Jump to content

Sòrgono

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Sòrgunu)

Coordinadas: 40°01′35.39″N 9°06′09.83″E / 40.026497°N 9.102731°E40.026497; 9.102731

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Sòrgono
Nùmene ufitziale: Sòrgono (SC) , Sorgono (IT)
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Nùgoro (NU)
Ladiore: 40°2′0″ Nord
Longhiore: 9°6′0″ Est
Artiore: 700 m. subra su mare
Tirada: 56,19 km²
Populatzione: 1761 31/12/2010
31,34 biv./km²
Comunes lacanantes: Atzara, Austis, Brebì, Neoneli, Ortueri, Samugheo, Tìana, Tonara
Còdighe postale: 08038
Prefissu telefònicu: 0784
Còdighe istat: 091086
Còdighe catastale: I851
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Màuru Abate
Giassu web: Situ istitutzionale


Sòrgono est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in su Mandrolisai, s'agatat a 700 metros subra su mare e tenet 1.549 bividores.

Su nùmene de Sòrgono, a pàrrere de Sardella, paret derivare dae s’acàdicu, “Tèmpiu” o “Domo de su Deus Anu”, o segundu de àteras fontes (Raimondo Bonn) Su- orgono = “logu de abba”.

Sòrgono est una bidda de 1935 ànimas, a 688 metros de artària. Su sartu suo s’isterret pro 56,19 km cuadros. Est a làcana a nord cun Austis e Tìana, a est cun Tonara e Brebì a sud cun Atzara, a ovest cun Samugheo, Ortueri e Neoneli. Est unu sartu de montes (arribat a 1039 metros in Sa Serra de su Lampu) e de golleis a artària de 450 metros a fùrriu de su riu Peales. S’istrutura geològica est granìtica.

Is rios printzipales sunt Peales a làcana intre Austis e Ortueri, e a est su riu Illarè, chi si nche ghetat a su riu Arascisi. Is funtanas suas sunt: Pedra ’e Manza, Norze, Orrù Nou, Santu Màuru e in su tzentru de sa bidda Funtana Lé (de costrutzione pisana), chi pro sèculos at dadu s’abba a totu sa bidda, fintzas a cando non ant fraigadu s’acuedotu comunale; cara a s’istradone pro Atzara sa funtana de Don Batista, impreada in ocasiones de sicagna dae is biddas lacanantes puru.

Su sartu de Sòrgono resurtat partzidu in padentes de massaria, bìngias e pastura. Su padente òcupat su 60% de su sartu. Sunt medas is matas de castàngia, nughe, nutzola, mèndula. Grandu bella e ispetziale est sa variedade de orchideas. Pro su chi est de sa fàuna, b’ant gatos agrestes, ghennas de muru, astores e àteros.

Pro nche lòmpere a Sòrgono dae Casteddu si pigat sa 131 fintzas a su rugradòrgiu de Seddori, si sighit pro sa 128 cara a Làconi, e si sighit cara a Sòrgono. Dae Tàtari si pigat sa 131, cara a Abbasanta, si rugrat sa provintziale 388 fintzas a Sòrgono. Dae Aristanis si pigat sa 388 colende dae Simaghis e Fordongianus, sighende cara a Samugheo fintzas a Sòrgono. Dae Nùgoro si pigat sa SS 389 cara a Mamujada, si rugrat in sa 128, cara a Lodine, si bortat cara a Ovodda, si sighit fintzas a Sòrgono.

Paret chi su giassu de Sòrgono esseret istadu antropizadu dae s’Eneolìticu (3000 a.C.), e lu mustrant bator giassos: Ruinachesos, Pischina, Discolé, Biru de concas. Sitos in ue s’agatant belle e 200 menhir de granitu, bator sitos de domus de gianas monotzellulares in Santu Loisu, Perdonnigheddu, Pardu de crèsia e un’àtera a làcana cun Tonara in localidade Sauri.

S’istòria chi resurtat dae is fontes, narant chi is orìgines de sa bidda sunt nuràgicas. Uno muntone de repertos mustrant chi Sòrgono est istada de importu mannu in s'època de s’Imperu Romanu. Fontes de su Giuigadu de Arborea nos arribant pro mèdiu de Barisone de Serra, curadore de sa Regione Mandrolisai, ca Sòrgono nde fiat capitale in su 1880. Fintzas a su 1478 Sòrgono faghiat parte de su Giuigadu de Arborea; sa derruta de su marchesu de Alagon in sa batalla de Macumere, aiat decretadu sa fine de su Regnu de Arborea.

In su 1507, paris a totu is biddas de su Mandrolisai, renesset a abarrare dipendente de sa Corona. Reconnota che “Signoria ùtile”, l’ant guvernada segnores locales, eletos cada annu, e podiat presentare rechestas pro amparare sa comunidade e esertzitare sa giustìtzia segundària.

