Istòria de Sardigna fenìtziu-pùnica

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Istòria de Sardigna

Preistòria Sardigna preistòrica Sardigna prenuràgica Sardigna megalìtica Protoistòria e istòria antiga Sardigna nuràgica Sardigna fenìtziu-pùnica Sardigna romana Istòria medievale Sardigna vàndala Sardigna bizantina Sardigna giuigale (Arbaree · Càlaris · Gaddura · Torres) Sardigna sennorile e comunale Regnu de Sardigna (Aragonesu) Istòria moderna Regnu de Sardigna (Ispagnolu e Sabàudu) Istòria cuntemporanea Sardigna cuntemporanea Istòria minerària Istòria genètica Istòria antropomètrica

S'istòria de Sardigna fenìtzia e cartaginesa ammuntat duos perìodos istòricos dislindados cumprèndidos intre su de 9 sèculos a.C. e su de 3 sèculos a.C. chi pertocant s'arribu paghiosu in s'Ìsula de is primos mercantes fenìtzios e s'integratzione issoro in sa Tziviltade nuràgica batende·nche connoschèntzias e tecnologias noas, e de sa sighida presèntzia cartaginesa chi punnaiat a s'isfrutu de is risursas mineràrias e a su cuntrollu de is pranuras saliosas de is campidanos.

Premissa

Giai dae sa metade de su de 3 millènnios a.C., sa fròngia costera chi a norte de sa Palestina s'incarat a su Mediterràneu, e chi in s'estu is montes de su Lìbanu ischìrriant dae s'interiore, estfiat bìvida dae una populatzione semita a chi is Gregos naraiant Fenìtzios. Dae su cumintzu de su segundu millènniu a.C., fintzas a sa fine de s'edade de su brunzu sunt istados tributàrios de is faraones egìtzios, ma de su 1200 a.C., s'arribu de sos Pòpulos de su Mare e sas invasiones issoro a longu de is costas anatòlicas e siru-palestinesas, aiant triuladu s'impèriu Itita e aiant criadu dificultades mannas a sos faraones de Egitu custringhende·ddos a si retirare cara a su delta de su Nilu. Unos cantos grupos de invasores aiant ocupadu is costas palestinesas, est su casu de is Filisteos, paris cun is Eqwesh, Teresh, Lukka, Shekelesh, Sherden (custos ùrtimos dae unos cantos chircadores identificados cun is Sardos nuràgicos). Is invasiones aiant trisinadu is antigas tziviltades chi s'incaraiant a su Mediterràneu, is chi aiant aguantadu, comente fiat resissida a fàghere s'Egitu, nde fiant essidas indebilidas. Fiat istadu su cumintzu de una edade mèdia de durada longa. A torrare a cumintzare is bias marìtimas paret fiant istados pròpiu is Fenìtzios chi si fint fatos connòschere comente marineris espertos e balentes, is primos a s'arriscare in sa navigatzione a de note in mare abertu orientende·si pro mèdiu de is isteddos. Aiat tentu gai cumintzu unu perìodu de oro. Fintzas a s'annu 1000 a.C. sa tzitade prus balente fiat istada Sidone, a pustis su primadu fiat passadu a Tiru. Unas àteras importantes tzitades fiant istadas Biblo, Arwad, Beirut, Acco. Navigadores ispertos e ateretantu ispertos in is cummèrtzios, is mercantes fenìtzios rugraiant su mare Mediterràneu in longu e in largu, printzipalmente pro bèndere o baratare is produtos de s'artesania de cosa issoro, is cales prendas e tzeràmicas, ma mescamente is pregiadas robas de linu e de lana, intìnghias cun sa pùrpura (phoinix) de chi teniant su monopòliu e chi oteniant de unu tipu piessignu de conchìgiu marinu mutida bucone. Dae sa metade de su de 9 sèculos a.C., sa polìtica de ispaniadura de is soberanos assiros e sa pressione forte issoro in sas costas libanesas, aiat criadu problemas graes a is tzitades-istadu issoro e in pagu tempus is Fenìtzios fiant istados ispintos a si fuire.

