Sardigna prenuràgica

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Bandera de Sardigna
Istòria de Sardigna

Su perìodu chi pertocat sa Sardigna prenuragica cumprendet cussu tempus de s'Istòria de Sardigna chi pretzedet sa Tziviltade nuràgica.

In s'arcu temporale chi andat dae su de 6 millènnios a.C. a sa fine de su de 3 millènnios a.C. si fiant isvilupadas in s'Ìsula diversas culturas su cale aspetu peculiare fiat istadu sa continuidade: custa continuidade issoro at a caraterizare sos isvilupos culturales de su Neolìticu e de su Eneolìticu sardu.[1]

Durante sa nàschida e s'ispaniadura de su cummèrtziu de s'ossidiana is gentes isulanas resurtant bene insertadas in sa retza carca de is cuntatos intre is pòpulos de is regiones de costera mediterràneas; gràtzias a s'insularidade e a cuntributos culturales esternos filtrados, aiant mantentu nointames fortes elementos de traditzione, sighende un'evolutzione graduale.[1] Is tràficos marìtimos aiant tentu cumintzu cun probabilidade partende dae su Mesolìticu, comente testimòngiant carchi agatamentu in cuntestos lìgures, e si fiant intensificados cun s'abbentu de su Neolìticu cando s'isparghidura sua aiat tocadu su cùcuru imbatende a s'Itàlia tzentru-setentrionale, sa Proventza e sa Frantza meridionale.[2] Semper in cuss'arcu temporale su fenòmenu culturale ampru de su megalitismu, chi dae s'Atlànticu fiat isprònghidu a su Mediterràneu otzidentale, imbestit in prenu is culturas isulanas lassende in su territòriu unu nùmeru mannu de istigas chentza de eguales.[3] Custu fenòmenu at batire - a pustis de millenàrias evolutziones - a sa Tziviltade nuràgica.[1]

Primos bividores[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In birde craru sas terras bessidas durante s'ùrtima glatziatzione, in birde iscuru sa situatzione atuale.
Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Sardigna preistòrica.

S'agatamentu de ofitzinas lìticas chi andant torrant a su Paleolìticu inditat sa presèntzia de s'òmine in Sardigna in su perìodu longu meda cumprèndidu intre de is 450.000 e is 10.000 annos faghet.

Vàrios elementos de cultura materiale, costituidos casi essentzialmente de trastos e ainas in pedra de sìlighe o in carchina, ùtiles a sa subrabivèntzia de s'òmine, sunt istados atzapados in su tataresu e in su nugoresu, in is sitos de Giuanne Malteddu, Interiscias, Laerru, Preideru e Riu Altana.

Segundu is chircadores, s'omìnide denominadu Nur, is cales rastos sunt istados atzapados in sa gruta de Nùrighe, situada in terrìtòriu de sa bidda de Cherèmule, fiat istadu su primu a colonizare s'atuale territòriu isolanu unos 250.000 annos faghet; in sa base de sos istùdios in una falange de s'omìnide, si suponet chi fiat unu pre-neanderthalianu[4], ma unos ant espressadu dudas, ipotizende un'istesiamentu morfològicu dae sos omìnides.[5]


In su perìodu de s'ùrtima glatziatzione su livellu de is mares fiat prus bassu de 130 metros: in cuss'època Sardigna e Còrsica formaiant un'ùnica manna ìsula, partzida dae sa Toscana de un'istrintu bratzu de mare in ue fiat possìbile sa navigatzione a bista.

Is rastas prus antigas chi faghet a relatare cun sa colonizatzione de sa Homo sapiens andant torra a su Paleolìticu superiore e a su Mesolìticu. Is rastas issoro sunt istadas atzapadas siat in Sardigna tzentrale (Gruta Corbeddu de Ulìana) siat in Sardigna setentrionale (Gruta de Su Coloru de Laerru)[6].

Sa prus antiga carena umana cumpleta atzapada in Sardigna andat torra a su perìodu de transitzione intre su mesolìticu e su neolìticu. Torradu a batiare "Amsicora", est istadu agatadu in su 2011 in "Su Pistoccu" , in sa marina de Àrbus, a pagos metros de s'oru de su mare de sa Costa Birde, in su sud-ovest de Sardigna. Sa zona est istada ogetu de isgavos in prus furriadas in passadu e at dadu a sa lughe unos àteros importantes repertos.

Su Neolìticu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Partende dae su de 6 millènnios a.C. sa rivolutzione neolìtica si fiat isparghinada a su Mediterràneu otzidentale e fiat agiunta a s'Ìsula. A inghìriu a cussu perìodu si fiant isvilupadu protzessos sotziales e produtivos ligados a s'agricultura, a sa pesadia cussorgiale de su bestiàmene, a sa nàschida de biddas istàbiles, a s'agregatzione familiare de tipu clànicu a s'internu de grupos tribales. In cussu cuntestu si fiant isvilupadas is tecnologias de sa pedra lamada, de sa tzeràmica e de unos àteros manufatos, ultres chi su fraigu de is primas barcas in is aposentamentos de costera.

