Mamujada

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 40°12′51″N 9°17′01″E / 40.214167°N 9.283611°E40.214167; 9.283611

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Mamujada
Mamoiada Mamuthone 1.jpg
Nùmene ufitziale: Mamujada, Mamoiada
Istadu: Itàlia
Regione: Bandera Regione Sardigna.jpg Sardigna
Provìntzia: Nùgoro (NU)
Ladiore: 40°13′0″ Nord
Longhiore: 9°17′0″ Est
Artiore: 644 m. subra su mare
Tirada: 49.03 km²
Populatzione:
2592 31/12/2010
52,87 biv./km²
Apendìtzios: Santu Còsomo
Comunes lacanantes: Fonne, Gavoi, Nùgoro, Ollollai, Orane, Orgòsolo, Sarule
Còdighe postale: 08024
Prefissu telefònicu: 078
Còdighe istat: 091046
Còdighe catastale: E874
Bividores: mamujadinos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Antoni abate
17 ghennàrgiu
Giassu web: Situ Istitutzionale
Crèsia de Nostra Sennora de Loreto


Mamujada est una bidda de sa Meria o Provìntzia de Nùgoro in sa Barbàgia de Ollollai, s'agatat a 644 metros subra su mare e tenet 2592 bividores.

Su sartu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Mamujada naschet a s’ala a tramontana de su Gennargentu e at uno sartu de 49,03 chilòmetros cuadrados chi s’illacanat finas a su de Orgòsolo, Fonne, Gavoi, Sarule, Orane e Nùgoro, dae ue est a tesu 17 Km.

Su sartu est totu privadu, non b’at comunale. Sa bidda naschet a 650 mt in pitzu de s’oru de mare, contat belle e 2600 abitantes.

S’abba no est bundante meda, pagos sunt sos riieddos chi nche lompent dae sos montes a in tundu finas a sa bidda e chi serbint pro abbare sos ortos chi sunt suta su baddigru.

S'istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Mamujada at istigas archeològicas de importu: pedras fitas e tumbas de gigantes e unos cantos nuraghes e domos de gianas, chi s’agatant a làcana cun su sartu de Orane, Fonne e Orgòsolo, in ue b’at abba e sa terra est prus saliosa; si cumprendet dae custu chi su territòriu fiat abitadu dae meda in antis de sa bènnida de sos Romanos. Su patrimòniu no est bene contivigiadu, ca sos pastores impreaiant sas pedras pro fraigare mandras e cuiles.

Sa Perda Pintà

Sa Perda Pintada (in mamujadinu "Perda Pintà") o Istele de Boeli, chi s’agatat in una corte privada a s'essida de sa bidda, est una pedra fita nòdida pro sas tacas a conchedda e est s’ùnica in totu sa Sardigna. Pago a tesu dae sa crèsia de Loretu Atesu, pagu in antis de su ponte de su Riu Baddes, s’agatant tres pedras fitas de granitu.

Sa Conchedda de Istevène est una necròpoli de importu e est de s’ùrtimu tempus de su Neolìticu.

Su nuraghe mègius costoidu est Nuraghe Ruju, cun un’iscala a banda de intro, tzellas e bastiones totu a fùrriu, chi s’agatat a s’ala de Monte Dòvaru (636 mi); su nuraghe Orgoru, in su sartu a làcana cun Fonne.

In custos giassos si podent mirare peri sas istigas de unu caminu romanu impedradu.

Sas domos las ant fraigadas a banda de unu presete cara a tramontana, ma riparadu dae montigheddos totu in tundu e s’àera est bona meda.

Sas domos prus antigas sunt fraigadas cun pedra de granitu e sunt bassas meda, sa ventanas artas e istrintas, a sa manera de cussas gòticas-aragonesas e a bortas sunt incornitzadas in colore grogu o biaitu. Como sas domos sunt fraigadas in matone o blocos de tzimentu armadu, sas prus bene finidas e totu a in tundu sunt inghiriadas dae cortes mannas e ingalanidas dae frores e matas.