In su 1708 a Sòrgono, e a totu su Mandrolisai, suta Càralu III de Àustria l’ant infeudada e dada pro sa rèndita a su conte Giovanni Antonio Valentino Manca de Tèmpiu. In su 1718 colaiat suta su domìniu Sabàudu, in su 1807 devennet una de is provìntzias istituidas dae su Guvernu de s’ìsula.

Pustis de sa suprimida issoro at fatu parte de sa Provìntzia de Aristanis e dae su 1927 de sa provìntzia de Nùgoro.

In Sòrgono sa cultura est sighida meda, in is ùrtimos annos, dae s'assessoradu de sa Comuna e dae is sòtzios presentes in sa bidda, mescamente sa Proloco Mandra Olisai e dae su sòtziu A. Gramsci. Sa proloco ammàniat unas cantas festas; si mentovat sa tùvera pro S. Antoni, su prèmiu de poesia de Santu Màuru, Autunno in Barbàgia, sa Binnenna.

Dae is passigiadas in is sitos suos a sa presentatzione de libros e cunferèntzias de archeologia, istòria e traditziones, Sòrgono est una bidda chi bi tenet meda a dare balia a sa cultura.

De mentovare su situ de Biru de Concas.Prus de 200 menhir, pinnetas, duos nuraghes, una tumba de gigantes, unu dolmen. E una bena de abba cuada.

A livello architetònicu sunt de mentovare sa funtana pisana de su 1600 in su bighinadu Funtana Lei, sa Domo Carta de su 1600, s'istatzione ferroviària tardogòtica, sa crèsia de Santu Màuru. Su santuàriu s'isterret in unu tretu ue b'est sa crèsia in mesu e is muristenes a fùrriu, est a belle sete chilòmetros dae Sòrgono, in s'istrada cara a Ortueri, in pee de Monte Lisai. Sas cumbessias chi acasagiaiant is istràngios formant unu bidditzolu cun sa crèsia in mesu.

Angius narat chi a canta a sa crèsia b'aiat unu monasteru benedetinu. S'istàbile paret fraigadu intre s'agabbu de su Chimbighentos e de su Seschentos; sa datatzione de su prospetu de Santu Màuru non podet, in onni modu, brincare su 1641, data chi s'agatat iscrita in sa semicolunna destra de su portale.

Un'àtera data, su 1656, a dereta de sa fatzada, in un'intzisione chi pro medas ammentat s'isòrvere de unu votu, pro àteros est presa a s'epidemia de sa peste connota intre su 1652 e su 1656, e diat cunfirmare chi in su santuàriu fiat istadu istituidu unu lazaretu.

S'edifìtziu tenet una navada ebbia. A sa crèsia si b'arribat pro mèdiu de un'iscala dae ue si podet ammirare, subra su portale, su rosone prus mannu de s'ìsula.

S'indùstria s'est ismanniada meda in su cumpartu alimentare, de sa linna, metallùrgicu, in su fràigu de istrumentos òticos, elètricos e edile. De interessu mannu est su traballu de is maistros ispetzializados traballende sa linna e su ferru.

Su tertziàriu est caraterizadu dae una rete distribudora de balia e dae servìtzios de importu: s'ispidale, s'ufìtziu de su traballu, s'ispetoradu provintziale de s'agricultura, sa sede istacada de s'universidade de Casteddu cun su cursu de informàtica.

Is istruturas sotziales podent bantare una domo de pasu pro is mannos. Is iscolas superiores serbint totus is biddas lacanantes, cun sa presèntzia de su Litzeu Iscientìficu e de S'Agràriu. Pro sa richesa culturale est presente sa biblioteca tzìvica e sa sede de sa Comunidade Montana. Medas sos agriturismos cun possibilidade de papare e dormire in ie matessi.

Bestimentas traditzionales de Sòrgono

Sa festa manna est sa de Santu Màuru, tzelebrada in tres dies diversas: Santu Màuru de is dolos pro chie patiat dolores reumàticos, su primu de ghennàrgiu pro sa nàschida; Santu Màuru de is Frores, pustis de pasca pro festare su beranu; a s’agabbu de maju, Santu Màuru ricu, sa festa in su santuàriu de Santu Màuru a ue addòbiant cummertziantes, pastores e devotos de totu sa Sardigna.

Grandu sentida est sa festa de Sant’Antoni, su 17 de ghennàrgiu, cun sa professone de su santu chi bìsitat is tùveras. In custas ocasiones essint a campu is costùmenes de sa bidda.

In atòngiu si festat sa Binnenna a s'antiga. Medas viticultores de su logu, agiudados dae amigos e parentes rapresentant sa binnenna antiga dae s’incùngia a sa catziadura. De importu mannu, in carrasegare, is caratzas de s’urtzu e is arestes.

  • Joyce Mattu, Sòrgono, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 97-99.
Controllu de autoridadeVIAF (EN140918556 · LCCN (ENn2003045361 · WorldCat Identities (ENn2003-045361