A cumintzos de su Neolìticu populatziones noas si fiant ispìnghidas a s'Ìsula dae s'Europa continentale agatende·nche pranuras adatas a s'isvilupu de sa messaria e de su pesadiu, padentes ricas de fera de cassa e ampras setziduras de ossidiana, una roca vitrea, niedda e lughente de orìgine vulcànica.

Mapa de s'ispaniadura de s'ossidiana segundu G. Camps (de Camps 1976)

Su cummèrtziu de s'ossidiana[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In s'Ìsula, durante unu perìodu longu, su bene prus pretziosu fiat istadu pròpiu s'ossidiana, localizada in manna cantidade in un'ùnicu situ in su chirru tzentru-otzidentale est a nàrrere in su monte Arci in su aristanesu. Is escas de custa pedra fiant cunsideradas pro is gentes preistòricas su materiale prus idòneu pro fraigare ainas e armas comente a gurteddos acutzos, puntas de fritzas e de lantza, costituende una mertze meda chircada.

Foras de Sardigna, in ue esistiant is setziduras prus importantes, in su Mare Mediterràneu otzidentale in cussu perìodu s'agataiat isceti in tres ìsulas minores: Pantelleria, Lìpari, Palmarola e sa bogada sua implicaiat connoschimentos e capatzidades consolidadas in sa navigatzione.[2][7]

Su sistema de frunidura de custu materiale a banda de is populatziones neolìticas est istadu istudiadu atentamente impreende is prus reghentes tecnologias, cunsentende de determinare in manna minuda totu sa cadena de produtzione, partende dae is sitos de orìgine in ue fiat bogada fintzas a cussos de arribu, sighende tapa pro tapa is càmbios e is tziclos intermèdios de traballadura. Is bias cumertziales arribaiant a sa terramanna passende dae ìsula a ìsula, pro artziare a pustis is frùmenes, giampende is montes e agiunghende a bidditzolos meda a tesu in ue sa pedra vulcànica fiat traballada e trasformada in ainas adatas a is prus impreos prus isvariados.[8]

In su monte Arci tzentros de bogadura e de traballadura istèrridos sunt istados individuados in su territòriu de su comune de Pau, in sa costera otzidentale. Prus de binti ofitzinas de ispistoladura (atelier) sunt istadas coidadosamente indagadas, intre custas sa de Sennixeddu - sa prus manna - coberit una superfìtze deprus de binti ètaros.[9]

In Sardigna is menhir (o pedrafitas) sunt istados pesados a primìtziu de mannària pitia, a fatu de mannària majores fintzas a arribare a is ses metros de artària, comente sa de monte Corru Tundu a Santu Antoni Arruinas (OR)


Su fenòmenu de su megalitismu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is primos abisos de su Megalitismu in s'Ìsula sunt de relatare a su Neolìticu mèdiu-reghente (proto-megalitismu)[10], e is chircas dimustrant comente a issu siat ligadu in manera istrinta a su megalitismu de s'àrea pirenèica[10],

Pro more de s'ispaniadura capillare e de sa variedade manna chi ant tentu in Sardigna sos imponentes fàbricos in pedra granìtica e làvica, is culturas prenuràgicas e s'imbeniente Tziviltade nuràgica sunt cunsideradas intre is prus importantes culturas megalìticas mai esìstidas.

Su territòriu isulanu acasàgiat difatis unu nùmeru mannu de monolites, siat isulados siat in neras retilìnias o fintzas in chircu, impreados dae sos antigos Sardos siat pro un'impreu singularmente monumentale, comente is menhir, siat pro isvariadas tipologias de fàbricos definidos - apuntu - de tècnica megalìtica.

Cronologia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Nuraghes

DolmenLi Muri MenhirAltare preistòricu de Monte d'AccoddiCultura de BonnànnaruCultura de su vasu campaniforme in SardignaCultura Monte ClaroCultura di Abealzu FiligosaCultura de OtieriCultura di Santu TriaguBonu IghinuCultura de FiliestruGruta VerdeCultura de Su Corroppu

Is diferentes culturas prenuràgicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Unu nùmeru mannu de materiales sunt istados atzapados dae sos archeòlogos e datados a unu perìodu chi andat dae su Neolìticu (6.000-2.900 a.C.), pro mèdiu de su Edade de su ràmene (2.900-1.800 a.C.), fintzas a sa mèdia de s'Edade de su brunzu.

Is diferentes tipos de formas e sos istiles de is tzeràmicas tenent contradistìnghent is diferentes àmbitos culturales chi pigant su nùmene dae is localidades de is agatamentos.A sighire, in òrdine cronològicu, is vàrias culturas segundu perìodu:

Esèmpru de vasu cun decoradura cardiale. Museu de sa preistòria de Valencia.

Neolìticu antigu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sunt prus de baranta is localidades chi si cunsiderant abbitadas in su Neolìticu antigu, situadas siat a manu de is costas siat in santu Istevene in su artzipèlagu de Sa Maddalena, in cala Corsara in sa ìsula de Spargi, in sa gruta Birde in S'Alighera, ma fintzas in s'internu de s'Ìsula in territòriu de Làconi.