Primas presèntzias fenìtzias in Sardigna

Braca fenìtzia

In su cursu de is de 9 e de 8 sèculos a.C., si tenent novas de presèntzias issoro a longu de is costas de Sardigna. Segundu is prus reghentes chircas, is biddas nuràgicos de costera e tzitades preesistentes comente Tharros e Nora, abbitadas giai in perìodu nuràgicu e situadas in is radas de su meridione e a otzidente de s'Ìsula fiant istados is primos puntos de cuntatu intre is cummertziantes fenìtzios e is antigos Sardos. Custos apprigos costituiant de is mercados minores in ue fiant ismercantzias prus isvariadas fiant cambiadas a pare. Cun su costante prosperare de is cummèrtzios, is biddas si fiant ammanniadas semper de prus, acasagende in manera istàbile in sinu issoro s'èsodu de is famìlias fenìtzias fuende·si·nche de Lìbanu. In custa terra istesiada aiant sighidu a praticare s'istile issoro de vida, is impreos de cosa issoro, is traditziones e is cultos de orìgine issoro, annanghende in Sardigna tecnologias e connoschèntzias noas. Pro more de matrimònios ammesturados e de iscàmbios culturale sighidos e profìcuos, is duos pòpulos biviant impare in manera paghiosa e is biddas de costera di fiant fatas importantes tzentros urbanos, organizados in manera parìbile a is antigas tzitades istadu de is costas libanesas. Is primos aposentamentos fiant pesados in Karalis, a Nora (intorinos de Pula), a Bithia, a Sulki in s'ìsula de Santu Antiogu, in Tharros in sa penìsula de Sinnis, a coa in Neapolis a curtzu de Gùspini, e in Bosa. In paris tempus cun a su prosperare in Sardigna de custos tzentros de costera, in s'àteru cantone de su Mediterràneu, in su continente africanu, in su 814 a.C. segundu sa traditzione clàssica, naschiat Cartàgine, e sessanta annos a pustis, in logu de sa penìsula italiana, naschiat Roma.

Losa de Nora

Urbanèsimu e iscritura

I Fenìtzios aiant introduidu in Sardigna una forma de agregatzione urbana fintzas a tando disconnota a is autòctonos de is territòrios internos: sa tzitade. Is clans nuràgicos biviant in cantones, est a nàrrere ampros territòrios bene dislindados e cuntrollados pro mèdiu de turres nuràgicas postas in puntos istratègicos. Fiant istados meda àbiles progetende e fraighende aglomerados cumplessos difensivos e a costadu de custos, a foras de is muros, si situaiant is biddas, prontos a èssere evacuados in su casu de atacu. Gasi comente is Nuràgicos aiant divididu s'Ìsula in cantones, gai is comomai sardu-fenìtzios aiant assentadu is biddas de costa in tzitades bene organizadas.

Una losa de sepulcru datada a su de IX sèculos a.C. agatada in Nora e cunservada in su Museu archeològicu natzionale de Casteddu, rapresentat su primu esèmpru de iscritura agatadu in Otzidente. Segundu medas chircadores tale losa costituit fintzas sa prima testimonia chi atestet su nùmene iscritu impreadu pro denominare sa Sardigna. In sa losa cumparet difatis su topònimu SRDN, chene vocales comente costumene in is limbas semìticas antigas.

S'època de oro de is Sardos nuràgicos

Segundu is archeòlogos su perìodu chi andat de su 900 a.C. a su 500 a.C. currespondet a s'època de oro de sa tziviltade nuràgica. S'artesania aiat prodùidu tzeràmicas refinadas e trastos semper prus elaborados, mentras chi fiat crèschida sa calidade de is armas. Cun su prosperare de is cummèrtzios is produtos de sa metallurgia e is manufatos sardos aiant agiuntu onni ingrone de su Mediterràneu, de is costas siro-palestinesas a is ispagnolas e atlànticas. A inghìriu de sos nuraghes, semper prus cumplessos e elaborados, is barracas in is biddas fiant crèschidas de nùmeru e bi fiat istada generalmente una crèschida demogràfica manna. Ma sa bera conchista in cussu perìodu, segundu s'archeòlogu G. Lilliu, no fiat istadu tantis su cuidadu in sa cultura materiale, cantu s'organizatzione polìtica chi giraiat a ròdia a su parlamentu de sa bidda, in ue un'assemblea cumposta dae is cabos e de is persones prus influentes si reuniat pro allegare de is chistiones prus importantes e in sa giustìtzia. Segundu s'illustre istudiosu custa forma de guvernu, mancari no originale e esclusiva de Sardigna, si fiat agatada intatu, a pustis de duamìgia annos, in s'ispìritu de sas coronas giudicales. In època reghente is chircadores ant iscobertu, in localidade Mont'e Prama, no a tesu de s'antiga tzitade de Tharros (logu de cuntatu intre is Sardos nuràgicos e is arribados Fenìtzios noos), imponentes istàtuas in pedra molina, rapresentantes gherradores armados cun arcos e unas àteras armas, sìngia elocuente chi sa tziviltade nuràgica s'evolviat cara a formas semper prus ispetaculares e imponentes.

