Garteddi

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 40°23′06.46″N 9°36′42.92″E / 40.385128°N 9.611921°E40.385128; 9.611921

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Galtellì - Chiesa della Beata Vergine Assunta (03).JPG

Garteddi (in italianu Galtellì) est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro, in sa Baronia, s'agatat a 35 metros subra su mare e tenet 2.407 abitantes.

Su nùmene[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su nùmene paret chi siat de raighinas greco-bizantinas: Kastelli(on), chi diat chèrrere nàrrere Casteddu, Crastu(f)orte.

Su sartu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Garteddi est a curtzu de su riu Cedrino e est in pees de su Monte Tuttavista chi est artu pagu prus o mancu 806 metros. Sos rastos archeològicos testimòniant chi Garteddi siet nàschidu giai in tempus preistòricu.

Cun sa vetura, achirrende dae Casteddu si colat dae sa 131 andende conca a Aristanis. Si sighit conca a Nùgoro finas a s’iscassadòrgiu de Lùvula. Dae

costo s’iscassat a manu destra e a pustis de una deghina de chilòmetros si lompet a Garteddi.

Dae Tàtari si pigat sa 131 conca a Macumere; si sighit in sa 129 conca a Nùgoro fintzas a Garteddi.

Dae Aristanis si colat in sa 131 colende dae Paule, Ilartzi e Otzana; si sighit conca a Nùgoro e a pustis de s’iscassadòrgiu de Lùvula, si lompet a Garteddi.

Dae Nùgoro si podet pigare sa 129 o fintzas sa 131.

S'istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In Garteddi sa gente at incumintzadu a b’istare dae tempos antigos e si bidet dae sos sitos archeològicos presentes galu como, a cumentzare dae su prenuràgicu. In antis de sos bizantinos, in Garteddi bi sunt istados fintzas sos cartaginesos e sos romanos. In su de XI sèculos, pròpiu in subra de una ruina romana, aiant fraigadu su Casteddu de Pontes pro amparare sa làcana meridionale de su Giuigadu de Gaddura ca Garteddi nde faghiat parte. Semper in su matessi tempus Garteddi fiat sea de Pìscamu; sa Diòtzesi l’aiant fata intre so de X e de XI sèculos, a pustis suprimida in su 1495 e su sartu suo ghetadu a unu cun su de s'artzidiòtzesi de Casteddu.

Tzentru de una curadoria de 15 bidditzolos, semper in sa matessi ocasione, Garteddi connoschet una crèschida de importo mannu, cara a cara a sas biddas a fùrriu, in antis de nche colare suta su domìniu pisanu. Pro pagu tempus, pustis de su domìniu pisanu, sa bidda est parte de su Giuigadu de Arborea e a pustis de sa corona catalanu-aragonesa.

Sas raighinas de s’istòria sua si bident in intro de bidda: sa crèsia romànica de Santu Pedru, de su de XII sèculos.

De interessu architetònicu est sa Domo de Marras devènnida Museu Etnogràficu in ue est presentada sa cultura agro­pastorale. De importu mannu su Parcu Literàriu Deleddianu.

Sa bidda est intrada in su giro de “i Borghi Autentici d’Italia”, e at pigadu sa bandera in colore de arantzu dae su Touring Club Italianu.

Sa cultura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In Garteddi b'at logos meda de cultura. Tantu est chi Gràtzia Deledda, prèmiu Nobel in su 1926 pro sa literadura, in sa bidda at ambientadu su romanzu Canne al vento.

Si podet incumintzare sa bisita moende dae cussa chi una borta fiat sa Catedrale de Santu Pedru (sèculu XII) e sea finas a su 1495; una crèsia fraigada cun moda romànica cun pintados antigos in sos muros artos. De capia est fintzas sa crèsia de su Santìssimu Crotzifissu, ue si faghent totu sos ritos de sa Chida Santa. Ma peri àteros logos batint sa gana de bisitare Garteddi: su chi abarrat de su Casteddu De Pontes (inoghe istaiant sos barones de sa bidda); su Parcu literàriu Gràtzia Deledda, sa domo de sos Marras, oe fata a Museu e chi antigamente fiat una domo de meres in su Setighentos.

In annanta a sos fràigos antigos, Garteddi tenet peri una traditzione de tessìngiu de tapetes a telàrgiu. De mèritu cheret cunsiderada fintzas totu sa traditzione religiosa, mescamente pro sa Chida Santa, cando sa gente de su logu dat a bìdere sa devotzione chi at connotu dae sèculos. In custu tempus sas cunfrarias de Sas Ànimas e de Santa Rughe sunt sas chi coordinant totu s'atividade religiosa traditzionale paris cun su ministru de sa crèsia.

S'economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ònnia galania de sa natura chi intundat a Garteddi est a grabu de fàghere acurtziare turistas meda. De numenare b'est su monte Tutavista, ricu de Iua. Sa Preta istampada, chi est un'arcu de pedra artu 300 metros, doladu e lisiadu in tempos antigos dae su bentu, s'aba e su sole. In campagna sa gente garteddesa ghetat trigumuriscu, trigu, orju, faghet ortalìtzia; dat cara a ulivares, bìngias; non mancat s'allevamentu, mancari pagu. De indùstria b'at pagu cosa, francu sas cavas de su màrmaru de Orosei.

Sas festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In Garteddi de importu mannu est sa festa de Su Santu Cristu,patronu de sa bidda. In custa festa su sacru e sa traditzione populare si giunghent a pare dae su sero de so trinta de abrile a su tres de maju. Àteras festas religiosas sunt: sa festa de Sant’Antoni, su 17 de ghennàrgiu in ue si faghet su fogulone; sa festa de Santa Maria de Turres, so 14 de freàrgiu; sas festas in sartu de Santu Giosepe (prima domìniga de làmpadas) e de sa Madonna de Sa Ìtria (prima domìniga de cabudanni). In tempos de istiu si faghent àteras festas non religiosas: sa festa de s’emigradu e sa festa de su Burgu Antigu. In costas ocasiones, in su chirru istòricu de Garteddi si faghent ispetàculos e màndigos.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Joyce Mattu, Garteddi, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 37-38.

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]