Sunt grupos minores chi si dèdicant a sa pisca, a sa cassa e a sa regorta e a sa bogadura e a su cummèrtziu de s'ossidiana, su pretziosu bidru vulcànicu abundosu in is setziduras de su monte Arci. Sa produtzione tzeràmica de cussu perìodu, pro sa decoradura e s'aspetu de is formas de is vasos, est narada cardiale, sende chi fiat decorada pro mèdiu de impressione in s'arghidda frisca impreende s'oru esternu de su cardium edule (oe naradu Cerastoderma edule), unu tipu de conchìgiu marinu.

Cultura de Su Carroppu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa cultura de Su Carroppu rapresentat sa fase prus antiga de su Neolìticu in Sardigna (su de 6 - su de 5 millènnios a.C.). Partende dae su 1968, in is campagnas de isgavos sighidas dae is archeòlogos Enrico Atzeni e Gérard Bailloud in un'amparu in suta de roca in is cùcuros calcàreos in territòriu de Sirri (Carbònia) naradu Su Carroppu, sunt istados atzapadas, in pìgios archeològicos inviolados, tzeràmicas a impastu grusseri de colore nieddu-murru, referidas a cìcaras a calota, ollas globòides e pingiadas cun ansas, a manìllia orizontale opuru cun bugnas istampadas, decoradas cun motivos geomètricos singulares de tipu cardiale, paris cun trastos lìticos de forma geomètrica comente a burinos e rasigadores fraigados cun ossidiana de Monte Arci.

Est istada atzapada annotamala sa presèntzia de rastos de antigos mandiares, cun s'agatamentu de ossos de animales comente a su cherbu, su prolagus sardus, su sirbone, documentende gai un'economia basada in s'allevamentu, sa cassa, sa pisca. Sa presèntzia de duas carenas umanas, paris cun ogetos de arreu costituidos dae conchìgios, segundu is ricercadores testimòniant costumàntzias de interros in gruta.

Sa cultura de Su Carroppu tenet currespondèntzia in Còrsica, in sa penìsula italiana e in cudda ibèrica, ma mescamente sos agatamentos in Sardigna e in Còrsica cunfirmant su rolu crae de custas duas ìsulas pro sa cumprensione de sa neolitizatzione de su Mediterràneu de su nord-ovest. [11]

Cultura de sa Gruta Birde[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa cultura de sa Gruta Birde pigat su nùmene de una gruta localizada a capu Catza in sos intòrrios de S'Alighera in ue, in su 1979, sunt istados fatos de sos agatamentos oe espostos a su Museu Sanna de Tàtari. Est fata andare torra a sa segunda fase de su Neolìticu antigu a inghìriu a sa metade de su de 5 millènnios a.C..[12]

Custa cultura fiat presente in sa parte nord otzidentale de Sardigna e fiat caraterizada pro sa produtzione de una variedade de tzeràmicas de tècnica meda rafinada, lantzitadas cun pagas decoraduras de tipu cardiale mentras abbundaiant decoraduras definidas "istrumentales", est a nàrrere otentas pro mèdiu un'aina dentada.[12]

In unu vasu atzapadu in s'omònima gruta, is piessignas ansas sunt istadas rapresentadas comente a de unas concas umanas mionres cun nasu, ogros e buca riproduidos in manera istilizada, cun probabilidade cun funtzione màgica. Segundu s'archeòlogu Giovanni Lilliu, cussu vasu diat rapresentare sa prima rafiguratzione antropomorfa de sa preistòria sarda.

In unu muru a s'internu de sa gruta sunt istados annotamala atzapados unos grafitos piessignos, àtera singulare testimonia de cussas gentes.

Cultura de Filiestru[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 1971 su preìderu ispeleòlogu Renato Loria at iscobertu in su territòriu de Mara, intre Biddanoa Monteleone e Bosa, una gruta de unos sessanta metros cuadrados, sa gruta de Filiestru, in ue sunt istados fatos agatamentos chi andant torra a su Neolìticu antigu.

Sa gruta est istada a pustis indagada dae sos archeòlogos V.R Switsur e David H. Trump chi analizende unu depòsitu archeològicu de sa grussesa de tres metros e mesu, ant iscobertu una sighidura una a fatu de s'àtera de vàrias culturas chi abbratzaiant unu arcu temporale meda longu, de cussa prus antiga, de tipu cardiale, a cussa prus reghente giai in època nuràgica (cultura Sa Turricola).[13]

Sa prus antiga est istada datada a sa fine de su de 5 millènnios a.C.; is repertos ammustrant una cultura evòlvida cumposta dae gentes dèditas a s'agricultura, a s'allevamentu, a sa cassa e a sa pisca. Si notat notada annotamala s'isparessimentu casi totale de is pretzedentes formas de decoradura vasculare mentras cumparent is aneddones in pedra birde chi agatant cumproos in Còrsica e in sa penìsula italiana: custos agatamentos induint sos istudiosos a cunsiderare ca durante cussu perìodu is populatziones sardas aiant intritzados istrintos raportos cumertziales cun is comunidades neolìticas mediterràneas interessadas a su cummèrtziu de s'ossidiana chi biviant in Frantza meridionale, in sa penìsula ibèrica, in cussa italiana e in Sitzìlia.[12]

Crabas, Provìntzia de Aristanis, necròpoli de Cùcuru 'e is Arrius: rafiguratzione Dea Mama mediterrànea. Casteddu, Museu archeològicu natzionale de Casteddu. Sos agatamentos de custos idoleddos, su cale istile est naradu volumètricu, sunt istados numerosos in totu s'Ìsula. Sunt istados isculpidos in su màrmaru o in su alabastru, fatos in ossu o cun s'arghidda, in positzione sètzida o istentàrgia, ma semper cun su corpus obesu a inditare sa fertilidade, sa bundàntzia o s'abbundàntzia.