Ispaniadura militare de is Pùnicos

Istatuedda nuràgica chi rapresentat unu gherrei cun elmu corrudu

Connotas pro sa prosperidade, is tzitades istadu de Sardigna fiant intradas in sa ròdia de ispaniadura de Cartàgine. A potèntzia coloniale pùnica chi tando fiat naschende, projetada cara a sa conchista de is bias mercantiles in su Mediterràneu otzidentale, interessaiat non petzi su cuntrollu de su territòriu a inghìriu de is tzentros urbanos de costera, ma fintzas is pranuras saliosas de s'internu, e mescamente s'isfrutu esclusivu de is ricas minas de metallos, domìniu fintzas a tando de is gentes nuràgicas de s'internu. Aiat tentu cumintzu una gherra longa chi aiat bidu is Pùnicos intrende cara a is territòrios de s'internu. Dae Karalis fiant arribados fintzas a Muristenis e Santu Sperau, de Sulki fintzas a su Monte Sirai, de Tharros aiant ocupadu su Sinnis e fiant isprontos fintzas a Narabuia e a Sant'Eru, fundende in custas terras noas sos tzentros urbanos de Othoca e de Cornus. Pro carchi archeòlogu is tzitades Fenìtzias de sa Sardigna di fiant postas contra de Cartàgine. Segundu Piero Bartoloni, Sulky e sa tzitadina de Monte Sirai pro esèmpru, fundadas dae is Fenìtzios e bìvidas comente is àteras tzitades fenìtzias de Sardigna siat dae Fenìtzios siat de Nuràgicos, fiant istadas iscagiadas dae is Cartaginesos cara a sa fine de su de VI sèculos a.C..

A s'intentatu de colonizatzione aiat sighidu s'inevitàbile reatzione armada de is sardu-nuràgicos: in pagu tempus aiant torradu a ocupare is territòrios invàdidos minetzende s'iscagiamentu de is tzitades de costera. Sa fortilesa de su Monte Sirai, baluardu adelantadu de is Pùnicos, fiat istada atacada prus bortas e torrada a conchistare. Su tentativu de refudare s'invasione cara a s'internu sìngiat, cara a su de VI sèculos a.C., s'intrada de sa Sardigna in is annales de s'Istòria: sa literadura clàssica difatis nos dat pro sa prima borta unu relatu pretzisu e datadu subra su chi fiat acontessende in s'Ìsula.

Prima gherra sardu-pùnica

A defensa de is interèssios pùnicos, in su 540 a.C. Cartàgine aiat imbiadu in Sardigna un'espertu generale suo, giai vitoriosu in Sitzìlia contra de is Gregos e de custos naradu Malcu (est a nàrrere su Re). Isbarcadu in s'Ìsula cun unu corpus de imbiu cumpostu de is élites pùnicas, cun su còmpitu de liberare is tzitades de costa de su perìgulu de annichilamentu, Malcu aiat agatadu a dd'abetare sa ferotze e organizada resistèntzia de is Sardos nuràgicos. Trasidos de atacos contìnuos e de sa gherrilla sambenosa chi si fiat isvilupada a inghìriu de is movimentos issoro, is Cartaginesos fiant istados custrintos a si retirare e a si torrare a imbarcare padessende pèrdidas mannas. Non fiant istadas is fortilesas nuràgicas però su mèdiu de vitòria pro is Sardos, ma is Pùnicos fiant istados derrotados in is cumbatos de campu. S'interventu de Cartàgine fiat istadu descritu dae s'istòricu romanu Marcu Giunianu Giustinu, e paret ca in patria custa derrota fiat istada retzida che unu disastru tantis de motivare a fatu reformas tziviles e militares mannas. A pustis de custos acontessimentos, s'esèrtzitu fiat istadu afortigadu e fiat fatu sìmbulu e istrumentu de sa voluntade de dominatzione cartaginesa.

