Onieri

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

  Custa pàgina esigit su template sinòticu {{Bidda}}

Pro praghere, agiunghe su template e boga custu avisu.
Pro is àteras pàginas chi esigint custu template, bae a sa categoria ligada.

Onieri est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Barbàgia de Ollollai, s'agatat a 478 metros subra su mare e giughet 959 bividores.

Su nùmene

Sos betzos contant chi sa bidda fiat rica de fundos de olia e chi in su tempus de sos romanos fiat una lùssia de granu.

Su primu chi mentovat su nùmene UNIFERI in unu testu iscritu est istadu Sella, in Rationes Decimarum Italiae Sardinia, in sos annos 1341 e 1346-50.

Su sartu

Onieri s’agatat a 18 km dae Nùgoro, pagu a tesu dae Oroteddi e dae Orane. Sa bidda est a 478 m. dae s’oru de mare, est rugrada dae sa SS 128 e est in pees de su montigru de sa Costa.

Su territòriu granìticu est totu unu montigru, bundantes sunt sos pàsculos, ma peri sos padentes: sa Serra, sos Sètiles, su Berre, ricos de èlighes, ogiastros e chercos. Bundante est peri sa tupa mediterrànea. Su frùmene de prus importu est su Rivu Mannu.

S'istòria

Su sartu de sa bidda est ricu de istigas archeològicas: domus de janas e nuraghes. Sa prus importante est cussa de Sas Concas, a curtzu de su bìviu pro Onieri, in sa 131. Sa necròpoli est istuvada in sa pala de unu monte de trachite, contat 20 tumbas a suta de terra e non totu sunt a bista; de mentovare duas chi ant petroglifos ischemàticos de persones a conca a giosso.

B’at peri unos cantos nuraghes (20), su prus nòdidu est su nuraghe Ola, pagu a tesu dae sa bidda. At petzi una turre, e unu diàmetru de 12,70 m. e un’artària de 10 m. Bene costoida est peri sa “tholos”, arta 8,8 m., chi at in s’aposentu tres nitzos postos a rughe.

Nòdidu finas su nuraghe de sa necròpoli “Brodu”, istuvadu in sas rocas e in sas pinnas de muru, chi at galu motivos decorativos rujos, sìmbolu de sàmbene e bida. Sa necròpoli s’agatat in sa pala de su montigru de trachite, suta su nuraghe Brodu. Su cumplessu contat 4 ipogeos, 4 domos de gianas, 2 bene custoidas e 2 totu derruias. Sa tumba est sa mègius custoida. Su nuraghe Brodu est a una turre ebbia e dòminat in s’ala prus arta de su montigru. Su territòriu est ricu de testimonias de su Neolìticu e de sa tziviltade nuràgica. De sa prima nde fa­ghet parte sa necròpoli de sas Concas. Est sa prus manna in Barbàgia, territòriu in sa cale sas tumbas ipogèicas sunt prus apartadas. Sas tumbas de sas Concas sunt diferen­tes dae sas àteras pro s’impiantu planimètricu, e pro sa presèntzia de elementos de architetura e sìmbulos. Sas tumbas prus nòdidas sunt duas: tumba "dell'Emiciclo" e ' tumba "Nuova Ovest" chi ant in pinna de muru petroglifos e copellas. Sas figuras non ant un'òrdine. In s'àtera pinna de muru b’at petzi una figura de òmine a s’imbesse, cun ischema geomètricu, e si bient sa conca, sos bratzos e sas ancas.

Sa cultura

Nòdidu est su càntigu a tenore, reconnotu in su 2005 patrimòniu de s'umanidade dae s'UNESCO. In Onieri bi sunt su tenore Santa Rughe e Su Tenore Santu Gabine.

S'economia

Dae sos primos de su '900 su territòriu est istadu coltivadu a trigu e a laorera. S'atividade prus praticada est dae su tempus antigu su pastoriu, peri pro more de sa mannària de su sartu comunale. Sa prus parte de sa populatzione traballat in su setore tertziàriu e in s'edilìtzia.

Sas festas

Sas festas nòdidas sunt:

• Sant’Anna, su 26 de trìulas;
• Nostra Segnora de sa Paghe: si festat s’ùrtima domìniga de maju in sa crèsia de Soloai;

• Santu Gabine, su 25 de santugaine.

De importu est a mentovare peri su Carrasegare de Onieri cun sa mascara sua, su Maimone, torrada a bogare a pitzu dae unos cantos annos, gràtzias a s’ammentu de sos betzos. Est una màscara chi non si cugùgiat sa cara cun caratzas de linna, ma in cara giughet petzi unu pagu de tzitzieddu de suèrgiu brusiadu. Sunt bestidos comente sos pastores antigos de sa Barbàgia: bestire de belludu nieddu o iscuru, camisa bianca, cambales, bonete, su sacu de fresi, una genia de mantella cun su cugutzu de fresi, su gabbanu, sas peddes de mascru berbeghinu o de angione. Sas fèminas sunt bestidas cun issallos e mucadores nieddos e gunneddas iscuras.

In ghennàrgiu si festat Santu Antoni, in sos bighinados s’allumat sos fogos e b’at cùmbidu de durches e binu.

Bibliografia

• Sara Nieddu, Onieri, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 69-70.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola (a incuru de), Oniferi, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 3, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482.

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.oniferi.nu.it.