anicònicos, ma in unas cantas localidades, che a Làconi, sunt istados decorados e isculpidos asciugàrios de armas a berus e cun singulares annotos de sa cara a forma de T, est a nàrrere cun un'ùnicu disinnu a descrìere nasos e chìgios, chentza de ogros nen buca.[4][5] Medas de cussos si podent bìdere oe in su Museu de s'Istatuària Preistòrica Sarda.[3]

S'istudiosu Enrico Atzeni partzit is menhir sardos in tres categorias in sa base de dillindados atributos figurativos:

  • menhir protoantropomorfos, de forma ogivale e cara prana, modellados cun marteddinadura fina;
  • menhir antropomorfos, cun primas elementares trassaduras de sa cara;
  • istàtuas-menhir, is cun annotos ischemàticos de sa cara a T, cun nasu e chìgios in unu blocu ùnicu.[4]

Is menhir sunt semper referidos a su perìodu prenuràgicu de chi costituint una testimonia ladina, e - segundu s'istudiosu Enrico Atzeni - documentant su complessu sistema èticu-religiosu chi esistit durante s'evolutzione econòmica caraterizada dae sa metallurgia de su ràmene, cun s'afirmadura in is sotziedades isulanas de gerarchias sotziales noas a isfundu ideològicu patriarcale, rapresentende is perdas fitas, figuras de divinidades masculinas e feminininas, fortzis de antepassados, cabos, eroes e gherreris o unos àteros pessonàgios de rangu mìticos.[4]

Goni (SU), nera de menhir in Pranu Muttedu.

Fatu·fatu si confundent cun is bètiles, chi però tenent forma ogivale o truncu-cònica: fintzas chi a bortas assotziados a su perìodu prenuràgicu, custos sunt comunemente atribiados a s'edade nuràgica. Sa funtzione issoro sacrale at sighidu a esìstere in is comunidades isulanas non petzi in època nuràgica, ma fintzas in cussa romana e bizantina, costituende a pustis unu beru ostàculu a sa cristianizatzione de s'internu de s'Ìsula, tantis de induire paba Gregori su Mannu, in su de 6 sèculos p.C., a un'aberta denuntzia de sos Sardos de Ospitone, adoradores de ligna autem et lapides (linnas e pedras), cumbidende·ddos a iscagiare sos ìdolos issoro. Is agatamentos de dughentos menhir protoantropomorfos acontèssidos in su 2006 in Sòrgunu, in sa regione istòrica de Barbagia de su Mandrolisai, in localidade Biru 'e Concas, in majoria corcados ma medas golu in neras, torrant a portare a cussas iscagiaduras in massa[6][7]; s'ùrtimu agatamentu - nointames - est istadu su de Cùcuru 'e Lai, in su 2011 in Samugheu, semper in su Mandrolisai, in ue sos menhir agatados incassiados in unu muru a sicu longu sunt istados una chentina arrogados in unos treghentos cantos.[8]

Cromlech[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is chircos megalìticos connotos fintzas che a stone circle in su mundu anglosàssone o cromlech in cuddu francòfonu, sunt presentes in Sardigna in su perìodu prenuràgico in vàrias partes de su territòriu.

Su de Is Cirquittus, in sa comuna de Làconi, si suponet èsseret unu calendàriu pro contare durante sos solstìtzios s'artziada e sa calada de su sole. Sa forma sua est ellìtica cun unu diàmetru de 20 metros pro 30, e est formadu dae sete pedras de natura diferente, dispostas a aneddu e aproliadas de distàntzias larganas. Su cromlech est acostagiadu dae una nera de chimbe menhir protoantropomorfos, intre sos cales duos artos duos metros[9] Unos àteros menhir mannos s'agatant in is intòrrios e si suponet chi in s'àrea esistiat un'istrutura megalìtica meda de prus manna e cumplessa. Est atibiadu a gentes de cultura Othieri e Abealzu-Filigosa.[9]

Interèssiu mannu ischidant is neras de nuraghe is Scalas, in localidade Oliaspeciosa in Murera in su Sàrrabus, cun is barantatrès menhir suos de artària variàbile dae unu a duos metros; is iscumbatas fatas subra sa funtzione issoro portant a unu calendàriu de pedra fatu pro individuare sos tziclos istasonales, paris cun su cuntrollu fitianu de s'arbèschida e intrinada de su sole e de sa luna. Fintzas cussos de Cuile Piras, situados in su matessi territòriu e in nùmeru de chimbantatrès, semper cun funtzione calendariale, sunt atibiados a gentes de cultura Othieri, de su Neolìticu finale (3200-2800 a.C.).[10]

Mores, dolmen de Sa Coveccada - o - S'Accoveccada, unu de sos dolmen prus grandiosos de su Mediterràneu.[11].