Neolìticu mèdiu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Durante custu perìodu (cumintzos de su de 4 millènnios) is bividores neolìticos de Sardigna connoschent una crèschida culturale e econòmica manna. Custos càmbios s'avertint in piessignu in sa produtzione tzeràmica chi si presentat prus rafinada e de mègius fatura, mentras is trastos lìticos sunt atzapados in nùmeru majore.[12]

Creschet su nùmeru de is biddas e si difundet su cultu de sa Dea Mama mediterrànea, dea de sa fertilidade agrària e umana, is cales numerosas rafiguratziones isteatopìgias atzapadas in custu perìodu nde sunt testimonia elocuente.[12]

Cultura de Bonu Ighinu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa cultura de Bonu Ighinu, is cales primas manifestatziones tzertas sunt datàbiles a su 4000 a.C., si fiat imposta siguramente giai dae su 3400 a.C. tzirca.[14]. Pigat su nùmene de su santuàriu de Sennora Nostra de Bonu Ighinu in territòriu de su comunu de Mara, in is cales intòrrios s'agatat sa gruta de su Tintirriolu, logu in ue sunt istadas atzapados in su 1971 notàbiles repertos tzeràmicos cun ansas zoomorfas e antropomorfas. Si fiat ispaniada in manera ampra in casi totu s'ìsula e unu de is bidditzolos prus importantes fiat su de Puisteris in Mòguru.

Est cunsiderada dae sos archeòlogos che a sa prima cultura in Sardigna a impreare tuvas artifitziales che a sepulcros e rapresentat s'evolutzione naturale de sa pretzedente cultura de Filiestru, sa cale gruta s'agatat in su matessi territòriu.

Is manufatos relativos a su bidditzolu e a sa necròpoli de Cùcuru 'e is Arrius ammustrant una sotziedade bene organizada, de livellu econòmicu e artìsticu notàbile, bene istruturada in su pranu sotziale e religiosu. In cussu situ sunt istados numerosos sos agatamentos de istatueddas femininas chi figurant sa Dea Mama, su cale cultu fiat isparghinadu fintzas in manna parte de s'Europa neolìtica e in su lutone de su mediterràneu, rapresentada in is maneras prus isvariadas: istentàrgia, setzida, mentras allatat o mentras illiberat.[12]. Su situ de Cùcuru 'e is Arrius est inditadu dae medas istudiosos chi partenet a sa cultura de santu Triagu.

Bonolva, necròpoli de Sant'Andria Priu. Segundu sos istudiosos durante su Neolìticu reghente fiant isgavadas is primas domos de janas.

Neolìticu reghente[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su Neolìticu reghente (4000-3200 a.C.) bidet s'evolutzione de sa cultura de Bonu Ighinu in cussa galu prus cumplessa e articulada de Othieri colende pro mèdiu de sa fase culturale de santu Triagu e de Altzaghena.

Cultura de Santu Triagu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa cultura de Santu Triagu (3400-3200 a.C.) caraterizat sa parte finale de su Neolìticu mèdiu e introduit a cussu reghente. Est cunsiderada dae sos archeòlogos che a una cultura de giuntura intre sa de Bonu Ighinu e sa de Othieri e est atualmente in fase de definitzione prus pretzisa.[12]

Pigat su nùmene de sa crèsia de Santu Triagu de Terraba, comuna in provìntzia de Aristanis, in is cales intòrrios fiat atzapadu unu bidditzolu preistòricu ricu de testimonias.

Segundu s'istudiosu Giovanni Ugas, durante custa fase sunt isgavadas is primas domos de janas[15] chi s'ant a ispaniare in totu s'ìsula, cun s'etzetzione de sa Gaddura[16].

Cultura de Altzaghena[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa cultura de Altzaghena at interessadu massimamente sa regione gadduresa e unas cantas àteras zonas orientales de s'ìsula cun unas prebàinas fintzas in Còrsica meridionale: pro custa resone est inditada fintzas che a aspetu culturale corsicanu-gadduresu.

Is tumbas mannas a chircu gadduresas signant s'esòrdiu de su megalitismu in Sardigna, intre is prus antigos de su Mediterràneu otzidentale[15]. Sos asciugàrios funeràrios cumprendent ogetos traballados cun refinadura comente copigheddas in isteatita, lamas in sìlighe, estrales minores triangulares in pedra tosta lamada e trigos de cannaca de isteatita birde a forma de olias piticas.

Senorbì, ìdolu figurende a sa Dea Mama (cultura Othieri).