In tale perìodu, segundu is istudiosos, bi fiat istada s'intrada in s'Ìsula de una maladia fintzas a tando disconnota: sa malària. Si suponet chi fiant istadas is tropas de Malcu a batire in Sardigna is zìnzulas anòfele, flagellu terrorosu pro is isulanos fintzas a su 1946-50.

Segunda gherra sardu-pùnica

A pustis de sa batalla navale de su Mare Sardu vitoriosa contra de is Gregos fotzesos, is Pùnicos a su cumandu de is duos frades Asdrùbale e Amìlcare, fìgios de Magone, in su 535 a.C. aiant intentadu una campagna militare noa pro sa conchista de s'Ìsula.

Non s'ischit meda de tale imbiu, ma si suponet chi s'avantzada cartaginesa fiat istada parada in manera noa in is Campidanos, in antis de arribare a is primos montes de is zonas internas. Sa resistèntzia de is sardos fiat istada torra manna e sa gherrilla meda ferotze. De seguru, bintighimbe annos a pustis, in su 510 a.C., si gherraiat torra, e in cuss'annu is Pùnicos aiant pèrdidu in batalla su generale Asdrùbale. Is isfortzos nointames aiant batidu a unos resurtados chi si pensat ca in su 509 a.C. aiat fatu a istipulare su tratadu cun Roma chi aiat reconnotu a Cartàgine su possessu de sa Sardigna.

S'avolotu de su 368 a.C.

Ma sa cunvivèntzia armada intre is duos pòpulos fiat istadu meda difìtzile e fatu·fatu tzocaiant avolotos e rebellias in is comunidades sardu-nuràgicas de is territòrios ocupados, custrintas a pagare tassas caras e a sutaistare a impositziones graes comente sa proibitzione de cultivare in sa terra de cosa issoro. Is Nuràgicos aiant pèrdidu su cuntrollu de is tzentros mineràrios de s'odiernu Iglesiente in ue is Pùnicos aiant assùmidu su cuntrollu deretu de is minas, isfrutende sa maniòbera indìgena pro sa bogadura de is minerales. In su 368 a.C., cun totu chi agiomai unu sèculu de presèntzia cartaginese fiat passadu, aiat tzocadu un'àtera rebellia. Pro sa durada de diversos deghes de annos, is Sardos nuràgicos aiant custrintu is esèrtzitos cartaginesos a beras e pròpias campagnas militares pro amasedare is avolotos.

Agiudada dae sa balente flota sua, Cartàgine fiat però resissida a cuntrollare totu is portos e aiat impedumadu a is Sardos nuràgicos de su chirru setentrionale e orientale de Sardigna onni cummèrtziu cun s'esternu, assitiende s'Ìsula cun unu beru e pròpiu blocu navale. Su tratadu de su 348 a.C. intre Roma e Cartàgine dimustrat chi is Pùnicos aiant agiuntu a unu relativu cuntrollu subra sa Sardigna atuende una ocupatzione territoriale forte in is Campidanos, in su Sinnis, in Trexenta, Marmilla e in su Surcis. Fiant istadas fraigadas òberas de defensa in Nora, Monte Sirai, Kalari, Tharros e Bithia.

