Jump to content

Dèsulu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 40°00′28.66″N 9°13′29.99″E / 40.00796°N 9.224997°E40.00796; 9.224997

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Dèsulu
Nùmene ufitziale: Desulo
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Nùgoro (NU)
Ladiore: 40°0′0″ Nord
Longhiore: 9°14′0″ Est
Artiore: 886 m. subra su mare
Tirada: 74,72 km²
Populatzione: 2.887
38,64 biv./km²
Comunes lacanantes: Aritzu, Àrtzana (OG), Brevìe, Fonne, Ovodda, Tìana, Tonara, Biddamanna Istrisàili (OG)
Còdighe postale: 08032
Prefissu telefònicu: 0784
Còdighe istat: 091016
Còdighe catastale: D287
Bividores: Desulesos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Sant'Antoni Abate
17 de Ghennàrgiu
Giassu web: [1]

Dèsulu est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Barbàgia de Brebì, s'agatat a 886 metros subra su mare e tenet 2.887 bividores.

Chircas etimològicas narant chi su nùmene de sa bidda benit dae “dèsu”: logu solianu e apogiosu. Tèrmine de orìgine sardiana o nuràgica.

Postu in su coro de su Gennargentu a belle e 890 metros de artèria, cun unos 2500 abitantes, faghet parte de cussa chi li narant Barbàgia de Brebì; est a làcana cun sa Barbàgia de Ollollai, s’Ogiastra e su Mandrolisai. Cunfinat a sud cun Aritzo e Brebì, a ovest cun Tonara, Tìana e Ovodda, a nord cun Fonne e a est cun Biddamanna e Àrthana.

Su sartu, cun una istèrrida de 740 ètaros, est una de is prendas de sa bidda; inoghe s’agatant difatis padentes de àrbores millenàrios, èlighes, castàngias e benas de abba lìmpia e mera, comente bi sunt in Girgini, unu tacu calcàreu artu 1218 metros, o in sa badde de Aratu, dae ue si podet ammirare su Bruncu Spina; dae su passu de Tascusì si nche arribat a sa punta prus arta de sa Sardigna: Punta la Marmora. In mesu de custos buscos est fàtzile a bìdere muvrones e àbbilas.

A Dèsulu si b’arribat dae su caminu Fonne-Dèsulu, a nord e a sud dae s’istrada istatale 295 de Aritzo.

Dèsulu fiat abitadu giai dae is tempos antigos, comente testimòniant istigas preistòricas meda.

S’aposentamentu prus de importu est su de Girgini, chi s'ispàrghinat in unu giassu ampru; custu incluit sa necròpoli de sa Tanchitta, in ue b’at tumbas de gigantes e àteras tumbas ipogèicas. Semper in su territòriu de Dèsulu, a belle 1600 metros de artària, agatamus su nuraghe de Uva e sole, su prus in artu de sa Sardigna a 1331 metros. Intre is monumentos de importu, pro s’architetura de piessignu, tocat de pònnere is ghiraduras de is cuiles; cun is pinnetas tancadas dae is perras de lacu (chercos isperrados in duos) e is aurras, carrargiadas cun sa matessi tècnica de is pinnetas e fatas a manera chi, una borta serradas, non si distingat s’intrada dae su restu de su muru.

Sa bidda est partzida in tres bighinados: Issiria, Ovolaccio, Asuai, chi in antis fiant ognunu pro contu suo, ma chi a pustis de su 1950, cando est istada fraigada s'istrada Fonne-Dèsulu, sunt istados aunidos.

In su tempus coladu is tres bighinados fiant diferentes, siat comente costumàntzias chi peri comente limba. Galu oe onni bighinadu at cunservadu s'identidade pròpia, chi si manifestat in is festas de sa bidda, cadaunu difatis festat unu santu, patronu suo. Una paristòria narat chi is tres bighinados rapresentaiant sas regiones istòricas de sas Barbàgias: Ollollai, Brebì e Seulu, e ognuna teniat unu colore chi las rapresentaiat: su ruju, su grogu e su biaitu, chi sunt is colores de su costùmene de Dèsulu.

In intro de sa bidda, in su bighinadu de Issiria, b'est sa crèsia parrochiale betza, dedicada a Sant'Antoni de su fogu; cun un'istrutura tardo-gòtica est de importu mannu siat a livellu architetònicu chi istòricu-artìsticu; a dolu mannu est istada abbandonada pro problemas idrogeològicos, ma b'at unu progetu pro chircare de la recuperare. In parte sua nd'ant fraigadu una noa, pagu prus a largu dae sa betza, in pedra de lavagna niedda, acontzada in su 1980.