Dolmen[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Dolmen.

Una àtera importante espressione de su megalitismu sardu sunt is dolmen, caraterìsticas tumbas cumpostas dae un'aposentu a pranta retangulare o poligonale. Sa paràula est de orìgine brètone e signìficat "tàula de pedra" cun probabilidade in riferimentu a sa tècnica impreada pro ddos fraigare, est a nàrrere impreende tres (trilite) o prus pedras verticales infritzidas in su terrenu e unidas a pustis intre issas e issas dae una losa orizontale in subra (tàula).

Custas istigas importantes s'agatant in manna cuntzentratzione in su chirru tzentru-setentrionale de s'Ìsula, in is territòrios de Luras cun istruturas comente cussas de Alzoledda, Ciuledda, Billella e Ladas, in su de Mores cun su dolmen de Sa Coveccada, de Macumere cun Su Edrosu, ma galu prus numerosos s'agatant in su territòriu de Buddusò cun ùndighi istruturas, in su de Belchidda cun trèighi istruturas. Sunt presentas fintzas in sa parte tzentru-orientale, in Durgali, cun su dolmen de Motorra, unu de sos batòrdighi tzensidos in su territòriu.

Is dolmen sunt modellos istruturales presentas in totue in ue fiat isparghinadu su megalitismu; in Còrsica e in Sitzìlia andant torra a unu perìodu sighidu a cussos presentes in Sardigna, cunfirmende s'ipòtesi de unu passàgiu in is costas otzidentales sìculas, cara a sa segunda metade de su de 3 millènnios a.C., de populatziones depositàrias de culturas tìpicas de s'otzidente europeu (a fatu ispaniadas in totu su lutone de su Mediterràneu)[12].

Durgali, tumba de sos gigantes de S'Ena e Thomes: passaditzu e cobertura a pratabanda. In s'edade de su brunzu sos dolmen a galleria si fiant evòlvidos in is tumbas de sos gigantes[13].
Su dolmen de Monte Bubbonia, in Sitzìlia[14].

Dolmen a galleria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Custos piessignos monumentos (narados fintzas cun su tèrmine frantzesu de allèes couvertes) sunt unos fàbricos megalìticos cumpostos dae aposentos sepulcrales longos; sunt istadas realizadas ammuntende duas neras parallelas de ortostatos cun lastras de pedra, generalmente in granitu, dispostas a pratabanda.

Destinadas a is interros colletivos, fiant cuadas ammuntende·ddas cun terra e cun pedras. In s'ìsula si nde contant una ventina tzirca[15], una de sas mègius cunservadas est siguramente sa de Sa Corte Noa in Làconi, o sa de Sa Tanca 'e sa Marchesa in territòriu de Bìroro.

Segundu sos istudiosos custu tipu de fàbricu diat tènnere orìginas in sa Frantza pirenàica fortzis sa regione de sa Aude) dae in ue s'est isparghinada fintzas a Sardigna[16].

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Tumba de sos zigantes.
Sardigna - Altzaghena (Li Muri) - tzìrculu megalìticu

Tzìrculos dolmènicos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Narados fintzas tumbas a tzìrculu, custos piessignos cumplessos megalìticos sunt istruturas in is cales su mortuu (o sos mortos) fiant sistemados in intro de aneddos lìticos costituidos dae pedras infritzidas in manera verticale in su terrinu cun a su tzentru una cascita lìtica de forma cuadrangulare.[17]

In su territòriu de Altzaghena, in localidade Li Muri, s'agatat su cumplessu mègius cunservadu, cumpostu in s'imparis de chimbe tumbas. Bator de custas sunt cumpostas dae unu dolmen inghiriadu dae aneddos de pedras su cale diàmetru vàriat dae sos 8,5 metros a sos 5,3 metros.[17] Originariamente unu tùmulu de terra e pedràmene ddas ammuntaiat in manera intrea dende·ddi sa forma de unu cùcureddu. Su dolmen postu a su tzentru fiat de su tipu a chista lìtica o cascione, ammuntadu dae una lastra de pedra chi in niuna tumba s'est cunservada. Acanta a s'aneddu lìticu esternu est istadu atzapadu unu menhir, mentras in internamente a su tzìrculu sunt istados atzapados duos menhir protoantropomorfos e rastas de ocra ruja, colore cun su chi fiant pintados is mortos, paris cun rastos de ossos umanos.[17]