Is tzitades-istadu

Chi is Fenìtzios aiant urbanizadu is portos a longu de is costeras, sa documentatzione istòrica si faghet prus rica e minuda partende dae su de 6 e su de 5 sèculos a.C. est a nàrrere durante is perìodu cartaginesu. Is Pùnicos aiant importadu in is territòrios cuntrollados un'organizatzione polìtica e sotziale de su totu anàloga a sa de Cartagine. Chi is primas tzitades fenìtzias si fiant fatas autònomas respetu a is tzitades-mamas chi s'agataiant in Lìbanu, cunvertende·si issas e totu tzitades istadu, cun pròpias autonomias e pròpios territòrios e culturas, cun s'arribu de is cartaginesos si fiant reduidas a una simpre estensione ultramarina de sa poderosa tzitade-istadu, perdende sa primitiva identidade issoro e autonomia. Is tzitades fiant abarradas autònomas in su cuntrollu de su territòriu e in s'amministratzione tzìvica, ma no in is detzisiones internatzionales. Si fiant fatas semper prus pobuladas e si fiant ispetzializadas ulteriormente segundu de is bisòngias de sa noa mama de sa pàtriaː

• Karalis fiat importante pro is relatos suos cun l'internu pro ite bi arribaiant is minerales de s'ìsula.
• Sulki teniat petzi relatos cun l'internu.
• Tharros fiat importante pro su cuntrollu de su Sinnis e pro su tràficu cun su Penìsula ibèrica non pùnica e cun sa Gàllia, cun sa Etrùria e cun is tzitades gregas de Sitzìlia e de Manna Grètzia. Tharros annotamala teniat s'esclusiva produtzione de is carrabusos pedra tosta chi esportaiat a totu is paisos, cumprèndida Cartagine.
• In Nora teniat sa sede su guvernadore militare.
• Macopsisa, tzitade de frontera, fiat nàschida pro tènnere suta cuntrollu is territòrios de Campeda e de su Màrghine, interessados dae su limes cun is territòrios de is cantones nuràgicos.

• Neapolis
• Bithia
• Othoca
• Cornus
• Terranoa

Su limes

Limes intre nuràgicos e pùnicos

S'istimat ca sa durada de sa presèntzia pùnica in unos 271 annos, fintzas a s'invasione romana in su 238 a.C. Durante custu perìodu, a is gherras fitianas, aiat sighidu una fase de assestamentu, determinada dae s'arrestu de sa penetratzione cartaginesa a is pees de is massitzos montosos de Barbàgia e de sa dorsale de Costera.

Pro s'amparu de is indìgenos, fiat fatu unu limes chi andaiat dae Pàdria a Macumere, Bonolva, Bolòtana, Sèdilo, Neunele, Fordongianus, Samugheu, Asuni, Genoni, Ìsili, Orroli, Goni, Ballau fintzas a sa buca de su Frumendosa.

Monedas cartaginesas atzapadas a s'internu de is territòrios lìberos, faghent intuire chi mancari su limes, intre is duos pòpulos sussistiant cambiapares cumertziales. Fiant afortiados is tzentros chi s'agataiant in zona de làcana e fiant fundadas cussòrgias noas in is zonas internas. In su norte aiat achiriddu importu mannu S'Alighera, fiat fundada Terranoa in su chirru nord-orientale de s'Ìsula e fiant fraigados is tzentros afortigados de Durgali, Tertenia, Colostrai e Bidda de Putzu, semper in sa costa orientale.

Su perìodu nuràgicu finale

Sa flota cartaginese baliosa, cuntrollende totu is portos de sa parte sud otzidentale e operende unu cumpletu blocu cumertziale subra totu is portos e is approdos de sa parte setentrionale, aiant fertu su lìberu cummèrtziu de sos cantones indipendentes de sa zona nuràgica lìbera.

Privada de is terras prus saliosas, de is tzentros mineràrios prus de importu, privados de is cuntatos cumertziales cun s'esternu, sa tziviltade nuràgica fiat intrada inesorabilmente in unu perìodu de forte decaida, est a nàrrere sa fase V e ùrtima de s'istòria sua. Tale perìodu est naradu Nuràgicu finale e aiat ammuntadu unu perìodu de tempus chi andaiat de su de V sèculos a.C. a su II sèculu a.C.

