Ortueri

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 40°02′N 8°59′E / 40.033333°N 8.983333°E40.033333; 8.983333

ORTUERI
Nùmene ufitziale: Ortueri
Istadu: Italia
Lumene Regione: Sardigna Flag of the Italian region Sardinia.svg
Provìntzia de : Nugoro   NU
Ladiore: 40 2 0 N Nord
Longhiore: 8 59 0 E Est
Artiore: 584 m. subra su mare
Tirada: 38,95 km²
Populatzione:
1437
36,84 biv./km²
Apendìtzios:
Comunes lacanantes: Austis, Busachi (OR), Neoneli (OR), Samugheo (OR), Sorgono, Ulà Tirso (OR)
Còdighe postale: 08036
Prefissu telefònicu: 0784
Còdighe istat: 091066
Còdighe catastale: G146
Bividores: Ortueresos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Nigola
III Dominiga de Masciu, 6 Nadale
Zassu web: www.comune-ortueri.it/

Ortueri est una bidda de 1.437 bividores de sa Provìntzia de Nùgoro in su Mandrolisai.


Territoriu[modìfica | edit source]

Ortueri est una bidda de sa provintzia de Nugoro, inue bivente milli e chimbighentos presonas, in su tzentru de sa Sardigna e faghete parte de su Mandrolisai. Su territòriu est ericcu de bìngias, matas de ortigu e olia. Ortueri, meda bortas, est lumenadu pro is traballos in ortigu, de antigu prestìgiu, pro s'originalidade e s'abilidade de is artigianos e po sa tessidura de orbàce chi est manigiada po faghere is costumenes de sa traditzione sarda.

Istoria[modìfica | edit source]

Is raighinas de custa bidda funti medievales. Sa prima populatzione incomintzat a bivere in S'arte de Travi e Ales Ruinas chi fiat, innantis, una colònia romana. Medas funti is restos de s'epoca romana chi s'agatant in su territòriu, comente sa pedra chi s'agatat in "Pedra Litterada" e chi serbiat comente tumba, inue, fintzas a su 1932 due fiat un'antiga necròpoli. In s'arte de Pran'e Laccos s'agatant tumbas anca funti iscritas, in su covecu de pedra, is initziales DM, dedicadu a is "Dei Mani". Ortueri fiat parte de sa Curatoria de su Mandrolisai e de su Giudicadu de Arborea, e in su tempus Sabaudu fiat parte de sa contea de Santu Martine, Terra de sos Valentino.

Poite bisitae Ortueri?![modìfica | edit source]

Meritanta una visita is singiales de sa civiltade Romana ki funti ispratzinaos in tottu su territoriu, però sa cosa ki prusu si pode godíe funti is profumos e sa bellesa de Natura. Kara a Nord de sa bidda s'agattada su Monte Pedrarba, dominau de un'orrocca tzirriada "Sa Conca e s'Isteddu" de nue si podente biede is Montes de su Gennargentu kara a Est, a s'atteru kirru su mare de Crabas, in mesu de sa natura e de sa riserva naturale anka bivente: sribones, margianes, dainos, poianas, e otros animales ki igue agatanta acconcu. Est possibile faede passilladas a pea o a cuaddu in su boscu fitu e profumau de Suergios e Iddostre de su Parku "Mui Muscas", inue no est dificile attobiae calecunu molenteddu sardu, arratza in estintzione, ki bivede in su Parku e est protéggiu po mole de sa lezze de s'omonimu "Parku de su Molente Sardu".


Monumentos e Festas[modìfica | edit source]

Ortueri in sa Provìntzia de Nùgoro.

Sa Cresia de Santu Nigola est istettia fraigada tra su XVII e su XIX seculu, e s'agattada propiu in mesu de sa idda. Est sa Cresia principale de Ortueri, cund'unu campanile de 38m e su segundu de Sardinnia. Sa festa in onore de su Santu funti: su sese de Nadale, cun crufessones, coros e ballos sardos. Sa terza Dominiga de Maju.

Crèsia de Santu Nicola.
Campanìle de sa crèsia de Santu Nigola, bidu dae su centru istòricu.

Santa Maria, s'agatada in pizzu de unu montigheddu daenue domina sa idda, anca prima, in is tempos antigos s'agataiada unu tempiu paganu. Sa festa religiosa si festada s'otto de Cabudanni cun sa Santa ki benidi leada de sa Cresia de su Patronu fintzas a Santa Maria. In onore suo, seganta una matta arta e a pustis da pulinti de is naes e in sa punta benidi posta una bandela de linna cun in aintru una pariga de puddas. A pizzu de sa bandela s'accappiada unu pane tundu fattu in dommo e beneidu "su Pitzudu". Ancora oe is piccioccos faente a gara po artziae a "nde lompede sa Bandela".