Àteras crèsias chi si podent ammirare in sa bidda sunt sa de Santa Rughe e sa de su Càrminu, in ue sunt chistidas òperas lìgneas de su de XVI sèculos e afrescos in istile barocu.

Su costùmene est una de sa caraterìsticas de importu de sa bidda: tèssidu in furesi o lana ruja est ricamadu cun filos de seda de colores bios, prus che àteru ruju, grogu e biaitu, cun motivos geomètricos e floreales. Su cuguddu ("guguddu"), est a nàrrere sa careta de su costùmene de is feminas, est su sìmbulu de Dèsulu.

Is costùmenes traditzionales si podent ammirare in sa domo de Montanaru, in ue "Gli Amici del Museo" ant fatu unu museu etnogràficu; inoghe in prus de is bestes traditzionales si podent bìdere trastos de sa vida de is pastores e de is massajos de su 1800 e b'at peri una mustra de fotografias subra sa tràmuda de sos pastores in Campidanu.

Sa bida de sos desulesos s'est semper basada in su pastoriu de tràmuda, de su cummèrtziu ambulante. Desulesos meda ant dèpidu chircare in foras de sa bidda logos prus adatos a su pàsculu, duncas si nche sunt tramudados a Campidanu, comporende ètaros de terrinu e creende atividades cummertziales.

Manna est in Dèsulu sa traditzione de traballare sa linna e sa de s'intàlliu: numerosas sunt is butegas chi produint mòbiles, ma peri turras, tageris e àteros trastes chi in su tempus coladu si impreaiant in is cuiles.

De importu sunt peri is trabados de su ferru, de is durches e de is salùmenes. Is desulesos ant fatu a manera chi dae custas atividades b'aerent pòdidu balangiare.

De importu mannu est su setore turìsticu. Sunt presentes difatis diferentes istruturas de retzidura turìstica.

Festas e persones de importu

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas festas prus de importu sunt:

  • sa de Santu Antoni de su fogu, su 17 de ghennàrgiu e sa prima domìniga de làmpadas, patronu de su bighinadu de Issiria.
  • Sa de Santu Sobostianu, su 20 de ghennàrgiu e sa prima domìniga de trìulas, patronu de su bighinadu de Asuai.
  • Sa de Santu Basili, sa de tres domìnigas de cabudanni, patronu de su bighinadu de Ovolaccio.
  • Sa Madonna de su nie, su 5 de austu, patrona de sa bidda, e la festant in sa crèsia de Tascusì, posta a 1245 metros de artària, fata fraigare pro tènnere atu a unu impignu.
  • Sa sagra “La Montagna produce” andat a dae in antis dae una bintina de annos, dae carchi annu a gosi est intrada in su percursu de “Autunno in Barbagia”; si faghet a su sòlitu a bia de sas primas dies de su mese de santandria. Est nàschida pro promòvere e avalorare is produtos tìpicos de su monte, s’artesania e is traditziones. Ligadu a custa manifestatzione est su Prèmiu literàriu intituladu a Montanaru, chi prèmiat poetas e iscritores in limba sarda e italiana.

Intre sas persones de importu ammentamus:

  • Antiogu Casula, connotu comente Montanaru (1878-1957), autore de poesias meda in limba sarda, bortadas in àteras limbas.
  • Salvatore Lay Deidda (1920-1951), autore de su poema Amsicora,iscritu in otavas.
  • Giuanna Chessa, Dèsulu, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 26-27.
  • (IT) Gino Camboni, Gennargentu, fotografias de Nanni Marras e Ninni Marras, collaboratzione de Helmar Schenk, Casteddu, EdiSar, 1991, pp. 163-165, OCLC 797586813.
  • (IT) Gino Camboni, Bruno De Martis e Helmar Schenk, Barbagia Mandrolisai: ambiente, flora, fauna, Casteddu, EdiSar, 1990, pp. 30-34, OCLC 879890484.
  • (ITSC) Atlante toponomastico sardo., Regione Autònoma de sa Sardigna, 2009, OCLC 879949145.

(IT) Situ istitutzionale, in comune.desulo.nu.it.

Controllu de autoridadeVIAF (EN3269152932545909830003 · GND (DE1160911169 · NKC (ENCSge722036 · WorldCat Identities (EN3269152932545909830003