Sa federatzione sardu-pùnica

In is territòrios invàdidos, est a nàrrere in s'ànima semita de Sardigna, si fiat isvilupada a custu puntu una cultura ammesturada, formada dae s'impare de elementos culturales de ambos pòpulos. A tale propòsitu, s'archeòlogu Gennaro Pesce iscriet:

« ..In su matessi tempus is Sardos abarrados indipendentes in is montes aiant lassadu atitudine ostile de s'inghitzu in is cunfrontos de is cartaginesos, de is cales si fiant fatos federados, comente dimustrat su fatu chi issos non si fiant pesados contra de is Pùnicos in su momentu cando Iscipione aiat pigadu Terranoa (259 a.C.), ma prusaprestu si fiant mòvidos de acòrdiu cun cuddos. Nde sunt indìtu is numerosos mentovos de trìunfu romanos subra Cartaginesos e Sardos. »

(Gennaro Pisce, La vita quotidiana durante il periodo punico in La società in Sardegna nei secoli, pag. 52)

Partende dae su de V sèculos a.C., fintzas is Sardos fiant istados arrolados che mertzenàrios e aiant gherradu pro Cartàgine in is territòrios camba de mare. S'rmamentàriu issoro fiat seguramente su traditzionale est a nàrrere s'iscudu tundu, s'elmu corrudu, s'ispada longa e sa daga a fògia, s'arcu mannu, s'istillu, ma is istudiosos no escluent chi impreaiant armas de tipu orientale, e de tzertu, giai de su de III sèculos a.C. s'insertada de is Sardos in s'esèrtzitu cartaginesu fiat lòmpidu a un'istàdiu gai adelantadu chi is matessis indìgenos de is montes (is Sardos pelliti) gherraiant pro is interèssios sardu-cartaginesos contra de Roma non prus comente simpres mertzenàrios, canto de alliados a totu is efetos. Si fiat criadu in su tempus sa situatzione in ue in is territòrios sud otzidentales sa cumponente sardu-pùnica formaiat s'élite in is esèrtzitos mertzenàrios, custos a pustis fiant acostagiados dae is tropas alliadas de is Sardos pelliti chi biviant is territòrios nuràgicos lìberos.

Sa tziviltade sardu-pùnica

Fatzola pùnica agatada in Santu Sperau

Is cumponentes de sa sotziedade sarda durante sa presèntzia pùnica in s'Ìsula, segundu s'istòricu G. Pesce, fiant istadas generalmente tres: sa semìtica de si tzitades fenìtzias-cartaginesas, sa mediterrànea rapresentada dae is indìgenos nuràgicos, e sa lìbica cumposta dae is tropas mertzenàrias e dae is tribùs africanas deportadas dae is Pùnicos pro is traballos in is campos e a custu propòsitu iscriet:

« Sa fundidura intre is duas cumponentes majores aiat acontèssidu pro grados e in s'arcu de unu tempus meda longu. Cumintzant a cumparessire in Monte Sirai is testimonias archeològicas de custa fundidura, rapresentada dae produtos artesanales cun formas cuntaminadas: sardas e pùnicas. Àtera proa importante est sa linguìstica. In s'iscriidura neopùnica de Bithia si leghent in limba pùnica nùmenes de maistros de orìgine chene duda sarda. »

(G.Pesce, La vita quotidiana durante il periodo punico. La società in Sardegna nei secoli. Pag. 56))

Paris a Cartàgine, fintzas in is tzitades sardu-pùnicas esistiat un'aristocratzia orgulliosa de is antepassados pròpios chi fiant mentovados in is epìgrafes funeràrias. Illustre rapresentadore de tale classe dominadora fiat istadu chentza de duda Ampsicora chi, a pustis de s'iscontzu romana de Cannas, aiat ghiadu sa luta de is sardos-pùnicos contra de is romanos . De s'aristocratzia faghiant parte is cumandantes militares e is satzerdotes, mentras sa tropa fiat cumposta printzipalmente de sordados mertzenàrios istràngios. Una classe meda numerosa fiat cussa de is tzeracos. Intre custos, unos cantos si podiant formare una famìlia e possedire dinari pro si pòdere a fatu francare. Custos fiant impreados dae is meres pro su bardiamentu de unos àteros tzeracos chi imbetzes non gosaiant de niunu amparu legale.

S'eredade de Cartàgine, fata sostratu, fiat abarrada patrimoniu de su pòpulu sardu chi biviat s'ampra pranura campidanesa e sos territòrios de mare sud otzidentales. Sa balia de cussas tzèurras culturales meda antigas no est bènnida a manu, nimmancu durante sa dominatzione romana. Ammesturados cun sa cultura indìgena, fiant istadas tramandadas dae ingènneru in ingènneru comente parte de traditzione sarda antiga bera e pròpia.

