Ortueri

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 40°02′07.33″N 8°59′10.07″E / 40.035369°N 8.98613°E40.035369; 8.98613

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Ortueri
Nùmene ufitziale: Ortueri
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Nùgoro (NU)
Ladiore: 40 2 0 Nord
Longhiore: 8 59 0 Est
Artiore: 584 m. subra su mare
Tirada: 38,95 km²
Populatzione: 1.437
36,84 biv./km²
Comunes lacanantes: Austis, Busache, Neoneli, Samugheo, Sòrgono, Ulà Tirso
Còdighe postale: 08036
Prefissu telefònicu: 0784
Còdighe istat: 091066
Còdighe catastale: G146
Bividores: Ortueresos 
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Nigola
III Dominiga de Masciu, 6 Nadale
Giassu web: Situ istitutzionale

Ortueri est una bidda de 1.437 bividores de sa Provìntzia de Nùgoro in su Mandrolisai.

Campanile de sa crèsia de Santu Nigola, bidu dae su tzentru istòricu.

Su nùmene[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Pro Paulis (1987) su tèrmine est de orìgine preromana. Pro Pittau (1997) imbetzes s’origine est sardiana o nuràgica e cheret nàrrere “logu de ortos”.

Su sartu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ortueri est una bidda de su Mandrolisai, cun unos 1 076 abitantes. Posta a un’artària de 584 metros subra su livellu de su mare, est a làcana a norte cun Neoneli, a est cun Austis e Sòrgono, a sud cun Samugheo e a ovest cun Busache e Ula Tirsu.

S’istèrrida de su sartu est de unos 400 ètaros. Mèritant una visita is singiales de sa tziviltade Romana chi sunt ispartzinados in totu su territòriu, ma sa cosa chi prus si podet godire sunt is profumos e sa bellesa de Natura. Su terrinu est fatu prus che àteru de rocas de granitu, cun un'artària chi mudat tra is 400 e is 700 metros subra su livellu de su mare; a norte de sa bidda b’est sa punta prus arta: Sa Pedrarba (813 metros) in ue agatamus su monte de granitu numenadu Sa conca de s’isteddu, de ue si podent bìdere is Montes de su Gennargentu cara a est, a s'àteru chirru su mare de Crabas. In sartu medas sunt is benas chi in is tempos passados si creiant miraculosas pro is malàidos de malària. Su territòriu est ricu de bìngias, matas de ortigu e olia.

In mesu de sa natura e de sa riserva naturale anca bivent: sirbones, margianes, dàinos, pojanas, e àteros animales chi in ue agatant aconcu. Est possìbile fàghere passigiadas a pee o a caddu in su buscu fitu e profumadu de Suèrgios e ghiddostre de su Parcu "Mui Muscas", in ue no est difìtzile addobiare calicunu molenteddu sardu, arratza in estintzione, chi bivet in su Parcu e est protègidu pro more de sa lege de s'omònimu "Parcu de su Molente Sardu".

Ortueri in sa Provìntzia de Nùgoro.

S'istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is istùdios atestant chi in custos logos s'òmine b’at fatu abitadòrgiu giai dae s'ùrtima fase de su neolìticu (6000-2800 annos in antis de Cristos); lu atestant is dolmen (is de Preda Lada e Ghenna de Giuncu) e is domos de janas (in is localidades Forreddos e Nuracche) chi a dolu mannu che sunt istadas ghetadas.

Medas de prus sunt imbetzes is testimonias de s’edade nuràgica. In su sartu sunt presentes diferentes nuraghes, prus che àteru de cussos a una turre (su linnari, Leonai, Baddoro), ma non mancant peri duos nuraghes de tipu cumplessu (su Nuracche e Nuracche Orale). In sa zona de Ghenna 'e Giuncu s’agatat galu carchi tumba de gigantes bene mantesa.

De s’edade romana b'abarrant prus che àteru materiales archeològicos de natura diferente; sa prima populatzione incomintzat a bivere in S'arte de Travi e Ales Ruinas chi fiat, in antis, una colònia romana. In sa necròpoli de Pedra Litterada, iscoberta in su 1930, est istadu agatadu materiale meda, in mesu de custu ddoe fiat peri una epìgrafe funerària de su I-II sèculu a pustis de Cristos. Ischimus chi su territòriu de Ortueri fiat ocupadu finas a pustis de sa derruta de s’imperu romanu; in is sitos de Nuracche e Trigacori difatis sunt istados agatados cantos de tzeràmica datàbiles a su de VII-VIII sèculos in antis de Cristos. Est possìbile chi intro de sa fine de I millènniu, totu is nùcleos abitativos minoreddos siant isparèssidos e siat abarrada petzi sa bidda de Ortueri. In s'arte de Pran'e Laccos s'agatant tumbas anca sunt iscritas, in su covecu de pedra, is initziales DM, dedicadu a is "Dei Mani".

