Jump to content

Menhir

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Menhir de Monte Corrudu, in Santu Antoni Arruinas

Is menhir (de su brètone men e hir "pedra longa"), segundu sa terminolgia pròpia sarda pedrafita o pedralonga sunt unos megalitos (dae su gregu "pedra manna") monolìticos (de non confùndere cun is dòlmenes, polilìticos e pro s'in prus assemblados a portale), pesados durante su Neolìticu, chi podiant agiùnghere fintzas a prus de binti metros de artària, che a esèmpru su Grand Menhir truncadu de Locmariaquer (in su Morbihan in Bretagna).

Podiant èssere pesados in manera singulare o in grupos, e cun dimensiones chi podent variare meda, fintzas chi sa forma est generalmente iscuadrada, carchi borta afinende·si cara a su pitzu. Is menhir sunt ampramente ispaniados in Europa, Àfrica e Àsia, ma sunt prus numerosos in s'Europa Otzidentale, in piessignu in Bretagna e in is ìsulas britànnicas. Sunt istados pesados in medas perìodos diferentes, in su cursu de sa preistòria, e fiant criados in su cuntestu de sa aici narada cultura megalìtica chi fiat froridu in Europa e intòrrios.

Goni - Casteddu Pranu Muttedu
Perdas Longas - is menhir de Gùspini
Menhir Gùspini acanta Domo Cadeddu
Su matessi argumentu a sa minuda: Sardigna prenuràgica e Sardigna megalìtica.

In Sardigna, cun su nùmene de perdas fitas o pedras longas, sunt presentes in vàrias zonas. Si nde contant 740[1] e podent èssere cumpridamente lìsios, rapresentende una simbologia fàllica, o puru tènnere isculpidu su sìmbulu femininu de sa fertilidade, is mammiddas, sìngias craras de sa Dea Mama; unos cantos tenent intamas unas copeddas, comente su menhir de Genna Prunas de Gùspini, mentras s'originale istele de Boeli, mègius connota che a Sa Perda Pinta de Mamujada, presentat una sèrie de ispirales cuntzèntricas in casi totu sas caras de su monolìtu.

In Làconi, in provìntzia de Aristanis, sunt istados atzapados in is campagnas a inghìriu, prus de 100 menhir siat de tipu protoantropomorfu, est a nàrrere a cara prospètica prana, siat antropomorfu, est a nàrrere cun curtzos tretos somàticos. Sunt annotamala istadas agatadas istàtuas-menhir, o istàtuas-istele, fintzas issas caraterizadas dae sa presèntzia de annotos anatòmicos e trassas de cara istilizados. Semper in Làconi, in su Museu de s'istatuària preistòrica in Sardigna, acasagiadu in is ispàtzios de palatzu Aymerich, sunt presentes deghinas de menhir agatados, foras ca in su territòriu suo, in totu su Sarcidanu e in unos àteros tzentros a costadu.

In Santu Antoni Arruinas, provìntzia de Aristanis, s'agatat un'arta cuntzentratzione de raros menhir protoantropomorfos e antropomorfos, tantis ca s'àrea est narada badde de sos Menhir. Is megalitos sunt istados realizados intre de su 3300 e su 2500 a.C., durante s'època caraterizada dae sa cultura de Otieri. In custa localidade s'agatat unu menhir artu 5 metros e 75 cm, unu de sos prus artos in s'Ìsula[2].

In Goni, in provìntzia de su Sud Sardigna, in su complessu archeològicu de Pranu Mutedu, s'agatant menhir alliniados in neras longas chi faghent parte de un' àrea meda rica de monumentos megalìticos de su Neolìticu, cumprèndende diversas domos de janas. In su territòriu de Sòrgunu, in provìntzia de Nùgoro, s'agatat imbetzes s'importante cumplessu de Biru 'e Concas.

In Santu Antiogu, in sa provìntzia de su Sud Sardigna, foras de sos prus connotos cales Su Para e sa Mòngia, est possìbile bìere, in is aglomerados urbanìsticos preistòricos, paritzos menhir de gènere masculinu, de forma fàllica, cun setzione a pilastru, e unos àteros, femininos, cun setzione pranu-cunvessa o còncavu-cunvessa.

Bator menhir s'agatant intre de sas comunas de Tortuelie e Barì, intre de sos cales unu est istadu distrùidu dae unos vàndalos a s'acabu de sos annos noranta. Semper in Gùspini podemus agatare is Perdas Longas, fintzas issos un'esèmpru de duos menhir in còpia situados in unu campu meda acanta de sa zona industriale de sa bidda. Sa comuna de Mamujada resurtat èssere inghiriada printzipalmente de menhir mentras pagas sunt is testimonias de megalitos prus evòlvidos.

  1. Salvatore Merella, I menhir della Sardegna
  2. Santu Antoni Arruinas, Necròpoli de Is Forrus e menhir de Monte Corru Tundu, in sardegnacultura.it. URL consultadu su 6 làmpadas 2020 (archiviadu dae s'url originale su 6 làmpadas 2020).