S'economia

Mentras in Àfrica esistiat sa propiedade minore, in Sardigna fiant istados favoridos is mèdios e mannos propietàrios de terras. In is pranuras saliosas chi dae Othoca s'iscampiaiant fintzas a Kalari, fiant istadas favorèssidas is colturas intensivas de trigu. Segundu is istudiosos, custos territòrios torraiant a Cartàgine non prus pagu de 125.000 ettolitros de laore cada annu.

In cussu perìodu fiat istadu intradu in Sardigna su caddu e, a costadu a sa coltura de su laore, a prantedos de linu, de prama, de sa olia, de àrbures de fruta e de ortalìtzias, fiat aumentada pesadia de su bestiàmene de bacas e arbeghes, s'isfrutu de is minas de prumu arghentìferu e de ferru, s'utilizu de is risursas marinas pro mèdiu de sa pisca de su tunnu, de is sadrinas, de su coraddu e sa bogadura de su sale. A tale propòsitu, significativas sunt is rastas de salinas e de antigas pescheras iscobertas a curtzu is tzentros de costa de Bithia e a curtzu de Portu Pinu, comente a meda inditativas sunt fintzas is lugherras pùnicas agatadas in intro de antigas minas de Sulcis. S'artesania aiat prodùidu resòrgias votivas de brunzu, fatzolas befadoras de terracota, concas femininas e totu un'ampru repertòriu de losas votivas.

Sa religione

S'élite locale si fiat integrada cun sa cartaginesa fintzas de bisura religiosa. Chi de su puntu de bista militare s'inserimentu in is esèrtzitos pùnicos non fiat istadu mai totale, meda prus profunda fiat istada sa fundidura culturale chi s'evidentziaiat in manera significativa in is manifestatziones religiosas. Is istòricos sunt de acòrdiu afirmende chi is pùnicos e totu ant assimiladu a is pròpios cultos cuddos indìgenos, comente su de su Sardus Pater e su de sa Mama Manna anàloga a s'Astarte de cosa issoro.

Unos àteros de is venerados fiant: Sid Addir in Antas; Baal, Amon e Tanit in is tofet; Astarte in Karalis; Melqart in Tharros; Eshmun in Karalis e a Pauli Gerrei. In is santuàrios de Biddanoa Forru, Seddori, Santa Margherita de Pula est documentadu su cultu de Demetra e Kore atzetadu in Cartàgine in su 394 a.C. S'istòricu Ferruccio Barreca, a custu propòsitu iscriet:

« ...(..)..Cultos pùnicos e cultos punicizados, praticados dae cartaginesos e dae sardos, e is cales rastas sunt rapresentadas dae is santuàrios e de is ex-voto chi semper prus numerosos s'andant iscoberrende in s'Ìsula. Non petzi in is logos chi currespondent a is antigos tzentros abitados, de costa o internos, ma fintzas in is zonas urbanas, in pitzu de is montigros, in is promontòrios de costera, in is pranuras agrìculas o in fundu a is baddes de padentes, est fàtzile intzapare is ruinas de su caraterìsticu muru chi dislindaiat su santuàriu semìticu e, passada cussa cungiadura, agatare is ossos de su santuàriu matessi: una capedda a pranta tripartida cun vestìbulu, sala mediana e penetrale in su fundu, batzinos pro s'abba lustrale, pedras piramidales o pilastros cuntzepidos comente ogetos in is cales si cuntzentraiat sa potèntzia divina, e artares, intro e foras de sa capedda, chi de su restu podiat fintzas mancare e èssere sostituida dae una gruta o de una simpre roca sacra ..(..).. Custos fiant duncas sos logos in ue is semitos de Sardigna pregaiant e oferiant sacrifìtzios a is divinidades issoro, e in ue a pagu a pagu si fiant dèpidos unire a su matessi cultu de cosa issoro fintzas is indìgenos sardos. Sa presèntzia de custos, in is templos pùnicos de Monte Sirai, est atestada non petzi dae su tipu de unas cantas isculturas e ogetos votivos, si non prusaprestu dae sa desemprada forma triangulare data a is altares in is càmbios de au 3 e 2 sèculu a.C. »