Non si connoschent is antigos rituales de interru ma si suponet chi sos tzìrculos dolmènicos siant istados impreados pro interros sìngulos o colletivas de corpos ispurpados. A sa de chimbe tumbas de su cumplessu megalìticu ammancat de sa tzella dolmènica e - segundu s'interpretatzione de s'archeòlogu Giovanni Lilliu - cussu tzìrculu funeràriu-rituale fiat impreadu pro s'ispurpadura de sos mortos depostos a longu de sas pedras iscanaladas chi costituiant sa tzircunferèntzia sua e lassados a su sole pro unu perìodu longu. A fatu sos ossos fiant regortos e arrimados in is casscitas in su tzentru de sos tzìrculos.[18]

Àteros esèmpros de tumbas a tzìrculu, fintzas prus monumentales e cun unu diàmetru de 19 metros, comente sa de Su corazzu de is Pillois, s'agatant in territòriu de Gùspini. In Gaddura, ultres a Li Muri, s'agatant in Logusantu (La Macciunitta, Li Casalini).

Tàtari, altare megalìticu de monte d'Accoddi

Altares megalìticos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Altare preistoricu de Monte d'Accoddi.

Intre Tàtari e Portu Turre s'agatat un'ampru e singulare cumplessu megalìticu chi no agatat anàlogos cumproos in Europa.[19] Si tratat de su santuàriu preistòricu de Monte de Accoddi chi cumprendet in s'imparis duos altares, unu bidditzolu e una necròpoli ipogèica, ocupende una superfìtzie cumplessiva de 2513 metros cuadrados e isvilupende unu volùmene de 7590 metros cubos. Custu cumplessu fàbricu megalìticu - segundu sos istudiosos - est carchi cosa de parìbile a su chi in àmbitu mesopotàmicu est definidu altare a terratzu o ziggurat.[19]

Is isgavos archeològicos fatos in is annos chimbanta de su sèculu coladu ant aporridu a sa lughe un'imponente istrutura in sa cale subra de un'imprantu prus arcàicu de forma truncu-piramidale giai dotadu de artziada de atzessu trapezoidale chentza de gradas narada Templu A, is architetos megalìticos ant a pustis fraigadu un'àteru altare chi inserraiat in sese su pretzedente, dende·ddi sa matessi forma, torrende·ddu a fascare cun muros longos de cuntenimentu in blocos de carcare, dotende·ddu de arztiada de atzessu a gradas e fraighende in su cùcuru sua unu fàbricu templu. Sa prima istrutura est istada fraigada dae gentes de cultura de Othieri mentras cussa a sighire est istada pesada dae gentes de cultura de Abealzu-Filigosa.[19]

Ambos altares sunt cunsiderados unos monumentos disconnotos in su panorama de su megalitismu otzidentale e - segundu sos istudiosos - is ùnicos cunfrontos possìbiles batint a Oriente, siat in s'antigu Egitu cun is mastabas e sa piràmide a gradones de Saqqara, siat in Mesopotàmia cun is ziggurat de cosa sua.[19] Custos cunfrontos non sunt indicativos de cuntatos deretos pro cudd'època intre s'àrea sarda e s'Oriente pro ite galu non proados mancari - comente acontessiat in is ziggurat mesopotàmicas - fintzas sa piràmide trunca de Monte de Accoddi fiat destinada a sas festas sacras ligadas a su tziclu vegetativu agràriu e a sos ritos propitziatòrios de sa fertilidade pro òmines e animales.[19] Segundu s'interpretatzione de s'archeòlogu Giovanni Lilliu, in s'artu de su ziggurat su deus Sole calaiat a giachere cun sa Dea mama, imàgine terrena de sa fertilidade agrària e umana.

S'ulumedu, cumplessu prenuràgicu de Monte Baranta

Muros megalìticos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su passàgiu dae su Neolìticu finale a s'Eneolìticu fiat istadu càusa - segundu sos chircadores - de brigas fortes intre sas comunidades prenuràgicas dèpidu cun probabilidade a s'iscoberta e isparghidura de sos metallos.[20] Segundu custas ipòtesis su fraigu de sos muros megalìticos fiat istadu una resposta a sa dimanda creschende de seguresa de sas populatziones tziviles e su fenòmenu no aiat interessadu esclusivamente a Sardigna ma fiat ispaniadu in totu su Mediterràneu e su chirru atlànticu de Europa. Custas poderosas òperas - difatis - si ponent a cunfrontu cun is de sos cuntemporàneos bidditzolos afortigados de su sud de Frantza[21] e cun is afòrtios de sa penìsula ibèrica (Los Millares, Zambujal).[20]