Sa cultura e sas festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Mamujada est famada fintzas pro sas festas chi nche rugant totu s'annu: dae sa festa de Loretu Atesu e de su Carmu e a sa de Santu Còsomo e de Santu Antoni de su Fogu, cando totu sos bighinados sero sero s'allumant de fogos mannos e minores pro pedire a su Santu de amparare s'annada; in custa ocasione essint sos Mamuthones e Issohadores chi si girant a totu bidda: ballos, cùmbidu de durches e binu bonu alligrant s'afussione. A pustis cumentzat su Carrasegare, fortzis sa festa prus intesa e famada in totu su mundu. Mamuthones e Issocadores, sas caratzas de Mamujada, galu oe pro unas cantas dies a s'annu faghent torrare sa gente a su mistèriu antigu. Sos Mamuthones, càrrigos de sonàgios, caminant peri sa bidda, e sos Issocadores los acumpàngiant ghetende sa soga a su muntone de sa gente e totora nche nde tenent calicunu.

Mamuthone e Issohadore de Mamujada

Su Mamuthone est una màscara niedda e rude, de linna chi paret a mesu sestu, cun unu tocadu de pedde de mascru berbeghinu e burdones de sonàgios a coddu e est famada in totu su mundu. Sa de s'Issocadore, sa visera, est ìnnida e istramudadora, incornitzada dae una berrita niedda presa a sa barba cun unu mucadore tuturadu e una brusa ruja, su curitu, a pitzu de una camisa bianca, e de rugradis in petorras a ghisa de bendulera una tzinta de pedde crara cun sos sonagiolos, un'issallu presu a chitu e a manu una soga fumadora de corria intritzada de fenàrgiu, collida a pare a cocone lasca. Su martis de Carrasegare Mamutzones e Issocadores girant a totu bidda paris cun unu carru a boes prenu e mudadu cun frascas, tapetes e paramentos de cada genia e in pitzu Giuanne Martis, unu buratinu mannu, sètzidu a caddu de una cupa de binu. Sa professone alligra nche lompet finas a sa pratza de Munitzìpiu e in cue b'at fae e lardu pro totus a gastu de sa Pro Loco.

Bestimentas traditzionales de Mamujada

In su mese de trìulas si festat su Carmu, in s'ùrtima domìniga, cun isfiladas de sas màscaras tìpicas de cada bidda e sa sagra de sos produtos locales; sa crèsia antiga s'agatat in su tzentru istòricu.

Su 26 e 27 de cabudanni si festat Santu Còsomo, in su santuàriu chi s'agatat in su caminu chi giughet a Lodine e a Gavoi, est a 5 km dae sa bidda. Sa crèsia est galu che pare a sa se su 600 a una navada e a palas de s'altare b'at unu nitzu cun colunnas de trachite, chi paret chi siat de s'època aragonesa; totu a in tundu chimbanta cumbessias pro collire sos noinantes. Su programma de custa festa allistat manifestatziones religiosas, culturales e folclorìsticas e in sos sartos pagu a largu cadderis balentes si proant in parìllias ispantosas in sa gara a s'isteddu.

A sos primos de su mese de santandria bi sunt sas Tapas, genia de manifestatzione comente Cortes Abertas, chi iscastat però ca in ònnia corte si podent gustare durches, binu e cafè cun mèndula e màndigos antigos e sabores de su tempus coladu.

S'economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'economia de sa bidda est agro-pastorale, su 60% de sos abitantes la pràticant, famada sa produtzione de su Cannonau Doc e s'Abbardente. Dae unos cantos annos a custa banda peri s'artesania de sas caratzas est un'atividade de importu, famadu fintzas su Museu de sas Caratzas e de sas traditziones mediterràneas, chi cada annu contat mìgias de bisitas dae cada ala de su mundu.

Persones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Mamujada dae unos cantos annos est famada peri pro s'ipòtesi chi s'argentinu Juanne Domingo Perón Sosa (Lobos, 8 santandria 1895-Buenos Aires, 1 trìulas 1974) chi est istadu presidente de s’Argentina dae su 1946 a su 1955, diat èssere unu mamujadinu chi s’aiat imbentadu de essere argentinu pro si l'iscampare dae s’arruolare in s’esèrtzitu in sa prima gherra mundiale. Sas dudas chi pertocant custu tema sunt galu medas, ma est tzertu chi su mannoi de su presidente Perón fiat sardu, custu si podet lèghere finas in una biografia ufitziale sua.

De Mamujada est s'iscultore modernu Giovanni Canu, chi at espostu e fatu òperas in totu su mundu e insegnat in Milanu in s’Acadèmia de Brera.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN130378426 · GND (DE4651734-0 · LCCN (ENn2002035693 · MusicBrainz 2ff131a7-d5d8-4965-af93-afde458a2529 · NLI (ENHE001063758 · WorldCat Identities (ENn2002-035693