Custa in su perìodu giuigale aparteniat a sa curadoria de su Mandrolisai chi faghiat parte de su giuigadu de Arborea e a pustis, in s'ìnteri su perìodu sabàudu, at fatu parte de sa contea de Santu Martine, Terra de sos Valentino.

Sa cultura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa crèsia parrochiale de Santu Nicola est istada fraigada intre su 1776 e su 1803, e s'agatat pròpiu in mesu de sa bidda. Est sa Crèsia printzipale de Ortueri, cun unu campanile de 38m , chi est pro artària su segundu prus mannu de totu sa Sardigna. In intro b'est chistida una trona, un'òrganu de linna pintadu e unu baldachinu de su 1908.

Sa crèsia de Santa Maria s'agatat imbetzes in pitzu de unu montigheddu dae nue dòminat sa bidda, anca prima, in is tempos antigos, s'agataiat unu tèmpiu paganu.

In localidade Mui Muscas, a 2 km dae sa bidda, b'est su Parcu de su molente sardu, inghiriadu dae un'istèrrida de bìngias, ollàrgios e suèrgios, òspitat ratzas diferentes, chi si chircat de sarvare dae s'estintzione.

Sa limba[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su sardu de Ortueri faghet parte de su grupu de is variantes de mesania, est a nàrrere cussos limbàgios chi sunt a mesania intre is chi benint iscritos impreende sa grafia logudoresa e is chi impreant sa grafia campidanesa.

Inoghe si podet bìdere unu testu iscritu in ortueresu.

S'economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'agricultura est su setore econòmicu chi impignat de prus is ortueresos; medas a beru sunt is padentes prenos a olias, a bides o àrbores de frùtora. Si b'agatant però finas allevamentos de berbeghes e bùulos. Ortueri est famadu pro comente inoghe s'ischit bogare e traballare su ortigru e peri pro sa produtzione de binos bonos, ma est fintzas numenadu pro is traballos in ortigu, de antigu prestìgiu, pro s'originalidade e s'abilidade de is artesanos e pro sa tessidura de orbatze chi est manigiada pro faghere is costùmenes de sa traditzione sarda.

Is festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Crèsia de Santu Nicola.

Su 16 e su 17 de ghennàrgiu si festat Santu Antoni de su fogu; in sa pratza s’allughent sa tuvera, est a nàrrere unu fogu mannu e trèighi òmines chi si mutint Antoni faghent trèighi giros a in tundu de sa tuvera narende unu Credo.

Sa de tres domìnigas de maju b’est sa festa de Santu Nicola; pro custa festa si preparant Is Angules, unu durche, forsis de orìgine bizantina, fatu de sìmula e mele, ùnicu in totu sa Sardigna, sa die de sa festa custas benint beneitas, pigadas in prufessone e ofertas a totu is de sa bidda. Sa domìniga a pustis si festat s’otava, semper in onore de santu Nicola: si faghet sa professone cun is giuos de is boes e a custos in is corros li benint postos is moddighinas, panes tundos fatos cun pabassa e mèndula. Semper pro Santu Nicola ddoe est fintzas una festa su 6 de nadale, cun prufessones, coros e ballos sardos.

Su 8 de cabudanni in sa cresiedda rurale si festat santa Maria, cun sa santa chi benit leada de sa crèsia de su Patronu fintzas a Santa Maria. In onore suo, segant una mata arta e a pustis da pulint de is naes e in sa punta benit posta una bandela de linna cun in a intro una pariga de puddas. A pitzu de sa bandela s'acàpiat unu pane tundu fatu in domo e beneitu "su Pitzudu". Ancora oe is pitzocos faghent a gara pro artziare a "nde lòmpere sa Bandela".

Sa de tres domìniga de cabudanni b’est sa festa de s’Addolorata; sa capelledda est istada fraigada in su 1925 da Illuminadu Cabiddu, unu para frantziscanu chi a pustis de èssere istadu fertu in sa prima gherra, sanat, pro isse gràtzias a unu miràculu de sa Madonna.

In sa prima domìniga de beranu, s’amministratzione organizat da una paja de annos bonos, sa manifestatzione Magasinos Apertos, cun sa cale si chircat de avalorare sa produtzione vitivinìcola e a favorire e promòvere su eno-turismu, est a nàrrere su turismu ligadu a s’atividade de is bìngias e de su binu.

In su parcu de Mui Muscas cussu de su poleddu de ratza sarda si organizant cada annu "Le giornale dell’asino", in ue chi cheret podet bìdere e tocare is poleddos, inoghe si organizant peri cursos de onoterapia.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN240123265 · WorldCat Identities (EN240123265