Is esempros prus de signìficu mannu in Sardigna sunt is muros megalìticos de Monte Ossoni in territòriu de Casteddu Sardu e sos de Monte Baranta postos in unu pranu dominende sa badde de su Cuga e sa Nurra aligheresa, in sa comuna de S'Ulumedu: custa ùrtima est cunsiderada dae sos istudiosos intre sas prus imponentes in Europa.[22] Is chircas fatas subra custa importante istrutura durante sos isgavos chi dd'ant interessada in su 1979, ant evidentziadu comente unu difusu istadu de inseguridade apat bogadu gentes de cultura Monte Claro a s'aposentare in pranos pro s'amparare mègius, integrende sas defensas naturales de su logu cun su fraigu de duas poderosas istruturas autas a isbarrare su passu a eventuales afracadores.[22] Custas òperas difensivas abbratzaiant ispàtzios ampros de manera de pòdere amparare - in paris tempus - siat s'abitadu de barracas siat sa zona cultuale de s'àrea sacra.[20]

Sighende sa traditzione de sos menhir e de sos tzìrculos megalìticos de sas gentes de cultura Othieri, is de cultura Monte Claro ant individuadu e ant afortigadu pretzisas àreas postas in logos de pranos pro compidare mègius in manera istratègica su territòriu a suta, custas atziones parent comente chi preludent a solutziones architetònicas chi prus a tardu in su Brunzu antigu ant a èssere pròpias de sos primos protonuraghes e a pustis torra de sas imponentes istruturas polivalentes de su perìodu nuràgicu.[20]

Protonuraghes[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Protonuraghe Bruncu Madugui, Gèsturi

Narados fintzas "pseudonuraghes" e "nuraghes a passaditzu", custos fàbricos megalìticos assummant in s'Ìsula a unos treghentos monumentos.[23]

Massimamente de planimetria definida dae sos nuragòlogos de tipu "reniforme" (est a nàrrere ca tenet is cuntornos clàssicos de unu arrigu), ma fintzas de forma chi carcat torra sa de una nae acavocada, non propassaiant s'artària de deghe metros (a s'imbesse de sos nuraghes artos prus de binti metros).[23] Is fraigos megalìticos de sos protonuraghes ant pretzèdidu de paritzos sèculos s'afirmadura de s'architetura nuràgica clàssica.

Contriamente a sos nuraghes, non presentant in intro sos aposentos a tholos.[24] Is muros perimetrales meda ispissos inserrant difatis nitzas abertas in un'ampru passaditzu, sa caraterìstica architetònica bera de cosa issoro.[23] Is aposentos a passaditzu fiant ammantados dae losas de pedra dispostas in manera orizontale e unu terratzu-cobertura ammuntaiat totu s'isterridura de su monumentu.

Esempru de custa tipologia de fraigu est su protonuraghe Bruncu Madagui postuu in sa Giara de Gèsturi e sa cale datadura, otenta cun su Mètodu de su carbòniu-14 in s'anàlisi de restos de ortigu atzapados in istratigrafia, inditat tzirca su 1820 a.C.

Nuraghe[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Nuraghe.

Casteddos nuràgicos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ricostrutzione de Bidditzolu nuràgicu de su 1600 a.C.

Is fàbricos megalìticos formados dae nuraghes polilobados, connotos fintzas comente a fortilesas nuràgicas, casteddos nuràgicos o règias nuràgicas, ant incumentzadu a cumpàrrere in s'ìsula in su Brunzu reghente. A su modellu base de su nuraghe monoturre sos architetos nuràgicos aiant acorpadu unas àteras turres minores unende·ddas intre issas e issas cun cortinas muràrias. Aiant fraigadu de custa manera imparis architetònicos de dimensiones a bortas colossales, dominados dae unu màstiu tzentrale inghiriadu dae unu nùmeru isvariadu de turres, comente in su cumplessu nuràgicu de Arrubiu in ue de turres si nde contaiant pro fintzas bintunu, e fiat su resurtadu de unu disinnu unitàriu chi cumprendiat siat su màstiu siat is bastiones pentagonales, su totu pesadu in sa fase matessi in su de 14 sèculos a.C.[25]

Is nuraghes polilobados agiunghiant artàrias chi propassaiant is bintighimbe metros; a pustis de sos monumentos egìtzios fiant is fàbricos preistòricos prus artos tando connotos in su lutone de su Mediterràneu. Is esempros prus nòdidos sunt is de:

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (IT) Giacomo Paglietti, All'origine del megalitismo nel mediterraneo occidentale: le tombe a circolo. URL consultadu su 21 austu 2020.
  2. (IT) Giorgio Murru, Il Capovolto, menhirmuseum.it. URL consultadu s'8 santandria 2013.
  3. 3.0 3.1 Sas pedras fitas, in Sardegna Cultura. URL consultadu su 6 austu 2021.
  4. 4.0 4.1 4.2 (IT) Enrico Atzeni, Laconi - Il museo delle statue-menhir (PDF), Carlo Delfino, p. 5. URL consultadu su 22 santugaine 2013 (archiviadu dae s'url originale su 13 santandria 2012).
  5. Deos e òmines de pedra, in Sardegna Cultura. URL consultadu su 4 austu 2021.
  6. (IT) Nino Bandinu, Sorgono, rivive la Stonehenge sarda con l'antico splendore dei menhir, in La Nuova Sardegna, 27 santugaine 2006. URL consultadu su 28 santugaine 2013.
  7. (IT) Luisanna Usai, Sorgono (NU). Interventi di ricerca e valorizzazione nell'area archeologica di Biru 'e Concas, www.archeologia.beniculturali.it/, 2006. URL consultadu su 28 santugaine 2013 (archiviadu dae s'url originale su 29 santugaine 2013).
  8. (IT) Samugheo: Ritrovate 300 statue menhir, in L'Unione Sarda, 16 trìulas 2011. URL consultadu su 28 santugaine 2013.
  9. 9.0 9.1 (IT) Laconi, Cromlech e menhir di Is Cirquittus, in sardegnacultura.it. URL consultadu su 23 santugaine 2013.
  10. (IT) Murera, Menhir di nuraghe Scalas e Cuile Piras, in sardegnacultura.it. URL consultadu su 31 santugaine 2013.
  11. (IT) Graziano Caputa, Dolmen di Sa Coveccada, www.museosannasassari.it, 2006. URL consultadu su 25 santugaine 2013 (archiviadu dae s'url originale su 29 santugaine 2013).
  12. (IT) Salvatore Piccolo, Antiche Pietre. La Cultura dei Dolmen nella Preistoria della Sicilia sud-orientale, Morrone, 2007, ISBN 978-88-902640-7-8, OCLC 406636852.
  13. (IT) Angelo Antona - Il complesso nuragico di Lu Brandali e i monumenti archeologici di Santa Teresa di Gallura pg.13-14
  14. Salvatore Piccolo, op. tzit.
  15. (IT) Giovanni Lilliu - La civiltà nuragica pg.20
  16. (IT) Giovanni Lilliu - La civiltà nuragica pg.21
  17. 17.0 17.1 17.2 (IT) Angela Antona Ruju, Il nuraghe Albucciu e i9 monumenti di Arzachena (PDF), Carlo Delfino, 1992, pp. 25-29. URL consultadu su 24 santugaine 2013 (archiviadu dae s'url originale su 24 cabudanni 2015).
  18. (IT) Giovanni Lilliu - La civiltà dei Sardi - Edizioni Eri - 1988 - Scheda 30/b
  19. 19.0 19.1 19.2 19.3 19.4 (IT) Alberto Moravetti, Gli altari a terrazza di Monte d’Accoddi (PDF), www.sardegnacultura.it, 2005, pp. 6-19.
  20. 20.0 20.1 20.2 20.3 (IT) Alberto Moravetti, Il complesso prenuragico di monte Baranta (PDF), Carlo Delfino Editore, 2000, pp. 32-35. URL consultadu su 22 santugaine 2013.
  21. (IT) Anna Depalmas, La Cultura di Monte Claro: considerazioni e aspetti tipologici (PDF), in Antichità sarde, vol. 2, 1989, pp. 5–62. URL consultadu su 21 austu 2020 (archiviadu dae s'url originale su 5 martzu 2016).
  22. 22.0 22.1 (IT) Graziano Caputa, Il complesso megalitico di monte Baranta, www.museosannasassari.it, 2006 (archiviadu dae s'url originale su 29 santugaine 2013).
  23. 23.0 23.1 23.2 Sos protonuraghes, in Sardegna Cultura.
  24. Su nuraghe, monumentu sìmbulu, in Sardegna Cultura. URL consultadu su 2 cabudanni 2021.
  25. (IT) Il Sarcidano: Orroli, Nuraghe Arrubiu, in Museu Natzionale Archeològicu de Nùgoro (archiviadu dae s'url originale su 30 làmpadas 2015).

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Marco Puddu, La Sardegna dei megaliti. Megalitismo, miti e simboli nell´area del Mediterraneo, Oliena, Iris, 2005, ISBN 8889187085.
  • Alberto Pozzi, Megalitismo: architettura sacra della preistoria, Como, Società archeologica comense, 2009, ISBN 8885643442.