Neolìticu finale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Datatzione calibrada: 4000 a.C. - 3200 a.C.
  • Datatzione traditzionale: 3200 a.C. - 2800 a.C.

Durante su Neolìticu finale s'afirmat in Sardigna una de is culturas prus importantes de s'istòria sua: sa cultura de Othieri.

Cultura de Othieri[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa cultura de Othieri est istada una cultura sa cale organizatzione sotziale, econòmica e religiosa si fiat difùndida subra totu su territòriu isulanu. Est connota fintzas cun nùmene de cultura de santu Mighele, dae su nùmene de s'omònima gruta in territòriu de sa comuna de Othieri in ue sunt istadas agatadas importantes testimonias. In custu situ difatis sunt istados atzapados vasos finemente traballados e decorados cun motivos geomètricos lantzitados in manera elegante in s'arghidda e colorados cun ocra ruja. Is prus datados si presentant de forma tunda e pagu refinidos, mentras is de època prus tarda sunt meda istilizados e cun forma prus afinada.

Sos istudiosos cunsìderant custu tipu de istèrgiu una novidade pro sa Sardigna neolìtica e fintzas a tando maniestos paris fiant retentos tìpicos de sas ìsulas Tzìclades e de Creta. Si presumit chi a sighidu de importantes iscàmbios de cummèrtzios cun cussas ìsulas larganas, tècnicas noas de traballos a manu, connoschimentos noos in sa metallurgia e istiles de vida noos, aiant torradu vida a is culturas chi s'agataiant dende unu impulsu forte a s'economia e originende una prus evòlvida sotziedade tzivile, organizada in manera istàbile in medas comunidades. A sa lughe de custas pretziosas testimonias s'orìgine de sa cultura de Othieri est istada definida de apròliu orientale e tales agatamentos ant dimustradu inechivocabilmente su forte iscàmbiu culturale e cumertziale intercurtu intre is sardos prenuràgicos e populatziones neolìticas gregas.[17]

In sa base de custos importantes agatamentos sos istudiosos sunt de acòrdiu definende sa Cultura de Othieri che sa prima manna cultura sarda.

Edade de su ràmene[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cultura di Sub-Otieri[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa cultura Sub-Otieri (narada fintzas "Otieri ruju"), datada intre su 2850 e su 2700 a.C., rapresentat sa sighidura, in piessignu in s'àrea tzentru-meridionale de s'ìsula [18], de sa fase pretzedente de su Neolìticu finale.

S'ossidiana è comomai raramente impitada mentras si registrat d'isvilupu de sa metallurgia

Tàtari, Monte d'Accoddi. Is gentes de cultura Abealzu-Filigosa aiant edificadu s'altare megalìticu de Monte d'Accoddi; si suponet ca su templu fiat cunsagradu a su Deus Sole.

Cultura de Abealzu-Filigosa[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa prima localidade istat a manu de Òsile, sa segunda a manu de Macumere. Si fiat isvilupadu intre su 2700 e il 2400 a.C. e fiat dislindada a unas bintinas de sitos postos in s'àrea de su tataresu e pagas àteras zonas de su tzentru-sud de Sardigna[19].

Aiant divinizadu is antepassados gherreris pro mèdiu de istàtuas losas (localizadas susetotus in sa Sardgina tzentru-otzidentale) e aiant pesadu e restauradu monumentos meglìticos mannos, comente sa piràmide a gradas de Monte d'Accoddi, in is intòrrios de Tàtari, in unu cùcuru a base cuadrangulare de deghe metros, chi in orìgine propassaiat is 36 metros, meda probabilmente cunsagradu a su Deus Sole e chi regordat pro sa posidura sua subra de unu terratzu elevadu is templos ziqqurath de Mesopotàmia.

In is sepulturas sunt fitianas is armas comente istiles in ràmene[20] e estrales a marteddu in pedra, ma fintzas puntas di fretza in ossidiana[21]. Massimamente in sa fase Abelzu is formas vasculares ammentant is de sa cultura de su Rinaldone[19].

Casteddu, Museu archeològicu natzionale: tzeràmica tìpica de sa cultura de Monte Claru.

Ispaniada in totu Sardigna intre su 2400 e il 2100 a.C., sìngiat una segada culturale cun su passadu e fiat fortzis importada dae grupos angenos[22]. Si partzit segundu is istudiosos in bator facies:

  • Tataresu,
  • Nugoresu,
  • Campidanu,
  • Aristanesu.

Intre de is annoaduras printzipales s'ammentant is tumbas a forru individuales, cumpàassidas in zona de Casteddu, e is muros megalìticos mannos de su tzentru-norte de s'ìsula comente in su situ de Monte Baranta[16].

Impitaiant grapas in prumu pro assentare is vasos. Is tzeràmicas ammustrant influssos orientales in su sud e de sa cultura de Fontbouisse in su norte[23][24].

Cultura de su Vasu Campaniforme[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Est una cultura de apròliu esternu, ispaniada intre de sa fine de III e primìtzios de su segundu millènniu a.C. (2100-1800 a.C.), is cales populatziones aiant bìvidu ammesturadas cun pòpulos de àteras culturas. Sunt identificàbiles pro is manìgios vasculares e pro is passamanos de pedra lamada (brassard) chi portaiant pro abbrandare su rinculu de s'arcu.