(F. Barreca, La società in Sardegna nei secoli, pag 52)

Is tophet

Tophet de Sulki

Segundu is Fenìtzios, sa vida terrena si perlongaiat a s'internu de sa tumba, dae chi su defuntu no intentaiat de essire a cunditzione chi ddi esseret istadu assiguradu s'istrintu netzessàriu, est a nàrrere màndigos e bèbidas e amparu divinu contra is dimònios. Generalmente si praticaiat s'inchisinadura, ma a fatu de custu ritu, in època pùnica si fiat assotziada s'[interradura]]. Ma unu de is trassas prus sorprendentes de sa religione est istada cussa caraterizada dae is sacrifìtzios de pipios - is cales corpos fiant a pustis brusiados - ofertos in comintzu a su deus Baal e a pustis a sa dea Tanit. Custos ritos fiant narados Molk (Moloch segundu sa Bìbbia). Is altares destinados a ddos tzelebrare fiant fraigados generalmente a foras de sa chinta de muros de is tzitades, in logos mnarados tophet. In su 1889, in Nora, sunt istados iscobertos is primos tophet e in ie, comente in is numerosos àteros identificados a pustis, is archeòlogos ant agatadu millis de urnas de arghidda prenas de chisina e restos umanos, puru centinas de losas votivas su cale fine - cun probabilidade -fiat de perlongare in su tempus s'eficatzidade de is ritos. Unu de custos sitos, su de Sulki in s'ìsula de Santu Antiogu, nos est perbènnidu casi intatu tantis chi galu oe est possìbile a si fàghere un'idea bastante pretzisa de comente s'acumpriant is tzerimònias de pretzisu. Is archeòlogos si sunt semper preguntados chi is reatziones de isprama causadas giai in tempos antigos dae s'iscoberta de is chisinas de is pipios, siant a beru giustificadas. Difatis, medas de is urnas analizadas, non cunteniant chisinas umanas, ma in simpremente restos de animales comente angiones e crabitos - si pensat – impreados in càmbiu de is umanos. Unos cantos archeòlogos, comente a F. Barrecca, ant afirmadu chi

« ..originariamente e petzi in bia etzetzionale s'ammitiat su càmbiu de un'animale a su piseddu, segundu sa fòrmula rituale de su molkomor, chi aiat prebàlidu imbetzes in època tàrdiu pùnica e romana. Comente si siat su sacrifìtziu de su tophet at dèpidu èssere semper prus importante e ocupare unu caràtere piessignu de solennidade e sugestione, crèschidu a de note cando s'acumpriat, a s'acabu de una de cussas prutzessiones tantis fitianas in su rituale fenìtziu-pùnicu e chi paret documentada dae un'artareddu de roca, iscobertu in Sulcis, a curtzu de su tophet, in su caminu chi de sa tzitade batiat a su santuàriu. »

(F. Barreca, La società in Sardegna nei secoli, pag. 40)

Bibliografia

• AA.VV, La società in Sardegna nei secoli, ERI -Edizioni RAI, Radiotelevisione italiana, Torinu 1967.
• F. Barreca, Il retaggio di Cartagine in Sardegna, Casteddu 1960.
• F. Barreca, La civiltà fenicio punica in Sardegna, Carlo Delfino Editore, Tàtari 1988: in PDF: [1]
• G. Pesce, Sardegna punica, Fossataro, Casteddu 1960; reeditzione Ilisso Edizioni, Nùgoro 2000, ISBN 88-87825-13-0; in PDF: [2]
• G. Pesce, Civiltà punica in Sardegna, Roma 1963.
• G. Lilliu, Rapporti tra civiltà nuragica e la civiltà fenicio punica in Sardegna, in Studi Etruschi.
• S. Moscati, La penetrazione fenicio-punica in Sardegna.
• Sabatino Moscati, Il simbolo di Tanit a Monte Sirai, in Rivista degli studi orientali, Roma 1964

Artìculos ligados

• Fenìtzios
• Tziviltade nuraghesa
• Cartàgine
• Tziviltade Cartaginesa