Usant istiles de ràmene, bratzales e aneddos e cumparent pro sa prima borta in s'ìsula ogetos in oro (cannaca dae da tumba de Bìngia 'e Monti).

Custa cultura fiat ispaniada mescamente a longu de sa costersa otzidentale e in is zonas de campura a curtzu mentras sunt iscassos is agatamentos in sa costera orientale cuntzentrados susetotus a manu de Durgali.

De sa cultura de su vasu campaniforme in Sardgina si podent reconnòschere tres facies chi si relatant a orìgines geogràficas e perìodos diferentes[25]:

Edade de su brunzu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Arribende a sa tziviltade nuràgica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Intre su 1800 e su 1600-1500 a.C., s'evolutzione de sas tziviltades prenuràgicas aiat batidu a su perìodu forsis prus affascinante de s'istòria sarda, dominadu dae sa tziviltade nuràgica. Custa tziviltade at pintiniadu in totu su territòriu de s'Ìsula de testimonias importantes, originales e ammajadoras: is nuraghes.

Dèximu Putzu, ipogeu de Santu Iroxi. Cultura de Bunnànnaru: ispadas in ràmene arsenicale.
Cultura de Bùnnannaru[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 1800 a.C. s'isvilupat sa cultura de Bunnànnaru, regionalizatzione isulana de sa pretzedente cultura de su vasu campaniforme cun unas influèntzias bènnidas de sa cultura de Polada de s'Itàlia setentrionale[26].

Si pesant is primos pseudonuraghes e sos protonuraghes, ma sunt pagu numerosos in cumparàntzia de su totale de sos fàbricos. Custos Protonuraghes sunt costituidos dae una base cun passaditzu e unu vanu iscala pro atzèdere a su terratzu.

Cultura Sub-Bùnnànnaru[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa cultura sub-Bunnànnaru (1500-1300 a.C.) est cunsiderada sa prima fase de sa tziviltade nuràgica.

Si curat s'organizatzione de su territòriu, si fràigant millis de Nuraghes a turre sola, chentinas de tumbas megalìticas, bidditzolos numerosos.

Is populatziones si sunt ispaniadas in totu s'Ìsula, ant fraigadu aposentamentos noos, ma non ant abbandonadu sos betzos. Sa vida de massajos e pastores est testimoniada dae sos trastos lìticos e tzeràmicos perbènnidos a nois.

In su matessi perìodu sa tziviltade torreana, istrintamente acapiada a sa nuràgica, s'ispaniat in su sud de sa Còrsica mentras in is ìsulas Baleares s'isvilupat sa tziviltade talajòtica.

Arte e religione in sa Sardigna prenuràgica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa religione prenuràgica fiat basada printzipalmente in su cultu de sa Dea Mama, comente sutzediat in su restu de s'Europa Antiga e in su Oriente Mèdiu. Una chentina de istatueddas chi figurant sa dea sunt istadas atzapadas in vàrias localidades de Sardigna. Acanta a issas bi fiat una figura masculina su cale sìmbulu fiant is corros taurinos chi cumparent in manera fitiana in is domus de janas e in is menhir.

Partende dae sa prima edade de sos metallos su cultu de sa Dea manna at a incumentzare a èssere in parte remplasadu dae su de una divinidade masculina, gherradora e inchieta, comente testimoniadu fintzas dae sas istàtuas istele de su Sarcidanu e de su Mandrolisai che rapresentant gherradores armados cun istiles[27].

Is necròpolis ipogèicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Domos de Janas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa Baronia, necròpoli de Montessu, internu de una domo de janas

Gasi comente sos nuraghes dae s'Edade de su brunzu ant caraterizadu sa tziviltade nuràgica, gai sas millis de tumbas ipogèicas connotas che a domos de janas ant caraterizadu su perìodu prenuràgicu. Is chircas archeològicas ant evidentziadu difatis ca durante sa cultura de Othieri - su momentu prus artu e unitàriu de su perìodu prenuràgicu - in s'Ìsula aiat froridu un'economia basada subra un'ulteriora ispaniadura de s'agricultura e de su pesadiu, rilevende fintzas sa tzentralidade de sa Sardigna in s'iscàmbiu de risursas naturales de importu cales s'ossidiana in s'àmbitu de su batzinu otzidentale de su Mediterràneu.[28]

Chentinas de necròpolis ipogèicas cun millis de sepulturas de su tipu domo de janas, sunt testimònias craras de custa sotziedade prenuràgica operosa e caraterizada dae una organizatzione sotziale e religiosa cumplessa, aberta a sos influssos bènnidos de ogni cantone de su mare chi inghìriat s'Ìsula, tzentrada in bidditzolos de barracas is cales elementos architetònicos - in iscala reduida - sunt cun abilesa rapresentados in is tumbas ipogèicas, cales pilastros, intrajadura de bòvidas a dòpiu isproidòngiu, foghiles, setziduras, totus elementos beros de un'architetura chi no esistet prus a s'esternu, e totus isculpidos in sa roca paris cun sìmbulos de s'ispiritualidade sua, comente ispirales coloradas cun ocra e protomos taurinos.

Si nde contant cun tzertesa 2500, in formas simpres o puru in agrupamentos chi contant fintzas a 24 vanos, fatu·fatu in planimetrias diversas dae su tipu a pranta rughiforme, a forma de T o a pranta tzentrìpeta, isuladas opuru agregadas in ampras necròpolis chi arribant a cuntènnere fintzas a 40 tumbas, mentras numerosos sunt is sitos àncoras de isgavare.[12]

Altzaghena, su tavone de monte Incappiddatu (su "Cordolinu"), sìmbulu de sa bidda.

Tumbas in tavones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Tìpicas de Gaddura e de Còrsica sas tumbas in grutas fiant giai difùndidas in su Neolìticu, in antis de sa cumparta de sos interros a chircu, e s'usu issoro fiat perduradu intre sas tribùs corsicanas fintzas in su perìodu nuràgicu[29]. Is mortos fiant inumados in grutas naturales de sa roca granìtica (naradas difatis in gadduresu Tavoni), in carchi casu ligeramente torradas a adatare. Is rituales funeràrios resurtant disconnotos ma si suponet chi cun probabilidade si trataiat de depositziones "segundàrias", est a nàrrere fiant depostas in is tavones is solas rastas ischelètricas a pustis de s'ispurpadura.

Custos piessignos amparos in suta de roca pertocaiant siat grutas isuladas siat agrupamentos de bercas longu sos penditzos de sos mannos massos granìticos galu oe peculiares a sos paesàgios gadduresos. Unu imparis de tavones contìguos e abitados assumiant a bortas s'aspetu de beros e pròpios acussorgiamentos afortigados, amparados siat dae sa posidura naturale issoro siat dae muros megalìticos de isbarramentu a sas bias de atzessu e de turres de abbistada, comente - pro esempru - su bidditzolu afortigadu de su situ de Monte Candela, in territòriu de Altzaghena in ue est galu visìbile una tumba dolmènica a s'internu de unu tafone, cun atacada cista lìtica, o puru cudda de monte Mazzolu cun muru de època nuràgica. In su tavone de monte Incappiddatu, semper in Altzaghena, durante sas chircas archeològicas fatas in su 1959 sunt istadas agatadas tzeràmicas simigiantes a cussas atzapadas in sos tzìrculos dolmènicos de Li Muri e Macciunitta, tìpicas de sa cultura de Othieri.[30]

Tumbas a forru[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Atzapadas in carchi situ de su Campidanu de Casteddu de ascrìere a sa cultura de Monte Claro, custas sepulturas sunt caraterizadas dae unu putzetu de atzessu e de unu màssimu de tres tzelleddas "a forru" in ue fiant depostos is mortos[23][31].

Printzipales sitos prenuràgicos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A sighire unos cantos sitos prenuràgicos intre de is prus de importu:

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. 1.0 1.1 1.2 Melis, L'Eneolitico antico, medio ed evoluto in Sardegna: dalla fine dell'Ozieri all'Abealzu (PDF), in Atti della XLIV riunione scientifica. La Preistoria e la Protostoria della Sardegna, Casteddu, Barùmini, Tàtari, Istitutu Italianu de Preistòria e Protoistòria, 2009, p. 82 (archiviadu dae s'url originale su 3 santandria 2013).
  2. 2.0 2.1 Paolo Melis, Un approdo della costa di Castelsardo, fra età nuragica e romana (PDF), in L'Africa romana: atti del 14º Convegno di studio, 7-10 nadale 2000, Tàtari, eprints.uniss.it, p. 1331. URL consultadu s'8 onniasanti 2013.
  3. Mario Alinei, Origini del megalitismo europeo: un approccio archeo-etno-dialettologico (PDF), in Quaderni di semantica, continuitas.org, 2008, p. 8. URL consultadu su 23 donniasanti 2014.
  4. Julien Vandevenne, Le doigt sur l'homo sardaignus ?, in Archives du Quinzième jour du mois, mensuel de l'Université de Liège., www2.ulg.ac.be, 2002. URL consultadu su 25 santandria 2013.
  5. Barbara Wilkens, La falange della grotta di Nurighe presso Cheremule: revisione e nuove informazioni [ligàmene interrùmpidu], in Sardinia, Corsica et Baleares antiqvae: An International Journal of Archaeology, www.academia.edu, 2011. URL consultadu su 25 donniasanti 2013.
  6. Paolo Melis-La Sardegna prenuragica
  7. Carlo Lugliè, La montagna della roccia nera (PDF), www.sardegnacultura.it, 2005, 20-29. URL consultadu su 30 de santugaine 2013.
  8. Piero Ceruleo, Le vie dell'Ossidiana dalle isole al continente: approvvigionamento, diffusione e commercio. Il caso della sabina e della valle dell'Aniene (PDF), http://www.associazionenomentana.com/, 2003 (archiviadu dae s'url originale su 1º santandria 2013).
  9. Cite error: Invalid <ref> tag; no text was provided for refs named C.Lugliè2
  10. 10.0 10.1 Giacomo Paglietti - All'origine del megalitismo nell'occidente mediterraneo:le tombe a circolo
  11. Samuel Van Willigen, Entre Toscane et Provence Le néolithique ancien Corse dans son contexte méditerranéen - Corse et Sardaigne préhistoriques, www.academia.edu, 1992, 73. URL consultadu su 29 santugaine 2013.
  12. 12.0 12.1 12.2 12.3 12.4 12.5 12.6 12.7 Alberto Moravetti, Storia della Sardegna. 1: dalle origini al Settecento (PDF), a incuru de Manlio Brigaglia, Laterza, 2005, 5 - 10.
  13. Marco Cabitza, www.2012magazine.eu, 2011, http://www.2012magazine.eu/index.php?option=com_content&view=article&id=1293:rubrica-le-meraviglie-dellarcheologia-in-sardegna-la-grotta-filiestru-di-mara&catid=35&Itemid=34. URL consultadu s'8 santandria 2013.
  14. Ugas, p.12.
  15. 15.0 15.1 Ugas, p.14.
  16. 16.0 16.1 Brigaglia,Mastinu,Ortu, p.9.
  17. Giovanni Lilliu: Prima dei nuraghi in La società in Sardegna nei secoli, pag. 9
  18. Anthroponet-Sub Ozieri
  19. 19.0 19.1 A incuru de Manlio Brigaglia-Storia della Sardegna (1995) pg.43
  20. Maria Grazia Melis-L'Eneolitico antico medio ed evoluto in Sardegna
  21. Anthroponet-Cultura di Abelzu
  22. Foschi Nieddu, Alba (2000) Is datos noos subra s'Eneolìticu sardu dae is isgavos 1993 in sa necròpoli Filigosa-Macumere (NU). In: S'ipogeismu in su Mediterràneu: orìgines, isvilupu, cuadros culturales: atos de su Cungressu internatzionale, 23-28 maju 1994, Tàtari-Aristanis, Itàlia. Tàtari, Universidade de is istùdios de Tàtari, Facultade de Literas de Filosofia, Istitutu de Antighidade, arte e disciplinas etnodemològicas e Dipartimentu de Iscièntzias umanìsticas e de s'antighidade. V. 2, p. 803-818: ill. Contributu in cungressu.
  23. 23.0 23.1 Ugas, p.16.
  24. Depalmas, Anna (1989) La Cultura di Monte Claro:considerazioni e aspetti tipologici. Antichità sarde, Vol. 2, p. 5-62.
  25. Ugas, p.17.
  26. Museo Nazionale G.A. Sanna - Il Bronzo Antico (2.000-1.600 a.C. circa) [ligàmene interrùmpidu], in museosannasassari.it.
  27. Giovanni Lilliu-Arte e religione della Sardegna Prenuragica pg.7
  28. Museu Natzionale Archeològicu Museu Nùgoro, Su Neolìticu Reghente (fine su de 4 - cumintzos su de 3 millènnios a.C.), www.museoarcheologiconuoro.it, 2005. URL consultadu su 25 santugaine 2013.
  29. Ugas, p.198.
  30. Angela Antona Ruju, Su nuraghe Albucciu e i9 monumentos de Altzaghena (PDF), Carlo Delfinu, 1992, 33-36. URL consultadu su 24 santugaine 2013.
  31. Anthroponet-La cultura di Monte Claro

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • AA.VV., La Sardegna preistorica. Storia, materiali, monumenti, 2017
  • AA.VV., Ichnussa. La Sardegna dalle origini all'età classica, Milanu, 1981
  • AA.VV. La civiltà in Sardegna nei secoli - Torinu - Edizioni ERI.
  • Lilliu, G.: La civiltà dei Sardi dal neolitico all'età dei nuraghi. Torinu - Edizioni ERI - 1967.
  • Casula F.C.: La storia di Sardegna - Tàtari 1994.
  • Lilliu G. Sculture della Sardegna nuragica Verona 1962.
  • Contu E.: Monte d'Accoddi (Sassari). Problematiche di studio e di ricerca di un singolare monumento preistorico Deja Conference, BAR. s. 288. Oxford. (1984)
  • Tine S.: Monte d'Accoddi 10 anni di nuovi scavi. - Tàtari - 1992.
  • E. Atzeni, La preistoria del Sulcis-Iglesiente, AA.VV., Igresias. Istòria e Sotziedade, Igresias, 1987
  • F. Barreca, L'esplorazione topografica della regione sulcitana, Monte Sirai III, 1966
  • F. Lo Schiavo, L. Usai, Testimonianze cultuali di età nuragica: la grotta Pirosu in località Su Benatzu di Santadi,
  • AA.VV., Carbonia e il Sulcis. Archeologia e territorio, a cura di V. Santoni, Aristanis, 1995.
  • R. Sirigu, Archeologia preistorica e protostorica della Sardegna. Introduzione allo studio, Casteddu, CUEC, 2009.
  • A cura di M.Brigaglia, A.Mastino, G.Ortu Storia della Sardegna 1. Dalle origini al Settecento, Bari, 2006.
  • Ugas G. L'alba dei Nuraghi, Casteddu, 2005.